dijous, 31 de gener de 2013

Goigs a la Mare de Déu del Roser. Edició de Santa Maria dels Turers de Banyoles (Pla de l'Estany, Girona)

Aquests goigs del Roser són els genèrics que es canten a molts llocs. Una altra edició d'aquests mateixos goigs els podeu veure fent clic aquí.


Mare de Déu del Roser
Vostres goigs amb gran plaer
cantarem Verge Maria.
Puix la vostra Senyoria
és la Verge del Roser.

Déu plantà dins Vós Senyora
un Roser molt excel·lent,
quan vos féu mereixedora
de concebre'l purament;
donant fe al Missatger,
que del Cel vos trasmetia,
el Déu Pare qui volia,
fóssiu Mare del Roser.

Del Sant Ventre produïda
la planta del Roser verd
fou dels Angels circuïda,
i servida amb gran concert,
i restà pur i sencer
vostre cos amb alegria,
quan parí en l'Establia
el Celestial Roser.
...




dimecres, 30 de gener de 2013

Goigs a la Mare de Déu de Montalegre. Vilanova de la Sal (La Noguera, Lleida)

Mare de Déu de Montalegre,
a Vilanova de la Sal.
Probablement del s.XIV i amb
trets característics de la
imatgeria religiosa de terres
lleidatanes, com els ulls de
Maria o la corona que porta.
Alguns estudis apunten que
Pere Aguilar pot ser-ne l'autor.
Vos dels Àngels sou servida,
y en aquest alt situada,
Mare del que'ns dona vida
Montalegre nomenada.

De Deu lo pare venía
á Vos donsella sens par
l'Angel, quant ab alegría
la embaixada vos portá:
restareu del Redemptor
Verge i Mare a la vegada.
...
En estas altas montanyas
vos habeu volgut restar.
perque de terres estranyas
vos vinguen á visitar:
concediulos tot favor
puig que sou tan exaltada.

Mostrareu vostra clemencia
al pastoret afligit,
quant estant per despenyarse
en mig de una oscura nit,
restá salvo de perill
per habervos invocada.
...
Del Abadiat Protectora,
de Vilanova advocada,
Mare dels que'ns dona vida,
Montalegre nomenada.



Gravat de la Mare de Déu de Montalegre, on surt el pastoret mencionat en els goigs.  La imatge va ser amagada durant la guerra del 1936 i més tard va ser recuperada. El pastoret que acompanyava la imatge, i amagat en un altre lloc, encara no s'ha trobat.
Ermita de Montalegre, a Vilanova de la Sal, on s'hi celebra la romeria cada 1 de maig. També el tercer diumenge de setembre s'hi celebra un aplec, amb molta gent de Balaguer.
Molts devots hi acudien a demanar remei pels seus mals. Era costum que qui es guaria fes ofrena a la Mare de Déu de Montalegre del mateix pes de blat que ell pesava.

L'ermita de Montalegre, en un excel·lent mirador de la Serra de Mont-roig
En el llibre "Devocions marianes populars: La Noguera", de Joan Bellmunt i Figueras, hi trobo recollit un cant a la Verge de Montalegre d'en Joan Benet i Petit. El cant és llarg i només n'escric algunes estrofes.

La cançó que em dicta el cor
per la Verge sobirana,
del Noguera al carrer gran,
al balcó del riu Farfanya.

Ha de ser la més gentil,
la més dolça i entonada,
que la inspiren quatre rius
amb baranes de maragda.
...
La patrona que el regeix
és la reina més preclara;
un pastor li va ofrenar
que a una cova la trobava,

en imatge de sis pams
del més fi dels alabastres;
de tan bella i escaient
al país no n'hi ha una altra.

És d'empeus amb bell posat,
té la mà sobre una branca,
que oferia en esclatar
quatre roses encarnades.

Jesuset que serva al braç,
rajolí d'alba rosada,
amanyaga un gafarró
amb els dits que el món forjava.



dimarts, 29 de gener de 2013

Via Crucis. Reus (Baix Camp, Tarragona)

—S'ha respectat l'escriptura antiga—

Gracias Jesus meu
vinch á demanar-vos,
per acompanyarvos
cuant portau la Creu,
y al Calvari aneu
á morir clavat.

R/. Sia per a sempre
Jesus alabat.

Oferiment: Soberano Senyor, vos suplico gracia per meditar los pasos, que donareu per ma redempció, desde la casa de Pilat fins á la montaña del Calvari, ahont foreu crucificat; y voldria guanyar las indulgencias concedidas á est sant Exercici de Via-Crucis en remissió de mas culpas y en sufragi de las Animas del Purgatori de ma major obligació.

