Els goigs, tot i el seu caràcter popular, són una veritable obra poètica com ho demostra que n'hi ha d'escrits pels nostres millors poetes, com Josep Carner, Joan Maragall, Joaquim Ruyra, Mn. Jacint Verdaguer, Mn. Pere Ribot i tants altres que podríem formar una llista interminable. Els goigs són una pregària, una lloança a Déu, a la Verge i als Sants i Santes dels altars venerats pel poble (Domènec Valls)
A Catalunya, els goigs no ens serveixen per saber qui és Déu, però sí per saber com els homes s'hi han relacionat, perquè des de la fi de l'Edat Mitjana han estat una manera concreta d'adreçar-se a la divinitat... Aquests cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d'alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular conreats als territoris de parla catalana, han servit a nombroses generacions per elevar al cel la seva llista de desitjos. La història del llenguatge religiós no pot prescindir d'un corpus textual tan valuós. (Ignasi Moreta)
A Catalunya, al final de l'Edat Mitjana, les pregàries anomenades "goigs" recuperen la primera paraula pronunciada a l'albada del cristianisme, la que l'àngel va adreçar a Maria convidant-la a alegrar-se. (Dominique de Courcelles)
Els goigs, una formosa manera de pregar... (mons. Jaume Pujol, Arquebisbe emèrit de Tarragona)
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada