dimarts, 30 d’abril de 2019

Goigs profans a Santiago Rusiñol. Sitges (Garraf, Barcelona).

GOIGS A SANT RUSIÑOL PARE DELS SITGETANS.

Santiago Rusiñol

Per vostra barba florida,
pel somrís que aixeca el vol:
Feu-nos gojosa la vida,
gloriós sant Rusiñol!

En la vostra minyonia
preferireu ser pintor
en lloc d'escriure al Major
com vostre pare volia.
Vau pintá el jardí i l'eixida
en dies gais i de dol.
...
Tant Sitges us estimava
que us vam adoptar per fill
i us donàrem per espill
aquesta nostra mar blava.
No temeu fer-nos ferida
si ens traieu drapets al sol.


És ben conegut que Santiago Rusiñol va fer moltes aportacions al poble de Sitges i aquest poble sempre li ha mostrat reconeixement i agraïment: el “Ram de tot l’any”, monuments successius, primer al Racó de la Calma, passat després a la Biblioteca Santiago Rusiñol, i el definitiu a la Platja de Sant Sebastià.
És precisament amb motiu del la inauguració d'aquest monument que el Grup d'Estudis Sitgetans (9 d'octubre de 1977) donà a llum aquesta edició del text que composà en Pere Mas i Parera.
Els gravats reprodueixen una caricatura feta per Bagaria del polifacètic Rusiñol, i uns ferros forjats del Museu Cau Ferrat.

Monument a Santiago Rusiñol (Sitges).
Foto: visitsitges.com

Goigs a sant Sixt II, Papa i màrtir (en castellà).

GOZOS DE S. SIXTO II PAPA Y MARTIR. CELÉBRASE SU FIESTA EN 6 DE AGOSTO*.
* Actualment es celebra el 7 d'agost.

Sant Sixte II, Papa i màrtir.
Va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258.

Pues del martirio el honor
lograsteis con gallaridía:
Sednos Sixto protector
feliz norte, amparo y guia.

Atenas griego solar
ilustre sangre os ha dado,
á su Ateneo ha esmaltado
vuestro ingenio singular,
aqui el aplauso y honor
campeó con bizarría.
...
Con bárbara crueldad
Valeriano os ha aherrojado;
poco importa, que aunque atado,
le hablais con mas libertad;
crece tanto su furor
que hecho un volcan parecía.
...
Pues del martirio el horror
venció vuestra gallardía:
Sednos Sixto protector
feliz norte, amparo y guia.


dilluns, 29 d’abril de 2019

Himne a la Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
Himne a la Mare de Déu de Montserrat
Lletra del monjo Jordi Riera a partir de la Visita Espiritual del bisbe Torres i Bages i musicat pel també monjo de Montserrat Anselm Ferrer.

O catalans, la terra ens agermana,
alcem amunt els cors vibrants,
us exalcem, Madona catalana,
amb nostres precs, amb nostres cants.

Alt setial on seu la Saviesa
que ens ensenyà els eternals destins,
als catalans la fe doneu encesa
que fa planers els terrenals camins.

Lliri més blanc que l'escumeig de l'ona
de les verges el més brillant espill,
el vostre poble allibereu Madona
del vici insà que el vol posar en perill.

Excelsa i admirable profetessa
que l'Etern més que els àngels heu lloat,
d'aquest poble lleveu la mala messa
que els blasfems i gent àvola han sembrat.

Rosa fragant, de caritat senyera,
flama vivent que escalfa i mai no mor,
als vostres fills l'Amor doneu-nos vera,
feu-los germans a dins del vostre cor.

A aquell Déu de qui sou Engendradora,
que és vostre Pare i us vol fer mercès,
pel poble català pregueu, Senyora,
per tal que no es desfaci mai més.

Vídeo de l'escolania de Montserrat interpretant aquest himne.

Anselm Ferrer és un gran representant a casa nostra del corrent anomenat cecilià de música sacra. Ho palesen grans composicions a veus mixtes, una de les quals, l'”Himne a la Mare de Déu de Montserrat” ha pres tons llegendaris. Efectivament, fou compost per a les festes jubilars de 1931, enmig de les incerteses de la proclamació de la República. El text fou obra del monjo biblista Jordi Riera, que versificà enginyosament la “Visita Espiritual” de Torras i Bages tot carregant-ne les tintes patriòtiques. Durant el franquisme aquest himne no s'interpretà a causa del text, però també és veritat que el pare Ireneu Segarra el rescatà, al moment oportú, sense fer-ne escarafalls.
—extret de la web catalunyareligio.cat, on hi podeu trobar més informació—

.

Goigs a sant Sixt I, Papa i màrtir

GOIGS EN ALABANSA DEL GLORIOS SANT SIXT PRIMER PAPA Y MÁRTIR. SA FESTA SE CELEBRA Á 6 DE ABRIL*.
* Actualment es celebra el 3 d'abril.

Sant Sixt I, Papa i màrtir

Cridat sou per dirigir
L'Esglesia que'ns regenera,
Feu, Sixt, que pugam seguir
La Católica bandera.

Fa ja un mes y cuatre dias
Que l' papa Alexandre ha mort
Y unanimes simpatias
Proclaman per succesor
Al fill del romá Eluidí
Varó de virtut austera.

Corre l'any cent vint y nou
Del Juny lo dia vuyté,
Y l'interregne conclou
Consagrant á Sixt Primé,
Lo jou habent de sufrir
D'Adriá que en Roma impera.
...
Mártir sou per analtir
L'Esglesia que 'l Cel venera,
Feu, Sixt que poguem seguir
La católica bandera.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona

diumenge, 28 d’abril de 2019

Goigs a Santa Maria Estrella del Mar. Parròquia de Garraf a Sitges (Garraf, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE SANTA MARIA ESTRELLA DEL MAR VENERADA EN LA SEVA PARRÒQUIA DE GARRAF (PROV. DE BARCELONA).


O Maria, Estel del Mar!
En el si de l'encontrada
sieu sempre l'advocada,
dolça guia i cèlic far.

Ave, Ave, blava Estrella!
Ens vesseu vostra claror
com mannà de meravella
i aleteig de formosor.
Verge Pura i bíblic Nard,
la més Bella, Immaculada.
...
Vostres fills de la pedrera
de les Costes de Garraf
seguiran per la drecera
que els allunya del mal pas.
En la pau planant la llar
i en la tasca inacabada.
...



Església de Santa Maria Estrella del Mar, al poble de Garraf, municipi de Sitges.
Foto: sitgesactiu.com


dissabte, 27 d’abril de 2019

El Virolai, un himne a la Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat
al Santuari de Montferri (Alt Camp)

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d'or els angelets serraren
eixos turons per fer-vos un palau.
Reina del Cel que els Serafins baixaren,
deu-nos abric dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrelles coronada,
Ciutat de Déu que somnià David,
a vostres peus la lluna s’és posada,
el sol sos raigs vos dóna per vestit.

Dels catalans sempre sereu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,
sigueu pels bons pilar de fortalesa,
pels pecadors el port de salvament.

Doneu consol a qui la pàtria enyora
sens veure mai els cims de Montserrat;
en terra i mar oïu a qui us implora,
torneu a Déu els cors que l’han deixat.

Mística Font de l’aigua de la vida,
rageu del Cel al cor de mon país;
dons i virtuts deixeu-li per florida;
feu-ne, si us plau, el vostre paradís.

Ditxosos ulls, Maria, els que us vegen!
ditxós el cor que s’obri a vostra llum!
Roser del Cel, que els serafins voltegen,
a ma oració doneu vostre perfum.

Cedre gentil, del Líbano corona,
Arbre d'encens, Palmera de Sion,
el fruit sagrat que vostre amor ens dóna
és Jesucrist, el Redemptor del món.

Amb vostre nom comença nostra història
i és Montserrat el nostre Sinaí:
sien per tots l’escala de la glòria
eixos penyals coberts de romaní.

