Temps Pasqual: Reina del Cel, alegreu-vos, Al·leluia!...
25 d'abril: Sant Marc evangelista.
27 d'abril: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

dimecres, 31 de desembre de 2014

Goigs a la Mare de Déu del Miracle. Riner (Solsonès, Lleida)

Mare de Déu del Miracle de Riner
Puix, fidels al vostre oracle
a El Miracle havem pujat,
Verge Santa d'El Miracle,
acolliu-nos de bon grat.

D'una noia en la figura
us mostràreu ací dalt
per a dir-nos com tortura
vostre entranya maternal
el satànic espectacle
que és un poble malparlat
Verge Santa d'El Miracle,
preserveu-nos de pecat.

"Cal que el poble es converteixi
—dèieu Vos als dos minyons—
que es confessi i penedeixi
i que faci processons...
No hi ha lloc ni habitacle
on mon Fill no és trocejat..."
Verge Santa d'El Miracle,
acolliu-nos de bon grat.

Com cinc segles endarrera,
desoïnt el vostre prec,
ai, que encara persevera
molta gent en el renec!
Son refús no sigui obstacle
a la vostra pietat.
Verge Santa d'El Miracle
preserveu-nos de pecat.

Si és la llengua el que publica
ço que dins del cor hi ha,
feu-nos l'ànima ben rica
de puresa i bon obrar;
sigui el dolç parlar vernacle
transmissor de santedat.
Verge Santa d'El Miracle
acolliu-nos de bon grat.

Des del vostre tabernacle,
quan a casa haurem tornat,
Verge Santa d'El Miracle,
preserveu-nos de pecat.



Santuari del Miracle de Riner
Foto: Wikipedia

Nadal. Poema de Joan Salvat-Papasseit

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca
Així el grup d'home joves que ara passa cantant.
Sento el carro els apis
que l'empedrat recolza
i els altres que l'avencen tots d'adreça al mercat.
Els de casa a la cuina
prop del braser que crema
amb el gas tot encès ha enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna que m'apar lluna plena
i ells recullen les plomes
i ja enyoren demà.
Demà posats a taula oblidarem els pobres
—i tan pobres com som—
Jesús ja serà nat
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres.
I després de mirar-nos arrencarà a plorar.

Nadal 1921.

Pessebre fet a la llar de foc
Can Nadal (Canet d'Adri). Nadal 2014.

dimarts, 30 de desembre de 2014

Goigs a sant Joan Baptista. L'Albagés (Garrigues, Lleida)

Sant Joan Baptista
Cantarem amb alegria
vostra vida, Sant Joan,
puix que vós, profetitzant,
vàreu ser del Crist la via.

Els sants profetes divins
de vós sempre han proclamat
que heu preparat els camins
del Crist, i en sou l'enviat.
Beneït siau, lloat
amb el pare Zacaries.
...
Vostres devots escolteu
amb poca dificultat,
de porcellanes cureu,
malaltia i malvestat.
A l'Albagés sou lloat
aquest i tot altre dia.
...
Obteniu-nos el descans
en el suprem i l'últim dia,
puix que vós profetitzant,
vàreu ser del Crist la via.

Agraeixo a Dionís Gutiérrez i Rosich, Mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, l'aportació dels presents Goigs.
Església parroquial de Sant Joan a L'Albagés
Foto i més informació: Conèixer Catalunya

Cançoneta humil de mitja nit. Poema de Nadal de Marià Manent

Il·lustració de Nadal
extreta d'un Missal antic
Maria, roser florit,
dins el cor de la tenebra,
de la branca de David
floria una rosa vera.

Volem adorar l'Infant
tremolós com una estrella,
i veure aquell bou pesant
i sentir un belar d'anyella.

Ja som tots aquí, Senyor,
i els morts ens fan companyia;
ens aclara la claror
que ix de la vostra Establia.

