17 de desembre: sant Josep Manyanet - sant Llàtzer - sant Joan de Mata. 18 de desembre: Mare de Déu de l'Esperança - Mare de Déu de les Sogues. 19 de desembre: sant Susanna. 20 de desembre: sant Macari.
Pàgines dedicades a l'ADVENT i al NADAL.

diumenge, 16 de desembre de 2018

Goigs a la Mare de Déu del Remei

GOIGS DE PREGARIAS DE NOSTRA SENYORA DEL REMEY.

de Galligans tenia una gran devoció popular.
La imatge va ser destruïda el 1936.
L'altar de pedra i la devoció al Remei es va
traslladar a la 
Basílica de Sant Feliu de Girona,
on continua 
ben viva. Foto: Josep Maria
Goigs d'aquesta Mare de Déu...

Puig reynau sobre los Sants,
excellent y vencedora:
per los vostres goigs tan grans
daunos prest Remey Senyora.

Remediau per goig, Princesa,
del Arcangel Gabriel,
Remediau en nostra presa,
mirau nostre mal cruel;
Remediau ab vostres mans,
puig lo Fill tant vos honora.

Remediau, puig sent donzella
vau pari Deu verdader,
Remediau puig sou aquella
la que prest nos pot valer;
Remediau als desitjants,
mostrantvos consoladora.
...
Remediau y dau descans
al devot que vos adora,
per los vostres goigs tan grans
daunos prest Remey Senyora.


dissabte, 15 de desembre de 2018

Cançó de Nadal: Veniu tots els homes

VENIU TOTS ELS HOMES, amb lletra de Domènec Puga. Es canta amb la música d'Adeste Fideles. També traduïda i cantada com a "Fidels atanseu-vos".


Veniu tots els homes
que sentiu la joia
de viure el gran dia
de pau en els cors.
El Rei dels àngels
a Betlem davalla.

Veniu i humils postrem-nos
davant del Déu fet home;
veniu i humils postrem-nos
als peus del Senyor.

Deixant les ramades,
heus ací que acuden
pastors que al pessebre
cridava l'amor.
També nosaltres
adrecem-hi els passos.
Veniu...

Veurem amb sorpresa
l'Enviat del Pare
que en la carn amaga
el seu esplendor.
Un Déu s'infanta
i amb bolquers s'abriga.
Veniu...

Puix jeu entre palles
i té fred i és pobre,
amb una abraçada
donem-li calor.
Si així ens estima,
estimem nosaltres.
Veniu...


Extret del Cantoral "Una veu exultant" de l'editorial Claret.


Goigs a sant Pere. Vilanova i la Geltrú (Garraf, Barcelona).

GOIGS EN LLOANÇA DEL GLORIÓS SANT PERE PESCADOR, EXCELS PATRÓ DE LA GENT DE MAR DE VILANOVA I LA GELTRÚ.

Sant Pere apòstol
Puix dels pescadors sou guia
des dels temps de l'antigor:
Protegiu-nos nit i dia
amb l'esplet del vostre amor.

Si bé en llar de gran pobresa
fou el vostre naixement,
abasteu l'alta riquesa
de conviure amb Crist vivent.
Dels afanys humans la via
resseguiu com pescador.
...
Sant Pere que en l'alta glòria
per la gent de mar vetlleu,
guardeu-la amb santa memòria;
mai no la desempareu.
Vostre nom ens és metgia
que fa lleu tota dolor.



Església parroquial de la Immaculada Concepció o Església del mar.
Foto: Cornelia Bohl Smolders.


divendres, 14 de desembre de 2018

Poema a la Mare de Déu de Queralt. Berga (Berguedà, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—

Mare de Déu de Queralt

"La rialla, si és no és,
la cara tota li alegra.
La mà esquerra serva el Fill
i la dreta, una oreneta."


I

Mare de Déu de Queralt,
Regina del pla de Berga,
que teniu palau i tron
al damunt d'una cinglera,

voltada de majestat,
de cel blau i d'ardidesa,
doneu pit al nostre cant
sota la vostra finestra.

De muntanyes, n'hi ha arreu,
enlairades com senyeres;
les dels volts del Berguedà
guspiregen com fogueres.

La de Busa és a un extrem
belluguet, fina i agresta,
encaixa amb la dels Tossals,
cap a l'est, tresca que tresca,

per trobar la de Queralt,
la reina del pla de Berga,
pel tresor celestial
que li omple l'arquimesa.

Al centre, hi ha la ciutat,
que és empori de riquesa,
coberta amb el ric mantell
de tres gruixos de noblesa.