Rosa d'abril, Morena de la serra,
de Montserrat estel:
il·lumineu la catalana terra,
guieu-nos cap al Cel.

Música de J. Rodoreda

Escolania de Montserrat

Informació de la lletra i de la música del
Virolai de Montserrat



Música no tan coneguda de R. Escofet, O.S.B.
Extret del Bloc d'Antoni Sàbat Aguilera

Goigs a sant Pere. Sant Pere de Clarà a Argentona (Maresme, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE SANT PERE DE CLARÀ

Imatge de Sant Pere apòstol a la capella de Clarà.

Si Crist us constituïa
Cap del poble cristià:
Tota aquesta rodalia
plenament en Vós confia,
car Patró sou de Clarà.

Baïó, cabdill de mainada,
després monjo a Sant Cugat,
trià aquesta vall callada
per fundar-hi un Priorat;
una capella hi bastia,
i, com us la dedicà, Tota...

De roca és fet tot el temple,
com de roca nom porteu;
i és, per sa durada, exemple
de quin fonament doneu;
onze segles fa naixia,
i, veient-lo perdurà, Tota...
...
Va desfer-vos la cadena
l'àngel alliberador;
i dels vostres ulls la bena
d'ell va fê una visió;
que en tot cas ben clâ i net sia
l'esguart del qui ací, a Clarà,
i en tota la rodalia
plenament en Vós confia,
car Patró sou de Clarà.

Lletra del Dr. Josep Mª Llobera, Pvre. i música de Dom Gregori Mª Sunyol, O.S.B.
Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
De l'antic priorat benedictí es conserva només la capella, un edifici de la fi del segle XIII, de transició del romànic al gòtic. Consta, però, que ja existia una primera esglesiola l'any 1002, depenent del monestir de Sant Cugat del Vallès. La capella actual és de planta rectangular i absis quadrat, amb coberta de volta apuntada. La porta és de mig punt, adovellada. Al seu costat hi ha un nínxol, d'època gòtica, on hi havia hagut un sarcòfag. Va ser restaurada el 1920 i d'aquesta restauració n'és fruit el campanaret d'espadanya.


—foto i explicació extreta de la web poblesdecatalunya.cat


Interior de l'ermita el dia de l'aplec. 29 de juny 2014.
Foto extreta del bloc d'en Quim Graupera, on hi ha més imatges i informació de l'aplec.
El conjunt de la capella i la masia de Sant Pere de Clarà es un espai preparat per a la celebració de casaments.
Més informació a la web https://santperedeclara.cat/



divendres, 26 d’abril de 2019

Sardana "És la Moreneta"

La Moreneta en la Santa Cova
de Montserrat
Sardana composta l'any 1948 per Antoni Carcellé i Tosca.

Té la nostra terra
una muntanya
que l'enveja tot el món
que és Montserrat.
Quina terra més galana
és la terra catalana.
Què tindran aquestes serres
que tothom queda admirat
del Montserrat.
A la Moreneta tots
volen estimar...

És la Moreneta
la fe del poble català
l'estel del seu camí
l'afany dels seus amors.
De l'escolania
la veu al cel han escoltat
i el so de l'oració
ressona per tot Montserrat .

Quina flaire en fa
més catalana
la muntanya santa
del meu cor,
i la Moreneta
que ens escolta
i ens mira i ens dóna
tot l'amor, tra ra la la la.

Tota la muntanya
et volta donant-se les mans
sardana de l'amor
d'un poble de cristians.
Sona la tenora
no sé què tenen els seus cants
vetlleu Senyora
pels catalans.


Ceràmica de Montserrat

Goigs a la Mare de Déu del Mar (en castellà). Sitges (Garraf, Barcelona).

GOZOS A MARIA SANTISIMA DEL MAR, TITULO DE LA PRODIGIOSA IMAGEN SACADA DE LA PLAYA DE ALMERÍA, CUYA SAGRADA COPIA SE VENÉRA EN EL ALTAR DEDICADO Á SU HONOR EN LA CAPILLA DEL GLORIOSO MARTYR SAN SEBASTIAN, SITUADA FUERA LOS MUROS DE LA VILLA DE SITGES. Año 1788.

