dijous, 31 de gener de 2019

Poema a la Mare de Déu de l'Erola. Viladrau (Osona, Girona).

Mare de Déu de l'Erola
—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—

I

Halo-halo farem via
pel camí de Viladrau
que entrebanca amb fils de plata
el cantaire rieral.

Cada tomb és una ofrena,
cada mas és un encant,
cada font entotsolada,
un dringar de diamants.

Si esporrets eren els roures
a es voltes de Nadal,
les ridortes cotonoses
engalanen els secalls.

Sant Segimon baixa els braços
i s'enduu endalt endalt
l'ermitoia de l'Erola,
ermitoia i ermitans,
per tal que el sol que ja balca
els daurés amb els seus raigs.

Enmig de la gran estesa
del camp de teules llaurat,
no hi ha cap símbol que digui
la solera i dignitat

de la vella pagesia
d'ample tomb i noble esguard;
no veiem cap porta oberta
per a dar-li el Déu vos guard,

fins a ser a la trencallada
entre migjorn i ponent,
on hi sotja una porxada
de dos arcs mig aplanats,

ulls calmosos de l'ermita
esboirats de tant mirar
per davall de la visera
de la gorra de vint pams.

A l'eixida xicarrona,
com rafal arrecerat,
tres portals s'hi donen cita
estringats amb pany i clau.

El primer és de l'ermita,
amb muntants pedrapicats,
clau de volta treballada
que ennobleix la porta i l'arc;

el segon és l'habitacle,
llar i escon de l'ermità,
i el tercer és, pels indicis,
l'agombol del bestiar.

A la dreta de la porta,
una làpida que hi ha
rememora la injúria
que l'ermità suportà,

i passada la tempesta,
la brotada amb nou esclat
de la Rosa centenària
que el Montseny va enflairant.

L'ermità, que és d'arribada
pel camí de Viladrau,
els batents d'ambdues portes
ens va obrir de bat a bat.

II

Mare de Déu de l'Erola,
del Montseny radiant Estel,
que per escambell la bola
teníeu del món als peus;

per corona, l'estelada
que enclaueta el firmament;
brins de lluna platejada
per vestit d'or i d'argent;

els cors d'àngels per musica,
daurats núvols per encens
i la fama que repica
d'ample a ample del Montseny.

Heu canviat del cel les gales
per aquestes de l'areny
i ara us ornen les nadales
que han crescut ran del sallent.

Per a salves, en les festes
arreu arreu celebrades,
l'enrenou de les tempestes
que somouen terra i cel.

Ací us reten cortesia
les ramades i els pastors
i els teniu per companyia
en les boires i foscors.

Més avall teniu can Sala,
jaç de noble bandoler,
i can Bosc serè recala
a l'ombriu del buit cloquer,

i per guaites a l'altura
serenada d'allà dalt,
abeurant-se de llum pura,
Matagalls i Sant Marçal.

Per balcons i per relleixos,
en obagues i fondals,
els devots duen a feixos
molsa i grèvol per Nadal.

En ésser la nit sagrada
que el delit i el goig empeny,
del pessebre a la rotllana
hi seríeu ben present.

Per la flaire del boix mascle
que la llar tota enriola,
no s'esborri més el rastre
de la Verge de l'Erola.

Feu, oh Verge gloriosa,
que, en venir el darrer Nadal,
sigui l'ànima flairosa
de la molsa d'aquí dalt.


GOIGS A LA MARE DE DÉU DE L'EROLA:

  • Mare de Déu de l'Erola... 
  • Puix del pecat preservada...


  • Ermita de la Mare de Déu de l'Erola
    Fotos i més informació: Parròquia de Sant Martí de Viladrau


    Goigs a la Mare de Déu dels Desemparats. Església de Sant Agustí de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

    GOIGS DE NOSTRA SENYORA DELS DESAMPARATS, QUES CANTAVAN EN LA SUA SANTA CAPELLA EN LOS CLAUSTROS DEL ANTICH CONVENT DE PP. AGUSTINOS DE BARCELONA, Á QUAL DEVOTA Y MIRACULOSA IMATGE SE HA RESTABLERT NOVAMENT LO RELIGIOS CULTO EN LA PARROQUIAL IGLESIA DE ST. AGUSTÍ.

    Mare de Déu dels Desemparats
    D'afligits i atribolats
    sou, Verge, consoladora;
    socorreu-nos, gran Senyora,
    Mare dels Desemparats.

    Els Sants clamaven al cel
    per la salut esperada,
    quan fonc enviat Gabriel,
    i us donà l'ambaixada:
    Restaren molt consolats,
    quan vingué tan joiosa hora.
    ...
    I per impuls molt diví
    la vostra imatge han portat
    en aquest convent sagrat
    del Pare sant Agustí:
    On de cor humiliats
    demanen favors tothora.
    ...
    Puix sou nostra emparadora
    en totes necessitats;
    socorreu-nos, gran Senyora,
    Mare dels Desemparats.






    Entrada a l'església de Sant Agustí de Barcelona, a la Plaça de Sant Agustí.
    Foto: Canaan.
    Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats al Museu Marès de Barcelona.
    Escultura de Ramon Amadeu, segle XIX.
    Foto i més informació d'aquests Goigs, a mariatoldra.wordpress.com

    dimecres, 30 de gener de 2019

    Goigs a sant Ferriol. Capella del Mas Codinach a L'Esquirol (Osona, Barcelona).

    GOIGS EN ALABANSA DE S. FARRIOL, QUE'S CANTAN EN LA CAPELLA DE CODINACH, DE LA PARROQUIA DE TORELLÓ.

    Sant Ferriol de Viena

    Puix sou resplandent farol
    en la Cort celestial:
    Deslliuraunos de tot mal
    gloriós Sant Farriol.

    De nobles pares nasquéreu
    en una insigne ciutat,
    y essent de petita edat
    molt amat de tots vos véreu,
    admirablement cresquéreu
    hermós com lo mateix Sol.
    ...
    Vos y la Verge Maria
    sou remey de aquesta terra,
    guardaunos en pau y guerra,
    assistiunos nit y dia;
    al devot que en vos confia
    si convé dau lo que vol.
    ...
    Ja que curau qualsevol
    que de vostre amparo's val:
    Deslliuraunos de tot mal
    gloriós Sant Farriol.



    Capella de sant Ferriol, actualment més coneguda com de la Immaculada Concepció,
    al Mas Codinach de L'Esquirol, parròquia de Sant Feliu de Torelló.
    Foto: Isidre Saborit Colomer al bloc Tribuna del Berguedà.
    Foto: ignasi&pilar


    Goigs a sant Maximí. Sallent de Nargó al municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell, Lleida).

    GOIGS A HONOR DE SANT MAXIMÍ.

    Sant Maximí d'Ais
    Imatge del sepulcre a Aix en Provence
    Foto (retall): Bjs
    Puix de Déu sou tan amat
    en el Cel tan poderós
    siau lo nostre advocat
    Sant Maximí gloriós.

    Després que Nostre Senyor
    se'n fou pujat en lo Cel
    Vos prengueren los jueus
    lligant-vos amb gran furor
    i dins de una nau tancat
    Marta i Magdalena aprés.
    ...
    Desembarcat en Marsella
    predicau La Santa Llei,
    convertits per meravella
    la Reina, també lo Rei
    encomanàreu molts altres
    donant-los exemple a tots.
    ...
    Aquest poble vos aclama
    de cor amb devoció;
    lliurau-nos de infernal flama
    puix vos tenim per Patró,
    per a que a dalt en la Glòria
    estem sempre junts amb Vos.

    Guardau-nos de tot pecat
    i de núvol pedregós.
    Siau lo nostre advocat
    Sant Maximí gloriós.


    Església de Sant Maximí al poble de Sallent de Nargó, localment conegut com Sellent.
    Foto: Mercè Freixinet.
    Foto: Juan Miró Silva
    Vista posterior de l'església.
    Foto i més informació: Miquel Pujol Mur.


    dimarts, 29 de gener de 2019

    Els set diumenges de Sant Josep. Dolors i goigs de Sant Josep

    Una bona manera d'honorar el Patriarca Sant Josep és la pràctica dels set dolors i goigs que se sol fer durant els set diumenges abans de la seva festivitat.


    Pel senyal de la Santa Creu...
    Jesús, Maria i Josep, jo us dono tot el meu ser.

    Acte de contrició i preparació:
    Senyor meu Jesucrist, Déu i Home verdader, en qui crec, en qui espero i a qui estimo més que totes les coses: em pesa de tot mon cor d'haver-vos ofès, proposo no tornar més a pecar, ajudat de la vostra divina gràcia, que espero em concedireu per la intercessió del vostre Pare adoptiu Sant Josep, de qui vaig ara a meditar les virtuts i alabar les excel·lències, confiant que m'assistireu il·luminant el meu enteniment amb llum celestial, i encenent el meu cor amb vostra sobirana caritat. I Vós, Verge Santíssima, intercediu per mi perquè sàpiga dignament comprendre, honrar i imitar les virtuts de vostre castíssim Espòs. Amén.

