diumenge, 19 de maig de 2019

Goigs a l'Arcàngel sant Miquel. Sant Miquel del Corb a Les Preses (Garrotxa, Girona).

GOIGS DEL GLORIOS SANT MIQUEL ARCANGEL. Any 1952.

Sant Miquel Arcàngel

De l'Església protector
Zelós, fervorós i fiel:
Del Lloc del Corp defensor
Siau Arcàngel Sant Miquel.

Ea gran poble Cristià,
Armat surt, entra en campanya,
Que amb tot ordre i santa manya
Venceràs al cruel tirà;
No temis que amb tu estarà
El gran arcàngel del Cel.

Aquest príncep invencible
Tropes sens número té
I uns grans Generals també
Per véncer l'infern terrible;
Després d'éll irresistibles
Son un Gabriel, un Rafel.
...
Puig que sou lo protector
De l'Església i de tot fiel:
Del Lloc del Corp defensor
siau Arcàngel Sant Miquel.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Ermita de Sant Miquel del Corb, a la Vall del Corb, municipi de Les Preses.
Foto: Josep Maria.


dissabte, 18 de maig de 2019

Goigs a sant Miquel, patró de Cervià de Les Garrigues (Garrigues, Lleida).

GOIGS EN LLAOR DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL PATRÓ DE CERVIÀ, ARQUEBISBAT DE TARRAGONA.

L'Arcàngel sant Miquel

Ja que Déu vos ha donat
tan poder en terra i cel:
Busquem tots per Advocat
a l'Arcàngel Sant Miquel.

Un exèrcit numerós
d'Esperits, Deu va formâ,
i de tots os nombrâ a Vos
per a ser-ne'l capitâ,
deixant sempre ben provat
vostre mèrit i gran zel.
...
Tant en jorns de fam i aixut
com en guerres i en tot mal,
Cervià a Vos humil acut
des de temps immemorial;
i el que vol, sempre ha alcançat
si ho demana amb cor fidel.

Puig que un lloc tan enlairat
ocupeu a dalt del cel:
Busquem tots per Advocat
al Arcàngel Sant Miquel.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona
Església parroquial de Sant Miquel a Cervià de les Garrigues.
Foto: espairoux.com


divendres, 17 de maig de 2019

Poema a la Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—


Mare de Déu del Puig de Bellver o del Socors

I

Al jardí de Sant Celoni
si n'hi havia un arbre pros
que les branques estenia
pel damunt d'un turó airós.

De la fruita que llevava,
emmelava tots els cors;
amb la fruita regalada,
que és la fruita de l'amor.

El Tordera, jovenívol,
del país hereu sortós,
a bursades duu pressívol
rams i fruites dels seus horts.

La riera l'Olzinelles
amb rivets de plata i or,
Vallgorguina amb penjarelles,
que és del cel un ric tresor,

enriquien la hisenda
que enlairava en el turó
aquell arbre de fatxenda
de la Verge del Socors.

Sant Celoni, amb ufania,
escampava el seu renom,
retraient la bogalia
de la Verge del cor dolç.

II

El tossal de Bellver s'alça
per la banda de sol post;
hi florien unes flames
que el cobrien tot de flocs.

S'encenien els dissabtes
tan bell punt es feia fosc,
i els herbeis i pampoleres
esmaltaven vius colors.

Quan la gent hi acudien,
apuntant que n'era el jorn,
ni una engruna no trobaven
de cremall, cendra ni foc.

El Tordera, amb galania,
més folgats feia els retombs;
el Montseny, de les fagedes,
s'abillava amb els mantons.

El Montnegre s'aclaria
i prenia un posat dolç,
com natura quan espera
el moment de sortir el sol.

La que arribà fou la Verge,
fresc i tendre Gladiol,
que entre el Montseny i el Montnegre
ha volgut tenir el seu tron.

Sant Celoni, que entenia
el missatge entenedor,
li oferia per estada
un cenacle petitó.

El renom del santuari
terra enllà emprenia el vol,
per la Selva selvatana
i el Vallès ample i rumbós.

Hi vingueren a volades
com esbarts de rossinyols
traginers de l'alegria,
firataires de l'amor.