I en la fredor de la nit
el dolç infant que somica
reposarà al nostre pit
i el bressarem una mica.

.

dilluns, 29 de desembre de 2014

Goigs a l'Infant Jesús. Vilanova de Prades (Conca de Barberà, Tarragona)

L'Infant Jesús
Venturós qui s'extasia
contemplant vostra beutat:
Fill de Déu, sou l'alegria
que refà la humanitat.

A Betlem la llum primera
vàreu veure en plena nit.
Quin esclat de primavera
se sentí al primer vagit!
Al racó de l'establia
s'obre el cel de bat a bat...
...
Us honora Vilanova,
poble airós i sempre obert,
i amb els àngels de la cova
per vós canta en bell concert.
Acolliu la simfonia
que és la fe que hem heretat...
...
Vilanova floriria
si tothora us fes costat:
Fill de Déu sou l'alegria
que refà la humanitat.


Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova de Prades
Foto: Gpatgn
Vilanova de Prades
Foto: Albert Esteves a la web poblesdecatalunya

I el Verb es féu carn. Poema de Nadal de mn. Pere Ribot

Oh Verb, Paraula eterna, doll del Pare,
llambreig de Tu mateix sempre present,
no ets el so que ens ve a mercè del vent,
sinó l'Anyell que es lliura damunt l'ara.

Ets carn de nostra carn vers el conflent
de dues aigües de misteri: clara
l'una i tèrbola l'altra, cara a cara
el terme i l'infinit, gleva i forment.

Germà per llei de sang, llevat, saó
de l'Esperit de foc. Que la llavor
no caigui en la tenebra, i que l'orgull

no ofegui mai l'espiga d'or, perquè
no viuria de llum, buida de fe.
I jo, enemic, hi sembraria jull.

.

diumenge, 28 de desembre de 2014

Goigs a la Sagrada Família. Barcelona (Barcelonès, Barcelona)

Sagrada Família de Josep Llimona
a la Cripta de la Sagrada Família de Barcelona.
Foto: Canaan
De tota boirada impia,
presagi de malvestat,
Jesús, Josep i Maria,
guardeu la nostra ciutat.
...
Sagrada Família, exemple
i estímul de la virtut:
seguint-vos, trobem al temple
la pau que el món ha perdut.
La vostra petjada ens guia
pel clos de la humilitat.
...
I altívols turiferaris,
flautats d'acords incessants,
teieres i antifonaris,
devots pinacles gegants,
ofrenen la lletania
del poble amb ells congregat.


Temple Expiatori de la Sagrada Familia de Barcelona
Foto: Bernard Gagnon

Tradicions de Nadal: Els regals

La relació Nadal-regal és molt antiga. 

Des de l'inici, un regal en aquestes dates ha estat una manera de transmetre de manera material a les persones estimades la pròpia alegria pel naixement del fill de Déu.

Fins al segle XIX, no es va generalitzar la idea, amb el naixement de les classes mitjanes i de la burgesia. 

Reis Mags, Nen Jesús, Santa Claus o Pare Noel, Befana, Olentzero, Caga Tió… són personatges que, en les dates de Nadal, porten regals als nens. 

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei

.

dissabte, 27 de desembre de 2014

Goigs a la Mare de Déu del Claustre. Solsona (Solsonès, Lleida)

GOIGS A NOSTRA DONA DE LA CLAUSTRA

Sagrada Verge Maria,
Reyna pia.
Oiunos dolça Patrona,
De la Claustra de Solsona.

En sa imatge, que enamora,
com aurora,
a la Claustra ix del Convent,
per un miracle patent,
la Senyora:
desde aquell jorn refulgent,
pastora entre sa remada
sou estada.

De la Claustra, així, us nomenen
tots, y entenen
esser Claustra 'l vostre Cor,
ont los fills del vostre amor
corrents venen,
com de la pau al dolç port,
que en les marors de la vida
els dó acullida.
...
Eixa terra en Vos confia,
Mare pia.
Oiunos, dolça Patrona,
De la Claustra de Solsona.


