25 de novembre: Santa Caterina.
26 de novembre: Crist Rei. 27 de novembre: Mare de Déu de la Medalla Miraculosa - Beat Ramón Llull. 29 de novembre: Sant Sadurní. 30 de novembre: Sant Andreu. 1 de desembre: Sant Eloi.

divendres, 30 de setembre de 2016

Els Goigs i el seu predomini en llocs de parla catalana...

Potser ens sorprèn que així com trobem Goigs en la majoria d'ermites i esglésies catalanes (en els territoris de parla catalana), no és fàcil de trobar-ne en altres llocs d'Espanya i del món. Per què? 

Trobo que aquesta pregunta està molt ben resposta en el següent article del col·leccionista Antoni Gelonch, extret del seu bloc.


Article d'Antoni Gelonch Viladegut "Els Goigs, la llengua i el folklore català"

Els goigs s'han considerat, des de finals del segle XVIII, com una part troncal de la cultura i del folklore catalans. Entenent aquest ‘catalans’ en un sentit ampli, doncs, trobem goigs al Principat, a les Illes Balears, al País Valencià, a Andorra, al Rosselló i a l'Alguer, però també en trobem a l'illa de Sardenya i, en molt menor grau, a la Franja de Ponent i a la resta de la península.

Tots els territoris esmentats formaven part de la Corona d'Aragó i és en aquests territoris on els goigs han tingut un ús i una influència significativa en la pràctica religiosa. De fet, tal i com ja s'ha assenyalat abans, els goigs era un gènere cultivat pels trobadors i es van anar trametent en una línia Nord-Sud que va arrelar principalment en les terres de parla catalana. De fet, durant l'Edat Mitjana, hi va haver trobadors arreu de la península, trobadors que usaren aquest gènere per a lloar la figura de la Verge, però ens hem de preguntar, si això era així, perquè només van perdurar els goigs en els territoris esmentats i no a la resta de la península?

Doncs, perquè els goigs, a part de ser un element representatiu del folklore, també fou un instrument de consolidació i transmissió de la llengua catalana, de manera que en els textos dels goigs podem trobar i conèixer l'evolució de la llengua catalana. I aquesta realitat era tan forta que, tot i el decret de Nova Planta, els goigs es van continuar escrivint i imprimint en català, perquè el català va continuar sent la llengua del poble i com que els goigs eren utilitzats com a element d'adoctrinament religiós i eren d'ús corrent en els rituals religiosos més lligats a la vida de cada dia, el català en va continuar essent la llengua vehicular. A finals del segle XVI i durant el segle XVII i, especialment, a finals del segle XVIII, durant el segle XIX i durant la dictadura franquista també es van editar goigs en castellà, però com que, malgrat tot, el poble continuava parlant el català, el que es produïa eren situacions de diglòssia.

I qui eren els autors en llengua catalana d'aquests goigs? Habitualment l'autoria dels goigs és anònima, però tot i això avui sabem que diversos escriptors reconeguts com a figures cabdals de la literatura catalana en foren autors i que aquests goigs, encara avui en dia, són recitats i coneguts. En aquesta línia, podem destacar composicions d'escriptors tan coneguts com ara Vicent García Torres, el Rector de Vallfogona, Miquel Costa i Llobera, sacerdot mallorquí; Joan Maragall i Gorina, amb la publicació dels Goigs a la Verge de Núria (1894); Guerau de Liost i els Goigs a la Mare de Déu de l'Erola; o com Jacint Verdaguer, mossèn Cinto, de qui destaquen els seus goigs a Sant Ramon de Penyafort. És a dir, el més granat de la literatura catalana de diverses èpoques van escriure goigs en alabança de la Mare de Déu i dels sants.

Si ens referim a la vessant dels goigs lligada al folklore, tenim que el primer goig del qual tenim constància és la “Ballada dels goytxs de Nostre Dona en vulgar cathalan a ball redon“. Tant el nom del goig com l'ús que se'n feu, dóna a entendre que els goigs es ballaven i es cantaven. El fet del cant ha perdurat fins els nostres dies, de manera que, en diversos actes de caràcter festiu i religiós podem sentir el cant dels goigs, després o durant els oficis religiosos, així com en altres rituals religiosos com ara processons, romeries o aplecs. Si ens fixem en el cant i el ball, podem comprovar que els goigs també s'utilitzen en un altre tipus de pràctica folklòrica, les caramelles.