1ª ESTACIO. Jesus fou sentenciat á mort de Creu.

Pilat la ignocencia
de Jesus coneix,
que mort no mereix
diu sa conciencia;
y no obstant sentencia
de mort li ha firmat.

2ª ESTACIO. Carregaren la Creu á Jesus.

De cap á peus es
Jesu-Crist llagat,
qual li han carregat
la Creu de tant pes
per morir despues
en ella clavat.

3ª ESTACIO. Jesus caigué en terra.

Contempla també
Jesus com estava;
tant flach caminaba
que en terra caigué;
home mira be
lo pes del pecat.

4ª ESTACIO. En lo carrer de Amargura se encontraren Fill y Mare.

Carrer de Amargura
sa Mare l' trobá;
¿qui explicar podrà
dels cors la apretura?
un Fill sens figura,
y un Fill tan amat.

5ª ESTACIO. Llogaren á Simon Cirineu per ajudar à portar la Creu á Jesus.

Per portar la Creu
tant flach lo miraren,
que à ajudar llogaren
Simon Cirineu;
¡ay Jesus que esteu
de forssas faltat!

6ª ESTACIO. La Verónica limpia la cara à Jesus de las salivas, pols, suor y sanch.

La toca as llevá
una dona pía,
y ab gran valentía
la cara aixugá:
en lo drap quedà
tal rostro estampat!

7ª ESTACIO. Jesus caigué segona vegada en terra.

Anant Jesus pres
entre gent malvada,
cau altre vegada
obligat del pes;
ay que no pot mes
de flach y cansat.

8ª ESTACIO. Jesus aconsola las fillas de Jerusalem que ploraven, yls digué que plorasen per llurs pecats y per los de sos fills.

Cuant ventlo penar
las donas miravan
y tristas ploravan
las va aconsolar,
yls volguè ensenyar
plorar lo pecat.

9ª ESTACIO. Jesus caigué tercera vegada en terra.

Fa aquesta jornada
ab tanta fatiga,
que ha caurer lo obliga
tercera vegada:
la Creu es pesada
y ell debilitat.

10ª ESTACIO. Dalt del Calvari Jesus fou despullat.

Al Calvari arribaren
ahon sent despullat
en lo Cos sagrat
llagas renovaren:
beurer li donaren
vi amb fel mesclat.

11ª ESTACIO. Jesus fou clavat en la Creu.

De mans y de peus
en la Creu clavaren,
y desconjuntaren
mols dels osos seus:
y aquells pecats meus
Jesus han clavat!

12ª ESTACIO. Haben alsat la creu en alt Jesus morí.

Despues que l'Senyor
estigué clavat,
la Creu han alsat
ab rabia y furor:
veus por ton amor
com está posat.

13ª ESTACIO. Lo Cos difunt de Jesus fou posat als brasos de sa afligida Mare.

Baixar de la Creu
sa Mare lo prengué,
y als brasos tingué
lo Cos del Fill seu:
de cap á peus veu
ferit y llagat.

14ª ESTACIO. Los cos de Jesus fou portat al sepulcre.

Dins la sepultura
posan aquell Cos,
que era tan hermos
y ara sens figura:
ay! en que amargura
sa Mare ha quedad.


Qui es lo vil traidor
que així ha assotat,
ferit y llagat
y mort al Senyor?
ay! jo pecador,
jo so lo malvat.

Lo pecat comés
aborresch de cor,
y m' pesa Senyor
de habervos ofès;
proposo may mes
tornar al pecat.



dilluns, 28 de gener de 2013

Goigs a Nostre Senyor Jesucrist en el sepulcre. Església de sant Llorenç de Tarragona (Tarragonès, Tarragona)

A la Creu morí la Vida
per alçar-nos del Pecat,
Al Sepulcre llum ardida
fa Jesús Ressuscitat.


És la tarda del Divendres
quan Jesús inclina el cap;
ja sols resten pols i cendres
i sa Faç en aquell Drap.
Valerosa i afligida
té la Mare al seu costat.
...
Sempre el Gremi dels Pagesos
enaltí la Processó;
els confrares, ben entesos,
s'afileren al Pendó.
Tarragona embadalida
és per tanta majestat.

Benaurança al Gremi noble
entre tots el més antic,
vella arrel del nostre poble
a la guarda de l'Amic.
La pregària sentida
és llavor de santedat.

Crist Jacent, la vostra Imatge,
goig del segle dissetè,
va sembrant el Gran Missatge
que ageganta nostra Fe.
Qui dels anys té llarga mida
Us escorta a l'empedrat.