Catedral de Solsona

Tradicions de Nadal: El Pare Noel

Sant Nicolau va ser un bisbe cristià que va viure a l'actual Turquia al segle IV.

Encara que va realitzar molts miracles, el més conegut relata que va donar la vida a tres nens que havien estat esquarterats per un carnisser i havia introduït les restes en uns sacs. 
Per això, la seva figura ha estat sempre unida als nens. La seva devoció ha perviscut tant en l'Església catòlica com en l'ortodoxa. Aviat, es va associar al sant als regals que els nens rebien per Nadal.


La imatge actual és una barreja del Sinterklaas holandès i tradicions escandinaves que havien arribat a EUA. El seu origen es remunta a una nit de 1822, quan el pastor protestant Clement C. Moore va crear el personatge de Santa Claus. 
El 24 de desembre, en caure la tarda, la seva esposa va comprovar que li faltaven algunes coses per al sopar i va demanar al seu marit que anés a comprar-les. A la tornada, Clement es va entretenir un estona amb el guarda Jan Duychinck: un holandès gros i efusiu, amb ganes de contar les tradicions nadalenques de la seva terra, en particular els costums relacionats amb Sinterklaas (Santa Claus).
Ja a casa, el Dr. Moore mentre la dona preparava el sopar, va escriure un poema per a les seves tres filles contant la visita que li havia fet sant Nicolau.
La figura que va descriure era la mateixa de Duychinck: un subjecte cordial, gros, d'ulls espurnejants, nas vermell i galtes ruboritzades, que portava pipa i deia “ho, ho, ho". 
Encara que el personatge s'anomenava Sant Nicolau, no tenia res del bisbe.

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei

.

divendres, 26 de desembre de 2014

Goigs a sant Sebastià. L'Albagés (Garrigues, Lleida)

GOIGS EN LLAOR DE SANT SEBASTIÀ. COPATRÓ DE L'ALBAGÉS. LES GARRIGUES, BISBAT DE LLEIDA.

Sant Sebastià màrtir
Puix Déu per sa gran clemència
tantes gràcies vos donà,
guardau-nos de pestilència
màrtir Sant Sebastià.

Sant fóreu de gran vàlua
i esforçada santedat
natural de Llombardia
d'una principal ciutat,
ciutat de gran excel·lència
que s'anomena Milà.
...
Fent-li Déu omnipotent
dues gràcies i molt bones
que amb un i altre turment
alcansàs dues corones;
i que tingués tal paciència
entre tants mals com  hi ha.

Puix que tots los cristians
vos tenen per capità
guardau-nos de pestilència
màrtir Sant Sebastià.

Agraeixo a Dionís Gutiérrez i Rosich, Mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, l'aportació dels presents Goigs.
Església parroquial de Sant Joan a L'Albagés
Foto i més informació: Conèixer Catalunya

Tradicions de Nadal: Els Reis Mags o Reis d'Orient

La importància dels Reis Mags és principalment religiosa: ells són els protagonistes de l'Epifania, és a dir, de la manifestació de Déu a tots els homes, de tots els pobles de la terra.

Els Reis d'Orient a Girona
Foto: Aniol Resclosa i Planes

Ja havien estat anunciats en l'Antic Testament (el llibre dels Reis i Isaïes) i sant Mateu els descriu com “mags d'Orient". Que fossin tres i reis, és una tradició que va consolidar-se ràpidament, com demostra Orígens, teòleg del segle II. Probablement es tractava de sacerdots de Babilònia, del culte de Zoroastre, dedicats a l'astrologia.

En el segle V, Lleó Magne fixa en tres el nombre de reis, representant així les tres races humanes: la semítica, representada pel rei jove; la camítica, representada pel rei negre; i la jafètica, representada pel rei més ancià. Al segle XV, amb el descobriment de noves terres, adquireixen els trets definitius.