Si restava buit el temple
a l'hora de fer-se fosc,
hi vindrien les ocelles
del seràfic Pobrissó

que, enardides, cantarien
bells cantars, de nit i jorn.
Amb els caputxins, l'ermita
va ser un estoig de dolçor.

Caputxins de Sant Celoni,
de la Verge trobadors,
les cançons que li dictàreu
han deixat un rastre d'or.

III

Al començ del disset segle,
van deixar el monestir
i avallet, més prop de vila,
un de nou en van bastir.

Les florides voravies
s'emboscaren del camí
i emmudiren les campanes
que brandaven en la nit.

La imatge de la Verge,
d'alabastre del més fi,
el torb enllà s'emportava
per mai més tornar a venir.

Al lloc de la Verge blanca
varen col·locar al cambril
de xiprer una rica talla
policroma i noble estil.

Els devots apuntalaren
els enderrocs produïts;
del temps afrós, les injúries
treballaren amb més pit

fins a deixar el santuari
amb posat de cementir:
l'ambient fa irrespirable
la flor negra de l'oblit.

Mes la vila progressiva
amb ravals, balcons florits,
campanars i xemeneies
vers el cel net i esbandit,

escampa la gallardia
en aquest flairós jardí,
menys l'ermita de la Verge,
que tremola dalt del cim

esperant una centella
o l'embat d'un terbolí
que, com soca corsecada,
l'arrabassi compassiu.

Les finestres, paredades;
murs i ràfecs, a bocins,
i les voltes, esfondrades,
i els retaules, pels camins.

Baixem d'esma de l'ermita,
no voldríem sentir els crits
dels fonolls i farigoles
que, entre planys, feien així:

"Si no torna la Marona,
s'ha acabat nostre florir,
i ens serà fossa i mortalla
l'esbarzer rebordonit."

Al comiat de les ruïnes,
vola i vola el nostre esperit
per les crestes enyorívoles
amb mantells de faig i pi.

Una estela ens guiaria
al temple santceloní,
on la imatge trobaríem
en un magnífic cambril

desitjosa de tornar-se'n
a l'hostal del serení
per a dir als fills que l'enyoren:
"Fills del cor, veniu a mi,
i del palau de la glòria
ja sereu a mig camí."

Ermita de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a sant Celoni.
Foto: Lo bandit
El primer document que esmenta l'ermita de la Mare de Déu del Puig, al cim del Puig de Bellver, és de 1526. Entre 1582 i 1618 s'hi va establir una comunitat de monjos caputxins, que van marxar després de construir un convent nou més a prop del poble. La capella es va reedificar entre 1919 i 1935. Després dels desastres de la Guerra Civil, es va rehabilitar a començaments dels anys seixanta, sota la direcció dels arquitectes Joan Bergós i Eugeni Rosich, i s'hi va afegir l'obelisc-campanar que la singularitza (1962) i el pòrtic (1964). La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.
Suposem que l'autor del poema no va veure encara la reconstrucció i per això clama per les ruïnes que va trobar.


Goigs a la Mare de Déu del Remei. Santa Coloma (Andorra).

GOIGS EN LLOANÇA DE NOSTRA SENYORA DEL REMEI VENERADA DE MOLT ANTIC EN L'ESGLESIA DE SANTA COLOMA DEL LLOC DE SANTA COLOMA D'ANDORRA LA VELLA. Any 1935.

Mare de Déu del Remei. Romànica.
Santa Coloma d'Andorra. Foto: Josep Maria.

Puix regnau sobre los Sants,
excel·lent i vencedora:
Per los vostres goigs tan grans
dau-nos prest remei, Senyora.

Remeiau per goig, Princesa,
de l'Arcàngel Gabriel;
remeiau-nos amb prestesa,
mirau nostre mal cruel;
remeiau amb vostres mans,
puix lo Fill tant Vos honora.
...
Remeiau, per ésser Assumpta
en los Cels amb gran honor;
remeiau, puix tant conjuncta
sou amb Déu Nostre Senyor;
remeiau los nostres danys
que tenim de cada hora.

Remeiau i dau la pau
als devots que Vos imploren:
Per los vostres goigs tan grans
dau-nos prest remei, Senyora.

