15 d'octubre: Santa Teresa de Jesús.
16 d'octubre: sant Galderic. 17 d'octubre: sant Ignasi d'Antioquia. 18 d'octubre: sant Lluc. 19 d'octubre: Mare de Déu de la Salut de Sabadell.

dissabte, 31 d’agost de 2019

Auca a la Mare de Déu de Meritxell. Canillo (Andorra).

AUCA DE NTRA. SRA. DE MERITXELL.
Text de David Gálvez i dibuixos de Sergi Mas.

Mare de Déu de Meritxell
Clica aquí per a veure-la amb més qualitat
Corona de muntanyes, Senyora del Cel,
Dama d'Andorra, benèfic estel.
Conta aquesta tradició tan antiga
Com regna Nostra Verge de Meritxell sense fatiga:
Una nit de Reis, mentre cau un fort nevàs,
Un pastor cap a Canillo per Meritxell va fent pas.
Quan enmig del tou de neu albira una gavarrera
Traient flor i fulla abans que entri la primavera.
S'hi atansa tot resant, capcot, la barretina a la mà,
Presagiant la meravella del qui s'acosta a un altar.
Al peu del roseret es revela una talla:
L'efígie de la Verge lluent com una medalla.
Cap a l'altra parròquia se l'endú dins un sarró
Per mostrar al capellà la mare de Déu i el nadó.
En un altar de l'església deixen la Verge a fer nit
Amb la prometença que ben aviat tindrà un retaule beneït.
Però l'endemà al temple ja no veuen la imatge
Que retroba a Meritxell un que ve tot fent viatge.
Creient que fan sa voluntat, duen Maria en processó
de Meritxell a Encamp, deixant-la a l'altar major.
De bon matí, la talla s'ha esvaït un altre cop.
A la gavarrera retroben Nostra Dona dels Esclops.
Allí on era l'arbust, enmig d'un buit a la neu,
Hauran de bastir-li una capella a Nostra Mare de Déu.
Al pas que creix la devoció dels andorrans,
Es menester engrandir la capelleta d'abans.
Fins que una trista nit de mil nou-cents setanta-dos
Tot ho arrasa un incendi en un desastre ruïnós.
Ja fa temps que allí s'hi alça un nou temple rutilant
Que venera a Nostra Verge i al seu Jesuset infant.
Ni foc, ni neu, ni cap fatal destí
Faran malbé el desig diví:
Que nostra Dama de Meritxell
sigui d'Andorra pels segles el meridià cimbell.


Poema a la Mare de Déu de la Misericòrdia. Reus (Baix Camp, Tarragona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—

Mare de Déu de la Misericòrdia de Reus
Foto: blog de l'Assumpta

I

De la gran vila de Reus
em temptava l'alta fama
que gaudeix pel ric esplet
de prestigi i de puixança,

el braó de joventut,
l'ànima enarborada,
el renom d'il·lustres fills,
el passat i l'esperança;

més que res, la resplendor
de la perla cobejada
que captiva tots els cors,
la gentil i noble Dama,

la que té tron i palau
de la vila a la solana
entremig dels camps oberts
a l'embat de marinada,

avesada a sojornar
al damunt de l'estelada.
Per Ella vaig anar a Reus
una fresca matinada.

II

Del carrer de Monterols,
els carreus prou bé que ho proclamen;
ells bastiren el bressol
de la dolça fe mariana.

Al carrer prestigiós
una imatge era honorada
en un capellic florit
com d'abans era usança.

Amb el nom dolç de Betlem
tendrament hi era invocada;
de balcons i finestrals
la més olorosa alfàbrega.

Ai, carrer de Monterols,
que de Reus has estat l'arca
per a servar els sentiments
de l'honor i de la pàtria.

III

La pesta oprobiosa
flagell malaurat,
delmava frisosa
defora i poblat.

Segava les vides
com en camp de blat
no ho fan tan ardides
la dalla i la falç.

les fosses obertes
com monstre afamat
engullen apertes
els sers més amats

i els ulls són fontanes
de rius amargants
i els cors són quintanes
pel dol ressecats.

Feliç pastorella
que duia el ramat,
cabrit i ovella,
per marges i prats.

Ningú no sabria
com ella els topants
de l'herba florida,
llacsons i margall,

ni el lloc on les aures
són més refrescants,
les aures que besen
son front virginal.