Mare de Déu del Mar al seu santuari d'Almeria.
Feta amb fusta de noguer i del segle XV. Foto: ANE.

Pues no llega á naufragár
quien vuestro favor implora;
amparadnos, gran Señora,
Sagrada Virgen del Mar.

Aquel Dios que os escogió
para Madre de sí mismo,
de excelencias un abismo
en Vos liberál formó;
las gracias de que os colmó
no se pueden numerár.

Vos sois aquel Mar profundo,
cuyo seno (yá se vé)
concibió la perla, que
fué precio de todo el mundo.
Despues de un bien tan fecúndo
¿que nos queda que esperar?
...
Si Almería fue la esfera
de un tal favor en buena hora,
Sitges tambien que os adora,
ser por Vos feliz espera.
Todo País que os venera
es vuestro propio lugar.
...
Pues de gracias un millar
en vuestro mar se atesora,
Amparadnos, gran Señora,
Sagrada Virgen del Mar.

La pietat dels navegants i pescadors sitgetans, que el segle XVIII traficaven per les costes i platges d'Andalusia, importaren la devoció a la Mare de Déu del Mar, venerada a Almeria, i li ofrenaren una imatge i un altar ja en l'anterior ermita de St. Sebastià, i li dedicaren aquests goigs.

Ermita de Sant Sebastià de Sitges.
Foto: Enric.
Interior. Foto: Silvia Alba.




dijous, 25 d’abril de 2019

Relat d'un favor de la Mare de Déu dels Desemparats a un soldat (en castellà).

RELATO CURIOSO DE UN SOLDADO HERIDO EN LA GUERRA DE MELILLA, DEVOTO DE NTRA. SRA. DE LOS DESAMPARADOS.

—No està clar a quina guerra de Melilla es refereix: podria ser la primera (1893) o la segona (1909)—


Primera parte.

Virgen de los Desamparados:
os pido con humildad
pueda un milagro explicar
que es muy digno de contar.

Con un devoto soldado
que en Melilla vino a obrar
que mandaron a la guerra
con el moro a pelear.

Cuando éste en fuego entró
él de su pecho sacaba
una estampa de la Virgen,
y estas palabras hablaba.

Virgen de Desamparados:
mira el peligro en que estoy
en esta lluvia de balas
a perder mi vida voy.

Mírame qué triste estoy;
no oigo mas que jemidos,
y me encuentro rodeado
de muchos muertos y heridos.

Junto con mi corazón
vuestra estampa llevaré;
en vuestro nombre, María,
mi patria defenderé.

Sostuvieron un combate
con esos moros malvados;
eran pocos españoles
y once soldados quedaron.

Por no verse prisioneros
en aquel fuerte combate,
a la fuga ellos se dieron
por si podían salvarse.

Llenos de temor huian;
pero los moros malvados
hicieron una descarga
y mataron diez soldados.

El otro herido quedó
y él al suelo se rrojaba
por ver si haciendo el muerto
asi su vida salvaba.

Al momento cuatro moros
al soldado se acercaron
le quitan el uniforme
y el dinero le robaron.

Segunda parte.

Cuando los moros se fueron
al punto se levantó.
"Virgen de Desamparados,
vuestro amparo espero yo.

Mira como herido estoy
y sin ropa me han dejado,
valeme en esta ocasión
Virgen de Desamparados.

Madre del alma querida,
derramando sangre estoy
por defender nuestra patria
a perder mi vida voy.

¡Qué solo me encuentro yo!
Muy pronto va anochecer
y en esta tierra de moros
mi existencia dejaré.

Madre de mi corazón,
qué lejos estoy de tí,
sin fuerzas me estoy quedando
yo pronto voy a morir.

Yo quisiera, madre mía,
un beso poderte dar,
y moriría tranquilo
si te pudiera abrazar.

Ven, madre mía querida,
y a tu hijo lo verás.
Con qué sentimiento muero
sin poderte a tí abrazar."

