21 de novembre: beat Romeu de Llívia. 22 de novembre: santa Cecília. 23 de novembre: sant Climent.

dissabte, 30 de juny de 2018

Transcendència de les coses ordinàries, de Joan Maragall.

Jesús fuster. Sagrada Família de Barcelona.


Esforça't en el teu quefer
com si de cada detall que pensis,
de cada paraula que diguis,
de cada peça que posis,
de cada cop de martell que donis,
depengués la salvació de la humanitat,
perquè en depèn, creu-ho.

—Joan Maragall—

Cartel·la sobre un moble al Santuari de la Mare de Déu del Mont.
Foto: Josep Maria.


Goigs a santa Pelaia. Fígols (Alt Urgell, Lleida).

GOIGS DE SANTA PELAYA VERGE Y MÀRTIR, EN SA ERMITA DE "PERLES" VENERADA - BISBAT D'URGELL.

¡Oh! Pelaya Penitenta
que podeu amb Deu Señor:
Alcansaunos de Deu gracia,
y de nostres pecats perdó.

Antioquia en vostra patria
visquereu molt malament,
seguint la gentilitat
per viure profanament,
entregantvos al dimoni
seguint sempre son error.
...
Vos sou de Perles Patrona
¡Oh! Pelaya Sacrosanta,
aqueix poble vos corona
amb cel i profesó tanta,
socorreunos de tot mal
gosant de vos lo amor.
...


Ermita de Santa Pelaia de Perles, al municipi de Fígols i Alinyà.
Foto: Aventura't.
Absis romànic de l'ermita. Foto: romanic.eu.
Interior de l'ermita. Foto: CRPU Mascançà.


divendres, 29 de juny de 2018

Poema a la Mare de de Déu del Collell. Sant Ferriol (La Garrotxa, Girona).

—Poema de Joan Benet i Petit, extret del seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" vol. III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2012.—


Mare de Déu del Collell, en un vitrall del Santuari. Foto: Josep Maria.


I

La Garrotxa és un jardí
de la hisenda de Maria;
la travessen tres riells
com les cordes d'una lira:

cap al nord, el Fluvià,
ple d'arbredes i de viles;
al bell mig, el xic Junyell
com una au canta i refila,

i el Ser, tot joguinós,
ha pres nova gallardia
al castell de Santa Pau
que emmiralla per migdia.

Del jardí, una bella Flor,
molt flairosa i exquisida,
com que era Flor d'amor
entre totes excel·lia.

Un esvol de rossinyols
en el seu ramatge nia
i no paren de cantar
oracions i melodies.

II

El baró de Cartellà
si en tenia una masia,
a la Verge prometé,
si el seu fill guarir assolia,

d'enlairar-li allí mateix
una presumida ermita,
i l'ermita va florir
escaient prop de la riba.

De bell antuvi tingué,
el censal de la masia,
una imatge reverent
i la bella companyia

del riu Ser, que allí als seus peus
la festeja nit i dia.
Els benets ho van saber,
que a Besalú residien,

i un esqueix varen plantar
al jardí de la Regina
el mil cent quaranta-vuit:
documents de notaria.

III

En dues o tres centúries,
l'esvelta nau del Collell
travessava vent en popa
per un cel rosat i net.

Fins al mil fou una glòria
quatre-cents cinquanta tres,
en què un doble sacrilegi
a l'església era comès.

Eclipsada fou la fama
tan estesa del Collell;
interdita fou l'església,
qui diria per quant temps.

La comunitat, dissolta,
dels monjos de Sant Benet,
que trobaren a Finestres
esbandit i nou recer.

De trenta anys fou l'interdicte,
en els quals tot romangué
com un arbre sense fulles
capolat per llarg hivern.

La contrada restà trista,
el jardí, nu i esporret,
les campanes no escampaven
els festosos alirets,

es tornava verdalosa
l'aigua clara del riu Ser
i les bromes blanc rosades
s'enfosquien vers ponent.