Al llarg de la història han rebut noms com Magalath, Galgalath i Serakin; Appellicon, Amerin i Damascón; o Ator, Sater i Paratoras. Els noms Melcior, Gaspar i Baltasar apareixen per primera vegada en un pergamí del segle VII.

Les restes dels reis mags, després de ser trobats per Santa Elena a Saba, van viure un agitat trasllat per tot Europa, fins que van reposar finalment a la catedral de Colònia.

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei

.

dijous, 25 de desembre de 2014

Goigs de Nadal. Vilafranca del Penedès (Alt Penedès, Barcelona)

GOIGS EN LLAOR DE LA SANTA NIT DE NADAL, QUE ES CANTEN A LA BASÍLICA DE SANTA MARIA, DEL PENEDÈS.

Tantes nits com té l'anyada,
cap no ens dóna uns goig més alt
com la que fou consagrada
pels resplendors del Nadal.
...
A l'entrar a l'establia
el bou resta tot confús,
i la mansa mula, un fus
se'n fa quan us veu, Maria.
...
Càntics d'àngels ja ressonen
en l'aire fred i encalmat.
Dolços mots d'amor gemat
que la santa pau pregonen.
...
Quin goig, Josep i Maria!
Un cel la Cova es tornà!
Qui us pogués acompanyar
en aquell venturós dia!



Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès
Foto: Festes Catalunya

Tradicions de Nadal: El Tió

Foto: Toniher
Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar.

Pels volts del dia de la Puríssima (el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El tió es fa cagar per la Nit de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el tió recolzant-lo en dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a cals avis, oncles, etc. de manera que els infants poden arribar a fer cagar més d'un tió. Quan els mateixos nens no poden fer-los cagar tots, s'actua semblantment al matí de reis en qualsevol dels dies successius (aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es produeixen, com Sant Esteve o dies subsegüents) i la xicalla troba els regals que els han estat cagats pel tió el dia 24 o 25.

També hi ha llocs en què el tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.

—Explicació extreta de l'article de wikipedia "Tió de Nadal", on hi podeu trobar més informació, cançons del cagatió i imatges—

.

dimecres, 24 de desembre de 2014

Pessebre casolà. Poema de Nadal de Joana Raspall.

Pessebre tradicional
Foto: Manuel Anastácio
És un món d'il·lusió.
Personatges d'argila
van per toscos camins
que no menen enlloc.

Sobre un cel de paper
un cometa rutila
dia i nit entre estels
que llueixen més poc.

Té per límits l'espès
murallat d'enramada
—heura, mata, llorer
i cireres d'arboç—
i ben lluny —guix pintat—
la muntanya nevada
amb la greu silueta
d'un castell fabulós.

Hi ha un torrent enfondit
entre roses i atzavares.
Un mirall, entre molses,
fa de llac transparent
on les oques, immòbils,
es reflexen amb clares
actituds, i una dona
va rentant quietament.

Hi ha masies, pallers,
galls de cresta vermella
i conills esperant
l'indecís caçador.

Amb cistells d'aviram,
pel camí va una vella;
un noiet amb unpa;
amb paraigua un rector.

Sota el pes de dos sacs
un burret no camina
i un pagès l'escomet
sense parlotejar.

Ajupit, sota un pont,
un que duu barretina
s'ha amagat molt discret...
—ja us ho podeu pensar!—

Sota un cep retorçat
imitant l'olivera,
han cercat abrigall
tres o quatre pastors;
els sorprèn a l'entorn
de la seva foguera
les paraules de pau
d'un bell àngel ros.

Més enllà, tres mudats
cavallers fan sa via:
són els reis d'Orient
que han sortit d'un país
sense nom. —Si teniu
en el cor fantasia,
inventeu-ne un de bell
per al món més feliç!—

Si els camins no sabem
a quin poble naixien,
bé veiem on s'acaben
units en un de sol.