Font: Universitat de Perpinyà.

Foto: Josep Maria


dijous, 16 de maig de 2019

Oració a la Mare de Déu, de sant Germà

Mare de Déu de Rialb. Hostal Rialb (Queralbs, Ripollès).
Molt a prop de l'entrada a les Coves de Rialb.

Oh! Estimada meva, Vós que sou la única consolació que rebo de Déu, Vós que sou la celestial rosada que doneu refrigeri a les meves penes, Vós que sou la llum de la meva ànima, quan està voltada de tenebres, Vós que em sou guia en els meus camins, fortalesa en les fragilitats, tresor en la meva pobresa, remei en les malalties, consol en el meu plor, refugi en les meves misèries i esperança de la meva salvació: ateneu les pregàries que us faig, tingueu pietat de mi, com convé a la Mare d'un Déu que té tant d'amor als homes. Concediu-me tot el que us demano, defensa i alegria nostra!
Feu-me digne de fruir d'aquella gran felicitat que fruïu en el cel. Sí, Senyora meva, refugi meu, vida meva, auxili meu, defensa meva, fortalesa meva, alegria meva, esperança meva, feu que vingui amb Vós al paradís.
Jo sé que essent la Mare de Déu, bé m'ho podeu obtenir, si voleu. Oh Maria, Vós sou omnipotent per salvar els pecadors, i no us cal altra recomanació, puix que sou la Mare de la Vida verdadera.

.

Goigs a sant Jordi. Sant Jordi Desvalls (Gironès, Girona).

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS MÁRTIR SANT JORDI PATRÓ DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA QUE ES VENERA AL BISBAT DE GIRONA A LA ESGLESIA DE S. JORDI DESVALLS. Any 1954.

Sant Jordi

Puix al Cel sou elevat
a gosar d'etern repòs,
Jordi, màrtir gloriós,
afavoriu nostre llar.

Cavaller sou elegit
de llinatge de valor,
com demostrà vostre pit
davant de l'Emperador;
que als cristians, amb rigor,
los donava mort atròs.

Vençut un dragó terrestre
al infernal envestiu,
i per lluitar més destre
la vostra vida avorriu.
La riquesa repartiu
entre pobres, amorós.
...

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

El poble de Sant Jordi Desvalls amb l'església parroquial de Sant Jordi.


dimecres, 15 de maig de 2019

A la Mare de Déu: la "Salve" o "Déu vos salve, Reina i Mare"

Mare de Déu de la Rosa, "del niño peinadico"

Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia,
vida, dolcesa i esperança nostra.
Déu vos salve. A Vós cridem els desterrats fills d'Eva;
a Vós sospirem, gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes.
Ara doncs, advocada nostra, eixos ulls vostres, tan misericordiosos, gireu-los envers nosaltres;
i després d'aquest exili, mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre sant ventre.
O clementíssima, o pietosa, o dolça sempre Verge Maria!

V. Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu,
R. Perquè siguem dignes de les promeses de nostre Senyor Jesucrist. Amén.

Música de Ll. Romeu


.

Goigs a sant Gregori d'Ostia (en castellà). Sitges (Garraf, Barcelona).

GOZOS DE S. GREGORIO, OBISPO DE OSTIA, ABOGADO CONTRA LA ARUGA, Y DEMÁS INSECTOS, QUE PIERDEN LAS VIÑAS Y LOS CAMPOS.

Sant Gregori d'Ostia, patró d'Alcoy i advocat contra la llagosta.

De santidad sois portento
y en prodigios asombroso;
Valganos tu valimento
San Gregorio glorioso.

En Italia aunque naciste
para ser la luz del mundo,
joven de el os desprendisteis
sin caer en el profundo
de sus vicios, cuyo viento
apesta el más orgulloso.
...
Plaga de escarabajos
padecía esta Villa,
y acudiendo en sus trabajos,
doblando a Vos su rodilla;
se salió como el viento
todo insecto dañoso.

En todo acontecimiento
Vos que sois tan poderoso,
valganos tu valimento
San Gregorio glorioso.