.

Goigs a santa Gemma Galgani. Barcelona (Barcelonès, Barcelona)

GOIGS A SANTA GEMMA GALGANI, QUE ES VENERA AL SEU SANTUARI DE BARCELONA.

Santa Gemma Galgani
Per l'amor que us esmortia,
per la fe que us refermà:
Santa Gemma, floravia
del Senyor, deu-nos la mà.

Venturosa, la Toscana
va escampant arreu perfum!
Grat a vós és clariana
per on Déu mostra la llum.
L'oreneta amb la falzia
mai no hi paren de volar.
...
Gloriosa us mostreu ara
prop del Crist, que us ha acollit,
resplendent foc d'alimara
que esvaneix als cors la nit.
Acolliu l'ànima pia
que ha acudit al vostre altar.

En el punt de l'agonia,
consoleu el qui se'n va.
Santa Gemma, floravia
del Senyor, deu-nos la mà.


Imatge de Santa Gemma del Santuari de Barcelona.
Foto i més informació de les activitats del Santuari.
Santuari de Santa Gemma, a Barcelona
Foto: Pako Valera

dijous, 29 de setembre de 2016

Què són els Goigs?

Fragment de l'estudi d'Antoni Gelonch Viladegut "Els Goigs: gravats i cultura religiosa popular"

Els goigs han tingut una importància significativa en la vida quotidiana de les persones així com en la cultura i la religiositat a Catalunya. Degut a aquest paper central en la religiositat popular, s'han produït i publicat molts assajos, textos, articles, monografies, etc., que han analitzat aquestes produccions des del punt de vista antropològic, etnomusical i literari, entre d'altres.

Què és un goig? Un goig és el conjunt d'un versicle i d'una oració litúrgica en llatí que en motiu de la festa del sant o santa que invoquen es reciten o canten col·lectivament a l'església en el decurs d'un ofici, normalment davant l'altar consagrat al sant o santa invocats, del qual habitualment n'hi ha una relíquia, o relatius a una advocació mariana o cristològica, que és representada per una estàtua a la qual s'atorguen potestats miraculoses.

Però aquesta no és la única definició possible. Per a la majoria de la població, un goig és un paper on hi ha impresa l'estampa d'un sant i a sota hi ha l'oració que se li canta. Per a Joan Anton Abellan, els goigs són "cants religiosos tradicionals catalans, en honor a una imatge santa determinada". Per la seva banda, August Bover i Font, diu que són part del "corpus etnopoètic català religiós", mentre que per a José Ignacio Catalán Martí són "composicions poètiques d'índole religiosa que es canten fervorosament en les festivitats". Hi ha, doncs, una gran diversitat de definicions i no n'hi cap que fixi un significat concret.

Quins serien els significats possibles dins la polisèmia que afecta la definició dels goigs? El primer relaciona els goigs amb el suport on es mostra (un foli imprès), un suport en el que hi ha el text que es recita i l'estampa de l'advocació a la qual es venera.

Un altre significat que se li atorga és el que pren com a referent el gènere literari. Sobre aquesta base, es tracta d'una composició, que és alhora poètica i narrativa i que relata les virtuts i la vida de Nostre Senyor, de la Mare de Déu i dels sants. Són oracions i pregàries per a sol·licitar un favor o per a donar gràcies a l'advocació a la qual es venera. En aquest sentit, és ajustada la definició que en fa Ignasi Moreta : "els goigs són uns cants religiosos de lloança i petició adreçats a Déu per mitjà normalment d'alguna mediació mariana, angèlica o santoral, d'acord amb unes característiques literàries i musicals que els singularitzen entre els diversos gèneres de poesia religiosa popular conreats als territoris de parla catalana; també s'anomenen amb aquest terme els fulls impresos que contenen un text literari -i sovint també musical- acompanyat d'una il·lustració i amb una forma gràfica força estandarditzada".

