JUNY, Mes del Sagrat Cor de Jesús.
29 de juny: Sant Pere i Sant Pau apòstols.
30 de juny: Sant Marçal.

dilluns, 31 de desembre de 2012

Poema de Nadal, d'Antoni Bori i Fontestà

Pessebre publicat a la revista Cavall Fort

NADAL

Nit de Nadal,
és nit gebrada;
camps i sembrats
són plens de neu;
En trist portal
ha pres estada
el fill més car,
el fill de Déu.

Com un fil d’or
rossa és sa cara;
brillants estels
volten son front;
dormint d’amor
el té sa Mare,
cantant-li a pler
noneta, non.

Nois i pastors
en llarga via
per veure el nen
vénen contents;
brolla en sos cors
dolça alegria,
en fer els humils
oferiments.

El que els ramats
de millor dóna,
posen als peus
del ros infant:
i fent plegats
bella rodona,
nois i pastors
van-lo adorant.

Els jovincels
tot s’hi encanten,
admira els vells
sa formosor,
a dalt del cel
àngels li canten
himnes sagrats,
cançons d’amor.

Nit de Nadal
és nit glaçada,
camps i sembrats
són plens de neu;
en un portal
ha pres estada
el Redemptor,
el fill de Déu.

dimecres, 26 de desembre de 2012

Goigs a sant Isidre. Gironella (El Berguedà, Barcelona)

Sant Isidre Llaurador
Puix que sempre haveu estat
de pagesos gran honor,
Guardeu-nos sempre de mal
Sant Isidre Llaurador.

Madrid, mare de reis grans
és vostra pàtria sortosa.
Vós l'heu feta més famosa
que l'esplendor de reis tants;
Ja posa a vostres peus sants
la corona i ceptre d'or...
...
Pagès sou que amb confiança
llaureu la terra suant;
el cel se us rendeix orant,
que és nova i millor llaurança;
la terra gran fruit us llança,
i el Cel molt més i millor...
...
Deslliureu els nostres camps
de malures i glaçades,
de secada, pedregades,
de mals vents, aiguats i llamps;
oïu des del Cel els clams
que us alcem del fons del cor...

Puix al Cel, en lloc molt alt,
sou ple de glòria i honor:
Guardeu-nos sempre de mal
Sant Isidre Llaurador.


Església parroquial de santa Eulàlia de Gironella

dimarts, 25 de desembre de 2012

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat de la Colònia Prat. Puig-reig (El Berguedà, Barcelona)

Mare de Déu de Montserrat
patrona de la Colònia Prat
Ja que'n sou bella Pastora
de l'esglesia d'aquest Prat,
Sieu nostra protectora,
Princesa de Montserrat.

Catalunya amb fè vos mira
com Patrona principal,
puix de lluny arrèu ovira
els cims del vostre Casal;
mes per ser aquí a la vora
de nosaltres heu baixat.
...
Santa Iglesia Mare nostra
no podrà mai defallir,
com la vesta del Fill vostre
no s'hagué mai de sorgir;
fóreu bona teixidora,
Vos l'havieu treballat.
...
Als cinquanta anys, oh Princesa,
d'ocupar aquest palau,
nou tribut de realesa
endressar-vos molt ens plau:
d'eixes llars rebèu, Senyora,
l'homenatge dedicat.

Puix atenta vetlladora
sou del peu del Llobregat;
Sieu nostra protectora,
Princesa de Montserrat.




Colònia tèxtil Prat de Puig-reig

Cant de Nadal: La flor més bella es bada


La flor més bella es bada en el roser sagrat;
poncella desitjada, miracle somniat...
La rosa que ha florit, l'hivern amorosia
al punt de mitjanit.

És flor de profecia amb flaire d'antigor;
la Verge en la collia, la mare del Senyor.
Desembre beneït, has vist la primavera
avui a mitjanit.