Som al vint-i-cinc d'octubre
quatre-cents vuitanta-tres,
la fita més gloriosa
de les rutes del Collell.

L'horitzó n'era una brasa;
l'hora, fúlgida i silent;
del crepuscle les cortines
s'escorrien lentament.

Al buirac duu les sagetes,
la ballesta al coll sever,
de Madona, al pit, la flama,
caçador Miquel Noguer.

Quan fa via cap a casa,
l'ermiteta sola veu;
la campana duu per l'aire,
melangiós, el toc del seny.

Quan finia la pregària,
amb el cor més aldufer,
va sentir dins la capella
planys i plors de trista veu;

eren d'una minyoneta
que no arriba pas als deu.
Revingut de la sorpresa,
a la Nina es dirigeix:

"Oh, formosa criatura,
em diries quin mal tens, 
quines penes t'afligeixen,
els motius dels teus gemecs?"

"Devot meu, et faig l'encàrrec
de comunicar als obrers
de Sant Miquel, de Mieres,
Campmajor, el Torn i el Sallent

que preparin bé les ànimes
i que donin compliment
al precepte de les delmes
i a l'Església, furs i drets,

i que sigui en trenta dies
l'entredit resolt i tret
de la cambra de Maria,
Santa Verge del Collell."

Les paraules acabades,
la visió desapareix
i les portes es clogueren
per miracle, suaument.

Si els detalls voleu conèixer,
fil per randa, d'aquest fet,
pergamins us ho dirien
que a l'església trobareu.

IV

El darrer dia d'octubre,
Miquel Noguer essent oït,
s'aixecava a tota pressa
l'oprobiós interdit.

Tal com passa a la natura
quan arriba el mes d'abril,
la comarca s'enjoiava
amb les flors de cada pit.

Hi anava el rei Catòlic
amb la cort i els seus dos fills;
privilegis van en doina,
quatre-cents noranta-cinc.

Privilegi de dur armes,
francs de barques i pontils;
els mossens, mestres i clergues
i els pidols en els camins.

No els calia anar a les guerres
que esclataven tan sovint;
intocables en persona,
en els béns i domicils.

Felip segon confirmava
els favors suara dits
i l'emperador Don Carles
altres molts n'hi afegí.

Amb l'estuf del dinou segle,
tot avall s'ho endugué el riu,
menys l'amor de la Madona
que amb esclat novell florí.


Mentre ragi cabalosa
la frescal i dolça Font
del Collell en la cimera
que la deu té prop del Torn,

els bancals de la Garrotxa
llevaran els fruits més bons,
sobretot els de bellesa
de pàtria, fe i amor.

A la Verge pregaríem
que ens hi deixi beure a doll.

Església nova de Santa Maria del Collell i a la seva dreta l'antiga,
on es va aparèixer la Mare de Déu a Miquel Nogué l'any 1483.
Foto: Josep Maria.

.

Goigs a santa Paula. Monestir de Sant Maties de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

Santa Paula
GOIGS EN LLOANÇA DE SANTA PAULA QUE A LLAOR I OBSEQUI DE LLUR MARE, CANTEN DEVOTAMENT LES R.R. JERONIMES DEL MONESTIR DE SANT MATIAS DE BARCELONA. SA FESTA EL DIA 26 DE GENER. Any 1964.

Puix de glòria coronada
sou preclar benefactora:
Siau nostra intercessora,
Oh Santa Paula estimada!

Dels ínclits Escipions
vau tenir noble ascendència,
mes va dar-vos excel·lència,
augmentant vostres blasons
el què en virtuts admirada
brilleu com cèlica aurora.
...
Vostra pura caritat
a cap pobre mai no oblida,
essent així vostra vida,
tresor cèlic no esgotat.
Així fóreu aclamada
dels pobres la provisora.


Església del Monestir de Sant Maties. Foto: Jerònimes.