En tercer lloc trobem el significat poètic dels goigs, que és per a molts el seu veritable origen. Es tracta d'un poema de diverses estrofes i de versos, generalment, heptasil·làbics. Consta d'una entrada o tornada inicial amb rima encadenada o encreuada, seguida de diverses cobles o estrofes de les quals les dues darreres -el què s'anomena retronxa o rescobla- rimen amb els dos darrers versos de la tornada inicial. I per últim, hi ha una quarteta -també anomenada tornada- que finalitza el goig i que rima amb els dos darrers versos de l'entrada.
Altres posen l'accent en la construcció musical i antropològica. Per a aquests, els goigs són una construcció poètica que lloa les virtuts, vida i miracles d'una advocació i és alhora una construcció musical cantada pels fidels durant el ritual religiós. A més de poder ser llegits, solen anar acompanyats d'una partitura que conté la melodia musical amb la qual s'han de cantar els goigs.

En cinquè i darrer lloc, hi ha el significat popular i simbòlic dels goigs: són un gènere literari de caràcter popular (com ara les nadales, corrandes, gloses, etc.), que ens transmeten informació sobre el sistema social interessat (vila de la qual és patró o patrona l'advocació, data de la festa, etc.) i sobre llur repercussió en un entorn geogràfic determinat.

Aquesta polisèmia de significats que representen els goigs ens permet deduir que no es tracta només d'uns fulls impresos amb composicions laudatòries contenint l'estampa d'una advocació, sinó que en realitat es tracta d'un conjunt de composicions etnopoètiques i musicals amb contingut simbòlic i religiós que permeten una varietat de significats, tot i tenir un mateix objectiu (petició de favor o acció de gràcies) i que no divergeixen pel que fa a la seva funció (fomentar la devoció del poble de Déu cap a figures exemplaritzants).

.

Goigs a sant Mateu. Joanetes a La Vall d'en Bas (Garrotxa, Girona)

Sant Mateu apòstol i evangelista
De Jesús vau ser cridat
i ara esteu al costat seu
siau-nos sempre advocat
gran Apòstol Sant Mateu.

La mirada penetrant
de Jesús nostre Senyor
fóu per vós com un imant
que transformà el vostre cor
ho deixeu tot de bon grat
disposat a servir a Déu.
...
Joanetes i contrada
us estimen de bon cor
la Capella restaurada
plens de joia i de fervor
agraïts i encoratjats
donem gràcies al bon Déu.

Ja que els goigs us hem cantat
des del cel per tots vetlleu
Siau-nos sempre advocat
gran Apòstol Sant Mateu.


Ermita de Sant Mateu a Joanetes
Foto: Lluis Canyet

dimecres, 28 de setembre de 2016

Cant: L'amor no passarà mai.


Si jo parlés mil llengües però no estimés,
si fos capaç de veure el que vindrà
si fos capaç de moure les muntanyes amb la fe...
no serviria de res!

Si jo donés als pobres tot allò que tinc
o fos capaç de vendre'm per esclau,
si pretengués donar-t'ho tot però no t'estimés...
no serviria de res!
valdria tant com un timbal trencat,
un esquellot esquerdat...

L'amor és pacient
l'amor és bondadós
l'amor troba el seu goig en la veritat
l'amor ho excusa tot i tot ho creu.

L'amor no és envejós
l'amor no és altiu ni orgullós
l'amor no és egoista ni groller
l'amor no passarà mai!!!



Goigs a santa Anna. Mataró (Maresme, Barcelona)

GOIGS DE LA BENAVENTURADA SANTA ANNA. TITULAR DE L'ESGLÉSIA DE LES ESCOLES PIES DE MATARÓ.

Santa Anna amb la Mare de Déu i el
seu espòs sant Joaquim.
Puix el vostre nom declara
que de gràcia sou model;
de Maria Santa Mare
protegiu-nos des del cel.

