MAIG, MES DE MARIA. Devocionari a l'Esperit Sant.
29 de maig: Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs.
30 de maig: Sant Ferran, rei i beat Pere Tarrés, metge i prevere.
1 de juny: Sant Justí, màrtir.
2 de juny: Els 4 màrtirs de Girona: Germà, Paulí, Just i Sici (s. III)
i sant Elm, patró dels mariners i navegants.

dijous, 31 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Gessa (Vall d'Aran, Lleida)

GOIGS EN LLAOR DE LA MARE DE DÉU DE MONTSERRAT QUE ES VENERA EN LA CAPELLA DEL CAMÍ DE GESSA A LA VALL D'ARAN.

Perquè els camins de la serra
sempre us estan esperant,
Estel de la nostra Terra,
veniu a la Vall d'Arán!

Us veuen, clara Senyora,
els nostres ulls admirats
talment com una Pastora
que vetlla els nostres ramats.
La mel de la vostra gerra
vesseu-la en el nostre cant.
...
Es de la vostra capella
tota la Vall camaril,
un llantió cada estrella,
un encenser cada abril.
Venci el pecat que ens soterra
l'alta virtut triomfant.
...




Capelleta de la Mare de Déu de Montserrat a l'entrada del poble de Gessa
Fotos: festacatalunya

Dolç Àngel de la Mort. Poema de Màrius Torres

DOLÇ ÀNGEL DE LA MORT, SI HAS DE VENIR, MÉS VAL...

Dolç àngel de la Mort, si has de venir, més val
que vinguis ara.
Ara no temo gens el teu bes glacial,
i hi ha una veu que em crida en la tenebra clara
de més enllà del gual.

Dels sofriments passats tinc l'ànima madura
per ben morir.
Tot allò que he estimat únicament perdura
en el meu cor, com una despulla de l'ahir,
freda, de tan pura.

Del llim d'aquesta terra amarada de plors
el meu anhel es desarrela.
Morir deu ésser bell, com lliscar sense esforç
en una nau sense timó, ni rems, ni vela,
ni llast de records!

I tot el meu futur està sembrat de sal!
Tinc peresa de viure demà encara...
Més que el dolor sofert, el dolor que es prepara,
el dolor que m'espera em fa mal...

I gairebé donaria, per morir ara
—morir per sempre—, una ànima immortal.

Monument a Màrius Torres, a Lleida

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu de la Cova. Figueres (Alt Empordà, Girona)

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA COVA, LA IMATGE DE LA QUAL SE VENERA EN LO REAL MONASTIR DE MONJOS BENEDICTINOS DE SANT PERE DE RODAS, TRASLADAT EN EL DIA EN LA PRESENT VILA DE FIGUERAS.

Brillant estrella del mar,
Del Rey etern digna Esposa:
En esta Cova ditxosa,
Vos venim à visitar.
...
Vostra Imatge fou trobada
De Sant Pere en la montaña;
Y ab novedad tant extraña
En una cova posada;
Que en sa Iglesia collocada
Fou ab culto singulár.

En dita Cova aportá
Sant Pau Prelát de Narbona;
Y aclamantvos per Patrona
Ossos Sants alli deixà,
Perseguit que se trobá
Per Piratas en la mar.

Arc Iris allí aclamada
Foreu de aquella Comarca;
Y en Figueras de un Deu arca,
Sou y seréu publicada;
En cova tambe adorada
Vostre Imatge singular.

La Mare de Déu de la Cova va ser venerada per la comunitat benedictina de Sant Pere de Rodes, que a l'anar a Figueres van continuar allà el seu culte.
Més informació, en les pàgines 90-93 d'aquest document pdf.

Lo Crucifix i el Calze. Poema de mossèn Cinto Verdaguer

Sant Crist
Parròquia de Verdú (Urgell)
El sant temple està ple de gom a gom:
tothom
de genollons adora l'Hòstia santa
que puja lluminosa i triomfanta
en mans del sacerdot.
Damunt del calze pronuncia un mot,
i un pensament terrible
assalta la seva ànima: "¿És possible
que eix vocable sortit del llavi meu
haja fet d'aqueix vi la sang d'un Déu?
I si és només que vi, l'engany és doble
si l'alço com a sang als ulls del poble".