El Diumenge s'il·lumina
quan trenqueu l'humà fracàs!
Nostra Pasqua ja camina
perquè Pasqua vol dir PAS,
Sementera beneïda
que regala el Vi i el Blat.
...
Ressuscita a nova vida
qui confessa el seu pecat,
Al Sepulcre llum ardida
fa Jesús Ressuscitat.


El Gremi dels Pagesos i el Pas del Sant Sepulcre a la processó de Setmana Santa de Tarragona

Església de sant Llorenç, a Tarragona
El Sant Sepulcre a l'església de sant Llorenç
És la imatge més antiga conservada de la Setmana Santa de Tarragona, ja que va poder salvar-se durant la guerra Civil del 36. És una talla barroca del segle XVII. La peanya i el sepulcre són dissenyades per Josep Maria Jujol. Aquest Pas és portat pel Gremi de Pagesos de Sant Isidre.

Via Crucis (de Miquel Costa i Llobera)


Oh bon Jesús!, permeteu
que amb Vós faça un pecador
passes de pena i d'amor
per la via de la Creu...
De mos pecats, que sabeu,
me'n pened amb viu dolor.

ESTACIÓ I

Submís a davant Pilat
està Jesús la innocència,
sentint l'horrible sentència,
a mort de creu condemnat.
Per Barrabàs llibertat,
i a Jesús mort afrontosa!
Sentència tan espantosa
dins cada culpa es conté.
I Jesús encara té
per mi clemència amorosa!

ESTACIÓ II

A la creu que està apromptada
s'acosta ja el Redemptor,
i l'abraça, ple d'amor,
com a sa prenda estimada.
Damunt l'espatlla llagada
la hi posa cruel botxí;
i Ell amb sos ulls diu aquí:
—Ànimes que el cel voleu,
abraçau la vostra creu,
i seguiu darrere mi.—

ESTACIÓ III

Ja el nou Isaac camina
carregat pel sacrifici,
i amb gran dolor i desfici
cap a la terra s'inclina.
Jesús, majestat divina,
cau aquí en terra engrunat...
Ai!, la nostra iniquitat
declara aquesta caiguda,
donem a Jesús ajuda
aixecant-nos del pecat.

ESTACIÓ IV

Oh carrer de l'amargura!
La Mare el Fill ha trobat
horriblement trasmudat
en espantosa figura.
Ai!, aquí la Verge pura,
per més patir, no se mor;
i de Jesús en el cor
penetra el dol de sa Mare;
sos ulls se parlen... i ara
mos ulls no esclaten en plor?

ESTACIÓ V

Aquells escribes, tement
que muira el just pel camí,
desitjant dur-lo a la fi
de tota afronta i turment,
lloguen un home avinent
(oh maligna compassió!)
i el bon cirineu Simó
ajuda a portar la creu...
Dau-me, Jesús, si voleu,
part en la vostra passió!

ESTACIÓ VI

D'entre la turba cruel,
surt matrona compassiva,
veu tota sang i saliva
la cara mirall del cel;
del cap se lleva el seu vel
i eixuga la Faç sagrada,
quedant al vel estampada
la imatge del Redemptor...
I deix jo, per vil temor,
l'honra de Déu eclipsada?

ESTACIÓ VII

Estès en terra i retut,
davall la creu tan sobrada,
aquí segona vegada
el Rei del cel és caigut.
Sanguinària multitud
el puny per fer-lo aixecar.
—Fills meus qui tornau pecar—
nos diu Jesús amb veu muda—,
ai!, de tanta recaiguda,
ja no puc, no em puc alçar!—

ESTACIÓ VIII

Piadoses dones aquí
movien plant llastimós,
i diu Jesús bondadós:
—No ploreu sobre de mi,
mes sobre vosaltres, sí,
i sobre els fills que criau...—
Jesús, que a tots avisau
per fer la nostra ventura,
amb llàgrimes d'amargura
la nostra vida rentau!

ESTACIÓ IX

Del tot la força perduda,
aquell que aguanta los cels,
atropellat pels cruels,
cau en tercera caiguda.
Insults i cops són l'ajuda
que rep aquí el bon Jesús...
Ai mon Déu!, ja veig confús
com Vós ma culpa heu portada;
dolça càrrega m'heu dada,
i encara jo la refús!

ESTACIÓ X

Jesús aquí és despullat
de sa túnica sagrada,
que, a la carn viva aferrada,
li arranquen del cos llagat.
Blanc anyell sacrificat,
que mut sofriu tal dolor,
per Vós me despull, Senyor,
del mal hàbit que s'aferra,
d'amor als béns de la terra
i fins del meu propi amor!