Si la gent no sabem
de quin poble venia,
bé veiem cap on va
ajuntant-se en estol!

L'establia recull
llum de terra i de glòria
per fer més resplendent
l'infantó de bolquers.

Joana Raspall

.

Goigs a la Mare de Déu del Miracle. Riner (Solsonès, Lleida)

GOIGS DE NOSTRA DONA DEL MIRACLE DE RINER

Mare de Déu del Miracle

Puix d'estels porteu corona
i mantell amb què abrigueu:
Del Miracle, o gran Madona,
els vostres fills empareu.

Temps enllà, Verge sagrada,
amiga d'avets i pins,
corregué per la contrada
que us mostràreu a dos nins.
La fe que us tenim abona
les mercès que ens dispenseu.

L'antiga casa Sirosa,
del bell terme de Riner,
pot tenir-se per joiosa
de l'honor que li vau fer
d'escollir-la com blasona,
quan aquí us apareixeu.
...
Puix que us tenim per patrona
i els devots tant coneixeu:
Del Miracle, o Santa Dona!
els vostres fills empareu.


Santuari de la Mare de Déu del Miracle a Riner
Foto: wikipedia

Tradicions de Nadal: L'Arbre de Nadal

És una altra tradició precristiana que ha adquirit un significat profundament cristià.

Moltes tradicions, totes de procedència nòrdica, reclamen el costum de l'arbre de Nadal, encara que cap és fiable, per la qual cosa l'origen es perd.
Els antics pobladors de Centreeuropa i Escandinàvia consideraven els arbres éssers sagrats. Així, en l'època del solstici d'hivern, adornaven l'arbre més alt i poderós del bosc amb llums i amb fruits (pomes, per exemple), creient que les seves arrels arribaven al regne dels déus, on es trobaven Thor i Odin.

Segons la tradició, el cristianisme va donar una lectura més profunda a aquest costum. Es compta que sant Bonifaci -un sacerdot anglès que va evangelitzar Centreeuropea entre els segles VII i VIII- explicava el misteri de la Trinitat amb la forma triangular de l'avet: els fruits serien els dons de l'Esperit Sant (els regals de Déu als homes); l'estrella seria Crist, la llum de Déu, la llum del món; i el tronc, és fàcilment assimilable a la tradició cristiana, que utilitza també molts arbres en la seva catequesi: l'arbre del Paradís, de la Ciència del Bé i del Mal, l'arbre de Jesé, la santa fusta de què es va fer la creu…

A partir del segle XV els fidels comencen a instal·lar els arbres a les cases.

Amb la reforma protestant –que suprimeix les tradicions del pessebre i de sant Nicolau-, l'arbre adquireix més protagonisme en molts països del nord. Als seus peus els nens troben els regals que portava el Nen Jesús.

L'èxit irresistible de l'arbre en el món anglosaxó es deu a la reina Victòria, qui va instal·lar-ne un al palau real el 1830 i va estendre el costum per tot el regne. El 1848 fins i tot va arribar a felicitar el Nadal amb una imatge de la família reial davant l'arbre, la qual cosa va contribuir a la seva difusió també per EUA.

La difusió de l'arbre en el món protestant va fer que als països catòlics, especialment del sud d'Europa, es donés menys importància a aquesta tradició. Més recentment, amb dos pontífexs centreeuropeus el costum de l'arbre de Nadal ha recuperat la seva importància.

