13 de novembre: sant Leandre.
15 de novembre: sant Albert. 16 de novembre: santa Margarida d'Escòcia. 17 de novembre: santa Isabel d'Hongria - sants Iscle i Victòria.

dimarts, 31 de juliol de 2018

Sant Ignasi a Montserrat. Poema de mn. Camil Geis.

Sant Ignasi de Loiola
Monestir de Montserrat

I

¿De quina arma secreta vol armar-se
l'embranzida d'Ignasi, que ha pujat,
cavalcant, costa amunt, a Montserrat,
deixant pels arns alguna filagarsa
del seu pobre vestit espellifat?

Ignasi va pujant, de penya en penya,
per les dreceres, pel fressat camí.
Porta bordó i vestit de pelegrí:
una túnica vella d'estamenya
amb què tot just s'acaba de vestir.

A un mendicant donà el vestit de noble:
ell es vestia miserablement
i a Montserrat pujava alegrement
i venia, captant de poble en poble,
amb pas de pelegrí, de penitent.

Del seu bressol, del seu país s'allunya.
Quina aventura món enllà l'ha dut?
Pobles i viles passa, mig perdut,
i, trastejant, arriba a Catalunya:
potser no sap ni com hi ha vingut.

D'aquell noble soldat, qui se'n recorda?
En braves lluites, malferit restà,
i ara, romeu, s'acaba d'abillar
d'un aspre sac cenyit amb una corda,
i enfila els cims, deixant el camí pla.

A poc a poc, anà guanyant l'altura
l'antic soldat, avui nou pelegrí,
i, en arribar ja ran del Monestir,
abandonava la cavalcadura,
nou Cavaller volent esdevenir...

El Cavaller trobà la seva Dama:
a tot arreu se n'endurà el record,
perquè en les lluites esdevingui fort,
i, al fons del cor, en servarà la flama
fins a passar la llinda de la mort.

I la Dama escollida és la Senyora
d'un Castell admirable, al Cel penjat
i a la gleva pairal ben arrelat:
Regina de beutat no moridora,
perquè el Cel la dotà d'eternitat.

Sant Ignasi de Loiola
Fundador de la Companyia de Jesús

II

És al ranvespre, quan el sol s'agaga,
que l'aspirant a Cavaller se'n va
a l'altar de la Verge, on penjarà,
devotament, un glavi i una daga:
vetlla les armes fins a clarejar.

Ja les estrelles brillen com les puntes
d'unes espases que immortalitzés
llur caiguda en el cel, per sempre més.
Meravellat, Ignasi,, amb les mans juntes,
prega i roman com si s'extasiés.

Pobla la nit de lluminosos parpres
el front del cel i penja els seus velluts
a les columnes d'aquells cims aguts
que un jorn els àngels, sense gran escarpres,
varen polir, divinament traçuts...

A l'horitzó no resten ja resquícies
del dia mort en un superb morir.
L'Oració tocava en el Monestir...
Moments sagrats, hores del tot propícies
a recollir-se, lluny del món roí.

Dirà: Senyor, voldria abandonar-me
a aquesta pau que ve del firmament,
lluny de recança i de remordiment:
divina pau que els esperits desarma
i el cor més dèbil fa tornar valent.

Placa al terra de carrer a Pamplona
que recorda on Ignasi, soldat,
va caure ferit, el 20-V-1521.
Foto: Josep Maria

III

Passa el cancell i cap a dins se n'entra;
deixa els estels penjats al firmament;
la llum del temple nous estels encén;
un cop allí, dins l'ànima es concentra:
passa la nit orant devotament.

Un bec de llança és cada flam de ciri,
que pacifica el cor adolorit:
llances de pau, lluny del mundà brogit,
vetlla d'honor, oh, Reina de l'Empiri,
perennement us fan, de dia i nit.

Hi ha una altra flama dintre el Santuari:
Ignasi, ignífer no ho és sols de nom.
El món es gela i ell demana com
refarà el foc que el Crist vingué a calar-hi:
pensa en un foc que ha d'abrandar tothom.

I aquell soldat d'ahir, fill de Loyola,
vetlla les armes amb què s'ha de fer,
d'un novell Rei, estrenu Cavaller.
Si defallís, la Verge ja el consola:
al servei d'Ella prou serà el primer.