La divinal promesa en Ella s'ha encarnat.
D'aquella rosa encesa ens hem enamorat.
I ja no ens cap al pit el goig del gran misteri
d'aquesta mitjanit.


dilluns, 24 de desembre de 2012

Cant de Nadal: "Glòria a Déu" canti la terra

Dibuix de P. Oriol M. Diví
monjo de Montserrat
1. "Glòria a Déu" canti la terra
en la vinguda del Senyor.
La llum envolta el nostre poble:
ha nascut el Redemptor.

Déu ens manifesta tot l'amor que ens té;
ha volgut salvar-nos, acollim-lo amb fe.

2. Prop de Maria, Mare i verge,
veiem Jesús el diví infant.
Com els pastors en la nit freda
atansem-nos a adorar.

3. El Senyor ve a casa nostra
i ens concedeix ser fills de Déu.
D'un cap a l'altre de la terra
Ell desitja ser present.

4. Portem el cor ple d'alegria;
l'ha renovat l'amor de Déu.
Jesús habita entre nosaltres;
hem tastat la pau del cel.

5. Ara fruïm d'una gran joia
—hem contemplat l'amor de Déu—.
Déu s'ha fet home i tots nosaltres
agraïts ho celebrem.

Extret del llibre "Una veu exultant" d'Editorial Claret.
Lletra i música de Mn. Josep Soler

diumenge, 23 de desembre de 2012

Goigs a santa Margarida. Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès, Barcelona)

Santa Margarida verge i màrtir
Esposa de Déu amada,
espill de molt santa vida,
sigueu-nos sempre advocada
verge i màrtir Margarida.

D'Antioquia natural
fóreu vós, verge sagrada,
havent sens mare quedada
i sens amor paternal,
a la pàtria celestial
us encaminà la dida.

Éssent de ben tendra edat
molt gentil i agraciada,
guardàveu en una prada
d'ovelletes un ramat,
quedà Olivi molt prendat
de formosor tan complida.
...
Per patrona us venerem
tota l'encontrada aquesta,
guardeu-nos de la tempesta
i morir ferits pel llamp,
puix en vós tots confiem
socorreu aquell que us crida.

De morir en pecat mortal
guardeu-nos vós pietosa,
que l'enemic ja no gosa,
si vós hi sou, fer-nos mal.
En vós no pogué fer tal
éssent de Déu protegida.

Oració: Oh Déu, vós ens alegreu amb la festa de Santa Margarida; ajudeu-nos pels mèrits d'aquesta verge i màrtir que ens il·lumina amb l'exemple de la seva castedat i de la seva fortalesa. Per Crist Senyor nostre. Amén.

Aquests són els Goigs que actualment es canten a la parròquia. Podeu trobar uns altres goigs de la parròquia fent clic aquí. L'edició d'aquests goigs és en homenatge de l'organista Joaquim Vàzquez, qui tan sovint toca aquests goigs, en les seves Noces d'Or matrimonials en l'any 2005. En aquest mateix any, a la parròquia van tenir el goig d'estrenar un magnífic orgue de tubs.


Motiu de l'edició dels presents Goigs
L'església actual de Santa Margarida i els Monjos es va edificar al nucli anomenat dels Monjos, al llarg de la carretera (l'antiga Via Augusta romana) que comunicava Barcelona i Tarragona. La primera pedra la va posar l'arquebisbe de Barcelona Dr. Ramon Guillamet el dia 20 de gener de 1924. La primitiva església romànica, del segle XII, es conserva, molt malmesa, al lloc anomenat Santa Margarida, prop de l'actual cementiri.

Oració d'un sacerdot en la festa de la Sagrada Família i dins les festes de Nadal

Dibuix de Nadal de Mn. Jordi Carrera M.D., Nadal 1985
L'oració que s'acompanya està al darrera del dibuix

Com més va!... més admiro els meus pares!
M'han ensenyat a viure l'Evangeli i la seva Joia!