Entonces oyó una voz
del cielo que le decía:
"Sigue por ese camino
que vas a salvar tu vida.

No tengas que detenerte,
de tu herida estás curado;
de todos tus compañeros
pronto serás abrazado."

Diciendo, el camino emprendió
"Vos sereis mi aparadora."
A poco rato se vió
con las tropas españolas.

Cuando llegó al campamento
los soldados lo abrazaron
contandoles el milagro
así llorando él hablaba:

"Virgen de Desamparados,
ya que sois mi salvadora,
amparad a los soldados
que tu protección imploran.

Libra todos tus soldados
que van por mar y por tierra;
a prisioneros y heridos
en esta terrible guerra.

En los campos de Melilla
mucha sangre se derrama;
concluye con esta guerra
y libranos de las balas.

Amparadnos con tu manto
y alcanzadles la victoria;
los que han perdido sus vidas
los llevareis a la gloria. Amen."


Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona

Goigs a sant Joan "ante portam latinam", patró dels impressors.

GOIGS EN LLAOR DE SANT JOAN ANTE-PORTAM-LATINAM PATRÓ DELS IMPRESSORS.
Lletra de V. Andrés, amb un bonic toc d'humor.

Sant Joan apòstol i evangelista, màrtir "ante portam latinam", patró dels impressors.

Puix que sóu dels de la tinta
son Patró miraculós,
compadiu-vos de la "pinta"
que fem tots els impressôs.

Vós que a Roma vareu ser-ne
martiritzat cruelment,
i ficat dins d'una tina
curulla d'oli bullent;

Vós que féreu el miracle
de sortir de l'ardent bany
més alegre que unes Pasqües,
per no haver sofert cap dany,

Escolteu ço que us demanen
els pacífics impressôs,
puix que sóu dels de la tinta
son Patró miraculós.
...




dimecres, 24 d’abril de 2019

Goigs a sant Joan evangelista. Patró de les Arts Gràfiques de Mataró (Maresme, Barcelona).

GOIGS EN LLOANÇA DE SANT JOAN EVANGELISTA MARTIRITZAT A ROMA ANTE PORTAM LATINAM, EL DIA 6 DE MAIG. PATRÓ DE LES ARTS GRÀFIQUES DE LA CIUTAT DE MATARÓ.

Sant Joan apòstol i evangelista, màrtir "ante portam latinam" (davant la Porta Llatina), patró dels Arts Gràfiques.

Sant Joan Evangelista,
de Déu deixeble estimat:
De l'impressor i el caixista
beneïu l'activitat.

Deixeble amat del Messies,
àguila excelsa de Déu,
ple de mèrits i de dies
tota Asia governeu.
Efeso, la ciutat trista,
en un verger heu tornat.

Cartes plenes de saviesa,
apostòlics documents,
de vostra ploma despresa
brolla la llum a torrents,
tant, que Roma, que l'ha vista
amb sos vesllums s'ha cegat.
...
Sant Joan Evangelista,
de Déu deixeble estimat:
Del llibre, al vertadê artista
deu-li glòria i llibertat!



dimarts, 23 d’abril de 2019

Goigs a sant Joan "ante portam latinam". Terrassa (Vallès Occidental, Barcelona).

GOIGS EN LLOANÇA DE SANT JOAN EVANGELISTA MARTIRITZAT A ROMA "ANTE PORTAM LATINAM" EL DIA 6 DE MAIG. PATRÓ DEL GREMI DEL PAPER I ARTS GRÀFIQUES DE TERRASSA.

Sant Joan apòstol i evangelista, màrtir "ante portam latinam"

Sant Joan Evangelista,
de Déu deixeble estimat:
De l'impressor i el caixista
beneïu l'activitat.

Deixeble amat del Messies,
àguila excelsa de Déu,
ple de mèrits i de dies
tota Asia governeu,
Efeso, la ciutat trista,
en un verger heu tornat.
...
Enfront la Porta Llatina
hi ha una tomba i un xiprer
i un butxí hi posa una tina
d'oli verge i un braser;
vos despullen a la vista
de tot el poble esglaïat.
...
Dels qui la ciència espargeixen
entre races i nacions,
dels qui els llibres imprimeixen
per a fer els homes més bons;
del qui fa d'apologista
de la fe i la veritat.