El dol de la vila
el goig li ha frenat,
que entrava sens brida
punyent en la llar.

Els cants de gaubança
en precs s'han tornat.
La Reina dels àngels
fervent ha invocat.

D'aquella capella
del barri esmentat,
als llavis febrosos
la té sanglotant.

IV

La Verge oïa
el greu desconhort,
i a l'acte fa via
al clos d'aquell hort.

—Ton prec, pastorella,
que eixit és del cor,
m'arriba a l'orella,
esquellerinc d'or.

Transmuda la pena,
aixeca ja el vol,
els passos emmena
al batlle major.

Li dius de part meva
de fer processons
amb atxes enceses
de vila al redol.

Perquè no dubtessin
del fet portentós,
la Verge li toca
el rostre formós.

Esclata una rosa
brillant com el sol.
La Verge se'n torna
al seu Monterols.

V

Els jurats d'allí la vila,
al davant, Batlle major,
de l'esclat de fe viva
perceberen el ressò,

disposant des d'aleshores
en penyora de fervor,
que una ermita fos alçada
a l'indret meravellós.

Era l'obra inaugurada
durant l'any mil siscents-dos
que la Verge es despedia
del carrer de Monterols.

Ai, vila de Reus,
pots viure fiada;
de fora dels murs
Maria t'empara.

A part de ponent,
com torra daurada
enlaira el castell
de mur i fossana.

La sort que en tingué
al llarg de l'anyada
de l'any mil siscents
mil siscents cinquanta,

que amb dol i esglai
la pesta tornava.
A Reus i els voltants
no hi pica la dalla,

amb el seu mantell
la Dama els empara.
Per tal d'agrair
la tendra moixaina,

l'ermita d'ahir
trobant-la migrada,
una altra en faran
de més revolada.

Trenta anys s'hi esmerçà;
trenta anys de passada.
Talent i enginy
ensems hi esmerçaren

Juncosa i Franquet
del peu de Siurana, [de Cornudella]
al temps referit
el temple prepara
un vol ben ardit
pel món de la Plana.

VI

Ja lluu a l'altar
la bella imatge;
retaule opulent
de vori i de marbre.

Un feix d'or i llum
els àmbits amara,
si l'or és dels cors
la llum, de les llànties.

Aquell dia deu d'octubre
esperat amb baticor
s'acomplia el breu que atorga
la reial coronació.

La corona fou ofrena
del d'Espanya, rei N'Alfons,
l'entusiasme el posà el poble,
el bon temps, Nostre Senyor.

Ben saldat restava el deute
que contreia per sa honor
la ciutat amb la Madona
del carrer de Monterols.

El contret amb la Pastora
Na Isabel, de grat record,
en Rebull també el saldava,
el magnífic escultor.

Ai, adéu, vila de Reus.
A reveure, Reina amada.
Aclariu per venir a Vós,
el camí i la carrerada.


Goigs a sant Bertold o Bartomeu del Mont Carmel (en castellà i català).

GOZOS EN LOOR DE SAN BERTOLDO, CONFESOR, PRIMER PRIOR GENERAL LATINO DE LA ORDEN CARMELITANA. SU FIESTA EL DIA 29 DE MARZO.

Sant Bertold o Bartomeu del Mont Carmel

Astro de gran resplandor
de la Orden del Carmelo:
San Bertoldo desde el cielo
sédnos guía y protector.

En el Lemosín nacido,
de Malefayda al blason
admirable perfeccion
aun niño habeis reunido,
de gracias mil prevenido
por el Supremo Dador.
...
A Dios sirviendo leal
ciento y quince años vivisteis,
cuarenta y cinco regísteis
la Orden Prior General,
y á la Gloria celestial
por fin os llamó el Creador.
...
De Elias imitador
en la austeridad y zelo:
De los hijos del Carmelo
sed Bertoldo protector.


Edició i traducció al català d'Antoni Sàbat Aguilera.


divendres, 30 d’agost de 2019

Goigs a sants Iscle i Victòria, patrons de Vidreres (La Selva, Girona).

GOIGS DELS GLORIOSOS MARTYRS S. ACISCLE, Y SANTA VICTORIA, QUE SE VENERAN EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE LA VILA DE VIDRERAS. Segles XVIII i XIX.