Monestir de Sant Maties, traslladat a Sant Gervasi de Barcelona des de l'any 1984.
Foto: Google Maps.


dijous, 28 de juny de 2018

La devoció popular a sant Pere apòstol. La seva festa és el 29 de juny.

Sant Pere era originari de Betsaida. El seu nom era Simó. Estava casat i se n'anà a viure a Cafarnaüm, on treballava com a pescador al Llac Tiberíades acompanyat del seu germà Andreu; va ser un dels primers deixebles de Jesús i ho va abandonar tot per seguir-lo.
Jesús el va posar al capdavant dels apòstols, li va canviar el nom per Pere i fou el primer Papa.
El 29 de juny, a més de sant Pere, es celebra també Sant Pau.


Sant Pere.
Catedral de Girona.

Poemes a Sant Pere:

Goigs a Sant Pere:

.

Goigs a santa Eulàlia i sant Simplici. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental, Barcelona).

GOIGS DELS GLORIOSOS MM. STA. EULARIA Y S. SIMPLICI, QUE SE VENERAN PER PATRONS EN LA PARROQUIA DE SANTA EULARIA DE RONSANA.

Santa Eulàlia de Mèrida i Sant Simplici.

Vos Eularia, illuminareu
Merida ab vostra virtut,
De vos, Simplici, es sabut
Que en Roma sempre habitareu;
Aixís la vida pasareu
Sens veurervos y apartats
.


Martirs de Christo sagrats,
Puig lo cel vos sóu propici:
Santa Eularia y Sant Simplici,
Siau nostres advocats.

Sou en l' altar del Senyor,
Com dos antorxas ardens,
Dos preciosos ornaments,
Dos rams d' oliver en flor;
De vostres virtuts l' olor
Nos te molt edificats.
...
Reliquias dels dos preciosas
Ara reunidas tenim,
Y en aquestas posehim
Dos prendas molt poderosas;
Que farán que en totas cosas
Sempre siam escoltats.
...
Sent per nostre benefici
En Ronsana venerats.
Santa Eularia y Sant Simplici,
Siau nostres advocats.


Església parroquial de Santa Eulàlia de Ronçana.
Foto: Vulcano.
Capella de Sant Simplici a Santa Eulàlia de Ronçana.
Foto: Amadalvarez.
Eglésia parroquial:

Capella de Sant Simplici:


dimecres, 27 de juny de 2018

Goigs a sant Pau. La seva festa, junt amb sant Pere, és el 29 de juny.

Sant Pau apòstol, conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau de Tars (Tars entre el 7 i 10 - Roma 64 o 67), és una figura clau en l'evangelització i la predicació del cristianisme al món conegut de l'imperi romà.
Important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret amb nombroses Cartes incloses en el Nou Testament.
La seva festa es celebra, juntament amb sant Pere, el 29 de juny.
També el 25 de gener es celebra la seva conversió, en que es demana la unitat dels cristians.

Sant Pau a la façana de la
Catedral de Girona.
Foto: Narcís Viñolas Puig.

GOIGS A SANT PAU APÒSTOL

  • Puix l'apòstol sou que un dia...
  • Pues del mundo al tercer cielo...

.

Goigs a santa Constança. Can Papiol de Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona).

GOIGS EN LLAOR DE SANTA CONSTANÇA, MÀRTIR. EL COS INCORRUPTE DE TAN EXCELSA VERGE ES VENERA A L'ORATORI DE LA NOBLE CASA PAIRAL DE CAN PAPIOL, DE VILANOVA I LA GELTRÚ. LA SEVA FESTIVITAT ÉS EL 19 DE NOVEMBRE.

Urna de Santa Constança
Del carrer Major, albada,
que heu ric Casal honorat,
Constància Màrtir Sagrada
empareu terme i ciutat.

Flor d'encís, tendra donzella
dels primers segles, radiant,
al tirà vostra carn bella
oferiu pel Crist Amant,
d'aital fet restà aureolada
Nocera, antiga ciutat.