    Pregària per a obtenir la protecció de Sant Josep:
    Recordeu-vos, ¡oh piadosíssim Patriarca Sant Josep!, que pertot arreu se sent a parlar del vostre poder davant de Déu, i dels favors que cada dia els homes reben de vostra generosa mà. Animat jo amb aquesta confiança, a Vós també recorro, ¡oh dolcíssim pare nutrici de Jesús! I humiliat davant de la vostra presència, fervorosament us demano que em prengueu sota el vostre patrocini i siau el meu advocat davant del trono del vostre Fill adoptiu Jesucrist, assistint-me en vida i en mort: i per a més obligar-vos imploro la vostra protecció saludant-vos amb les següents deprecacions i Parenostres, en memòria dels vostres dolors i goigs.

    Piadós exercici en honor dels set dolors i goigs de Sant Josep:

    I.                     Oh Espòs puríssim de Maria Santíssima, gloriós Sant Josep, així com fou gran el treball i l’angúnia del vostre cor en el dubte d'abandonar la vostra Esposa immaculada, així fou inefable l’alegria quan per l’Àngel us fou revelat el gran misteri de l’Encarnació.
    Per aquest vostre dolor i goig us preguem que consoleu, ara i en els dolors extrems, la nostra ànima, amb l’alegria d'una vida bona i d'una santa mort semblant a la vostra enmig de Jesús i de Maria.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    II.                  Oh felicíssim Patriarca, gloriós Sant Josep que fóreu predestinat a l’ofici de Pare adoptiu del Verb fet Home: el dolor que sentíreu al veure néixer amb tanta pobresa l’Infant Jesús, de sobte es canvià en goig celestial a l’oir l’angèlica harmonia i al veure les glòries d’aquella nit molt resplendent.
    Per aquest vostre dolor i goig us supliquem que ens feu la gràcia de que, finat el viatge d'aquesta vida present, passem a oir les alabances angèliques i a gaudir les resplendors de la glòria celestial.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    III.                Oh Executor obedientíssim de les lleis divines, gloriós Sant Josep: la sang preciosíssima que vessà en la Circumcisió el Redemptor Infant, va travessar-vos el cor, emperò el Nom de Jesús us el revifà, omplint-lo d'alegria.
    Per aquest vostre dolor i goig obteniu-nos que, nets de tot vici en aquesta vida, alegrement expirem amb el Nom Santíssim de Jesús en el cor i en la boca.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    IV.                Oh Sant fidelíssim, associat als misteris de la nostra Redempció, gloriós Sant Josep: si la profecia de Simeó, del que Jesús i Maria havien de patir, us ocasionà sofriments mortals, també us omplí tot d'un goig benaurat la seva paraula, a l'anunciar que n'havia de venir la salvació i gloriosa resurrecció d'innombrables ànimes.
    Per aquest vostre dolor i goig feu-nos la gràcia de que siguem comptats entre aquells qui, pels mèrits de Jesús i per la intercessió de la Verge Mare, han de ressuscitar gloriosament.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    V.                  Oh Custodi vigilantíssim, familiar del Fill de Déu encarnat, gloriós Sant Josep: ¡quant patíreu per a mantenir i servir el Fill de l'Altíssim, particularment en la fugida que us calgué fer a Egipte; emperò quant us alegràreu tenint sempre amb Vós el mateix Déu i veient aterrar-se els ídols dels egipcis!
    Per aquest vostre dolor i goig feu que, tenint sempre allunyat de nosaltres el tirà infernal, especialment fugint de les ocasions perilloses, caigui del nostre cor tota mena d'ídol d'afecte terrenal; i dedicats completament al servei de Jesús i de Maria, per ells solament puguem viure i feliçment morir.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    VI.                Oh Àngel de la terra, gloriós Sant Josep: que us meravellàreu de tenir subjecte als vostres manaments el Rei del cel: si la vostra consolació al tornar-lo d'Egipte s'enterbolí amb el temor d'Arquelau, no obstant, assegurat per l'Àngel, alegre visquéreu a Natzaret amb Jesús i Maria.
    Per aquest vostre dolor i goig concediu-nos que, lliure el nostre cor de temors pertorbadors, puguem gojosos posseir la pau de consciència, visquem segurs amb Jesús i Maria i entre ells també puguem morir.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    VII.              Oh model de tota santedat, gloriós Sant Josep: quan perdéreu sense culpa vostra l'Infant Jesús, tres dies per major abundància de dolor, el buscàreu, fins que, amb gran alegria, el trobàreu en el temple, entremig dels doctors.
    Per aquest vostre dolor i goig us supliquem amb el cor en la boca que intercediu perquè jamai perdem a Jesús amb culpa mortal; mes si per gran dissort el perdéssim, feu que el cerquem tant i amb tan intens dolor, que el tornem a trobar propici, particularment en la nostra mort, per anar a posseir-lo en el cel i allà amb Vós cantar eternament de les seves divines misericòrdies.
    Parenostre, Avemaria i Glòria.