Els patrons de Vidreres Sants Iscle i Victòria a cada costat de la patrona Santa Maria. El 17 de novembre es celebra la festa dels sants i la festa petita de Vidreres. Aquests sants van ser venerats amb les seves relíquies primer en la capella del Castell de Sant Iscle de Vidreres. A l'abandó de la capella del Castell el culte als sants va passar a la nova església de Santa Maria de Vidreres l'any 1436. L'altar i el retaule amb el reliquiari dels sants van desaparèixer el 1936.

Oiunos desde la Gloria,
De que estáu gosant los dos,
O Sant Aciscle Gloriós,
Gloriosa Santa Victoria.

De Cordova la Ciutat,
De Espanya Ilustre creixent
Vos observá en vostre orient,
Germans tambe en santedat;
Fugint, Christians verdaders,
De aquest mon la vanagloria.
...
En ton Castell, ò Vidreras,
Grans Reliquias descubertas,
De Bras, Cama, y altres, certas,
Foren dels dos, que veneras;
Vila feliz, molts prodigis
Pots anyadir à sa Historia.
...



Església parroquial de Santa Maria de Vidreres amb una capella lateral dedicada als patrons sant Iscle i santa Victòria. Foto: Karsten Ratzke.



Goigs a la Mare de Déu de Poblet. Poblet (Conca de Barberà, Tarragona).

GOIGS A NOSTRA SENYORA DE POBLET. PATRONA I TITULAR DE SON MONESTIR DE L'ORDE DEL CISTER.

Santa Maria de Poblet, en alabastre, de Damià Forment (s. XVI)
Foto: Abadia de Poblet

Causa de nostra alegria,
Mare pia
de Poblet, o gran Senyora,
siau nostra protectora.

En lo lloc dit la Lardeta,
molt perfeta
vida feia un ermità,
dit Poblet, i un Moro va
en estreta
presó en Ciurana 'l tancà,
d' ahont lo lliuràreu Maria.

A Poblet, per vos lliurat,
condonat
va ser aqueix terriotori,
i ab llums del cel ben notori
fou mostrat,
que baix son eremitori
temple per vos Déu volia.
...

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

Monestir de Santa Maria de Poblet, al terme municipal de Vimbodí i Poblet
Foto: Lohen11


dijous, 29 d’agost de 2019

Goigs a la Mare de Déu del Padró. Sant Hilari Sacalm (La Selva, Girona)

GOIGS A HONRA DE NOSTRA SENYORA DEL PADRÓ QUE ES VENERA EN LA CAPELLA D'AQUEST NOM, CONSTRUÏDA L'ANY 1535, DINS LA PARRÒQUIA DE SANTA MARGARIDA DE VELLORS, ARXIPRESTAT DE SANT HILARI SACALM, BISBAT DE VIC.

Mare de Déu del Padró

Ja que sou tan poderosa,
Mare amorosa;
Valga'ns vostra intercessió
Mare de Déu del Padró.

Sou dels Cels, Emperadora,
gran Senyora,
i Advocada dels mortals
per a lliurar-los de mals
a tot hora,
si amb sentiments cordials
us imploren piadosa.

Vostra imatge preciosa,
prodigiosa,
que per un brau fou trobada,
del Padró en la serralada
muntanyosa,
la Comarca aquí postrada
la venera afectuosa.
...

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Ermita de la Mare de Déu del Padró (o del Pedró), a Sant Hilari Sacalm.
Situada a la vessant nord del turó de Goteres. Es tracta d'una antiga església romànica, d'una sola nau de la que se'n tenen referències des del segle XIII, tot i que va ser ampliada als segles XVI i XVII. L'altar compta amb la imatge de la Verge del Padró, del s. XVII, de tradició gòtica i formes abarrocades. Es celebra un concorregut aplec el tercer diumenge de juny.
Foto: Josep Ma. Camprodon
* M'agradaria que si algú té una imatge actual de la Mare de Déu del Padró me la pugui fer arribar per a incloure-la en aquesta entrada.


Goigs a la Mare de Déu de Fàtima. Parròquia de Sant Isidor de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS A LA MARE DE DÉU DE FÀTIMA QUE ES CANTEN A LA PARRÒQUIA DE SANT ISIDOR, DE BARCELONA.

Mare de Déu de Fàtima

Sota el cel de Portugal
us mostràreu dolça i pia,
Assoliu-nos, oh Maria,
la pau santa universal.