De la tribu de Judà
i família de David,
d'aqueix tronc tan distingit
vostre origen remontà;
de nissaga tan preclara
entre el poble d'Israel.
...
Aquesta Casa i Col·legi
d'un principi experimenta
vostra protecció potenta:
feu, doncs, que en avant es vegi
que la vostra mà ens empara
contra tot maligne zel.

Puix el vostre nom declara
que de gràcia sou model;
de Maria Santa Mare
dirigiu-nos cap al cel.


Església de Santa Anna a l'Escola Pia de Mataró.
Foto: Google Maps
Imatge antiga del mateix lloc.
Foto: La plega de l'arxiu

dimarts, 27 de setembre de 2016

Cant: El Senyor és la meva força.

Calvari. Segles XIII-XIV. Procedent de l'Hospital de Clergues de Girona.
Museu d'Art de Girona

El Senyor és la meva força
el Senyor el meu cant.
Ell m'ha estat la salvació.
En Ell confio i no tinc por.
En Ell confio i no tinc por.


Goigs a sant Ramon Nonat. Albió, al terme de Llorac (Conca de Barberà, Tarragona)

GOIGS DE SANT RAMON NONAT PER A CANTAR-SE EN SA CAPELLA DE "COMA DE LLOP", PARROQUIA D'ALBIÓ, PROP DEL BALNEARI DE VALLFOGONA.

Lletra de Mossèn Ramon Corbella, música del Mestre Lluís Millet i editats la Estamperia del Sagrat Cor, en casa dels Hereus de la Viuda Pla de Barcelona l’any 1921.
Imatge dels Goigs extreta del bloc "Els Goigs de la ruta del Cister"

Catalunya beneida,
sota ton daurat mantell
cantarem la santa vida
de Ramon, fill de Portell.
¡Plácia a Deu que gran Vos sia
nostre cant, Patró estimat!
Siau nostre exemple i guia
gloriós Sant Ramon Nonat.

Quan regia a Catalunya
el gran rei Jaume primer;
mentres vostre pare empunya
contra'l Moro 'l dur acer;
la primera llum del dia
vereu pe'l matern costat.
...
Una Colonia estiuenca
se formá en Coma de Llop,
d'aquest terme hemosa llenca,
de la Font Pudenta aprop.
Com la concurrencia es pia,
son Patró us ha proclamat.
...
Al emprendre l'áspra via
del mon a la eternitat.
Siau nostre exemple i guia
gloriós Sant Ramon Nonat.


Casa i capella de Sant Ramon (dreta) de la família Martí anomenada de Coma de Llop, prop del Balneari de Vallfogona de Riucorb, terme de Llorac, parròquia d'Albió.
Foto: Ajuntament de Llorac
La família Martí, en la finca d'Albió anomenada "Coma de Llop", té una capella on es venera la imatge de sant Ramon Nonat. Mossèn Ramon Corbella havia versificat les estrofes dels goigs en honor del sant i el mestre Millet els va compondre la música. El director de l'Orfeó Català anava a passar uns dies de repòs a la casa que el canonge tenia al poble de Vallfogona de Riucorb, i va ser a través d'aquest que el doctor Josep Martí va conèixer Millet.
(Extret del llibre "Dos mestres de la meva vida" de Josep M. Ustrell Torrent. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010).


Els Goigs, una formosa manera de pregar.

Article de l'Arquebisbe de Tarragona en motiu del 25è aniversari dels "Gogistes Tarragonins" (2006).

ELS GOIGS, UNA FORMOSA MANERA DE PREGAR

Els goigs són una manifestació pietosa ben arrelada al nostre poble. Constitueixen una manera de lloar Déu cantant, amb alegria i esperança, i també una manera de fer comunitat, perquè els goigs estan pensats per a ser cantats col·lectivament.

La nostra terra, tan devota de la Mare de Déu i el seu Fill, ha produït infinitat d'aquestes oracions cantades. Sovint són la demostració de l'agraïment d'una comunitat per un benefici rebut directament del Senyor o per intercessió de la seva mare o d'algun sant o santa, i reflecteixen el tarannà d'una terra i d'una gent. A més, són també signe de fe col·lectiva, perquè les creences s'han de viure en comunitat, no sols individualment. No oblidem pas que l'Església és un conjunt de creients que expressen la seva fe en assemblea, resant i cantant juntament amb els altres germans.