IMITANT BETLEM I NATZARET

Gràcies, Senyor, pel Pare i per la Mare
que van pujar-me en l'Amor a Déu,
i en la devoció a la Verge Santa
i en l'estimació a tothom i a tot arreu!

Gràcies, pel Sant Sacerdoci vostre
que m'heu concedit, Gràcies, Senyor,
Gràcies, pels meus Germans i Família tota
i pels Amics i per tots els Sacerdots!

Germans, Nebots, Familiars i Amics, Enhorabona!
Feliç Nadal i Any Nou tots desitgem
Que l'estrella de la Pau ens acompanyi
i ens porti l'Alegria de la Fe!

IMITANT TOTS LA SAGRADA FAMÍLIA
ESTIMANT JESUCRIST, LA VERGE I SANT JOSEP!
L'ORACIÓ MANTÉ UNIDA LA FAMÍLIA
IMITANT BETLEM I NATZARET!

(Mn. Jordi Carrera i Savall, M.D.)

Cant d'Advent i Nadal: Nova llum d'alba

La Sagrada Família
Dibuix de Javi Solans Pallás (4t d'ESO)
Nadala del col·legi Bell-lloc 2012
Nova llum d'alba,
dins la foscor
per salvar el seu poble
Déu és a prop.
Llum per als pobres;
Festa en el món.

Ens cal preparar
la ruta al Senyor.
Ens cal preparar
la ruta al Senyor.

És bona Nova,
Crit i Cançó
per salvar el seu poble
Déu és a prop.
Veu que s'eleva
dins la tristor.

Ens cal preparar...

Terra que es bada
en un món nou
per salvar el seu poble
Déu és a prop.
Pau a la terra.
Cel en el món.

Ens cal preparar...



Cant de Nadal: Oh, nit d'encís!

Pessebre al Raval de Montserrat, davant
l'Ajuntament de Terrassa. Nadal 2011
Oh nit d'encís,
nit de Nadal!
Canten els àngels
tot fent la promesa
de pau a l'home
que a Déu satisfà.

Alegria tothom
la festivitat: fora tristor!
Tal com els àngels,
nosaltres cantem!
Al·leluia, Amén!
Al·leluia, Amén!
Sigui tot temps
Crist adorat!

(Popular alemanya)

Cançó molt maca per a fer a dues veus


dissabte, 22 de desembre de 2012

Goigs a santa Margarida. Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès, Barcelona)

Santa Margarida d'Antioquia
verge i màrtir
La seva festa és el 20 de juliol
Al qui en vós posa confiança
deu sempre socors sens mida:
Sigueu la patrona nostra,
verge i màrtir Margarida.

Pagans foren els seus pares,
de llinatge distingit,
si distingit pogués dir-se
el qui el Déu ver té en oblit,
a Antioquia de Pisídia
va néixer eixa flor exquisida.
...
Santa Margarida i Monjos,
poble formós i joliu,
del Penedès bell paratge
on apart que tot somriu,
per patrona us ha triada
de la joventut ardida.

Aquests goigs es van editar amb motiu de la celebració de les noces d'or matrimonials (1955-2005) de Joaquim Vàzquez i Sànchez i Ma. Rosa Barbat i Serramià
Aquests goigs no són els que més es canten a Santa Margarida i els Monjos. Uns altres goigs els podeu trobar fent clic aquí. L'arranjament musical és extret en part d'una edició que tenen a la parròquia, publicada el 1967.

L'església actual de Santa Margarida i els Monjos es va edificar al nucli anomenat dels Monjos, al llarg de la carretera (l'antiga Via Augusta romana) que comunicava Barcelona i Tarragona. La primera pedra la va posar l'arquebisbe de Barcelona Dr. Ramon Guillamet el dia 20 de gener de 1924. La primitiva església romànica, del segle XII, es conserva, molt malmesa, al lloc anomenat Santa Margarida, prop de l'actual cementiri.