Dels famosos bergistans
duu la sang dintre les venes;
Titus Livius la retreu
com fornal de gent de guerra.

La remor de tants torrents
que la canten i salmegen,
l'harmonia de les fonts
i les gales del riu Metge

no forneixen el renom
que el vent duu amb ala estesa,
com la Reina de l'amor,
de Queralt la Santa Verge.

II

Devia ser un bon matí
d'hivern, amb serrells de gebre,
a l'hora d'apuntar el sol
fredolic i d'esquitllentes

que el casal Vilaformiu
va obrir portes i portelles
i aviava el seu ramat
per les prades i margedes.

El bover, mig ensonyat,
trossava la faixa d'esma
al darrere del ramat
i l'himne de les esquelles.

Cap on va aquell bou calmós
que no gira crit ni pedra
del castell del Berguedà
fins atènyer la cinglera?

Ara resta agenollat,
els ulls clucs i el tos a terra;
resplendent, al bell davant,
la imatge de la Verge.

S la fica al caputxó
el bover, i al mas s'adreça
on restà amb el cor glaçat,
car la imatge ja no hi era.

Tot pujant obac amunt,
la gent del mas tota hi era,
el pastor anava al davant
amb el cor com una xera.

Des de lluny, un cirerer
que al davant l'espluga queia
estava cobert de flors
com en plena primavera.

Poc temps ha esdevingut
aquest fet d'heroica gesta,
coronava el cim airós
el penó d'una capella.

Un tribut d'amor lliurem
al devot Francesc Garreta,
berguedà que bogalment
sufragava les despeses.

El poble ha manifestat
gran amor per la Princesa;
un dels més assenyalats
fou alçar una nova església,

temple bell i primorós
com escau a la gran Reina,
en la pròdiga meitat
de centúria dinovena.

Una nau de punt rodó
que cinc arcs esvelts sustenten;
altres dues laterals,
amb tribunes i àuries reixes.

Quantes voltes no ha brunzit
la muntanya ben sencera
de gentades anhelants,
cada cor una foguera!

Cap no hi és per comparar
amb el jorn vuit de setembre
que hi va tot el Berguedà
dibuixant amples anelles.

III

L'aplec de Sant Marc forneix
una altra gala lluïda;
qui més flors no apomarà
del ric jardí de Maria?

La xocolata amb el cóc
tots els llavis endolcia
dels sortosos pelegrins
que l'ermita reunia.

Però el dia que Queralt
les millors gales rebia,
el de la Coronació
que el Sant Pare concedia.

Vingueren d'Espanya endins
infanteses i ministres,
un eixam de sacerdots
i un estol d'abats i bisbes.

Fou el triomf definitiu
que Queralt assoliria,
que per obra de l'amor
amb el poble es marfonia.

IV

Ja fa prop de sis-cents anys
que la Flor desclosa hi era.
És galana i és gentil
i un tresor de reialesa.

Té dos pams i mig complets,
espaiosa faç serena
amb el vel dominical
que amanyaga llarga trena.

La rialla, si és no és,
la cara tota li alegra.
La mà esquerra serva el Fill
i la dreta, una oreneta.

Grans corones imperials
adornen ambdues testes
i el Nin serva al genoll dret
un flairós esqueix de cedre.

Anem-hi, doncs, al cambril
on la Verge ens hi espera
i, veient-la ben a prop,
gaudirem de joia plena.

Un sòcol de granet gris
com branca de gavarrera
serva en l'aire el tron airós
on la Verge s'arrecera.

Sota sis columnes lleus,
encarada cap a Berga,
la Perla del Llobregat,
la Pubilla del riu Metge.

Ai, adéu, temple galant
i cara ciutat de Berga.
Dolça Verge de Queralt,
feu que al cel ens puguem veure.


Interior del Santuari de la Mare de Déu de Queralt
Foto i més informació: Conèixer Catalunya


Goigs a la Mare de Déu de Montserrat

GOIGS A LLAOR DE LA VERGE SANTA MARIA DE MONTSERRAT. LA SEVA FESTA: EL 27 D'ABRIL.
Lletra: Adaptació d'un manuscrit anònim de l'any 1868. Música: Samuel Mas i Badenes.

Mare de Déu de Montserrat
Pel bon Déu, Verge Maria,
i per vostre Fill Amat,
tot el poble us proclamava
Sol Suprem de Montserrat.