De cop se posa trist
lo gran Sant Crist,
que s'aixeca darrera el tabernacle,
i, esglaiador miracle,
d'una a una desclava de la creu
ses dues mans, i arreu
baixa los braços com sos brots un salze,
de mans del sacerdot arrenca el calze,
i amunt, amunt, l'arbora esplendorós,
com lo matí son astre vermellós,
al seu Pare oferint la sang eixida
de ses mateixes venes amb la vida,
present que estima més
que tot un món en son amor encès.

Al veure-ho los devots, tots se n'esglaien,
los altres se desmaien,
i el panteix, l'estupor, los ais i el crit
fan tremolar la volta de granit.
Trist lo ministre i de genolls en terra,
al marbre de l'altar trèmul s'aferra
per no caure de por,
i crida: "Oh bon Jesús, perdó, perdó!
D'aqueixos alts misteris no só digne!"
Mes Jesucrist, en signe
de que l'ha perdonat,
torna a ses mans lo calze consagrat.

Cinc segles han passat d'aqueix exemple
i encara avui de Ratisbona al temple
pel cap d'any del succés aterrador
li torna el tremolor.

.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu de la Guia. Manresa (Bages, Barcelona)

Mare de Déu de la Guia
Si es guia el que en Vos sia,
Títol de vostres favors:
Corretgiu nostres errors
Mare de Déu de la Guia.

Be contesta Manresa
La immemorial pietat,
Contar llarga antiguetat
Aquest titol de noblesa;
Fentla igual als moradors
Als sigles de sa fè pia.

Als ulls petit edifici
Pareix aquest Santuari,
Mes en ell, inmens sacrari
Troba lo afligit Patrici;
La ciutat sos amats cors
Os remet en romeria.
...
Vos de Ignasi sou estada
La directora, y fins ara
Conservau la vostra cara
Sempre á sa Cova girada;
Y si os mudan los autors
Son burlats en sa porfía.
...
A Vos estrella del dia
Dirigim nostres clamors:
Donaunos salut y alegria
Y també vostres favors.


Ermita de la Mare de Déu de la Guia
Foto: Markusnikov
Història del Santuari de la Guia de Manresa

Coral nadalenc. Poema del P. Jaume Garcia Estragués

Pessebre.
Foto: Jorge M. (DinAx)
Infant que a l'Establia
naixeu voltat de neu,
en veure-us, qui diria
que sou el Fill de Déu?
L'amor és qui us tornava,
Jesús, petit, petit...
Ai, si l'amor cremava
a dintre del meu pit!

Estatge l'home us nega
quan a aquest món veniu;
l'amor, ai, com gemega!
no sap on fer son niu!
Jesús, el meu cor s'obre
al vostre amor gegant:
com a l'Estable pobre,
naixeu-hi, dolç Infant!

(desembre de 1921)

.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu del Puig de Meià. Vilanova de Meià (La Noguera, Lleida)

Mare de Déu del Puig de Meià.
Puix sou nostra gran Patrona
i us venim a visitar,
sigueu la nostra advocada,
Verge del Puig de Meià.

Vos trià la Providència
per gaudir del goig més gran;
Sant Gabriel, radiant,
humilment i amb reverència,
son mot gonflat d'eloqüència
el goig vos anunciarà.
...
Per això aquesta muntanya,
ja de temps immemorial,
per un voler celestial,
us ha estat alta peanya,
i l'amor ens hi acompanya
a besar la vostra mà;

que aquell any que corria
(trenta set després de mil),
ja un bisbe molt sant i humil,
que Eribal per nom tenia,
molt devot de vós, Maria,
vostra església consagrà.
...
Als devots de vós, Maria,
que us venim a visitar,
doneu-nos salut i vida,
Verge del Puig de Meià.