Cant d'Advent: Exultem, germans

Per Jesús ens ve la vida:
exultem, germans.

Cercant posada. Pessebre d'Aleix Ruiz, amb figures de Germans Castells
Associació pessebrista de Vilanova i la Geltrú

1. Exultem, germans!
perquè_el Senyor s'acosta:
exultem, germans!
ja està venint al món.

2. Exultem, germans!,
amb alegria santa;
exultem, germans!,
per rebre el Fill de Déu.

3. Exultem, germans!,
parem-li un bon estatge;
exultem, germans!,
donem-li acolliment.

4. Exultem, germans!,
tota la nostra vida,
exultem, germans!,
aplani el seu camí.

5. Exultem, germans!,
perquè el Senyor ens porta,
exultem, germans!,
la llum, la pau, l'amor.

6. Exultem, germans!,
donem glòria a Déu Pare;
exultem, germans!,
i glòria al Déu d'amor.

Clica sobre la partitura per a veure-la més gran

divendres, 21 de desembre de 2012

Goigs a la Mare de Déu de les Ferreries. Palafolls (Maresme, Barcelona)

Tota pulcra i beneïda
nada sou del trono d'Adam
i li dareu nova vida
de la soca fins al ram.
Laudatòries lletanies
us endreci el cor humà.

Verge de les Ferreries,
dau-nos fortitud i pa.

Cada poble de la terra
com a seva us posa nom,
us en posa cada serra,
cada lloc, cada tocom.
Seves vostres fesomies
vol la pols, que us infantà.

Nat tot just petit vilatge
dins el pla de Palafolls,
vostre eximi patronatge
implorava de genolls.
Les ventures i alegries
sap que són a vostre mà.

Sota vostra guarda santa
el vilatge anà creixent.
És encara xica planta
mes ja bada flors al vent.
Flors d'amor i cortesies,
temples bells us dedicà.

Nostres cases benamades
presserveu de torbs i llamps
i allunyeu les pedregades
que desolen nostres camps.
Pestilències i heretgies
no deixeu pas arribar.

Que l'amplíssima Tordera,
plena d'aigua bogejant,
dins la gola un llamp de fera,
va les mates assaltant.
Ses terribles correnties
aparteu del nostre pla.

Si del ferro, que s'hi obrava,
nostra vila nom cullí,
feu que forta sa gent brava
com el ferro es pugui dir
en treballs i gallardies
i en la fe del cristià.

Nostre pa de cada dia
bé l'havem de menester,
el de l'alta Eucaristia
i l'humil de blat groller.
Junti'ns l'un amb el Messies,
sigui'ns l'altre, aliment sa.

Nostres barris i masies
us veneren d'anys enllà.
Verge de les Ferreries,
dau-nos fortitud i pa.

Joaquim Ruyra. Enviada a mestre Cumellas el 23-I-1916 i publicada a La Veu de Catalunya el 5-I-1922.

.

A mossèn Jacint Verdaguer (de Joaquim Ruyra)

Mn. Cinto Verdaguer
per Ramon Casas (MNAC)
(amb més resolució)
Oh mestre dels poetes catalans,
ànima de gentil magnificència,
on juntes la saviesa i la innocència
van enllaçar amicalment les mans:
entre els grans homes sou dels homs més grans;
entre els bons homes, un infant senzill.

Tocada de la vostra poesia,
la paraula s'omplia d'harmonia
i de mai vistes llums prenia el brill.
Dels ulls de Jesucrist féreu-la espill.
Qui us podrà esborrar mai de la memòria?
Dels vostres cants haveu volat al port
i ens heu deixat aquí per a conhort
una estela de somnis de la glòria.

(Vida, Girona. 30-VI-1902)

dijous, 20 de desembre de 2012

Cant d'Advent: De vós naixerà...