Montserrat, Muntanya Única,
un present és del Senyor.
Amb Jesús, Vós, hi veníeu,
radiant de formosor.
I ara sou més moreneta,
i és més bell vostre Filló.
...
Montserrat, Muntanya Única:
us tenim com un tresor.
Els penyals, que el Cel senyalen,
talment semblen pomells d'or.
Més d'un fill d'aquesta terra,
quan s'allunya, d'enyor mor!


Santuari de Montserrat. Foto: Josep Maria.

dijous, 13 de desembre de 2018

Tradicions de Nadal: L'Arbre de Nadal

És una altra tradició precristiana que ha adquirit un significat profundament cristià.

Moltes tradicions, totes de procedència nòrdica, reclamen el costum de l'arbre de Nadal, encara que cap és fiable, per la qual cosa l'origen es perd.
Els antics pobladors de Centreeuropa i Escandinàvia consideraven els arbres éssers sagrats. Així, en l'època del solstici d'hivern, adornaven l'arbre més alt i poderós del bosc amb llums i amb fruits (pomes, per exemple), creient que les seves arrels arribaven al regne dels déus, on es trobaven Thor i Odin.

Segons la tradició, el cristianisme va donar una lectura més profunda a aquest costum. Es compta que sant Bonifaci -un sacerdot anglès que va evangelitzar Centreeuropea entre els segles VII i VIII- explicava el misteri de la Trinitat amb la forma triangular de l'avet: els fruits serien els dons de l'Esperit Sant (els regals de Déu als homes); l'estrella seria Crist, la llum de Déu, la llum del món; i el tronc, és fàcilment assimilable a la tradició cristiana, que utilitza també molts arbres en la seva catequesi: l'arbre del Paradís, de la Ciència del Bé i del Mal, l'arbre de Jesé, la santa fusta de què es va fer la creu…

A partir del segle XV els fidels comencen a instal·lar els arbres a les cases.

Amb la reforma protestant –que suprimeix les tradicions del pessebre i de sant Nicolau-, l'arbre adquireix més protagonisme en molts països del nord. Als seus peus els nens troben els regals que portava el Nen Jesús.

L'èxit irresistible de l'arbre en el món anglosaxó es deu a la reina Victòria, qui va instal·lar-ne un al palau real el 1830 i va estendre el costum per tot el regne. El 1848 fins i tot va arribar a felicitar el Nadal amb una imatge de la família reial davant l'arbre, la qual cosa va contribuir a la seva difusió també per EUA.

La difusió de l'arbre en el món protestant va fer que als països catòlics, especialment del sud d'Europa, es donés menys importància a aquesta tradició. Més recentment, amb dos pontífexs centreeuropeus el costum de l'arbre de Nadal ha recuperat la seva importància.

El 1982 es va instal·lar per primera vegada un arbre a la Plaça de sant Pere: “ Que significa aquest arbre? –preguntava Joan Pau II–. Jo crec que és el símbol de l'arbre de la vida, aquell arbre de què es parla en el llibre de la Gènesi i que ha estat plantat a la terra de la humanitat al costat de Crist (...). Després, en el moment que Crist va venir al món, l'arbre de la vida va ser tornat a plantar a través d'Ell, i ara creix amb Ell i madura en la creu (...). He de dir-vos – confessava – que jo personalment, malgrat tenir uns quants anys, espero impacientment l'arribada del Nadal moment en el qual, és portat a les meves habitacions aquest petit arbre. Tot això porta un enorme significat que transcendeix les edats…"

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei

.

Mapa i informació dels Pessebres Vivents de Catalunya

Pessebre vivent de Santa Susanna

Desenes de pobles de Catalunya, alguns des de fa molts anys, tenen la bonica tradició de representar pessebres vivents. Però on es fan i quan són?

Un pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús de Natzaret a través de persones que fan d'actors en un entorn o paratge rústic. Les representacions es solen realitzar els mesos de desembre i gener, coincidint amb les festes nadalenques.

Sant Francesc d'Assís organitzà l'any 1223 el primer pessebre vivent de la història amb un bou i una mula a Greccio de Rieti (Itàlia). A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle XIV, però la passió pels pessebres va anar més enllà de la representació a través de figures, i des de mitjans del segle XX hi ha pessebres vivents que fan realitat el somni de poder passejar-se entre boscos i rius, envoltat de penya-segats i de fogueres amb pastors que dormen al ras.

Us oferim el mapa amb informació per poblacions que ha elaborat l'Associació Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya d'alguns d'aquests pessebres. També podeu obtenir més informació a festes.org.



—Informació extreta de la web de l'Opus Dei a Catalunya: opusdei.cat

.