Quan l'alba entrà, fet Cavaller, sortia
del Monestir, l'antic soldat, cercant,
per a la lluita que l'està esperant,
els nous soldats, la  nova Companyia...
Surt un Soldat, un Cavaller i un Sant!

Monument a Pamplona dedicat a Sant Ignasi, prop d'on va caure ferit.
Foto: Josep Maria

Goigs a santa Rosa de Lima (en castellà). Antiga església de la Real Casa de Enseñanza de València.

GOZOS A LA GLORIOSA VIRGEN SANTA ROSA DE LIMA, TITULAR DE LA IGLESIA DE LA CASA-ENSEÑANZA DE NIÑAS* DE LA CIUDAD DE VALENCIA.
* Antiga església actualment integrada a l'edifici de l'Ajuntament de València.

Santa Rosa de Lima.
Es celebra el 23 d'agost.
Santa religiosa peruana del segle XVI-XVII.
Del pensil de la piedad
Fuiste rosa en el dolor:
Logremos por tu favor
Fragancias de caridad.

Liberal produjo Lima
No solo plata preciosa,
Sino una fragante rosa
De mas mérito y estima,
La que en su temprana edad
De la Iglesia fue esplendor.
...
Ya que os mirais coronada
En la celestial Sion,
Amparad en la afliccion
A quien os llama abogada,
Y egerced vuestra piedad
En cualquier mal y dolor.


Porta al darrera de l'Ajuntament de València, que correspon a l'antiga església del Col·legi.
Més informació d'aquesta església: Ajuntament de València.
Foto: Google Maps.



dilluns, 30 de juliol de 2018

Poema a la Mare de Déu de la Cisa. Premià de Dalt (Maresme, Barcelona).

Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.

Mare de Déu de la Cisa. Foto: Josep Maria.

I

A migdia hi té la mar;
la muntanya, a tramuntana;
Burriac, fidel guerrer,
per llevant serva la tanca.

De pinedes, rics mantells
li cobreixen les espatlles,
i la mar, per posar els peus,
hi estén coixins de randes.

En les terres del mas vell
on la Cisa s'arrecera,
entre mossos i vailets,
s'hi escau una donzella

que té cura d'un bou bla
dissortat, sense parella;
és per ell el jaç més tou,
les moixaines i herba fresca.

Un matí blanc i rosat
un mugit llarg la desvetlla;
la noieta se'n va avall,
feta una ala l'espardenya.

Arribada a prop del bou,
panteixant, la cara encesa,
la sobtava l'esvoranc
d'una bauma llostra i freda,

si no fos una claror
que fa el rostre d'una nena;
amb un salt hi ha davallat,
als seus braços, la contempla.

No té més que un pam i mig,
amb un Nin al braç esquerre,
eixerit com un pinyó,
cada galta, una cirera.

Se la posa al cistellet
revestit d'or de ginesta;
arribada que és al mas,
la Ninoia ja no hi era.

Amb el dolç anar i venir,
quina estrofa més encesa:
la donzella, el bou i el cant
d'una nova fontanella.

Tothom corre cap avall
de l'herbei per l'ampla clenxa;
monòlit d'aram, el bou
té flectida la corbella.

La durien, potser, al mas?
al recer d'alguna església?
Si pertoca a Vilassar,
o és joiell fi del Maresme?

Cap cambril no li fou grat
ni cap vela prou velera,
cap cloquer prou afuat
ni cap volta prou esvelta.

Cara i coll brunyits pel sol,
per la lluna i la serena,
ull blavís que roba el cor
de fadrina marinera.

Vol gaudir de l'aire, llum,
pluja, trons i ventolera;
per peanya, un colomar;
per esplai, nius i pinedes.

Per romeus, els braus fadrins
i les nines d'àuries trenes,
amb la cobla espurnejant
refilant al pla de l'era.

Petit retaule obrat als "Tallers Santgenís" de Barcelona, als peus del cambril, que reprodueix en alt relleu l'escena miraculosa d'un toro que troba la Mare de Déu de la Cisa. Foto: Josep Maria.