Mare de Déu de les Cabanasses
Vall de Boí (Lleida)
De vós naixerà,
oh Maria,
el Fill etern de Déu.

1. Déu ha beneït la terra santa,
deslliura_el seu poble d'Israel.

2. Per treure'ns de mort i de tenebres
com llum ens visita des del cel.

3. Sou vós beneïda_entre les dones
pel fruit beneït que_ens donareu.

4. Exalta_el Senyor l'ànima meva
i_el meu esperit gaudeix en Déu.


dimecres, 19 de desembre de 2012

Goigs a sant Cristòfol. El Perelló (Baix Ebre, Tarragona)

Sant Cristòfol
Puix sou protector insigne
d'El Perelló i son veïnat:
Excels màrtir sant Cristòfol,
mireu-nos sempre amb bondat.

Cananea és vostra pàtria
on gaudiu preclar renom,
amb les vostres grans proeses
admirades per tothom.
La història i la llegenda,
arreu les han recordat.
...
En aquesta bella ermita
us preguem pel conductor
imprudent, que corre massa,
o mena sens reflexió.
Volgueu tothora guiar-lo,
fent que meni asserenat.

Escolteu nostra pregària
fent-nos sempre conscients;
sobretot en la hivernada,
entre el gel, la neu i els vents.
I que mai nostre llenguatge,
enllordem amb gest irat.



Ermita de sant Cristòfol d'El Perelló, on també s'hi venera a sant Roc i la Mare de Déu de Montserrat. Arquitecte: Àngel Acosta.

Tal com explica Ricard Vives i Sabaté en l'edició d'aquests goigs: "la història ens diu que a les mitjanies del segle XIX, el còlera es va abatre sense misericòrdia damunt d'El Perelló, i això en tal guisa, que durant l'any 1834 va ocasionar no res menys que 93 morts. En l'hivern del 1854 va tornar a aparèixer aquell temut flagell, originant 20 defuncions, que augmentaren força més en l'any següent, el 1855, en el que només en 40 dies, hom enterrà 81 persones, arribant el total, durant l'any, al nombre de 151 morts. En bona veritat, l'examen dels llibres parroquials on estan anotats aquests detalls fan esgarrifar.
Llavors, i com a darrer conhort, es va fer la pública promesa d'aixecar una ermita al gloriós sant Roc, cercant la seva santa protecció i la seva intercessió davant de Déu.
Mes passaren els dies, mesos i anys... i ha estat per fi, en ple segle XX, quan El Perelló sent l'alegria de restar en pau, si així pot dir-se, amb el seu sant protector, mostrant la bella ermita que li fou promesa durant les hores angoixoses del còlera."



Interior de l'ermita. Foto: Conèixer Catalunya

dimarts, 18 de desembre de 2012

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Ermita de sant Cristòfol d'El Perelló (Baix Ebre, Tarragona)

Mare de Déu de Montserrat
Puix El Perelló un estatge
en bella ermita us ha dat,
siau-nos cèlic guiatge.
O Verge de Montserrat!

Un jorn la Santa Muntanya
va adornar-se amb resplendors,
astorant humils pastors
que cerquen la causa estranya.
Nostra terra us és peanya
ben de grat.
O Verge de Montserrat!
...
En aquest nou habitacle,
on de fa pocs anys regneu,
humils pregar ens veieu
i amb amor inesgotable.
Rosa sou, tota admirable,
que ha esclatat.
O Verge de Montserrat!

Al Perelló dau tothora,
ajut al qui el mal ajau,
al qui feble en pecat cau,
al qui la tristor acora.
Sou Vós, mare protectora,
que ha vetllat.
O Verge de Montserrat!

Vostre cor tots beneeixi,
puix El Perelló fidel,
amor us mostra amb anhel
que tot jorn sembla que acreixi.
La vostra mà ens redimeixi
d'un mal fat.
O Verge de Montserrat!