ESTACIÓ XI

Jesús s'estén a la creu,
dóna els peus i mans sagrades
que enclaven a martellades,
son cos desjuntant arreu.
I sa Mare tot ho veu,
i ho sent son cor delicat!...
Oh Déu meu crucificat,
a mi, que he fet tal horror,
enclavau-me per amor
a la vostra voluntat!

ESTACIÓ XII

Jesús, escarnit encara
pregant per sos matadors,
penjat entre malfactors,
oprès pel dol de sa Mare,
deixat de son Etern Pare,
fel i vinagre bevent,
consuma el Nou Testament
i entrega son esperit...
Ah, muira aquí el redimit
de pena i amor ardent!

ESTACIÓ XIII

Obert el pit generós,
mort en creu Jesús estava;
mes ja aquell cos demanava
el bon Josep animós;
i amb Nicodemus piadós
desenclaven el cos sant,
i el depositen plorant
en els braços de Maria...
Llagues que amb culpes jo obria,
ara vos bes, adorant!

ESTACIÓ XIV

D'aromes embalsamat,
cobert amb llençol blanquíssim,
ja el cos del Màrtir puríssim
dins el sepulcre han posat;
sepulcre nou, mai tacat,
obert en la roca dura...
Dolça Mare d'amargura,
preneu mon cor per sagrari
i amb mirra, llosa i sudari,
dau-hi a Jesús sepultura.


OFERIMENT

Els passos humils amb què ara
els de Jesús he seguits,
amb mèrits seus infinits
vos oferesc, Etern Pare.

Endreçau per ells, Senyor,
la nostra mortal carrera;
duis prest a Vós el qui espera
dins el foc abrasador.

Obriu camins de victòria
dins els pobles a la Creu.
Oh Pare!, en Jesús rebeu
eterna, infinita glòria.

Cant del Salm 102. Beneeix el Senyor ànima meva

Beneeix el Senyor ànima meva,
no t'oblidis mai dels seus favors.

La Santíssima Trinitat
Oratori de l'Hostal Rialb (Queralbs)
1. Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida,
i et sacia d'amor entranyable.

2. El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.

3. Com un pare s'apiada dels seus fills,
el Senyor s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.

4. L'amor del Senyor pels seus fidels
és de sempre i dura sempre,
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança
si es recorden dels preceptes i els compleixen.


El Salm 103 (102) segons la traducció de la Bíblia de Montserrat

Beneeix Jahvè, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix Jahvè, ànima meva,
no t'oblidis mai dels seus favors.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d'amor entranyable;
et corona de felicitat com desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.
Jahvè fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d'ells.

Ha revelat a Moisès els seus camins,
el seu estil d'obrar, als fills d'Israel:
«Jahvè és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en amor».
No sempre acusa,
ni guarda rancúnia sense fi,
no ens castiga els pecats com mereixíem,
no ens paga com deuria per les nostres culpes.

El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra;
llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l'orient és lluny de l'occident.
Com un pare s'apiada dels fills,
Jahvè s'apiada dels fidels,
perquè sap de quin fang ens va formar,
i es recorda que som pols.

La vida de l'home dura com l'herba,
la seva florida és com la dels camps;
desapareix quan hi passa una ventada,
i ni es coneix el lloc on era.
Però l'amor de Jahvè pels seus fidels
és de sempre i dura sempre,
la seva bondat s'estén als fills dels fills,
si guarden la seva aliança
si es recorden dels preceptes i els compleixen.

Jahvè té el tron al cel,
governa l'univers amb poder sobirà.
Beneïu-lo, àngels de Jahvè,
herois poderosos que executeu les seves ordres,
sempre a punt d'obeir els seus manaments.
Beneïu-lo, estols de Jahvè,
ministres que executeu els seus designis.
Beneïu-lo, criatures de Jahvè,
a tot arreu on ell és sobirà.

Beneeix Jahvè, ànima meva!

diumenge, 27 de gener de 2013

Goigs a la Mare de Déu de la Soledat. Església de Natzaret de Tarragona (Tarragonès, Tarragona)

Mare de Déu de la Soledat
La nova imatge és obra de l'escultor
Josep Viladomat i la peanya és de
l'arquitecte Josep M. Monravà
Mare forta, flor de vida,
vulnerada en dur combat:
Endolciu-nos la ferida
de la nostra soledat.

Tantes flors com té la prada,
sols violes hi han florit.
Hort tancat de l'Estimada
quins lilàs t'obren la nit!
Com més fosca, més ardida
sorgirà ta llibertat.
...
Tarragona primicera,
que us dreçava noble Seu,
us honora i us venera
vora el Fill clavat en creu.
Mare nostra dolorida,
Llantió de la Ciutat.