De Civitavechia ací
en lleu vaixell transportada,
processó enfervoritzada
us rebia amb goig sense fi,
de llavors ençà estatjada
a cal Papiol heu restat.
...
Dins noble llar venerada,
ornament de la ciutat,
Constància Màrtir Sagrada
empareu terme i poblat.


Capella de Can Papiol de Vilanova i la Geltrú. Construïda seguint l'estil neoclàssic, destaca l'urna amb el cos de santa Constança, nena màrtir a causa d'una de les primeres persecucions del cristianisme a Roma. El sostre és de volta seguida de llunetes laterals, com es feia durant el segle XVIII. Les decoracions de les parets estan dedicades a la figura de la Verge Maria.
Foto: Maria Rosa Ferre.

Detall. Foto: Àngela Llop.
Can Papiol, actualment Museu Romàntic. Foto: Enric.


dimarts, 26 de juny de 2018

Goigs a santa Eulàlia verge i màrtir, patrona de Crespià (Pla de l'Estany, Girona)

Santa Eulàlia de Mèrida
La seva festa és el 10 de desembre
Dels àngels sou companyona,
gran patrona:
Crespià vostres llaors canta,
Eulàlia, verge molt santa.

Fou a Mèrida on nasquéreu
—i hi cresquéreu—
de pares molt virtuosos,
amb el Senyor generosos
—tal sabéreu—;
diligents i fervorosos,
treballen vostra persona,
gran patrona.
...
Acabeu la vostra vida,
escollida,
tothom diu que en creu clavada
fent de Jesús imitada
molt complida;
ell, que així us ha encaminada,
dolçament us acarona,
gran patrona.
...
Oh verge i màrtir sagrada,
venerada,
sigueu nostra defensora
en tot instant, i tothora
recordada;
nostres enemics feu fora,
per Déu i santa Madona,
gran patrona.



Santa Eulàlia, verge i màrtir

Església de santa Eulàlia de Crespià.
Foto: Josep Maria.

Foto: Josep Maria.


Goigs a santa Clemència. Santa Maria d'Horta a Avinyó (Bages, Barcelona).

GOIGS EN LLAOR DE SANTA CLEMÈNCIA VERGE I MÀRTIR, QUE ES VENERA A LA PARRÒQUIA DE SANTA MARIA D'HORTA D'AVINYÓ, BISBAT DE VICH.

Santa Clemència
Puix de Déu sou tant amada
i repartiu sos tresors:
Oh Clemència benaurada
socorreu els pecadors.

Començava vostra vida
a la Roma imperial
de família distingida
per la sang i pel cabal.
Al poc temps que fóreu nada
ja mostreu molt sants favors.
...
Aquest poble que us venera
per protectora especial,
de la vostra gràcia espera
la benedicció de dalt.
Lliureu-lo de pedregada,
fam, guerra i altres horrors.


Església parroquial de Santa Maria d'Horta, a Horta d'Avinyó (Bages).
Foto: Maria Rosa Ferre.


dilluns, 25 de juny de 2018

Poema a la Mare de Déu del Far. Sant Martí Sacalm (La Selva, Girona).

POEMA A LA MARE DE DÉU DEL FAR.
— de Joan Benet i Petit, en el llibre "El Trobador de la Mare de Déu", vol. III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat 2012. —

Mare de Déu del Far. Foto: Josep Maria.

I

La Mare de Déu del Far
havia estat marinera;
els cants rítmics de la mar
li brandaren la infantesa;

els colors crepusculars,
el parlar de les estrelles,
els afanys dels pescadors
i el cantar de les sirenes.

S'ha agradada d'una mar
de tossals i bones herbes,
de rieres, fresques valls
i muralles de cingleres.

Collsacabra n'era el mar,
terra endins la més senyera,
i Maria, de la mar,
la més destra timonera.

Duu escrit el nom del Far
a la proa, amb bona lletra;
des d'ara com la del Far
no hi haurà nau tan velera.