Goigs a sant Sebastià. Sitges (Garraf, Barcelona).

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT SEBASTIÀ QUE ES VENERA EN EL SEU SANTUARI DE SITGES.

Sant Sebastià
Humils, rendits i amb amor
postrats a vostra presència:
Us supliquem de tot cor
ens guardeu de pestilència.

Noble cavaller nasquéreu,
i la milícia seguíreu
i tan valerós servíreu
que en ella meresquéreu
que Dioclecià Emperador
us donés preeminència.
...
Una missa a la setmana,
fa molts anys, al vostre altar
feia Sitges celebrar.
Ara, fervent, us demana:
Ateneu nostre clamor,
atorgueu-nos assistència!




Ermita de Sant Sebastià de Sitges.
Foto: Enric.
Interior. Foto: Silvia Alba.


dimecres, 12 de desembre de 2018

Cant d'Advent i Nadal: Nova llum d'alba

La Sagrada Família
Dibuix de Javi Solans Pallás, de 4t d'ESO
Felicitació de Nadal del col·legi Bell-lloc 2012

Nova llum d'alba,
dins la foscor
per salvar el seu poble
Déu és a prop.
Llum per als pobres;
Festa en el món.

Ens cal preparar
la ruta al Senyor.
Ens cal preparar
la ruta al Senyor.

És bona Nova,
Crit i Cançó
per salvar el seu poble
Déu és a prop.
Veu que s'eleva
dins la tristor.

Ens cal preparar...

Terra que es bada
en un món nou
per salvar el seu poble
Déu és a prop.
Pau a la terra.
Cel en el món.

Ens cal preparar...



Goigs a la Mare de Déu del Carme. La Torre d'en Franc a Vic (Osona, Barcelona).

GOIGS DE LA VERGE DEL CARME DE LA TORRE D'EN FRANCH. VENERADA A VICH EN LA CAPELLA DE LA FAMILIA OLIVA-FELIU. Any 1956.

Si heu volgut acceptâ una ara
dins aquesta llar fidel,
des del Carme, oh dolça Mare,
vostre Amor ens pugi al Cel!

Aquell Núvol que naixia
per tancâ el Vell Testament
i ens donava en Vós, Maria,
dolls de Gràcia provident,
ja de Vich els cors amara
que sedegen rou fidel.
...
I en la vida del llinatge
dels Oliva i els Feliu,
renoveu l'antic Missatge
que la Sang del Fill escriu.
Del Reialme que ens prepara
sou Mestressa, Goig i Estel.


Capella del Carme als jardins de la Torre d'en Franc.
Foto: Dolors Costa a la web Tribuna del Berguedà.
La Torre d'en Franc, a Vic.
Foto i més informació: Antonio Mora Vergés i a Viquipèdia.


dimarts, 11 de desembre de 2018

Les figures del pessebre, per mn. Pere Bellvert

MARIA, lleugerament inclinada, de genolls, contemplativa. La seva mirada fixa en l'Infant. Potser més deixebla que mare. En Jesús, hi veu el designi de Déu. I ella el vol seguir. Com quan, nou mesos abans, va dir "sí" a l'àngel. Tota ella feta pura disponibilitat a l'acció de Déu.

JOSEP, atent, sostenint el bastó florit. Humanament fracassat. Déu, en somnis, li ha encomanat una gran missió, i ell, tot just nascut l'Infant, no li pot oferir res més que una cort d'animals. Déu escriu recte amb ratlles tortes: a la Cova de Betlem molts homes i dones hi troben el consol d'un Déu fet pobre.

EL BOU I LA MULA, indispensables en un pessebre, però absents del text evangèlic. Han estat un regal de la tradició popular, potser per recordar-nos les paraules del profeta Isaïes: "El bou coneix el seu propietari, i l'ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix, el meu poble no comprèn!". No oblidem que aquest "poble" som sovint cadascun de nosaltres.

LA MENJADORA, símbol de l'Església. En paraules del papa Sant Joan Pau II, "l'Església és la menjadora en la qual Maria posa el seu Fill per mostrar-lo a la humanitat".

ELS ÀNGELS, en gran nombre, a l'entorn del bressol, al capdamunt de la Cova, en l'Anunciata dels pastors... Els fets mundans són pobres, aparentment tristos: palla, neu, fred, foscor de la nit, una casa sense portes i un nen despullat... Però en el cel fan festa: "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat". La fe sempre haurà de fer aquest camí. En la debilitat dels homes cal que hom hi descobreixi la força de Déu.