Sant Joan Evangelista,
de Déu deixeble estimat:
Del llibre, al vertadê artista
deu-li glòria i llibertat!





dilluns, 22 d’abril de 2019

Goigs a Sant Joan "davant la Porta Llatina", patró dels Estampers de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS A SANT JOAN DAVANT LA PORTA LLATINA. CONFRARIA DELS ESTAMPERS DE BARCELONA. Any 1929.


Vos que patireu per Déu
devant la Porta Llatina:
feu que ab la gràcia divina
assolim lo regne séu.

A Galilea nascut
de María Salomé,
vos inclinareu al bé,
practicareu la virtut:
fill d'ella i del Zebedèu,
la Verge es vostra cosina.
...
Barcelona, la primera
que estampà llibres a Espanya,
a fer proclamar s'afanya
Patró de l'art estampera
a Joan, Mártir de Déu
devant la Porta Llatina.
...
Per ço quants l'art exercim,
fadrins, mestres, novençans,
anyorant los temps de abans,
hem dit: "A Joan acudim."
¡Quan serà'l renàxer teu,
Confraria Santjoanina!

—Ll. C. Viada y Lluch, Barcelona, maig de 1929, noces d'or de mon fadrinatge de estamper.—

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona

Sant Joan apòstol i evangelista, màrtir davant la Porta Llatina "ante Portam Latinam", patró dels Estampers. Patró dels impressors i les Arts Gràfiques. Es celebra aquesta advocació "ante portam latinam" el 6 de maig en la commemoració del seu martiri.

diumenge, 21 d’abril de 2019

Ha ressuscitat, al·leluia!, poema de mn. Camil Geis

RESSURREXIT, SICUT DIXIT, ALLELUIA!


—Hortolà matiner, que et despertes amb l'alba,
i amb el tràmec desvetlles la terra ensonyada!
He vingut de matí, he vingut a trenc d'alba,
he vingut amb l'ungüent dels millors alabastres
per a ungir el Divinal Soterrat... M'envaeix la basarda...
La buidor jau al fons del sepulcre; la llosa és alçada.
Em diries qui fou el gosat que vingué a sollevar-la?
Qui s'enduia l'Amor? Que, potser, l'ocultares?
Germà meu, hortolà, que et desvetlles amb l'alba,
em diries on és? Qui vindria a cercar-lo?
Em diguessis...
—Maria!
—Senyor, ja us reparen
els meus ulls, ara oberts amb la vostra paraula...

De bell nou, a les plantes del Mestre, Maria es llençava,
mig rient, mig plorant, ni sabent explicar-se.
L'oratjol matinal espolsava les branques
de l'arbreda feixuga d'ocells i de fresca rosada.

.

Goigs a la Mare de Déu del Vinyet. Sitges (Garraf, Barcelona).

COBLAS EN ELOGI, Y ALABANSA DE LA MIRACULOSA IMATGE DE N. SENYORA DEL VINYET EN LO TERME DE SITJAS. Any 1743.

Mare de Déu del Vinyet (Sitges)

Puix que sou lo iris de pau
en ves la justicia irada:
Verge del Vinyet sagrada,
per vostres devots pregau.

Assi en la Conxa de un Cep
foreu Vos Perla trobada,
ahont ab un colp de axada
un Moro os llevà l' bras dret:
perfetament abraçau
sens ell à vostra fillada.
...
Illustre ets Vila de Sitjas,
puix gosas tant rich Tresor;
remey tindrà ton dolor,
si est sant paviment trapitjas:
de la ditxa al mes alt grau
te veuràs sempre encumbrada.

Puix del Cel teniu la clau,
y del gran Rey sou Privada:
Mare en Vinyer exaltada,
per vostres fills impetrau.


Santuari de la Mare de Déu del Vinyet.
Foto: Enfo.