Una hisenda de gran nom
al davant tenia estesa;
és el món del Cabrerès,
de gran fama i gran requesta.

De l'ermita alta del Mont
fins al mar de què és ullpresa
per les barques, com puntets
que s'apaguen i s'encenen.

II

Venien, temps era temps,
mariners de llunyes terres
navegant alegrement
vent en popa, a tota vela.

Adornava aquella nau
una imatge de la Verge
que era joia en mar tranquil
i àncora ferma en tempesta.

Vingué un jorn tan malastruc,
cel i terra s'emmantellen
de núvols, rivets de foc
esquinçats per les centelles.

Abatuts els mariners,
l'esperança reconcentren
en la Verge que els somriu
des del mig de la capella.

"Si sou Estrella del mar,
il·lumineu-nos la barca
i porteu-la benvolent
a les ribes de la pàtria.

No volguéssiu defraudar
del nostre cor la pregària,
ni donar-nos per fossar
aquesta aigua escumejanta.

Si ens traieu d'aquell perill,
si podíem tornar a casa,
us farem un campanar
amb campanes verd daurades

i un cambril ben amorós
al bell mig d'un bell retaule;
una ermita us alçarem
si de nou riu la bonança."

El miracle va florir,
poc a poc tornà la calma;
claps de blau a dalt del cel
i en els cors la joia franca.

No tardaren a llucar
una mota blau morada,
turó ingent i fanaler
a orient de Collsacabra.

Arribats que són al port,
diligent vola la passa
carregada amb el tresor
que d'habitacle mudava.

Amb el cor vessant d'amor,
tot el poble l'acompanya
amb corones de timons,
de falgueres i vidalbes.

Cada vila que la veu
per Princesa la proclama
i a la rua s'afegeix
cap al cim de la muntanya.

Els ocells canten ardits,
pels torrents canten les canyes
i el solell hi aboca l'or
xarbotant a carretades.

Si en el mar veié sovint
créixer i créixer les onades,
tot l'amor veurà florir
en el cor de les gentades.

III

La Mare de Déu del Far
en imatge d'alabastre
té un posat tan amorós,
un mirar tan dolç i afable,

un somriure tan gentil
i una bellor incomparable,
que farà un jardí esplendent
d'aquest lloc soliu i aspre.

A mà dreta, un ramellet
de poncelles fresques i albes
que degué collir en pujar
als peus frescos d'aquests marges.

Molt més bell i encisador
el que amb la mà esquerra aguanta,
Raig de sol celestial,
Bri de llum quan desclou l'alba;

agafada amb dues mans
la mamella de la Mare,
quan reposa de xuclar
per temor d'ennuegar-se.

Mariners, bons mariners
que el tresor diví deixàreu
en penyora del promès
aquell dia inoblidable

a la muntanya del Far,
Pubilla de Collsacabra,
entorneu-vos-en al mar,
torneu-hi sense recança,

que la Verge des d'ací
guiarà la vostra barca.
De tothom sigueu Estel,
lluminós Arc de bonança.

El Santuari del Far dalt del cingle.
Foto: Esteve Tardà.

.

Goigs a sant Josepmaria Escrivà de Balaguer

Un camí que al Cel ens guia
per Maria heu fet planer,
Gloriós Josepmaria
Escrivá de Balaguer.

Vós naixéreu a Barbastre
envoltat de serenor,
i us brindà, el Baptisme, l'astre
per a l'Obra del Senyor.
Des del bres a l'agonia
en servir sou el primer.
...
El treball de cada dia
convertiu en encenser,
Gloriós Josepmaria
Escrivá de Balaguer.


.

Goigs a santa Apol·lònia. Ribelles, a Vilanova de l'Aguda (Noguera, Lleida).

GOIGS DE LA GLORIOSA VERGE Y MARTIR STA. APOLONIA, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA DE RIBELLES. Any 1851.