    Antífona: Jesús tenia uns trenta anys i era tingut per Fill de Josep.
    - Pregueu per nosaltres Sant Josep.
    - Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist.

    Preguem: Oh Déu, qui per una inefable providència elegíreu Sant Josep per Espòs de vostra Mare Santíssima: feu que us demanem, que aquell que venerem com a protector aquí en la terra, meresquem tenir-lo per intercessor en el cel. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.

    Oració final
    Santíssim Patriarca Sant Josep, digníssim Espòs de la Verge Maria i Pare nutrici de nostre Redemptor Jesús, que per vostres heroiques virtuts, dolors i goigs meresquéreu tan singulars prerrogatives i privilegis per a intercedir pels vostres devots: us supliquem, oh gloriós Sant, que doneu a cada un de nosaltres les virtuts pròpies del nostre estat, i que tots siguem devots de vostra amada Esposa Maria Santíssima, perquè per la seva intercessió i la vostra puguem vèncer als nostres enemics pels mèrits de Jesús, i aconseguir les gràcies i favors que us demanem, per a santificar les nostres ànimes, obtenir una mort feliç i després fruir eternament de la glòria. Amén.


    - - - 

    FÒRMULA MÉS BREU PELS SET DIUMENGES DE SANT JOSEP:
    Dolors i Goigs de Sant Josep

    Dolor primer
    Goig primer
    Decideix abandonar secretament Maria, la seva esposa, per no difamar-la (Mt 1, 18-25).
    Un àngel li revela el misteri de l'Encarnació.
    Propòsit: Confiança il·limitada en el Senyor.


    Dolor segon
    Goig segon
    Veu néixer Jesús Infant en tanta pobresa (Lc 2, 1-20).
    Escolta el cant dels cors angèlics i té l'alegria d'aguantar i acaronar Déu als seus braços.
    Propòsit: Estimar la santíssima Humanitat de Crist.

    Dolor tercer
    Goig tercer
    La preciosa Sang vessada en la circumcisió (Lc 2, 21).
    El nom de Jesús, que li havia donat l'àngel, l'encoratja.
    Propòsit: Invocar sovint el nom de Jesús.

    Dolor quart
    Goig quart
    La profecia de Simeó sobre els futurs dolors de Jesús i Maria (Lc 2, 22-39).
    Percebre que aquests dolors servirien per la salvació de les ànimes.
    Propòsit: Ajudar Crist a redimir el món amb la nostra oració sacrificada.

    Dolor cinquè
    Goig cinquè
    La fugida precipitada a l'Egipte (Mt 2, 13-18).
    Tenir sempre amb ell allí el mateix Déu i la seva Mare Santíssima.
    Propòsit: Acceptació voluntària del voler de Déu.

    Dolor sisè
    Goig sisè
    El temor d'Arquelau en tornar de l'Egipte (Mt 2, 19-23).
    Poder viure en pau amb Jesús i Maria a Natzaret.
    Propòsit: Santificar-nos en el treball ordinari de cada dia.

    Dolor setè
    Goig setè
    Perd el Nen per tres dies (Lc 2, 40-52).
    El troba en el Temple entre els doctors de la Llei.
    Propòsit: Buscar Jesús en la confessió, quan l'hem perdut pel pecat.


    Antífona: Jesús tenia uns trenta anys i era tingut per fill de Josep.
    - Pregueu per nosaltres, Sant Josep.
    - Perquè siguem dignes de les promeses de Jesucrist.

    Preguem: Oh Déu, la vostra providència admirable va escollir Sant Josep com a espòs de la santíssima Mare del vostre Fill. Feu que des del cel intercedeixi per nosaltres aquell que ara venerem com a protector a la terra. Per nostre Senyor Jesucrist.
    Amén.