Mare de Déu
del Puig de Meià
No hi ha pas experiència
que cap devot afligit,
davant vostres peus contrit,
hagi quedat sens clemència,
perquè la més greu dolència
mai no deixeu sens curar.
...
Lo nostre amor tan fidel
alça de nou vostre altar
perquè hi tornet a brillar,
puix del Montsec sou l'estel
que, pel camí dret del cel,
nostres passos guiarà.

Quan la broma més obscura
envolta tot el serrat,
lo cel, amb serenitat,
festeja vostra hermosura:
per ser Vós tan clara i pura,
tal favor lo cel vos fa.


Imatge extreta del bloc d'Antoni Sàbat Aguilera.

Ermita de la Mare de Déu del Puig de Meià.
Foto: Jordi Torras.
La Mare de Déu és de fusta policromada de finals del s. XII o començaments del XIII. Per seguretat no es guarda en l'ermita. La Mare de Déu del Puig de Meià es festeja el primer diumenge de maig. Abans es feia concretament el dia 3 de maig, coincidint amb la festa de la Invenció de la Santa Creu, en què Vilanova de Meià celebrava la festa major de primavera.

.

Damunt la palla i Palla joiosa. Poemes de mn. Ramon Muntanyola

DAMUNT LA PALLA

Damunt la palla tremola,
tremola un Déu fet Infant.
Tremola com fulla d'àlber,
com un estel esglaiat.

Damunt la palla tremola,
tremola del fred que fa:
Tremolen llavis i galta,
tremola el cos, i les mans.

Damunt la palla tremola,
tremola i tremolarà.

Perquè tremolen els arbres,
perquè tremolen els mars,
perquè tremolen els homes
i és la terra tremolant

l'Infantó de l'Establia
tremola i tremolarà.


PALLA JOIOSA

Joiosa, la palla
fa avui de bressol.
Joiosa, la palla
l'Infant embolcalla...
i es daura de Sol.

.

diumenge, 27 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu del Prat. Figuerola d'Orcau (Pallars Jussà, Lleida)

Mare de Déu del Prat
Puig sou nostra Protectora
devant vostre Fill amát:
Socorreunos gran Senyora,
Divina Reina del Prat.

Desde aquell instant primer
de vostra Concepció pura
no pogué may Llucifér
macular vostra hermosura:
perque vos divina Aurora
sou exempta del pecát.
...
Essent vos mística Rosa,
volguereu ser cultivada,
no sens causa misteriosa,
en un Prat Reina sagrada:
Perque fos confortadora
vostre olor en est veinat.

Vostre nom misteriós
veneran en Figuerola,
y en ell trobam lo socós:
que en tot mal nos aconsola;
Maria, Mar sou, y Aurora
de nostra tranquilitat.
...
Nostre cor rendit adora
vostra imatge en est Prat:
Siaunos intercessora
en tota necessitat.


Ermita de la Mare de Déu del Prat
Foto: Gustau Erill
Interior de l'ermita del Prat
Foto: Lorena Andino

Fi d'any. Poema de Mn. Pere Ribot


El temps no mor, té gust d'eternitat
i d'íntima alegria en l'ànima, en el cor
car res no mor
si us obro l'esperit de bat a bat.
Cada moment m'apropa més a Déu
i el que fou vida breu
l'amor de caritat li dóna el guany:
eternitat tot l'any.

dissabte, 26 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu de la Bona Sort. Capellades (Anoia, Barcelona)

Mare de Déu de la Bona Sort
Capellades (Anoia)
Vostres goigs Verge Maria
cantarem amb dolç acord.
Feu-nos dignes Mare pia
d'assolir tan Bona Sort.

Dins la mar d'aquesta vida
tots hi som com una nau,
si ella brega enfellonida
ajudeu-nos Vós si us plau
mentres fem la travessía
qu'ha de dur-nos fins a port.
...
I ara, adéu-siau Senyora;
els veïns de Capellades
llurs cors deixen en penyora
a vostres plantes sagrades,
perquè us facin companyia
com un pom de roses d'or.

De Vós, font de l'alegria
servarem molt grat record.
Feu-nos dignes Mare pia
d'assolir tan Bona Sort.