Tres infants de l'encontrada,
Cinta, Llúcia i Francesc,
mentre guardeu la ramada
que peixia l'herbei fresc
temorencs els embellia
visió celestial.
...
Reverents els caps s'inclinen
quan passeu per les ciutats
i les veus dolces s'afinen
per cantar vostres bondats.
Colomets aneu fent via
en la marxa triomfal.


Parròquia de Sant Isidor de Barcelona, al Carrer Comte d'Urgell 178.
Foto: Google Maps.
Interior de l'església. Foto: Francisco Gonzalez.


Goigs a sant Frederic. Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS EN LLAOR DEL GLORIÓS SANT FREDERIC, BISBE I MÀRTIR, VENERAT A LA BASÍLICA DELS SANTS JUST I PASTOR DE LA CIUTAT DE BARCELONA. LA SEVA FESTIVITAT ÉS EL 18 DE JULIOL.

Sant Frederic d'Utrecht

Prelat d'incansable zel
màrtir d'invicte valor,
Sant Frederic, des del cel
dóna'ns ajut i favor.

Del rei Radbod descendent
havent a la Frisia nat,
per pares bons educat
fóreu molt diligentment;
us dotà l'Omnipotent
de gràcia amb llum superior.
...
Oh màrtir, que la puresa
apreciàreu vos tant,
i reprenguéreu constant
el vici de la malaptesa,
de tot pecat la vilesa
feu que mirem amb horror.

Perquè us premià el Senyor
tanta constància i tan zel:
Sant Frederic, des del cel
dóna'ns ajut i favor.


Edició dels goigs d'Antoni Sàbat Aguilera

Nét del rei dels frisons Radbold, va ser ordenat prevere de la diòcesi d'Utrecht i va ser encarregat de la instrucció dels catecúmens. Va ser conseller de l'emperador Lluís el Pietós, a qui acompanyà en moltes campanyes. Va succeir a l'episcopat el bisbe Ricfrid i va continuar amb l'evangelització dels frisons, encarregant d'ella a Sant Odulf. El 829 va assistir al Concili de Magúncia.
Segons una tradició, va ser assassinat mentre celebrava la missa per sicaris de l'emperadriu Judit de Baviera, segona muller de Lluís, de qui havia condemnat públicament els costums. Segons altres, va ser mort pels pagans de l'illa zelandesa de Walcheren, contraris a la seva missió.

Segons una tradició, Frederic acompanya Lluís el Pietós en la conquesta de Barcelona en 801 i fou qui digué la missa d'acció de gràcies el 25 de desembre del mateix any. Una relíquia seva es guarda a l'Església dels Sants Just i Pastor, on en 1883 es dedicà la capella de la Mare de Déu del Roser a Sant Frederic, a instància de la llavors constituïda Societat de Sant Frederic, que tenia com a objectiu el foment d'aquesta devoció. (de viquipèdia).

Altar de Sant Frederic a la Basílica de Sants Just i Pastor de Barcelona
Foto: Zarateman

dimecres, 28 d’agost de 2019

Ave de Fàtima. Hotel Les Fonts de Castellar de n'Hug (Berguedà, Barcelona)

AVE DE FÀTIMA A LA MARE DE DÉU DE L'HOSTAL DE LES FONTS DE CASTELLAR DE N'HUG.

Mare de Déu de Fàtima en una estampa antiga

De Cova d'Iria
l'amor us portà
als cims lluminosos
del bell Castellar.

Ave, ave, ave, Maria!
...
La vostra capella,
triangle de pau,
persigna la terra
dessota el cel blau.
...
Com brollen les aigües
del riu Llobregat,
revenen les gràcies
de vostra bondat.
...
La Farga es tronava
l'Hostal de les Fonts;
i l'aigua com salta
per sota els dos punts!
...



Lletra de mn. Climent Forner
Capella de la Mare de Déu de Fàtima, a l'Hotel Les Fonts
Hotel Les Fonts, al costat del riu Llobregat


Goigs a la Puríssima Concepció de Maria. Sant Adrià de Besòs (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE LA PURÍSSIMA CONCEPCIÓ QUE ES CANTEN EN LA PARRÒQUIA MAJOR DE SANT ADRIÀ DE BESÒS.

La Mare de Déu Immaculada, o bé la Puríssima Concepció.
Foto extreta del Facebook de la parròquia.

Amb el cor ple d'alegria
cantem l'himne triomfal:
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.