ELS PASTORS, molts i de tots colors. Uns porten l'aviram, d'altres treuen aigua del pou, d'altres pesquen en el riu: una gernació de gent senzilla. Especialment aquells que representem al voltant d'una foguera, amb els ramats pels entorns: un que dorm, l'altre que es desvetlla; però la majoria desperts i atents als àngels, que els parlen ensems de la grandesa d'un Salvador i dels humils bolquers d'un Infant a la menjadora.

ELS REIS, que venen de lluny, es van apropant. Porten camells i cavalls guiats per uns patges. Però a ells els guia una estrella. Són savis i han sabut desxifrar els astres. No tenen por de res: ni del llarg camí, ni de la ciutat, ni d'Herodes. No se sorprenen per res: el Nen al qual ofereixen or, encens i mirra és un nadó com els altres, inconcebiblement més pobre que els altres. Però ells saben que l'estrella no menteix: és Ell, aquell nadó, l'únic digne de rebre l'or de la reialesa, l'encens de la divinitat i la mirra d'un cos sacrificat.

EL NEN JESÚS, incomprensiblement representat nu, com si Maria, la seva Mare, no en tingués cura. Potser és el fet més misteriós del pessebre. Nu estarà també a la Creu. Del fons de la Cova lluminosa s'albira ja un monticle negre i esfereïdor, i aquelles paraules de qui ha vingut a salvar-nos: "Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan".


—Mn. Pere Bellvert i Morente, Canonge doctoral de la Catedral de Girona—
Extret del programa de les Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis de la Catedral de Girona 2015-2016.

.

Goigs a sant Esteve, patró de Granollers (Vallès Oriental, Barcelona).

GOIGS DEL GLORIOS PROTOMARTIR SANT ESTEVE.

Imatge de sant Esteve 
a l'entrada de l'església
Protomartir ple de amor,
A Jesu-christ consagrát:
En tota necessitat
siau nostre Protector.

Del Redemptor á la veu
la Sinagoga deixáreu:
La nova lley abrassáreu
encés en amor de Deu.
Seguíreu ab gran fervor
los camins de veritat.
...
La Vila de Granollers
que vostre amparo ha lográt,
per Patró vos te aclamát,
ab molts pobles del Vallés.
Presentaulos al Autor
de tota felicitat.
...
Puig que sou lo defensor
del que s'veu atribulát:
En tota necessitat
siau nostre Protector.


Església parroquial de Sant Esteve de Granollers
Foto: Toniher
Altar amb la imatge de sant Esteve i la representació del seu martiri
Foto: Enfo
Antic retaule de Sant Esteve de Granollers, ara al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

dilluns, 10 de desembre de 2018

Goigs a la Mare de Déu de l'Estany (també de La Llet). L'Estany (Moianès, Barcelona)

Nostra Senyora de l'Estany
o Mare de Déu de la Llet
Gòtica, d'alabastre, del s. XIV
Pues de Deu sou tan amada
preservaunos de tot dany:
siau la nostra advocada
Verge Santa del Estany.
...
A las estérils donau
fruit de venedicció,
al parir las ajudáu
estant en la aflicció;
socorreu Verge Sagrada
la queus reclama en lo afany.


Agraeixo a Àngel Sánchez l'aportació d'aquests Goigs.

Que la llei de l'Evangeli
sigui tot el nostre encís;
la mala herba mai no arreli
en les llars d'aquest país.
Beneïu nostra sembrada
que ens és vida durant l'any
.

Edició dels Goigs d'Antoni Sàbat Aguilera.

Monestir romànic de Santa Maria de l'Estany
Mare de Déu de l'Estany
al Camí dels Degotalls de Montserrat
Detall de l'anterior mosaic
Santa Maria de l'Estany
Foto: Àngela Llop

Goigs a la Creu de Montigalà. Badalona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE LA SANTA CREU DE MONTIGALÀ DE BADALONA.

Creu de Montigalà
Foto: Rutas con los peques
Puix regneu en Cels i Terra,
per voler de l'Increat,
d'esclavatges, fam i guerra,
lliureu a la Humanitat!

Protegiu, oh Creu Divina,
a tots els badalonins,
i amb la Llum de la Doctrina,
feu-nos clars els llargs camins.
...
Des de dalt la serralada,
on junteu la Terra i Cel,
doneu a la Pàtria amada
el goig viu de vostre Anhel!
...
A les llars badalonines
porteu vostre Dolç Consol,
aclarint-nos les boirines
que no ens deixen veure el Sol!
...



Foto: Caminaires de les Faldes del Montseny.