Els goigs no són una cosa d'avui, sinó de fa segles. Van néixer al voltant de la devoció als set goigs de Maria i també al Sant Crist. Després s'hi afegirien els que cantaven les virtuts d'un sant o d'una santa o estaven vinculats a una imatge que es troba en una determinada església. També n'hi ha que veneren l'eucaristia o fan referència als sagraments. Per això també a vegades els goigs són gairebé idèntics, però en ben poques ocasions —i aquí rau la mínima diferència— hi falta una referència al poble que lloa el seu patró o que sol·licita favors del seu advocat o advocada. Tot plegat fa que aquestes composicions siguin sentides com a pròpies per la comunitat que les canta i que demana la celestial protecció o dóna gràcies per una
mercè. El localisme dels goigs acostuma a accentuar-se quan l'autor dels goigs és algú que els escriu pensant en la seva comunitat. Això ha permès, en moltes ocasions, el manteniment de girs i locucions que d'altra manera s'haurien perdut.

Per això, ara que es parla tant de cultura popular, no estaria de més recordar que bona part d'aquesta cultura s'ha salvat gràcies als goigs, i, naturalment, l'associació Gogistes Tarragonins ha contribuït en gran manera a la seva preservació durant els seus primers vint-i-cinc anys d'existència. En un moment en què la litúrgia era en llatí, els goigs es cantaven dins
l'església en llengua vernacla. Les arrels cristianes de Catalunya també se sustenten, doncs, en aquestes manifestacions del sentir religiós del nostre poble.

Sovint, els textos dels goigs s'han estudiat com a literatura popular, però aquest caràcter és relatiu i entren en el que podríem anomenar literatura amb majúscula. De fet, potser ho teníem una mica oblidat, però la tasca d'entitats com ara Gogistes Tarragonins ens ha permès comprovar que poetes com Mn. Jacint Verdaguer o el nostres Mn. Miquel Melendres o Mn. Joan Roig, per citar-ne només alguns, han creat esplèndides peces del gènere. Certament que en altres literatures romàniques apareixen els goigs, però en cap no esdevenen un gènere específic com en la catalana o en les que hi han estat vinculades d'alguna manera, com la de Sardenya.

Amics gogistes, rebeu el meu encoratjament i la meva benedicció. Que sigui per molts anys!

† Jaume Pujol Balcells
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tarragona, 31 d'octubre de 2006

dilluns, 26 de setembre de 2016

La Mare de Déu que desfà els nusos

Una devoció mariana que va agafant força i molt impulsada pel Papa Francesc. La seva festivitat és en alguns llocs el 28 de setembre, en altres la celebren el 8 de setembre o també el 8 de desembre.

ORACIÓ:
Santa Maria, durant la teva vida vas acceptar humilment la voluntat del Pare i el Maligne no va poder mai enredar-te amb les seves confusions, perquè estaves plena de Déu i protegida per la llum de l'Esperit Sant.

Al costat del teu Fill, sempre has vetllat per les nostres dificultats, i ens has donat exemple, amb senzillesa i paciència, de com desfer els cabdells en les nostres vides.

Com a Mare nostra, ordenes i fas més bonics els llaços que ens uneixen amb el Senyor.

Santa Maria, Mare de Déu i Mare nostra, que amb el teu cor de mare desfàs els nusos que molesten la nostra vida. Saps prou bé que aquests nusos ens lliguen i no ens deixen tirar endavant. En les teves santes mans no n'hi ha cap que no pugui ser deslligat. Et demano que per la teva gràcia i la intercessió davant de Déu, desfacis per sempre aquest nus (anomenar una dificultat). 
Mare meva, en tu poso tota la meva confiança.

—traducció pròpia de diverses estampes en castellà—.

-------------------------------

ORIGEN I SENTIT D'AQUESTA ADVOCACIÓ DE LA MARE DE DÉU.
(pel Bisbe de Terrassa, mons. Josep Àngel Saiz Meneses. Full Dominical del 27 de desembre de 2015). 