Santa Apol·lònia d'Alexandria
Apolonia, fiel Esposa
del Rey de Cel molt amada:
Siaunos sempre advocada,
Verge y Martir gloriosa.

De la Iglesia Alexandrina
rosa nasquéreu fragant;
Sol resplandireu brillant,
perla isquereu peregrina:
de Jesu-Crist joya hermosa,
prenda la mes regalada.
...
Ribelles en est altar,
vostra reliquia venera,
il consol que de ella espera,
ja may li ha de faltar
sou en extrem generosa
al punt que sou advocada.
...
¡O Fragantísima Rosa,
al Paradís trasplantada!
Siaunos sempre advocada
Verge y Martir gloriosa.


Castell i església parroquial de Santa Maria de Ribelles
Foto: Àngela Llop


diumenge, 24 de juny de 2018

Goigs a santa Perpètua, patrona de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE SANTA PERPÈTUA QUE ES VENERA A L'ESGLÉSIA DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA. TEMPLE CONSAGRAT EL 21 DE NOVEMBRE DE 1178. LA SEVA DIADA 7 DE MARÇ.

Santa Perpètua
Puix que sou anomenada de
la fe gran defensora,
Perpètua, màrtir sagrada
sigueu nostra intercessora.

Éreu de vint-i-dos anys
quan Sever, emperador,
desfogà el seu furor
amb Vós i amb vostre companys;
tant de ràbia i força armada
us féu més mereixedora.
...
Martiri tan consumat,
fa que molt amb Crist podeu
perquè els nostres camps guardeu
i de la indústria el combat
veu sa oració escoltada
qui el vostre ajut implora.

Puix que com a sa advocada
aquest poble us honora,
Perpètua, màrtir sagrada,
sigueu nostra intercessora.





Església parroquial de Santa Maria de Santa Perpètua de Mogoda.
Foto: Vulcano.


dissabte, 23 de juny de 2018

Pregària a la Mare de Déu: Us demanem, Mare de Déu...

Mare de Déu Antiga
Parròquia de Riudellots de la Selva
Talla gòtica d'alabastre del segle XV,
restaurada i retornada al culte l'abril de 1994

Us demanem, 
Mare de Déu i mare nostra,
que sentim sempre la pau del Senyor.

Que la nostra mirada
sigui sempre neta i clara.

Que els nostres llavis
pronunciïn només
paraules d'encoratjament.

Que el nostre pas sigui ferm,
i la nostra actitud valenta.

Que el nostre cor 
estigui sempre obert per estimar tothom.

Que els nostres passos ens dirigeixin  
cap allà on podem ser útils.

Que la nostra vida 
sigui radiant i generosa,
com la vostra, Mare de Déu. 


—de Lelotte, oració inclosa darrera una estampa amb la imatge de la Mare de Déu Antiga—

.

Goigs a santa Efigènia. Balsareny (Bages, Barcelona).

GOIGS DE LA GLORIOSA SANTA IFIGENIA VERGE, Y PRINCESA DE ETIOPIA QUE SE VENERA EN LA PARROQUIAL IGLESIA DE STA. MARIA DE BALSARENY, BISBAT DE VICH. SA FESTA SE CELEBRA EN LO DIA 21 DE SETEMBRE. Any 1871.

Santa Efigènia d'Etiopia
Puitx de nostre Redemptor
Sos vos estimada esposa:
Santa Ifigenia gloriosa
Daunos ajuda y favor.

Nasquéreu en Nadabar,
De la Etiopia capital,
Primogénita real,
Que als falsos Deus adorar
Lo pare vos vá ensenyar
En sa ignoranica y error.
...
Desde 'l cel Verge dichosa
Vostre devots ajudau,
Las penas aliviau
De nostra vida anguniosa,
Defensaunos piadosa
Del diabólich furor.

Amada de aquell Senyor
Que os escullí per esposa:
Santa Ifigenia gloriosa
Dáunos ajuda y favor.


Església parroquial de Santa Maria de Balsareny
Foto: Eduardo González