Mn. Santiago Casanova fa el següent comentari a aquests Goigs:
Aquests Goigs van ser facilitats pel senyor Josep Pagès i Busom, membre de l'equip d'organistes de la Parròquia de Sitges i President d'Amics de l'Orgue. Són extrets de l'arxiu d'aquesta Associació, i probablement supervivents de l'Arxiu Parroquial destruït amb motiu de la persecució religiosa (1936-1939).
La lletra escrita en castellà insinua que són una còpia adaptada per cantar-se aquí, ja que fa referència a la plaga d'escarbató que destruïa les vinyes d'Aiguadolç; llavors es feren "rogatives" demanant a Déu, per intercessió de sant Gregori, la desaparició de la plaga. També, llavors, el sitgetà "Ventura de l'Era" erigí la creu coneguda per la "Creu dels escarabats", que ha estat ubicada en tres diferents llocs, i regalà una imatge de sant Gregori d'Ostia, que es venerava a l'altar major de la parròquia fins la destrucció del 1936.

dimarts, 14 de maig de 2019

Goigs a sant Maties, apòstol


Puig á Jesus vostre zel
animas ha conquistat:
Dignáuvos ser desde 'l cel
Matías nostre advocat.
...
Volent lo Col·legi sant
dels Apostols provehir
lo puesto, que vá obtenir,
y deixá, Judas vacant;
vos ab Joseph al instant
á la sort sou destinat.

Per disposició divina
á vos la sort os tocá,
per apostol os nombrá
Sant Pere ab voluntat fina,
per predicar la doctrina
de Cristo crucificat.
...
Los vostres restos sagrats
reculliren ab amor
los fiels, y ara en la Major
Santa Maria posats,
en Roma son venerats
de tota aqueixa ciutat.

Sou en tota malaltía
un metje prodigiós,
jamay negáu lo socós
al devot que en vos confia,
ans socorreu ab má pia
la sua necessitat.

Puig per Jesus ab gran zel
la sanch habéu derramat:
Dignauvos ser desde 'l cel
Matías nostre advocat.

Tal com diu el full, la seva festa era abans el dia 24 de febrer, o el dia 25 si era any de traspàs. Actualment, la seva festa és el 14 de maig.


Goigs a la Mare de Déu del Pont. Perpinyà (Rosselló, França).

GOIGS EN ALABANÇA DE NOSTRA SENYORA DEL PONT DE LA FIDELISSIMA VILA DE PERPINYÀ. Any 1776.

Imatge de la Mare de Déu del Pont al Castellet de Perpinyà.
Foto: Igor Savenkov

Cerca de Deu immortal
Emparau nos Verge pura.
Preservau nos de tot mal,
Reyna y Mare de dolçura.

D'Anna y Joachim nasquereu,
Y per favor special,
Sola exempta vos vejereu
D'aquell Asserp infernal,
Qui fent Adam criminal
Nos umpli de amargura.
...
Cerca d'est Pont venerada
Mirau-nos d'ull compassiu,
No vullau que per est Riu
La salut sia danyada;
Per vostre amor maternal
En qualsevol apretura.

Si dels Aiguats la frequencia
Nos ten atemorizats,
Reclamant vostr' assistencia
Nos trovam aconsolats;
Vehem cessar lo Temporal,
Y la Tet correr mes pura.

Den-del Throno special
Que occupau en la Altura,
Preservau nos de tot mal,
Reyna y Mare de dolçura.

Font: Universitat de Perpinyà.
(de viquipèdia) El 1542, Carles V va fer cobrir el Castellet, al nord, amb un bastió poligonal la punta i el torricó del qual avançaven cap a la Bassa (riu situat al nord). Els obrers van utilitzar els materials provinents de la Capella de Nostra Senyora del Pont, que va ser enderrocada (així com les cases del raval) per raons estratègiques. Arran de la destrucció d'aquesta capella, el Castellet fou posat sota la protecció de Nostra Senyora del Pont i l'estàtua de la Mare de Déu que l'ornamentava fou instal·lada dins de la capella. Més tard, l'estàtua va ser col·locada sobre la façana, en un simple nínxol de pedra practicat al mur (el nínxol còncau, visible encara avui dia, ornamentat amb un enquadrament gòtic, data del 1864).