II

Sols sabem d'aquesta ermita
que, del quatre-cents al tomb,
als arxius de notaria
registrat era el seu nom;

que, passada una centena,
eren tants els seus devots,
que calgué fer una altra ermita
per aixoplugar-los tots;

que li feren grans ofenses
els soldats d'aquell reiot:
murs i altars, una foguera
entre burles i algarot;

que és anyada memorable
mil set-cents noranta-nou,
quan, veí del mas la Cisa,
es descloïa un temple nou.

Els dos Peres, Cingla i Vives,
de Premià, els rectors,
dignes són de recordança
amb Francesc de Morató.

Ofrena de llànties a la Mare de Déu de la Cisa. Foto: Josep Maria.

III

De palets, flocs i petxines,
la catifa de colors;
ai, les dolces presentalles
que pels murs serven l'enyor.

Bastiment menut que brandes
com llagut de bo de bo,
amb quin gust et robaria
i et tindria per record,

per record i per estela,
ben segur d'assolir el nord,
que a la Cisa té la brúixola
de la Verge a prop del cor.

En comiat, què us donaria,
Roseret de set colors?
Accepteu aquestes cobles
que ha dictat el vostre amor.

Santuari de la Mare de Déu de la Cisa, a Premià de Dalt. Foto: Josep Maria.



Goigs a santa Maria de Cervelló

Santa Maria de Cervelló,
santa barcelonina que va fundar
la branca femenina de l'orde mercedari.
Foto: Imatge de la santa a l'església
dels Sants Just i Pastor de Barcelona.
GOIGS A LLOANÇA DE SANTA MARIA DE CERVELLÓ I DEL SOCORS. SA FESTA 19 DE SETEMBRE.

Estrelleta de la mar
dolça Verge beneïda:
feu que tingui un cel ben clar
el camí de nostra vida.

Vàreu néixê a Barcelona
de bons pares catalans,
el bon Déu vos guasardona
i vos omple vostres mans
de tresors sense parar;
a tothom deu acollida.
...
Nostra terra catalana,
el terrer que vostre cor
contemplà com la galana
llumeneta de l'amor,
Vós doneu-li en el pregar
una fe ben exquisida.
...


de viquipèdia— És copatrona i protectora de la ciutat de Barcelona. Se la sol representar vestida amb l'hàbit mercedari que mostra l'escut de l'orde a l'alçada del pit (una creu patent com la del capítol de la catedral de Barcelona i els quatre pals del senyal reial). El seu atribut més característic és la maqueta d'un vaixell de vela que sosté amb una mà, i que fa referència a la seva protecció sobre els mariners. Es el mateix atribut que caracteritza a Santa Madrona, una altra santa molt vinculada a Barcelona, però el de Santa Maria de Cervelló es distingeix amb facilitat gràcies a l'escut mercedari. Altres atributs menys freqüents són una flor de lliri, símbol de puresa, o bé un cérvol, que fa referència al seu cognom.

.

diumenge, 29 de juliol de 2018

Goigs a santa Eulàlia i santa Júlia. Catedral d'Elna (Rosselló, Catalunya Nord).

GOIGS A LES GLORIOSES SANTES EULÀLIA I JÚLIA VERGES I MÀRTIRS VENERADES A LA CATEDRAL D'ELNA. LA SEVA FESTA: EL 10 DE DESEMBRE.

Santa Eulàlia de Mèrida
Puix sou de sempre alabades
en eix molt antic altar:
Elna, oh verges tan amades,
no deixeu d'emparar.

Com celestials poncelles
espellides a la Creu
fóreu, oh, santes donzelles,
enamorades de Déu;
com bessones ajuntades
emsemble al cel vau pujar.
...
A Mèrida, ja amb la vida
Eulàlia poà la fe;
de petita Déu la crida
al martiri amb daler.
En terres molt apartades
en va volen la guardar.

Amb Júlia, sa companya
fuig de casa, d'amagat;
sols té, tretze anys i s'afanya
a no ser flaca al combat.
Les preguntes afrontades
del cònsul sap fer callar.
...