    Aquestes últimes il·lustracions procedeixen de les estacions dels Dolors i goigs de sant Josep, fetes amb rajola per Palmira Lagüens, en el camí de l'ermita del Santuari de Torreciudad.
    Foto: Santuario de Torreciudad

    Extret de la web opusdei.cat

    Goigs a sant Elies. Sant Elies de Vilamajor a Sant Pere de Vilamajor (Vallès Oriental, Barcelona).

    GOIGS EN LLAOR DEL GLORIÓS PATRIARCA I PROFETA SANT ELIES. FUNDADOR DE LA SAGRADA ORDRE DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. VENERAT A SON ANTIC SANTUARI DE SANT ELIES DE VILAMAJOR. TERME I PARRÒQUIA DE SANT PERE DE VILAMAJOR. S'APLEC EL 25 D'ABRIL.

    Sant Elies a l'ermita del veïnat de
    Santa Susanna de Vilamajor.
    Foto: Caminaires de les Faldes del Montseny.
    Puig que sempre heu ajudat
    els qui confien en Vós:
    Sigueu el nostre advocat,
    Sant Elies gloriós.

    Vostres mèrits i miracles
    són molt dignes de lloar,
    perquè són tan admirables
    que és cosa molt singular.
    Sou sant de gran majestat
    i per tot molt poderós.
    ...
    Tot Santa Susanna en ple
    us aclama com patró
    i us exalta, en viva fe,
    en est enlairat turó,
    sou, fa segles, venerat
    sou amb culte esplendorós.

    Profeta de Déu sagrat
    i Pare nostre amorós:
    Sigueu el nostre advocat,
    Sant Elies gloriós.


    Aplec a l'Ermita de Sant Elies, al veïnat de Santa Susanna de Vilamajor.
    Foto: vilamajor.cat.

    Foto: Salva Triadó
    Interior. Foto: Josep Xavier Sànchez.


    dilluns, 28 de gener de 2019

    Poema a la Mare de Déu del Gresolet. Saldes (Berguedà, Barcelona).

    Mare de Déu del Gresolet, del s. XIII venerada
    a l'església de Sant Martí de Saldes
    —Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—

    I

    En passar pel coll Pendís,
    davallant de la Cerdanya,
    pel del Comte i el de Jou,
    per la rasa baridana,

    o pujant Peguera amunt
    de la plana berguedana,
    acudia al nostre esment
    una ermita entotsolada

    entre els crits del temporal,
    el gisclar de la ventada,
    sota el blanc mantó de neu
    i la brama de les aigües.

    L'ermita de Gresolet
    desolada ens figuràvem,
    entre els braços herculencs
    del Pedraforca gronxada.

    De l'error que ens envaí
    sentim ara dol en l'ànima,
    que és el nostre bell país
    un jardí en tota l'amplada.

    La Verge que hem abellit,
    pageseta i casolana,
    li ha estat grat ara i abans
    d'estar prop de la fillada.

    Per què havia Gresolet
    altrament de comportar-se?
    Ai, Verge de Gresolet,
    la vostra ombra com m'és grata!

    II

    Si el palau és bell,
    bella és la contrada;
    la Reina que hi ha
    la'n fa més encara.

    Pedraforca al mig
    com una flor es bada
    de l'arbre gegant
    de les dues branques.

    Si el tronc és verdós,
    les rames són blanques,
    les flors són d'argent
    que ningú no abasta;

    l'ermitori xic,
    plaent l'amanyaga
    i el gronxa amb amor
    en la seva falda.

    Gósol a ponent,
    amb la vall galana;
    Saldes a llevant,
    tota encinglerada.

    Aquest brau país,
    malgrat l'encantària
    i la majestat
    que l'ungeix i amara,

    té un encís frescal
    com un ram de fraules
    i una ingenuïtat
    dolça de balada;

    el verd el boscam,
    els tons de l'albada,
    el silenci clar,
    el cantar de l'aigua,

    el color del cel,
    la frescor de l'aire,
    la remor del vent,
    la divina flaire,

    el rés de la font,
    la pau de la tarda,
    la serenitat
    que tot ho amara;

    la corona d'or
    d'esplendents muntanyes
    i l'encreuament
    de tantes comarques

    criden tots a cor
    fins a ennuegar-se
    que baixi del cel
    on té el seu estatge

    la Reina més gran
    de tots els llinatges.
    Ací trobarà,
    com en l'Hort dels Càntics,

    enfilalls de flors
    per guarnir les cambres
    i els herbeis tendrals
    pels cabrits jugaires

    que l'Espòs diví
    en les pletes guarda.
    Oh, Llir de les valls!
    Oh, Flor de les prades!