Abans que les fonts s'obrissin
i existissin mars i abims;
abans que les valls florissin
i s'alcessin monts i cims,
l'eterna Saviduria
us escull per llar real.
...
Verge i Mare beneïda
alcanceu-nos la virtut,
la puresa de la vida,
que és la font de la salut;
xafi el cap de l'heretgia
vostra planta virginal.

Assistiu-nos nit i dia
contra la serp infernal:
Concebuda sou, Maria,
sens pecat original.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Església parroquial de Sant Adrià a Sant Adrià de Besòs.
Foto: Jlmoncada


dimarts, 27 d’agost de 2019

Poema a la Mare de Déu dels Arquets. Sant Jaume dels Domenys (Baix Penedès, Tarragona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), l'últim que hi ha publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—

Mare de Déu dels Arquets
Foto: Arquebisbat de Tarragona

I

Ben sovint escolto el pit
exclamar d'un to marrit:
—Ja n'has fet prou i de sobres;
desa la ploma d'un cop,
enfili versos qui pot,
que els teus són pobres.—

—Provaré abans de finir
de trobar sisquera un bri
d'aquella herba fetillera
que transforma en goig el dol
i cada cor, en erol
de primavera.

La cercaré en el país
més harmònic, amb el fris
de muntanyes regalades,
que tingui en el seu verger
una ermita del Roser,
parets daurades.

Au, de cara al Penedès
i als Arquets, de més a més,
de ponent per les tresqueres;
el Quadrell, amb el Montmell,
i el Montferri, i quin rastell
d'altes senyeres!

entre abril i juliol
que a les nits el rossinyol
amb sos cants tot ho arbora,
o del setembre al convit
que amb la flauta el xic rupit
broda a la vora.

La riera al margepeu
encendrà la dolça veu
de gorcs, ombres i aigua fresca,
i amb el gargolleig feliç,
entre els còdols del pendís
himnes de festa.

II

L'ermitoia dels Arquets d'El Penedès
és manyaga, dolça i bella com un rés;
entremig de vinyes verdes i olivers,
faronell de llum divina al cel suspès.

Cinc-cents anys que destria meravelles
entre el vent, pluja, neu, lluna i estrelles,
i altres tants que enarbora les flamelles
dintre els pits dels fadrins i les donzelles.

Com la planta que s'arrela en bon terrer,
ha expandit el ramatge al cel serè;
i ha restat presbiteri fanaler
el que abans fou el temple tot sencer.

Mostra l'arc rebaixat la portalada;
per llucar el cel blau, xica rosana
i és encís fatxander de la façana
campanar, fent bim-bom amb la campana.

Sant Isidre, a Sant Jaume dels Domenys
decantava els núvols llostres d'ira prenys,
quan l'eixut convertia l'horta en grenys,
la Madona canviava d'escó, almenys.

A l'església restava arrecerada
ribetant de fils d'or la nuvolada
fins que el xàfec sobre els pàmpols repicava
i la terra xarbotant s'ennuegava.

Altres pluges fecundants ha congriat:
la del gaudi jorn per jorn renovellat,
amb la llum que enllumena el nostre esguard
i l'encontre amb cada ésser ben amat.

Ella estufa el rial de l'esperança
abreujant el camí que lent avança
per alçar ben gentil la balda i tanca
i enlairar d'oliver la verda branca.

III

Si hi anem dilluns de Pasqua
sota el signe de l'abril
pels camins de l'aplec planen
rics presents per dur al cambril:

oferia el pla d'Ancosa
una estrofa d'escorpins;
el riu Foix, d'aigües mudades
les cançons dels tres molins,

Vilafranca, la palanca,
Sant Martí, la Flor del pi;
Les Bunyoles, farigoles,
vi del bo, Sant Sadurní.

Amb tan riques presentalles
Verge Santa, som ací;
si de la bellesa vostra
ens en deu sisquera un bri,

cantaré encara que sigui
com un pobre teuladí
des del ràfec de l'ermita
i el meu cor deixaré dir.


Ermita de la Mare de Déu dels Arquets a Sant Jaume dels Domenys.
Foto: Antonio Mora Vergés.
Interior de l'ermita. Foto: Conèixer Catalunya.
Restes de l'aqüeducte romà de Sant Jaume dels Domenys del que en procedeix el nom de l'advocació de la Mare de Déu dels Arquets. Foto: Àngela Llop.