El 1982 es va instal·lar per primera vegada un arbre a la Plaça de sant Pere: “ Que significa aquest arbre? –preguntava Joan Pau II–. Jo crec que és el símbol de l'arbre de la vida, aquell arbre de què es parla en el llibre de la Gènesi i que ha estat plantat a la terra de la humanitat al costat de Crist (...). Després, en el moment que Crist va venir al món, l'arbre de la vida va ser tornat a plantar a través d'Ell, i ara creix amb Ell i madura en la creu (...). He de dir-vos – confessava – que jo personalment, malgrat tenir uns quants anys, espero impacientment l'arribada del Nadal moment en el qual, és portat a les meves habitacions aquest petit arbre. Tot això porta un enorme significat que transcendeix les edats…"

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei

.

dimarts, 23 de desembre de 2014

Goigs a sant Antoni de Pàdua. Ogassa (Ripollès, Girona)

GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANTONI DE PADUA, QUE SE VENERA EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANT MARTÍ DE OGASSA, BISBAT DE VICH.

Sant Antoni de Pàdua
Ja que sempre sou estat
Vos ab Deu molt poderós:
Siau lo nostre advocat
Sant Antoni gloriós.

De Lisboa natural,
sou de Padua anomenat,
per haber aqui habitat
part del temps mes principal,
deixau la terra natal
per fervos religiós.
...
Ab un modo especial
esta Parróquia os venera,
ja que tant per Vos se esmera
guardeu á sa gent de mal,
de neula, y de temporal
deslliuraunos amorós.

Ja que ab Deu sou poderós,
y en lo Cel sou col·locat:
Pregau á Jesus per nos
Sant Antoni molt amat.


Església parroquial de Sant Martí d'Ogassa
Foto: Angel Badal
Façana de Sant Martí d'Ogassa
Foto i més informació: Racons d'en Miquel

Tradicions de Nadal: El pessebre

Un pessebre és la representació domèstica del misteri de la Nativitat de Jesús.

Foto: Tarragona Radio
El costum va sorgir quan al Nadal de 1223, a Itàlia, sant Francesc d'Assís va celebrar la missa dins una cova a la localitat de Greccio. En ella, després d'haver demanat permís al Papa Honori III, havia instal·lat un pessebre amb una imatge de pedra del Nen Jesús i un bou i un ase vius.

Aquesta representació de Greccio va ser l'inici d'un fenomen extraordinari de difusió del culte de la Nativitat. Des del mateix segle XIII, l'elaboració de pessebres es va difondre per Itàlia. Els frares franciscans van imitar el seu fundador a les esglésies dels convents oberts a Europa. Aquest costum es va propagar arreu d'Europa durant els segles XIV i XV.

A l'actualitat, el pessebrisme té un gran èxit principalment a Itàlia, Espanya i Hispanoamèrica.
A França, després de la Revolució Francesa en què van ser prohibides les manifestacions nadalenques, a la zona de Provença van sorgir amb molta força.
Fins i tot les comunitats protestants, encara que no facin pessebres a les cases, sí que conserven la tradició de representar “pessebres vivents", amb nens.

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei




.

dilluns, 22 de desembre de 2014

Salve a la Mare de Déu del Roser. L'Albagés (Garrigues, Lleida)

SALVE A LA VERGE DEL ROSER. VENERADA A LA PARRÒQUIA DE L'ALBAGÉS. COMARCA GARRIGUES. BISBAT LLEIDA.

Mare de Déu del Roser
Salve Déu Maria
Mare del Roser:
dau-nos pau i pluja
vós que ho podeu fer.

De gràcia sou plena
la més exaltada,
de virtuts amena
la més coronada,
la nostra advocada
vulgueu sempre ser...

El Senyor és amb vós
en el cel triomfant,
enviau-nos socors
de l'Esperit Sant,
vós que podeu tant
vulgueu-nos valer...
...


Agraeixo a Dionís Gutiérrez i Rosich, Mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, l'aportació de la present Salve.
Església parroquial de Sant Joan a L'Albagés
Foto i més informació: Conèixer Catalunya

Tradicions de Nadal: La Missa del Gall

Al segle V, el Papa Sixt III va introduir a Roma el costum de celebrar durant el Nadal una vigília nocturna, a mitjanit, “ mox ut gallus cantaverit" (“quan canta el gall"). La missa tenia lloc a un petit oratori, anomenat “ad praesepium" (“junt al pessebre"), situat darrere l'altar major de la Basílica paleocristiana de Sant Pere.