Santa Júlia de Mèrida.
(de viquipèdia) Santa Eulàlia sovint apareix associada a Santa Júlia de Mèrida, també una jove martiritzada en la mateixa persecució, la festivitat de la qual també se celebra el 10 de desembre. D'historicitat dubtosa, era germana, amiga o criada d'Eulàlia, segons la font que es consulti. També cristiana, va voler acompanyar Eulàlia; la tradició diu que caminava al davant d'aquesta, però que Eulàlia li digué que, encara que ella anés al davant, seria ella la primera a ésser morta: Efectivament, Júlia va ésser martiritzada després que ho fos Eulàlia. La seva figura va quedar sempre a l'ombra d'aquesta i les fonts més antigues no l'esmenten, com ara l'himne de Prudenci. Hom pensa que pot ésser una figura llegendària, incorporada més tard a la llegenda i potser fruit d'una mala lectura del nom Eulalia, que es transformaria en Iulia en alguna inscripció o manuscrit.

Claustre de la Catedral d'Elna. Foto: Devisme.alain
Església Catedral romànica dels segles XI-XIII amb elements gòtics, va ser la seu del bisbat d'Elna fins que aquest va passar a ser Bisbat de Carcassona el 1801.
El 1817 va recuperar el Bisbat d'Elna-Perpinyà, passant a ser-ne seu principal la catedral de Sant Joan de Perpinyà. Foto: Richard N.
Altar amb les santes. Foto esfèrica de Yann Léchelon.



dissabte, 28 de juliol de 2018

Catalonia Sacra

VISITA EL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL CRISTIÀ

En el full parroquial d'aquesta setmana, el bisbe Francesc de Girona ens proposa conèixer millor durant les vacances el nostre patrimoni cultural.

Catalonia Sacra vol contribuir a valorar i comprendre el patrimoni cultural com un dels gran tresors del nostre país i, alhora, vol ser un mitjà per experimentar com la fe s’ha fet art i cultura, estimulant la contemplació i manifestant l’Evangeli de la salvació.

Visita la web: https://www.cataloniasacra.cat

Hi trobaràs l'agenda, els llocs de turisme, formació i continguts, xarxa d'esglésies obertes i molt més.


Poema a la Mare de Déu del Coll. Osor (La Selva, Girona).

Poema de Joan Benet i Petit publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.

Mare de Déu del Coll

I

Nostra Senyora del Coll,
de Sant Pere Estel del jorn,
per cantar-vos les lloances
cercarem el vostre born.

Si aconseguíem la gràcia
només fos d'un caminoi,
d'una floreta dels marges
dels jardins del vostre erol,

volaria la tornada
sense fre ni aturador
i els sospirs l'allunyarien
damunt les ales del cor.

II

Gran temperi sotragueja
avui l'ampla vall d'Osor;
pels clotals i raconades
s'ageganta la remor.

Mossèn Benet de Cabrera,
gran cavaller i gran senyor,
ha entrat en cruel guerra
contra el moro invasor.

Cavallers que l'acompanyen
de solera i fi blasó,
pel seu urc i el seu coratge
dels guerrers eren la flor.

Els d'Al·là cerquen refugi
de la serra al bell airó,
que unes torres hi campegen
alzinades com penó.

En Cabrera i la mainada,
sense treva ni repòs,
serra amunt els estalonen,
serra amunt i ben de prop.

Com onades que s'encalcen
en un mar brau procel·lós,
per la serra s'enfilaven
arrapats en troncs i rocs.

Si les cames es dobleguen
o algun braç resta maimó,
la muntanya li és alhora
la fossana i panteó.

La mainada sarraïna
ha arribat a dalt de tot;
aquells que pel camí resten
Déu els hagi compassió.

Gran batalla que els presenta
en Cabrera coratjós,
per el cabdill Benet Cabrera
va tombar ferit de mort.

Ans d'entrar en l'agonia
i l'esperit dar al Creador,
s'encomana a la Madona
i li prega amb gran fervor.

Entremig d'un eixam d'àngels
i una dolça bonior,
amatent se li presenta
i li parla d'eix tenor:

"Puix que bregues i guerreges
del meu Fill per l'alta honor,
no vull que d'aquesta moris,
ans que et curis vull ben tost.

Jo daré la força als braços,
alè al pit i escalf al cor,
per deixar neta la terra,
la terra del vostre amor.