Si la pena us ha ennoblida,
doneu esma al cor cansat:
Endolciu-nos la ferida
de la nostra soledat.





La devoció a Tarragona a la Mare de Déu de la Soledat.
La Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat forma part de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona.
Mare de Déu de la Soledat


Església de Natzaret a la Plaça del Rei

El Pas de la Mare de Déu de la Soledat


dissabte, 26 de gener de 2013

Càntic a la Creu del Puig d'Inca (Mallorca)

Càntic per la inauguració de la Creu monumental, commemorativa de l'entrada del segle XX, alçada dalt el Puig d'Inca. (de Miquel Costa i Llobera)

Creu al Puig d'Inca
També anomenada Creu de la Minyó
en el Puig de santa Magdalena.
Es va fer l'any 1901 per a commemorar
l'entrada del segle XX, gràcies a l'impuls
de mn. Guillem Pujadas
Signe alçat enmig de l'illa
pel gran Rei qui ja no mor,
oh Creu Santa!, regna i brilla
de Mallorca sobre el cor.

Fita del segle,
des de l'altura,
la gent futura
veges passar,
que hereva sempre
de nostra història,
ton Rei de glòria
vulga adorar.

Aquí aixecada,
fins que el món fini
marca el domini
del Rei etern...
Que mai l'esborri
d'aquesta terra
ni el món en guerra,
ni tot l'infern.

Guarda aqueixs pobles,
columna santa,
l'estol espanta
d'errors i mals,
les aus de presa
que aquí ja miren
i a l'entorn giren
d'aquests penyals.

Estén tos braços,
Creu adorada,
nostra encontrada
per beneir,
i així la teva
bendició duga
tothom qui puga
viure i morir.


Goigs al sant Crist d'Alcudia (Mallorca), de Miquel Costa i Llobera

Sant Crist d'Alcúdia
Puix aquí vostra bondat
se fa tan coneixedora,
assistiu a qui us adora,
oh Jesús crucificat!

De la fe sou la senyera,
noble escut sou protector,
on xifrà nostra avior
pietat ben vertadera.
Tan alt signe et condecora,
fidelíssima ciutat.
Assistiu...

Tan santa i antiga imatge
no se sap qui l'esculpí;
al coval de Sant Martí
ja tal volta tengué estatge,
quan gent bàrbara invasora
perseguí tot lo sagrat...
Assistiu...

Quan en llarga rogativa,
per un any de set cruel,
vos dugué el poble feel
a la cova primitiva,
d'aigua i sang sorprenedora
vos mostràreu tot suat.
Assistiu...

Bé va veure tot el poble
un miracle tan patent,
i en féu reconeixement
el Jurat en cap molt noble:
així en acta valedora
deixà el fet testificat.
Assistiu...

Sequedat desoladora
poc després de tal suor
acabà amb bona saó
produint molt bona anyada.
Prou Alcúdia commemora
un miracle tan provat.
Assistiu...

Amb la Triennal al Sant Crist es commemora que l'any 1507 aquest Crist va suar sang

La Triennal del Sant Crist d'Alcúdia, que es celebra cada tres anys. Aquest any (2013) toca

divendres, 25 de gener de 2013

Goigs a sant Miquel, patró principal de Peramola (Alt Urgell, Lleida)

Sant Miquel
Si de Déu la primacia
sobre els àngels teniu Vós:
Peramola en Vós confia
puix del Cel sou nostre guia,
Sant Miquel victoriós.

Perquè sempre el lloessin
va crear l'Omnipotent
àngels purs que l'adoressin
en el Cel eternament.
Per cabdill seu, al moment,
us nombrà Déu poderós.
...
La supèrbia és el vici
que al món causa més trastorns,
puix empeny al precipici,
àngels, homes i nacions;
ja en les celestials regions
caigué l'àngel orgullós.
...
Nostres avis s'afanyaren
amb constància i previsió,
i un poble edificaren
en aquest bonic racó;
elegint-vos per Patró
tot el poble clamorós.
...
La vila de Peramola
rep de Vós seny i delit,
i el seu jovent us immola
valor, vida i esperit;
i lluitant amb l'enemic
surt sempre victoriós.
...
Vuit de maig és jorn de festa,
l'alegria regna arreu,
amb son vot us manifesta
aquest poble l'amor seu;
puix el terme preserveu
d'eixut i temps borrascós.







Sant Miquel és celebrat a Peramola el 8 de maig i el 29 de setembre


Parròquia de sant Miquel de Peramola