Missa del Gall a Barberà del Vallès
Foto: esglésiaromànica.cat
La celebració Eucarística d'aquesta Nit Santa, comença amb una invitació urgent a l'alegria: “Alegrem-nos tots en el Senyor –diuen els textos de la litúrgia-, perquè el nostre Salvador ha nascut en el món". El temps litúrgic de Nadal es prolonga fins al diumenge del Baptisme del Senyor, el diumenge que segueix al dia de l'Epifania.

—extret d'un article de M. Narbona, Dr. en Història i publicat en la web de l'Opus Dei
.

diumenge, 21 de desembre de 2014

Goigs a la Mare de Déu del Remei. Mas Castanyer d'Avià (Berguedà, Barcelona)

GOIGS DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI PER A CANTAR EN LA CAPELLA RURAL DEL MAS CASTANYER, SITUAT AL PEU DE LA SERRA DE NOET, PARRÒQUIA D'AVIÀ (BISBAT DE SOLSONA)

Mare de Déu del Remei
Consol sou de l'afligit,
de desvalguts, protectora.
Del Remei, Verge Maria,
sigueu nostra intercessora.

Quina ditxa que va ser
pel bell poble d'Avià
el venir-vos a posar
en la masia Castanyer;
Gran és vostre poder.
Sobirana Defensora.
...
Guardeu dins de la vostra Arca
tots els fills d'aquest voltant:
Avià, Berga i Valldan
i a tots els de la comarca.
El ser compassiva, marca
que sóu nostra Defensora.
...
Mare del cor afligit,
de tots sigueu protectora.
Del Remei Verge Maria,
Sigueu nostre intercessora.


A la sera de Noet
nova estrella l'il·lumina,
que de tots mals és Remei
i és Mare nostra, Maria.

Falaguera és la pujada
com qui fa el camí del cel,
perquè n'és ella la porta
per voler de nostre Déu;
cantem tots amb una veu
a l'esguard de la Masia.

El joiell que ens enamora
un casalici la guarda,
que és el mas de Castanyer
el baluard d'aquestes prades,
un castell que sempre esguarda
el cel a la llunyania.

Deu de gràcies per nosaltres
és la vostra capelleta;
sou nostre consol, oh Mare,
que alleugeriu tota pena;
l'altar ens farà de carena
per albirar-vos un dia.

La gerdor de vostra imatge
és l'expressió de l'amor,
és el llindar de la glòria,
és un estoig de tresors;
descabdellem-li cançons,
ja que de tots és l'aimia.

Els malalts i els qui penaven
glopejant sempre dolors,
a vós, Mare del Remei,
que escampeu des d'aquest coll
vers nosaltres vostre amor,
amb confiança recorrien.

Les presentalles, Senyora,
que enjoien el vostre altar,
són gatges de vostres gràcies,
que ens recorden uns malalts,
o amors d'uns enamorats
que altres amors no somnien.

Quina joia de teixir
més llaors a nostra Reina!
Avià sempre serà
vassall d'aquesta Princesa,
que l'ermita és fortalesa
i font de nostra alegria.

Alçaprem per pujar al cel
serà aquesta ermita dolça,
que a tots els fills d'Avià
altre desig no esperona
que a nostra Mare i Senyora
cantar eternament un dia.

— lletra de Manel Esqué Montseny, C.M.F. —
Interior de l'ermita del Remei de Cal Castanyer d'Avià
Foto: Maria Rosa Planell Grau
Aplec a la capella del Remei de cal Castanyer, el diumenge més proper a l'11 d'octubre.
Foto i més informació: Parròquies zona Llobregat
Capella del Remei. Foto de Maria Rosa Planell Grau i més informació a berguedà actual