També vull i t'encomano,
oh, Cabrera valerós,
que facis una capella
i un retaule en mon honor

a la cresta de la serra,
que del cel és tan a prop
per atorgar als que m'invoquin
la meva alta protecció."

L'endemà hi hagué batalla,
es lluità de bo i millor;
els alarbs van de recules
serra avall a tomballons.

Restaren les Guilleries
flairoses de menta i llor
i a les seves balconades
la pau reia de bell nou.

Mossèn Benet de Cabrera,
cavalcant victoriós,
s'adreçava sens trigança
al convent de més a prop.

El d'Amer se l'escoltava,
pare abat de gran renom,
i els frarets de l'abadia
plens de joia i emoció.

Imatge antiga de la Mare de Déu del Coll al Museu Episcopal de Vic.
Foto: Àngela Llop.

III

Ai, correm a la muntanya;
au, correm-hi, germans meus,
a besar la terra sana
on la Verge posà els peus.

També corre el de Cabrera
a visitar els cavallers
que a la vall d'Osor vivien
en masies i castells.

Per aquesta bella empresa
tots voldrien ser els primers,
per la qual no cal cuirasses,
dagues ni malles d'acer.

I l'ermita pren volada
com un maig tot pasturer
a la tuca de la serra
del gloriós sant Benet.

Pugeu-hi, pugeu-hi, frares,
per un cel tibant i net;
eixameneu de l'arnera
de la solana d'Amer.

Per fundar nova bruguera,
cap lloc no hi ha com aquest;
de les flors, la més melera
a l'abast sempre tindreu;

més flairosa, fina i dolça
que el romer i el xuclamel,
trasplantada de la glòria
on conserva tronc i arrel.

Visqueren quatre centúries
de la Verge al dolç recer
del jardí de la Madona
fent de destres jardiners.

Vingueren a visitar-la
el pare abat d'Amer,
el senyor bisbe d'Ausona
i un magnífic seguiment.

Quan l'hagueren consagrada,
l'enriquiren bogalment
de prebendes per a viure
i de gràcies pel cel.

Arribaren a riuades
pelegrins de tot arreu:
de l'herbei feren sendera;
de la senda, camí dret.

Feien nit a les masies
i a les baumes prop del Ter,
Serrallonga els respectava
amb els altres bandolers.

Els miracles s'estalonen;
si l'un gran, l'altre molt més;
els exvots en són penyora
que endomassen les parets.

A Hostalric us ho dirien
més que cap, mossèn Roquet,
que de fosca i captiveri
de cop sobte es veu llibert.

També en conten d'admirables
els d'Amer i els de Lloret,
amb motiu dels terratrèmols
mil quatre-cents vint-i-set.

Si un romeu cansat arriba,
troba franc acolliment
i posen tovalles blanques
i fan festa a Sant Benet.

Feu, Verge guilleriana
que ens rebeu tan benvolent,
que amb una altra voladeta
acabem d'arribar al cel.



Santuari de la Mare de Déu del Coll. Foto: Josep Maria.



Goigs a santa Bibiana (en castellà)

GOZOS EN HONOR DE LA HEROICA MÁRTIR DE JESUCRISTO SANTA BIBIANA, ESPECIAL ABOGADA EN LAS AFLICCIONES DE PASMO Ó ALFERECÍA: A 2 DE DICIEMBRE.

Santa Bibiana, verge i màrtir
Si á tu virtud soberana
rinde el pasmo sus horrores;
amparen vuestros favores
al que os invoca, Bibiana.

En Roma ilustre naciste,
y de Flaviano heredaste
la constancia que imitaste,
mas que el sér que recibiste:
pues de su ejemplo dimana
la fe de vuestros fervores.
...
La piedad acreditada
de innumerables pasmados,
que han sido por vos librados,
os ha hecho su abogada:
y así os rogamos que humana
á nuestros tiernos clamores.

Si á tu virtud sobre humana
pierde el pasmo sus horrores;
libren de él vuestros favores
al que os invoca, Bibiana.





divendres, 27 de juliol de 2018

Goigs a santa Apol·lònia. Monestir de Montsió a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat, Barcelona).