... Vull recordar un fet de la vida del Papa que manifesta la seva gran devoció a
les tres figures de la Sagrada Família que té al seu despatx de treball. Em refereixo a una advocació de la Verge Maria que pot sorprendre, però que és molt expressiva: la de la Mare de Déu que desnua els nusos.
Després dels seus anys de provincial de la Companyia de Jesús a l'Argentina, el pare Bergoglio es va traslladar a Alemanya per a treballar en una tesi doctoral sobre el teòleg italo-alemany Romano Guardini, amb qui sentia una especial sintonia. Abans de deixar Alemanya, va pelegrinar a Sant Peter am Perlach, a Ausburg, per a resar davant la imatge de Nostra Senyora de Knotenlö-sering (La Verge Maria que desfà els nusos), un quadre barroc de principis del segle XVIII, pintat per Johann Melchior Schmidtner, advocació venerada a Alemanya, Suïssa i Àustria, a la que els devots li confien les seves malalties i problemes.
L'origen del quadre arrenca d'un fet que va tenir lloc a Ausburg a principis del segle XVII, quan un matrimoni a punt de divorciar-se acudí a un sacerdot jesuïta que va sol·licitar la intercessió de la Mare de Déu perquè la crisi es pogués resoldre. En els anys següents el culte es va estendre per la ciutat entre els qui volien «deslligar els nusos que entorpien la vida conjugal».
En el quadre es pot veure la Verge Maria envoltada d'àngels i protegida per la llum de l'Esperit Sant. La Verge, dreta, amb el nen als braços trepitja el cap de la serp. Un àngel, a la seva esquerra, li atansa unes cintes nuades i un altre àngel a la seva dreta les rep deslligades. A la part inferior del quadre un home marxa per un camí fosc, guiat per un àngel.
El pare Bergoglio s'emportà vàries reproduccions d'aquell quadre i va imprimir centenars d'estampes que començaren a circular per Buenos Aires. Allí, el culte a aquesta advocació es concentrà a l'església de San José del Talar, al barri anomenat d'Agronomia. El rector, que era el jesuïta pare Rodolfo Arroyo, va enviar una felicitació nadalenca al qui aleshores era el bisbe Bergoglio i com a resposta d'aquest va rebre una targeta amb la imatge de la Mare de Déu que desfà els nusos, amb unes línies escrites en lletra molt petita que deia:
«El nus que tots porten amb la seva desobediència, Maria el deslliga amb la seva obediència. Resa per mi.»
El 8 de desembre de 1966, festa de la Immaculada Concepció, la imatge d'aquella advocació mariana va ser entronitzada.
La devoció anà creixent ràpidament. L'any 2012, en la mateixa festivitat, el cardenal-arquebisbe Bergoglio presidí una missa a la parròquia de San José del Talar i a l'homilia va dir: «El nostre Pare bo, que prodiga la seva gràcia per als seus fills, vol que ens confiem a Ella, que li confiem els nusos dels nostres pecats perquè Ella els acosti al seu Fill. Els nusos que crea el pecat original amb totes les seves conseqüències: en la vida personal, familiar, laboral, comunitària; els nusos que impedeixen que la gràcia de Déu flueixi lliurement a través de la cinta de les nostres vides, Ella els deslliga.»
I va voler posar la imatge de la Mare de Déu que desfà els nusos a l’estampa en record de la seva ordenació com a bisbe auxiliar de Buenos Aires.
Que la intercessió de Maria ens ajudi, doncs, a deslligar els nusos de la vida conjugal i de la vida familiar.

Novena a la "Mare de Déu que desfà els nusos" (en castellà)

.

Goigs a santa Teresa de l'Infant Jesús.

GOIGS A LLAOR DE LA BENAVENTURADA TERESA DE L'INFANT JESÚS, RELIGIOSA CARMELITA. LA SEVA FESTA: DIA 3 D'OCTUBRE.

Santa Teresa del Nen Jesús
o de Lisieux (1873-1897)
Carmelita i Doctora de l'Església
Oh Teresa que l'amor
com un foc us dóna vida:
reposeu damunt del cor
una rosa beneïda.