Goigs a la Mare de Déu de la Bona Sort, venerada a l'església parroquial de Capellades

Goigs a Nostra Senyora en el seu naixement (de Francisca Alcover Morell)

Mare de Déu de Núria
És el vostre naixement
alba clara de un nou dia:
Puix després de Vós, Maria,
vengué el Sol més resplendent.

El món estava en foscura
de pecat original:
Vós en fóreu l'alba pura
que amb claredat celestial
per tot arreu anuncia
un futur adveniment.

Venguéreu com clara albada
després d'una fosca nit,
pura, blanca, immaculada
com lliri tot just florit...
Amb això ja es prevenia
el gran aconteixement.

Nasquéreu pura. Nasquéreu
plena de gràcia. El Senyor
us fê així perquè Vós éreu
prova gran de son amor.
Per medi vostre ens daria
saludable salvament.

Filla de Joaquim i Anna,
lo més gran per Déu creat!
Glòria de la raça humana!
Concebuda sens pecat!
Vostre esperit reunia
tots els dons, immensament...

Alba dolça de la terra,
tornau amb vostre somrís
a dar-nos pau en la guerra
de la serp del Paradís!
Vós qui en fóreu profecia
de humiliació i venciment.

Verge bona! Albada clara
de nostra redempció!:
Al món, ple de lluites ara,
aclariu-li l'horitzó!
Estrella de on irradia
son poder l'Omnipotent!:
Puix després de Vós, Maria,
vengué el Sol més resplendent.

—8 de setembre 1940—

.

Resurrecció. Poema de Mn. Pere Ribot

Resurrecció, de Noel Coypel (1700)
La nostra mort no sigui mai un ai!
sinó el crit de triomf, un oh!
Crist ens mira, ens infon el seu alè
de vida i respirem un altre món
que no és d'aquest món. Mor com nosaltres
però saltant l'abisme i la foscor
ressuscita enfortint la nostra fe
engrescadora d'esperança
certíssima pel doll de l'Esperit
més enllà de la carn i de la sang
i, amb ell, vivents per sempre. Glòria!


divendres, 25 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat. Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Barcelona (Barcelonès, Barcelona)

GOIGS EN LLAOR DE NOSTRA DONA DE MONTSERRAT, LA IMATGE DE LA QUAL ÉS VENERADA A LA CAPELLA DEL INSTITUT DE CULTURA I BIBLIOTECA POPULAR DE LA DONA.

Mare de Déu de Montserrat
Cantarem amb alegria
a la Verge, llum i guia
de l'Institut cultural.
Beneïu la nostra Terra,
oh Regina de la Serra
i Patrona d'eix Casal!
...
I així tantes meravelles
van pel món dant-vos renom,
ça i enllà teniu capelles,
us venera ja tothom,
i s'honoren les donzelles
que avui duen vostre Nom
devingut universal.
...
L'Institut de les donzelles
ha florit mateix qu'un ram,
sols mancava a les abelles
una Reina per l'eixam,
sereu Vos entremig d'elles
llaç d'amor, qu'és el lligam
que fa etern tot ideal.

Ja que així Déu ho ha volgut,
desiara l'Institut
sia vostra llar pairal.
Beneïu la nostra Terra,
oh Regina de la Serra
i Patrona d'eix Casal!


Foto: Yeagov

Més informació de l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. Aquest Institut va ser iniciat per Francesca Bonnemaison. Entre altres instal·lacions, va disposar de la primera biblioteca per a dones de tot Europa.

La Rosa de Jericó. Poema marià i de nadal de Mn. Cinto Verdaguer

L'Anunciació de l'Àngel a Maria
Associació Pessebrista de Vilanova i la Geltrú.
Diorama de Jesús Rex, 2009
En sa cambreta humil
pregant està Maria,
Maria està pregant
mentres lo món dormia.
Lo sol a l'orient
per veure-la sortia.
Ella no el mira, no,
sol més bonic somnia,
lo sol que està esperant
mai més se li pondria.

En son clavelliner
un roseret tenia,
roser de Jericó
que poncellar volia.
Sola regor que beu
de sos ullets venia,
quan Ella mira el cel
de llum si en baixaria.