GOIGS, QUE A LA FIDELISSIMA ESPOSA, CASTISSIMA VERGE, Y VALEROSISSIMA MARTYR DE JESU-CHRIST SANTA APOLLONIA SE CANTAN EN LA IGLESIA DE MONTE-SION DE RELIGIOSAS DOMINICAS DE BARCELONA, EN LA QUAL TE ERIGIDA UNA HERMOSA CAPELLA, YS GUARDA AB GRAN VENERACIÓ, PER UNIVERSAL CONSOL DE TOTS LOS DEVOTS, LA SUA SANTA RELÍQUIA.

Santa Apol·lònia
Apollónia fiel Esposa
del Rey del Cel mol amáda:
Siaunos sempre Advocada,
Verge, y Martyr gloriosa.

De la Iglesia Alexandrina
rosa nasquéreu fragránt;
Sol resplandíreu brillánt,
perla isquéreu peregrína:
De Jesu-Christ joya hermosa,
prenda la mes regalada.
...
En Monte-Sion Barcelona
vostra Relíquia venéra;
yl consól, que della espera,
sempre abundant se li dona:
Sou en extrém generosa
al punt que sou invocáda.
...
¡O Fragantissima Rosa,
al Paradís trasplantada!
Siaunos sempre Advocada,
Verge, y Martyr gloriosa.


Monestir de Santa Maria de Montsió a Esplugues de Llobregat on hi ha la Comunitat de Monges Dominiques de Clausura. El Monestir ha passat en la història per nombroses ubicacions.
Aquests Goigs estan fets quan estaven en el Monestir de Santa Eulàlia del Camp, a Barcelona.
Foto: Jordi Ferrer.



dijous, 26 de juliol de 2018

La devoció a santa Anna a través dels Goigs

Santa Anna i la
Mare de Déu
Els esposos sants Joaquim i santa Anna son els pares de Maria i avis de Jesús. La seva festa és el 26 de juliol.
A molts indrets de casa nostra hi ha estesa la devoció a l'Àvia de Jesús.
Alguns llocs on he trobat Goigs a santa Anna:

Goigs genèrics: Puig que sou tan poderosa...
Poema a santa Anna, en castellà: Ana en vos tanto se allana...
Divina competència entre Déu i Santa Anna, en castellà: Campo estéril...

.

Goigs a santa Llogaia (Leocàdia)

GOIGS EN HONOR Y ALABANSA DE SANTA LEOCADIA VERGE Y MARTIR. SE CELEBRA LO DIA 9 DE DECEMBRE.

Santa Leocàdia
Puix de Deu sou tant amada
y en lo Cel tant poderosa
Leocadia Divina Rosa
siau la nostra advocada.

En Toledo gran Ciutat
de Pares Nobles nasquereu,
pero mes Noble los fereu
ab lo naixament sagrat:
Leocadia sou anomenada
en la font santa, y ditxosa.
...
De Maria embaxadora
á Sant Ildefonso enviada
foreu, y per vos fou dada
de sos escrits la bona hora:
tanta maravella obrada
vos publica portentosa.

En los Cels, y Terra honrada
puix que sou de Christo esposa:
Leocadia Divina Rosa
siau la nostra Advocada.



dimecres, 25 de juliol de 2018

La devoció a sant Jaume a través de Goigs i Poemes

Sant Jaume el Major va ser un dels dotze apòstols de Jesús. Les seves restes a Santiago de Compostela són molt venerades i és un important lloc de peregrinació fent el Camí de Sant Jaume.


En les nostres terres també és un sant molt venerat i a continuació hi ha el que fins ara he trobat:



Ermita de Sant Jaume de Rifà a Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental)
Foto: jomovi


Goigs a sant Benet de Palerm. Vic (Osona, Barcelona).

GOIGS Y ALABANSAS DEL BEATO BENÉT DE PALERMO, VULGARMENT ANOMENAT LO SANT NEGRE: CUYA MIRACULOSA IMATGE SE VENERA EN LA CAPELLA DE SANT FRANCESCH, FORA LAS MURALLAS DE LA CIUTAT DE VICH.

Sant Benet de Palerm
Suplicám ab vots iguals
ab fe viva y gran ternura:
tingan perfeta la cura
Beato Benét, nostres mals.