El Castellet de Perpinyà
Foto: Claudefà


dilluns, 13 de maig de 2019

Poema a la Mare de Déu de l'Alba. Tàrrega (Urgell, Lleida).

—Poema d'Isidre Julià i Avellaneda a la Mare de Déu de l'Alba—

Mare de Déu de l'Alba (Tàrrega)

FE
—Quina alba entre les albes més encesa,
més plena de sublim serenitat?
Verge de l'Alba, trèmula princesa
de la més alta llum que s'ha creat!

Tota foscúria, en Tu, roman ofesa
i exaltes les clarors amb majestat.
—Quina Alba, entre les albes, més encesa
si el màgic ull del cor m'has captivat?

Verge de l'Alba, trèmula princesa:
Ton guspireig encén, amb pregonesa,
un cel de fe amb inexhaurible esclat.

Tota foscúria, en Tu, roman ofesa
per la teva immortal claror despresa
de la més alta llum que s'ha creat.

ESPERANÇA
No hi haurà nit per qui en Tu confia.
El teu reflex encén tots els estels.
Dintre de l'Alba es perpetua el dia
i es moren les tenebres dintre els cels.

Jo vaig seguint la ruta clara i pia
enamorat del teu mantell excels.
I aquest raig d'or i argent em fa de guia
i es moren les tenebres dintre els cels.

No hi haurà nit per qui, en Tu, confia
i vaig seguint la ruta clara i pia
mentre titil·la el goig dintre el meu cor.

Que mai no perdi el raig que em fa de guia:
Dintre de l'Alba es perpetuï el dia
a l'hora nuvolosa de la mort!

CARITAT
Jo sé un himne de llum que, com onada
de cèlid goig, inunda l'esperit
i amb mil prismes fluguents reverberada
m'encén un espumeig vibrant al pit.

Mes, jo no vull ser avar de l'encisada
gaubança que, per Tu, dins m'ha florit.
Xop de clarors de l'Alba més preuada
mullo les flors marcides dins l'oblit.

Avar no vull ser d'aquesta onada:
Xop de clarors de l'Alba més preuada
vull reflectir-la en pura claredat.

Jo sé un himne de llum que el cor m'amara
Verge de l'Alba, el mot en Tu s'empara
i vola com ocell de veritat.

.

Ave de Fàtima. Creixell (Tarragonès, Tarragona)

Ave de Fàtima amb lletra de mn. Ramon Muntanyola

Mare de Déu de Fàtima

1. A Fàtima baixa
la Reina dels cels
més pura que els àngels,
la neu i els estels. Ave...

2. Creixell us confessa
Senyora del Cel,
rebeu la lloança
de tots els fidels. Ave...
...
13. Oh Santa Maria,
Senyora dels cels!
rebeu la lloança
de tots els fidels. Ave...
...
19. Tindrem el Rosari
com arma en les mans.
"Que sigui l'anella
que ens faci germans". Ave...


Imatges de l'ermita de la Mare de Déu de Fàtima de Creixell

.

Goigs a sant Pere. Juià (Gironès, Girona).

GOIGS DEL GLORIÓS SANT PERE APÓSTOL ADVOCAT CONTRA LO MAL DE RABIA, QUE'S CANTEN EN EL POBLE DE JUYÁ.

Sant Pere apòstol

Puig sou de Apóstol primat,
y en la iglesia lo major;
siau nostre intercesor
Sant Pere Apóstol sagrat.

Maravellós se mostrá
quan vos cridá lo Senyor,
fentvos de homens pescador,
com ho erau de peixos ja;
rets y barca haveu deixat
per seguirlo ab més fervor.
...
Vostra gran benignitat
experimenta esta comarca
puig ningú de mal de rábia
jamay se ha vist atacat,
com vos haja visitat
ab aquell degut fervor.

Juyá, poble afectat,
com a Patró vos venera,
son consol de Vos espera
en tota necessitat;
es per vostra clau guardat
de mal de rábia y furor.

Puig en lo cel sou honrat,
y os tenim per protector;
siau nostre intercesor,
Sant Pere Apóstol sagrat.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Església parroquial de Sant Pere de Juià.
Foto: Josep Maria.
El poble de Juià amb l'església de Sant Pere.
Foto: Araceli Merino.

diumenge, 12 de maig de 2019

Goigs de sant Josep

Sant Josep.
Parròquia de Sallagosa (Alta Cerdanya).