Ovelleta regalada
amb la llum pura del cel,
dins la celda benamada,
a la cleda del Carmel
us hi espera el Bon Pastor
que us mena corferida.
...
Oh, Patrona i advocada
dels intrèpids missioners,
si la creu heu abrigada
amb l'abraç, amb els rosers,
aixequeu davant l'error
la Creu santa, decidida.

Per al pobre pecador
per l'Església agemolida:
reposeu damunt del cor
una rosa beneïda.


diumenge, 25 de setembre de 2016

Cant: Tu m'has seduït, Senyor.

Senyor, no sóc res!
per què tu em crides?
Has trucat a aquesta porta
i saps prou bé
que sóc pobre i sóc dèbil.
Per què t'has fixat ara en mi?

Tu m'has seduït Senyor,
amb la mirada;
m'has parlat a dins del cor
i ara et sento.
És impossible no estimar-te,
ja em coneixes.
És impossible estimar-te
i no seguir-te.
M'has seduït tu, Senyor.

Senyor, vull seguir-te,
donar el que em demanes,
hi ha vegades que això em costa
molt de fer
tu em coneixes des de sempre.
Tu fes-me costat, oh Senyor.

Tu m'has seduït Senyor …

Senyor, el teu nom,
és més que paraules.
Però hi ha dies que no veig la teva llum.
Tu t'amagues en el silenci
Tu vols que jo em trobi amb tu.

Tu m'has seduït Senyor …


Goigs a l'arcàngel Sant Miquel. Sant Miquel de Serra-sanç, a Sallent (Bages, Barcelona)

GOIGS A LLOANÇA DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL TITULAR DE L'ANTIGA PARRÒQUIA DE SARRASSANÇ, AL TERME DE LA VILA DE SALLENT (DE LA COMARCA DE BAGES I BISBAT DE VIC).

Sant Miquel Arcàngel
Puig sou molt glorificat
a la terra i dalt al Cel,
sigueu el nostre advocat
o sant arcàngel Miquel.

De divinal companyia
sou l'arcàngel superior;
a tan alta jerarquia
va exalçar-vos el Senyor.
Essent vós nostre tutor,
ja no sentim cap recel.
...
El terme de Serrassanç
us venera per patró:
a tots els seus terrassans
doneu-los gràcia i favor.
Canti, doncs, tot el veïnat
amb cor devot i fidel.

Vostra ermita secular,
que havíem vist molt malmesa,
nova fesomia ha presa
per voluntat popular.
Als autors d'aquesta empresa,
premieu-los tan bon zel.



Ermita de Sant Miquel de Serra-sanç (o Serrassanç)
Foto: Saromijordi
Interior de l'ermita. Foto: romanicobert.cat
Façana de l'ermita.
Foto: Parròquia Santa Maria de Sallent 
Imatge de Sant Miquel
Foto: Parròquia Santa Maria de Sallent 
Festa de Sant Miquel, setembre de 2013.
Foto: Parròquia Santa Maria de Sallent 
L'any 1980 el grup sallentí del F.A.E.S. (Forment Arqueològic Excursionista Sallentí), filial del Centre Excursionista del Bages, va emprendre l'obra de neteja i restauració del temple amb un gran interès i cura. 


dissabte, 24 de setembre de 2016

Cant de les Benaurances

Sagrat Cor de Jesús
a la porta d'una casa.
Serem feliços en la pobresa
si amb les mans buides
veiem l'amor de Déu.
Si a l'esperança obrim el cor.
Deixem-ho tot i guanyarem el cel.
Serem feliços en la humilitat.
Si ens fem petits i amb el cor senzill.
Serà la nostra heretat, la terra, la terra.

Si el gra de blat no cau
a terra i mor és impossible
que doni fruit.
Aquell que dóna la vida per el seu germà
tindrà sempre el Senyor.

Serem feliços en compartir
Donant de franc quelcom
del nostre temps.
A qui se sent sol i oblidat
Podrem gaudir la vida al regne etern
Serem feliços si som transparents
Si se'ns llegeix als ulls sinceritat.
Podrem sentir dins del cor
el Déu vivent, el Déu vivent.