Puix aquí la vostra imatge
nostres llars ha il·luminat,
siau-nos cèlic guiatge.
O Verge de Montserrat!



Ermita de sant Cristòfol d'ElPerelló on també s'hi venera a sant Roc i la Mare de Déu de Montserrat. Arquitecte: Àngel Acosta.


Interior de l'ermita. Foto: Conèixer Catalunya

Poema de Nadal: Arriba el Nadal (de Xavier Huguet)


Sense cap gest solemne
però sí amb aquella força
que no se sap ben bé d'on surt,
amb molta tendresa
i la persistència d'allò que és imprescindible,
arriba el Nadal.

Diorama nadalenc. Família amb el pessebre
Fet per Roser Ayala amb figures de Montserrat Ribes
Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú

I aquest any ens plau més que mai la seva presència.
A tothora, i sense voler,
ens veiem arrossegats
per paraules balbes i decebedores
que presagien dies de bufanda i gorro calat.

Per això necessitem
aquells glops d'alegria dels llums al carrer,
l’olor d'ametlla dels torrons de xixona,
la música de les converses de sobretaula,
el poema a  mig dir del nen a la cadira
i les mirades còmplices dels qui ens estimen.
I en un racó del menjador,
però sempre present,
el pessebre,
renovant el compromís amb la vida.

Xavier Huguet Jansà
Nadal 2012

dilluns, 17 de desembre de 2012

Goigs a sant Roc. El Perelló (Baix Ebre, Tarragona)

Sant Roc
Puix d'El Perelló advocat
sou per vostra alta clemència:
Deslliureu-nos del pecat,
i dels mals de pestilència.

Vostra sang és d'alt llinatge,
dels millors de Montpeller;
i ja al néixer, el mestratge
de Crist en Vós es veu ver.
Clars senyals han palesat
que éreu infant d'excel·lència.
...
Us fereix un jorn la pesta,
mes amb admirable fet,
entre mística requesta
el contagi es veu desfet.
Un gos el pa us ha portat,
i un àngel hi fa presència.
...
Nostra Parròquia, pietosa,
vostra intercessió veié,
llavors que l'esgarrifosa
pesta va arrassar el terrer.
Vós amb santa voluntat,
mostràreu vostra clemència.

Per això mostrem palesa
nostra fe en aquell vell vot,
renovant la humil promesa
que El Perelló, féu, devot.
O Sant que ens heu demostrat,
sovint, vostra preferència.

Puix ens sou bon advocat,
en pregar l'alta clemència:
Deslliureu-nos del pecat
i dels mals de pestilència.




Ermita de sant Cristòfol d'El Perelló on també s'hi venera a sant Roc i la Mare de Déu de Montserrat. Arquitecte: Àngel Acosta.
Tal com explica Ricard Vives i Sabaté en l'edició d'aquests goigs: "la història ens diu que a les mitjanies del segle XIX, el còlera es va abatre sense misericòrdia damunt d'El Perelló, i això en tal guisa, que durant l'any 1834 va ocasionar no res menys que 93 morts. En l'hivern del 1854 va tornar a aparèixer aquell temut flagell, originant 20 defuncions, que augmentaren força més en l'any següent, el 1855, en el que només en 40 dies, hom enterrà 81 persones, arribant el total, durant l'any, al nombre de 151 morts. En bona veritat, l'examen dels llibres parroquials on estan anotats aquests detalls fan esgarrifar.
Llavors, i com a darrer conhort, es va fer la pública promesa d'aixecar una ermita al gloriós sant Roc, cercant la seva santa protecció i la seva intercessió davant de Déu.
Mes passaren els dies, mesos i anys... i ha estat per fi, en ple segle XX, quan El Perelló sent l'alegria de restar en pau, si així pot dir-se, amb el seu sant protector, mostrant la bella ermita que li fou promesa durant les hores angoixoses del còlera."


Interior de l'ermita. Foto: Conèixer Catalunya