A destino superior,
de Cicilia, en San-Fratelo,
nasquereu: per lo consuelo
dels queus invocan de cor:
Tants dons, favors, y senyals,
son de santedat figura.
...
Vich Ciutat molt populosa,
que devota vos venera;
de vostra protecció espera
remey, en qualsevol cosa;
en vostras plantas reals,
blasonant de estar segura.
...
Pues vostras mans lliberals,
derraman tanta dulzura;
tingan perfeta la cura,
Beato Benét, nostres mals.


Capella de Sant Francesc s'hi Moria. Suposo que els goigs es refereixen a aquesta capella o ermita. També podrien referir-se a la capella del Convent del Remei, que fou un establiment franciscà a la ciutat de Vic i s'hi venera en un altar a sant Benet de Palerm. Si algú té més certesa sobre quina capella es refereixen els goigs, agrairé m'ho faci saber.
Foto: Arnaucc.


dimarts, 24 de juliol de 2018

Goigs a sant Antoni de Pàdua. Església de Sant Francesc de Tarragona (Tarragonès, Tarragona).

GOIGS A LLAOR DE SANT ANTONI DE PADUA QUE ES VENERA A L'ESGLESIA PARROQUIAL DE SANT FRANCESC DE LA CIUTAT DE TARRAGONA.

Sant Antoni de Pàdua
Puix de Crist, alt testimoni
comprovat per sos favors,
us mostreu, oh Sant Antoni,
volgueu salvar els pecadors!

Fou Lisboa a Portugal,
urbs que amb vostra naixença
guanyà títols d'excel·lència
i el seu fill més genial.
Millor que els millors senyors,
us mostreu...
...
Nostra gent així sovint,
com advocat d'excel·lència
us prega amb fe i reverència
vostra intercessió fruint.
Ressò dels nostres clamors,
us mostreu...



Parròquia de Sant Francesc d'Assís, a la Rambla Vella de Tarragona.
Foto: Parròquia de Sant Francesc d'Assís de Tarragona.


dilluns, 23 de juliol de 2018

Poema a la Mare de Déu d'Argimon. L'Esparra (La Selva, Girona).

Poema de Joan Benet i Petit publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012.

El poema transmet el sentiment que va provocar la deixadesa i mal estat del santuari en el poeta (1890-1968). Des de finals dels anys setanta s'ha anat restaurant i cuidant pels Amics del Santuari de la Mare de Déu d'Argimon*.
El segon diumenge de setembre s'hi celebra amb esplendor i solemnitat un concorregut aplec amb el cant dels Goigs. Al poeta li agradaria poder veure el Santuari en el bon estat actual.





I

Les muntanyes de l'Esparra,
Verge Santa d'Argimon,
tot flairós damunt la Selva,
fan les graus del vostre tron.

Per honrar-vos, Riudarenes
alça al cel branques de llor
i l'Esparra de vidalbes,
gessamins i lligabosc.

Sant Pere d'Esplà i Cercada,
gerdes branques de records
i lliris blancs de puresa,
Margarida de Vallors.

Cladells duia de Sant Salvi
de corrandes el ressó;
del Farners, Santa Coloma,
el prestigi esplendorós.

El palau us environen
amb rivets maragda i or,
les rieres argentades
entonant himnes d'amor.

Vós, enmig d'aquesta terra,
enlairat teniu el tron;
del vell arbre centenari
sou ensems arrel i tronc.

Del poder i la senyoria
del castell de l'Argimon
que creixia a vostra vora,
no se'n veu rastres aumon.

Murs de cana s'aterraren
amb merlets i torricons,
torres altes d'homenatge
sota el jaç de brolla i pols.

S'extingí la gentilesa
dels marquesos i els barons,
trobadors, ducs i duquesses,
donzelles i gentils homs.

Si no fos la vostra ermita,
se'n perdria fins el nom,
però ella brilla encara
i esperona els trobadors

que es sadollen de bellesa
als verals de l'Argimon,
on tot flaira a galania
i glateix d'un fort enyor.

El camí de Riudarenes
a l'Esparra és tot festós
amb l'argent de les vidalbes,
la ginesta tota d'or:

quatre cases endreçades
traspuant pau i frescor,
el cloquer que les ombreja,
de l'esbart garrit pastor,

el pedrís vora la porta,
clavellines al balcó,
lledoner d'immenses branques
com un geni protector,

caminets que van i vénen
xics vergers amb llucs de llor,
oronells sota del ràfec,
pits lleials sota el gipó.