Un Àngel n'ha baixat
dient-li: —Ave Maria,
lo Senyor és amb Vós
i amb tots los hòmens sia.—
La Verge li respon:
—Sa Voluntat és mia;
sa esclava la té ací
que el cor li donaria.—
Sobre ella un blanc Colom
ses ales estenia,
i amb la claror del Verb
la Verge resplendia.
Lo món s'omple de llum,
el cel de melodia,
i al test del finestró
la Rosa mig s'obria.

Desvetlla't, oh Betlem,
enrama l'Establia,
guarneix-la com pitxer
amb or i pedreria,
que en tu de Jericó
la Rosa floriria.

.

dijous, 24 d’octubre de 2013

Goigs a la Mare de Déu de Lourdes (any 1877)

Si en Lourdes vostra presencia
Ve á darnos llum y guia:
Conduhíu, Verge Maria,
Lo mon á la penitencia.

Cenyint clara vestidura
Y cuberta ab manto blanch,
Baixareu al regne Franch
Desde celestial altura;
Reposant vostra hermosura
En Lourdes ab gran freqüència.
...
Soleu baixá á las montanyas,
Perquè al pujar nostre zel,
Acostantnos mes al cel,
Dulcifiquem las entranyas:
Y apliquem be nostras manyas
En buscar de Deu la essencia.
...


Santuari de la Mare de Déu de Lourdes

Fe. Poema de Joaquim Ruyra

Crec que Jesús és Déu, el cor m'ho diu,
i enamorat segueixo sa doctrina;
no vull saber la causa ni el motiu
de res que hagi dictat sa veu divina;

vull creure refiat, cluca la nina,
el cor rendit, l'enteniment passiu.
Senyor, sóc un infant, aquí em teniu;
sols vostra mà de pare m'encamina.

Ja sé on em portareu; mes... vull anar-hi,
vull seguir la remor del vostre peu
amunt, amunt, fins al mateix Calvari.

Em plau morir en el llit pairal, la creu,
i mentre l'agonia m'aclapari,
pensaré amb goig que em ressuscitareu.

.

dimecres, 23 d’octubre de 2013

Goigs a sant Quirze (sant Quiri). Sentís, Sas i Benés (Pallars Jussà, Lleida)

GOIGS DEL GLORIOS MÀRTIR SANT QUIRZE, CONEGUT TAMBÉ COM A SANT QUIRI, VENERAT A LA SEVA ERMITA EN LA CONFLUÈNCIA DELS TERMES DE SENTÍS, SAS I BENÉS. PALLARS JUSSÀ. BISBAT DE LLEIDA.

sant Quirze
Puig qui està desconsolat
tan prest troba en vós favor,
siau nostre protector
sant Quirze (Quiri) màrtir sagrat.

A tres anys ja demostràreu
ésser un dels elegits,
quan amb grans plors i crits,
lo martiri procuràreu
Alexandre admiràreu
que era lo tirà malvat.
...
Fou també martiritzada
vostra mare sens tardar
molts turments li feu passar
la tirania malvada
després morta, trossejada
fou amb molta crueltat.
...
Prodigis i coses grans
veiem obrar cada dia
al devot, que en vos confia
i s'entrega en vostres mans,
los pecadors tornau sants,
si us prenen per advocat.
...


Ermita de sant Quiri

Oració a la Mare de Déu dels Dolors, de Joan Roís de Corella (1433-1497)

ORACIÓ A LA SACRATÍSSIMA VERGE MARIA TENINT SON FILL DÉU JESÚS EN LA FALDA, DAVALLAT DE LA CREU.

Mare de Déu dels Dolors, a Besalú
Ab plor tan gran que nostres pits abeura,
e greu dolor que nostre cor esquinça,
venim a Vós, filla de Déu e Mare;
que nostra carn dels ossos se arranca
i l'esperit desija l'ésser perdre,
pensant que, mort per nostres greus delictes,
ver Déu e hom, lo Fill de Déu e vostre
jau tot estès en vostres castes faldes.