    Veniu a enjoiar
    amb les vostres gales
    la terra i el cel
    de Gósol a Saldes.

    III

    Gresolet, terra pomposa,
    al capçal del Solsonès;
    Berguedà les mans t'allarga,
    la Cerdanya encara més.

    Al teu hort, si en tens de roses,
    de violes i clavells;
    com la que ara s'ha desclosa,
    al jardí no en tens cap més.

    Un bon dia es descobria
    del ramat un bou pacient
    en espluga embardissada,
    resplendent com un estel.

    Si morena la trobava,
    ara ho és encara més;
    l'ha brunyida i l'han colrada
    la serena, el sol i el temps.

    Set centúries que la besen
    amb amor els elements
    i la galta vermelleja
    com la serva del server.

    De joguina bella i fina,
    prims i dolços els peuets;
    caputxeta que li tapa
    les espatlles i el coll breu.

    Té al genoll de la mà esquerra
    un magnífic Jesuset
    amb un llibre clos que serva
    vers el pit arraulidet.

    Quan la nova es va conèixer,
    s'escampà en ales del vent:
    cel enllà els àngels la duen;
    per la terra, els traginers.

    IV

    Deixen les dones la bugada,
    els homes deixen els arreus,
    corrien tots a escabellada,
    corren ensems joves i vells.

    Tancalaporta, el coll altívol,
    penó d'Estana i de Víllec,
    el coll de Pal tot batallívol
    damunt la hisenda de Paller.

    El coll de Jou que s'esbatana
    damunt la perla de Bellver,
    els del Pendís i Baridana
    i el Port del Comte, més que més,

    són massa estrets per la riuada
    de pelegrins que d'arreu ve,
    del Solsonès, de la Cerdanya,
    del Baridà i de l'Urgellet.

    Les set centúries escolades
    d'ençà que el fet s'esdevingué
    no han apagat l'ardenta flama
    que encara escalfa Gresolet.

    Si alguna volta s'afeblia,
    com succeïa al dinovè,
    que una tragèdia engolia
    del santuari el vell domer,

    els pins galants, testes rullades,
    alçant les branques fins al cel,
    mai no oblidaren les albades
    que li entonen dolçament.

    Ara hi tornem en romiatge
    o d'un a un, segons com ve,
    que la imatge és advocada
    d'empresonats injustament;

    ho fem en temps de primavera
    amb Sant Miquel de Gisclareny;
    per la tardor, de l'Espà i Gósol;
    de Saldes pla, estiu i hivern.

    I per les coses que ens atanyen
    ens entenem perfectament
    amb la bellíssima finestrera,
    la més gentil de terra i cel.

    Adéu, oh Rosa muntanyana,
    per no oblidar-vos per mai més,
    en retornar a la terra plana
    deixem el cor a Gresolet.


    GOIGS A LA MARE DE DÉU DEL GRESOLET:

    Fotos i més informació al bloc
    "Conèixer Catalunya"



    Goigs a sants Cosme i Damià. Sant Cebrià de Lledó a Cruïlles (Baix Empordà, Girona).

    GOIGS EN ALABANSA DELS GLORIOSOS METGES SANT COSME Y SANT DAMIÁ QUE SE VENERAN EN LA SUA DEVOTA CAPELLA. Any 1897.

    Els Sants Metges a l'església de Sant Cebrià.

    Puix en vosaltres está
    mostrar Deu á tots clemencia;
    O Sant Cosme, y Damiá
    curaunos tota dolencia.

    Molts miracles, y virtuts
    habeu fet en mort, y en vida,
    á molts sorts, ciegos, y muts
    donantlos salut cumplida:
    Allargaunos donchs la ma,
    puix Deu vos ha dat potencia.
    ...
    De diversas malaltías
    feu curas ab molt amor,
    als que de nits, y de dias
    vos reclaman de bon cor:
    Y ja que en vostra Capella,
    vos donan culto ab decencia.

    Puix que Deu vos exaltá
    de Metjes ab la excelencia;
    O Sant Cosme, y Damiá
    curaunos tota dolencia.


    Església de Sant Cebrià de Lledó, o bé els Sants Metges, al municipi
    de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura (Baix Empordà).
    Vista del darrera de l'església i entrada del Restaurant.
    Fotos: Josep Maria.