Castissim espos de Maria
Y pare adoptiu del Senyor,
Del fidel que a vos se confia,
Josep, siau lo protector.

Vos d'Abraham, lo patriarca,
Josep just, senzill y prudent,
Y de David lo san monarca
Foreu lo ditxos descendent.

Sempre humil verge, vostra esposa,
Per la gracia del Esperit Sant,
Purpurada com una rosa,
Concebi Deu com un infant.
...
Vos moríreu ab alegría,
Per una singular favor,
Entre los brassos de María
Y de Jesus lo Salvador.
...


Font: Universitat de Perpinyà

dissabte, 11 de maig de 2019

Goigs de la Divina Pastora. Balaguer (La Noguera, Lleida)

La Mare de Déu
Divina Pastora

A vostres peus detinguda,
aquesta ovella us implora:
Pietat, Divina Pastora,
que sóc l'ovella perduda.

Quan Jesucrist expirà,
perquè desemparat
no quedés el seu ramat,
per pastora us senyala;
en el calvari deixà
sagala tan benvolguda.
...
A València i Aragó,
a Catalunya i Castella,
fins a l'Índia i Sevilla
s'estén vostra devoció;
els caputxins amb raó
us fan de tots coneguda.

Guardeu-me del llop voraç,
quan seré d'ell combatuda.
Pietat, Divina Pastora,
que sóc l'ovella perduda.


Agraeixo a Dionís Gutiérrez i Rosich, Mantenidor del Servei d'Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida, l'aportació dels presents Goigs.

Capella de la Divina Pastora a Balaguer
Foto: Jaume Ignasi Argilés
Interior de la capella
Foto: Parròquia de Balaguer


Goigs a sant Segon bisbe i màrtir (en castellà).

GOZOS AL GLORIOSO S. SEGUNDO, OBISPO Y MÁRTIR. SU FIESTA EL DÍA 13 DE MAYO*. Año 1889.
* Amb les poques dades que aporten aquests Goigs hem de suposar que es refereix a sant Segon patró d'Àvila (possiblement un dels set barons apostòlics) i que es celebra el 2 de maig.


Sant Segon d'Abula

Pues que con vuestra virtud
dais ejemplo á todo el mundo:
Obispo y Màrtir, Segundo,
rogad por nuestra salud.

Siendo en el más alto grado
vuestra virtud singular,
en recompensa elevar
os vísteis al Obispado:
y la grey habeis cuidado
con toda solicitud.
...
Pues gozais en tal estado
de gracias la plenitud:
Segundo, Mártir sagrado,
rogad por nuestra salud.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona


divendres, 10 de maig de 2019

Goigs a la Mare de Déu dels Monts. Banyuls de la Marenda (Rosselló, França).

GOIGS EN ALABANÇA DE NOSTRA SENYORA DELS MONTS*, LA CAPELLA DE LAQUAL ES SITUADA EN LO TERME DE BANYULS DEL MARESME**.

* També anomenada Mare de Déu de les Abelles.
** Nom antic de Banyuls de la Marenda, oficialment en francès Banyuls-sur-Mer.

Mare de Déu dels Monts o de les Abelles.

En Banyuls sou situada
Per ser nostra protectora;
Siau la nostra advocada
Dels Monts Reyna y Senyora.

Del Cel foreu elegida,
Entre tantas Creaturas,
Per ser de gracia enriquida
Ab Angelica hermosura;
Restant vos tant resplandent
Com una Divina Aurora.
...
Quant humilment vos suplica
Aquest poble de Banyuls,
Siau-li sempre propici
Contre els Enemichs comuns;
Puix que sempre sou estada
Del dimoni vencedora.

Puix de Deu sou estimada,
Donau nos a tots bona hora;
Siau la nostra advocada
Dels Monts Reyna y Senyora.



Font: Universitat de Perpinyà.

Santa Maria de les Abelles
Antiga església parroquial romànica de l'antic poble de les Abelles, 
del terme comunal de Banyuls de la Marenda.
Foto: Roland Courtin.