Ab fonts de sang rega lo verge estrado
on, xic infant, lo bolcàs ab rialles;
i els vostres ulls estil·len tan gran aigua,
que pot llavar les sues cruels nafres,
fent ab la sang un engüent e col·liri
d'infinit preu per llevar-nos les taques
que el primer hom, com a vassall rebel·le
nos ha causat, ensems ab nostra culpa.

Lo vostre cor, partit ab fort escarpre,
de gran dolor vos mostra tan greu plànyer,
que els serafins, ensems ab tots los àngels,
mirant a Vós, planyent, aprenen dolre.
Plany-se lo món, cobert d'aspre celici;
crida lo sol, plorant ab cabells negres,
e tots los cels, vestits de negra sarga,
porten acords al plant de vostra llengua:

"Oh, Fill tot meu!, oïu a mi que us parle,
que en lo dur pal haveu oït lo lladre.
Puix no voleu que de present jo muira,
estiga ab Vós tancada en lo sepulcre;
jo us acollí en lo meu verge ventre;
ara Vós, Fill, rebeu-me dins la tomba;
que no es pot fer entre els vius jo converse,
puix que, Vós mort, és ja ma vida morta.

En major lloc no penseu jo m'estenga
del que Vós, Fill, pendreu dins en la pedra.
Giten a mi primera en la fossa,
que no us és nou dormir en los meus braços!
Cobrir-vos ha lo mantell que a mi cobre,
e si no us par vos baste tal mortalla,
la mia carn que, viu, haveu vestida,
no us sia greu que, mort, encara us cobra".

Mare de Déu, humil tostemps e verge,
llum d'aquest món, del Cel lluent carboncle:
mirra portam de nostra vida amarga,
dolent-nos fort com havem fet ofensa
al vostre Fill, Déu e senyor benigne.
Encens tenim que nostre cor perfuma,
que som contents se faça sacrefici
de nostra carn, si el vostre Fill ho mana.

E no gosam les nostres mans estendre
per a untar de vostre Fill insigne
lo cos sagrat; mas preneu aquest bàlsam,
que sens temor nostra llengua el confessa
Redemptor Déu, a Déu plaent oferta,
qui, al terç jorn, traent del fondo carçre
lo sants catius, lo veureu dins la cambra
més clarejant que el sol alt en lo cercle.

.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Goigs del màrtir sant Tirs. Patró de Sentís (Pallars Jussà, Lleida)

GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT TIRS, PATRÓ DE SENTÍS. PALLARS JUSSÀ, BISBAT DE LLEIDA.

Sant Tirs, màrtir
Puix sou de Déu tan amat
i en la terra tants favors,
sant Tirs, màrtir gloriós
sigueu lo nostre advocat.

Obrà Déu grans beneficis
en vostre cor molt constant
quan amb rars artificis
us anava temptejant
la perfídia que per vós
fou burlada en lo combat.
...
Ja que sou en tots lo dies
patró nostre sospirat,
de tots els danys i malalties
Sentís sia deslliurat,
i siau lo protector
de qui vos crida amb cor postrat.


El poble de Sentís des de la carretera que hi porta
Foto: Google maps

Goigs a la Mare de Déu de Gràcia. Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental, Barcelona)

Mare de Déu de Gràcia
Sant Esteve de Palautordera
Mare del gran Redemptor,
Verge pura y sens esmena,
Sou de gracia tota plena
Vida y llum del Pecador.

Plena sou de fé cumplida
y de gran humilitat
quan per virtud infinita
concebiu al Increat,
per so lo alt embaixador
Ave sens crim Vos nomena.
...
Plena de goig inefable
en lo cos y en lo esperit
quant pujá al Rey perdurable
al celestial convit
de ahon estaba al lloch major
prop del fill clar y serena.

Tant privau ab lo Factor
que tot quan voleu ordena
sou la gracia tota Plena
vida y llum del Pecador.