Si el gra de blat ...

Serem feliços cercant la pau
trencant cadenes, vivint en llibertat
si desterrem rancúnies i odis
esdevindrem fills del Pare estimat
serem feliços els perseguits
quan perdonem aquell qui ens ha ofès.
El nostre anhel no serà
mai destruït, mai destruït.

Si el gra de blat …


Goigs a la Mare de Déu de Lord o de l'Hort. Sant Llorenç de Morunys (Solsonès, Lleida)

GOIGS A LA MARE DE DÉU DE LORD, VENERADA AL SEU SANTUARI DEL TERME DE SANT LLORENÇ DE MORUNYS (SOLSONÈS).

Mare de Déu de Lord o de l'Hort.
Millor soli, qui l'hauria?
Isolada en un penyal
al fervor escau la guia
de la vostra llar pairal.
Si un tità la roca hi talla,
Vós li dàveu el suport.
Per l'amor que us embolcalla
no ens deixeu Verge de Lord.
...
Dels tossals, roures i alzines,
enfilalls de càntic sou.
Busa és solfa de maitines,
i batuta Coll de Jou.
Junt amb ells, a Vós davalla
nostra lloa fins la mort.

Tot l'encís de la troballa
el proclama, humil, un hort.
Per l'amor que us embolcalla
no ens deixeu Verge de Lord.

—lletra d'Enric Balaguer i Mestres—


Agraeixo a la meva germana Maria i cunyat Jordi l'aportació d'aquests Goigs

Edició dels Goigs d'Antoni Sàbat Aguilera.

Santuari de la Mare de Déu de Lord, a Sant Llorenç de Morunys.
Foto: PMRMaeyaert
Interior del Santuari
Foto: PMRMaeyaert
Detall de la Mare de Déu de Lord
Foto i més informació: Comunitat de Lord

divendres, 23 de setembre de 2016

Cant: Quan desvetllarem els cors.

Fragment del retaule de Pere Mates
(s.XVI) procedent de l'església 
de Segueró (La Garrotxa).
Museu d'Art de Girona. 
Quan desvetllarem els cors a la veu del Déu vivent,
junts retrobarem la font de llibertat;
Quan aixecarem les mans per cantar al Déu vivent
junts retrobarem la llum d'un nou demà.

Ell sabrà trencar les armes,
Ell sabrà canviar els cors;
Ell eixugarà les llàgrimes,
Ell farà fugir les pors.

Quan desvetllarem els cors...

No més nit sobre la terra.
Ell vindrà com un gran foc.
No més odi ni més guerra.
Ell farà el món tot nou.

Quan desvetllarem els cors...

Ell serà Déu amb nosaltres.
Tot el mal ja haurà passat.
De les cendres i les brases
en farà nova ciutat.

Quan desvetllarem els cors...


Goigs a la Mare de Déu de la Mercè. Barcelona (Barcelonès, Barcelona)

GOIGS EN LLAHOR DE LA SANTÍSSIMA VERGE MARÍA DE LA MERCÉ, REDEMPTORA DE CAUTIUS, VENERADA EN SA PROPIA IGLESIA DE LA EXCEL·LENTÍSSIMA CIUTAT DE BARCELONA. PUBLICATS Á DESPESAS DE UN DEVOT EN AGRAHIMENT Á MERCÉS REBUDAS DE TANT SOBIRANA SENYORA.

Puig vos vol per protectora
nostra patria á Vos fidel:
Per vostras mercés, Senyora,
portéunos á tots al cel.

Vostras glórias, Verge pia,
ab amor volem cantar,
y ab lo cor plé d'alegria
vostras gracias publicar;
escolteu á qui os implora,
aculliu nostre bon zel.
...
Nostra aymada Barcelona
ditxa inmensa n'ha lograt
al tenirvos per Patrona
á Vos, Mare de pietat:
si afligida algun mal plora,
á Vos corra sens recel.
...


Processó amb la Mare de Déu de La Mercè
Mare de Déu de La Mercè