El camí del santuari
té un posat tot seriós,
les suredes l'hi encomanen
d'un ramatge verd negrós.

Ara ens sobta la rialla
de la perxa amb la frescor
que refà la caminada
d'un joliu posat xamós.

I fimbreja el santuari
a la punta del turó;
l'amoreta que ens hi espera
al pit dóna més braó.

Bona cosa abans de ser-hi,
tot llueix d'un altre to;
la muntanya s'humanitza
i engalana de bell nou:

pel damunt d'altes falgueres,
cirerer, vestit llustrós,
tomanyins, orenga i ruda,
bruc d'argent i arboç llustrós.

Les quintanes de la Verge,
emboscades tal com són,
els seus braços, com solien,
ens allarguen amb amor.

II

Si de lluny estant l'ermita
enjoiava l'horitzó,
quan hi som més a la vora
sols desvetlla compassió.

De l'estança que abans era,
un recer flonjo d'amor,
no restava sense injúria
res que el braç abastar pot.

Cavallers de l'incivisme,
apreneu bé la cançó
que al davant de vostra obra
ha dictat la indignació:

EL BARRILAIRE

No hi ha res com el trescar i saltar
torrent i riu;
la motxilla a caramull i l'ull
obert i viu.

La boteta del vi vell vermell
que alegra el cor
i la font clara d'argent silent
per posar en fresc el vi d'or.

I la cançó de bordell mesell
entonarà
per autobús i carril, viril
com un taujà.

Pels indrets que haurà passat, tibat,
ufà i despert,
barrilaire empedreït i ardit
no deixarà res per verd.

N'és l'ermita d'Argimon
una ermita ben folgada;
resta intacta l'ampla nau
de ruïnes curullada.

La pobresa més punyent
que a ningú ja no encaparra
senyoreja en el palau
de la Reina de l'Esparra.

Destrossat l'altar major,
parament sense tovalles,
els murals escrostonats,
el cambril cobert de nafres.

Si el castell de l'Argimon
fidel l'ermita ombrejava
quan Ramon Berenguer terç
del dotzè segle a l'albada

de Cabrera a Ponç Guerau
el domini traspassava,
mai no havia de pensar
que una flor de tal fragància

fos mirada amb desamor
per la gent de l'encontrada
i la perla del barroc
d'enfarfecs fos abillada.

III

La foscor amanta la nau
allà al caure de la tarda,
al defora canta el xut,
bufa el vent i n'és dissabte.

Hem llucat per un esquinç
dues ombres que volaven:
la muller del castellà
i l'infidel gentil patge,

que el senyor de l'Argimon,
foll d'una ira desfermada,
en trobar-los abraçats
amb l'espasa fulminava.

IV

Verge Santa d'Argimon,
Estrella del cel d'Esparra,
allunyeu del nostre esment
les visions que fan basarda
i enceneu al nostre cor
de l'amor l'eterna flama.

Interior del Santuari
Foto extreta del llibre "Maria als Santuaris del Bisbat de Girona", d'Àngel Rodríguez i Vilagran.

Santuari d'Argimon
Foto: Josep Maria
Més fotos d'Argimon...


* A finals dels anys setanta els Amics del Santuari de la Mare de Déu d'Argimon van començar els treballs de conservació i millorament del conjunt arquitectònic del santuari, construint primerament la carretera. El 1987 es va realitzar una intervenció que consistí en la neteja de l'interior de la zona de l'antiga capella, l'apuntalament del forat obert per relacionar les dues dependències, el reforçament de l'arc de comunicació entre les dues sales i la neteja i restauració de les voltes dels dos àmbits. També es van formar els pendents de la coberta, i es va construir, damunt d'aquesta, la terrassa mirador. Es va restaurar l'antiga espadanya. A l'interior de la capella es va netejar i restaurar els paraments i la volta i es va fixar l'arrebossat. Així com es va netejar i restaurar la resta de pintures del s. XVIII. Finalment es va fer l'exploració del solat, la neteja i el buidatge d'un corredor de sortida del castell i la posterior col·locació d'un tancament i una reixa.

.