Parròquia de sant Esteve de Palautordera

Peticions a Jesús Eucaristia per a després de combregar

I ara, Senyor, ja que heu vingut per al meu bé, permeteu-me que us demani mercès llargament.
La primera cosa que us demano és la vostra glòria i la meva salvació. Tot el que no sigui això, ho tinc per res. I com que l'únic que pot privar-me d'obtenir aquestes dues gràcies és el pecat, us demano també perdó pels meus pecats; feu-me la gràcia que en tingui sempre gran contrició i dolor, que senti una interna confusió i vergonya de mi mateix, i un íntim horror al pecat i a qualsevol desordre dels meus pensaments, paraules, obres o afectes.

Per a salvar-me, no sols us demano totes les gràcies necessàries i convenients al meu estat, sinó que me les concediu ben abundoses. Feu que jo hi correspongui fidelment, fins a les més petites, si així poden anomenar-se. Concediu-me de correspondre-hi constantment fins a morir, que és la gràcia de les gràcies: la perseverança final. I com que sé que els mitjans per a obtenir aquesta gràcia són l'esperit i la pràctica de l'oració i del sacrifici o mortificació, feu, Senyor, que jo sigui ben constant en posar-hi aquests mitjans.
Però, permeteu-me que demani encara altres virtuts. La primera és una fe viva i pràctica, que es manifesti en tots els actes de la meva vida. Concediu-me una esperança fermíssima, invencible, que el mateix em faci fugir de la desconfiança i desesperació, que de la presumpció vana i temerària; emperò que em faci esperar contra tota esperança, sempre, en tota cosa i per damunt de tot. Sobretot, concediu-me, Senyor, la virtut d'una caritat ardentíssima i perfecta que em faci estimar-vos amb l'amor més gran, més pur, més constant, més sacrificat, més generós, més desinteressat i més intens que sigui possible.
Atorgueu-me també la gràcia de tenir un gran amor a la Verge Santíssima, i que l'honori de tot cor amb una devoció vertadera i filial.
I com que la caritat que us demano vull que sigui perfecta, concediu-me també que tingui així mateix caritat amb el pròxim, i que aquesta dimani d'un zel ardent per la salvació de les ànimes i per la vostra major glòria. Que practiqui les obres de misericòrdia, espirituals i corporals; que tracti sempre el meu proïsme amb amabilitat cordial; que sàpiga perdonar les ofenses que se'm facin, i estimar els amics, i fins els enemics.
Doneu-me una vertadera humilitat, que és el fonament de totes les virtuts; la virtut angelical de la santa puresa, que és el perfum de santedat. Doneu-me la pau espiritual i l'alegria de l'ànima, pròpia dels sants cristians, amb una senzillesa d'infant i una perfecta obediència, que em farà semblant a Vós.
Les meves súpliques, Senyor, encara no s'han acabat. Us he de fer confidències de les meves intimitats, de tot allò que veieu que em neguiteja, em preocupa i em fa sofrir. (...)
Ja sé, Senyor, que us demano molt; també sé que és molt més encara el que Vós em voleu donar.
També us he de demanar favors i gràcies per als altres; primer de tot pels que més he d'estimar. (...) Feu que ens trobem, sense faltar-n'hi un a la vostra benaurada companyia. Recordeu-vos de les ànimes del Purgatori: d'aquelles que tinc més obligació d'encomanar-vos, i de les que estan més abandonades. (...)
Tingueu pietat i misericòrdia dels pecadors, que són el martiri del vostre Cor, especialment per (...). Us demano també pels justos i sants, perquè perseverin en la virtut i en la vostra gràcia, per l'Església Catòlica, pel Papa i tot l'estament sacerdotal, per la meva pàtria.

Poso per intercessors meus, a Vós mateix, bon Jesús Sagramentat, a la Verge Santíssima, Mare vostra i mare meva, a Sant Josep, al meu Àngel de la Guarda, a tots els àngels i sants, i en particular als sants (...) als quals tinc una devoció particular.
Recordeu-vos sovint d les meves ofrenes i propòsits, i doneu-me la vostra gràcia per a complir-los. Però ara no em deixeu marxar sense donar-me abans la vostra benedicció divina, penyora i senyal de salvaguarda. En nom del Pare, i del Fill i de l'Esperit Sant.
Així sia.