16 de gener: sant Marcel I - sant Honorat.
17 de gener: sant Antoni Abat. 20 de gener: sant Sebastià.

dimecres, 16 de gener de 2019

La devoció a sant Antoni Abat a través dels Goigs

Sant Antoni Abat
Església de sant Feliu de Canovelles
Foto de Jesús Cano Sánchez
Sant Antoni abat (Egipte, s. III-IV) va ser l'iniciador de la vida eremítica. És el patró dels animals de peu rodó i també dels animals domèstics. També dels traginers. La llegenda diu que era un gran amic dels animals i curava els animals ferits. Va guarir un porquet, que amb agraïment el va acompanyar tota la seva vida. Per això també és conegut com sant Antoni del porquet. També com sant Antoni dels "burros".
La seva festa és el 17 de gener.
En molts pobles de Catalunya, en honor a Sant Antoni Abat, s'hi celebra la popular festa dels Tres Tombs.

Hi ha uns Goigs molt populars a Sant Antoni Abat que es canten en diversos pobles:



Alguns pobles dels que he recollit Goigs a Sant Antoni Abat són els següents:





Goigs a l'apòstol sant Andreu. Maians, a Castellfollit del Boix (Bages, Barcelona).

GOIGS QUE AL SEU PATRÓ EL GLORIÓS APÒSTOL SANT ANDREU CANTEN ELS DEVOTS FIDELS DE LA PARRÒQUIA DE MAIANS. ARXIPRESTAT D'IGUALADA, BISBAT DE VIC.

Sant Andreu
Ja que tant en Déu podeu,
en tota necessitat:
Sigueu-nos sempre advocat,
Patró nostre Sant Andreu.

És Betsaida la ciutat
lloc de la vostra naixença;
la vostra vida comença
quan heu a Jesús trobat:
al seguir-lo de bon grat
Ell us fa deixeble seu.
...
La parròquia de Maians
fa de segles us venera;
del cel mostreu la drecera
a sos fills, petits i grans.
Per Patró us ha proclamat
tot el poble en nom de Déu.
...
A Maians, formós poblat,
gran apòstol empareu.
Sigueu-nos sempre advocat,
Patró nostre Sant Andreu.


Església de Sant Andreu de Maians
Foto: Jordi Domènech


dimarts, 15 de gener de 2019

Poema de Primera Comunió


Veniu infants, la Taula ja és parada,
ja he donat l'ordre al bell serafí
que us condueixi amb sa mà nevada
al menjador de mon reial festí.

Per convidar-vos, un jorn davallava
del sí del Pare i nasquí humilment,
i per estar amb vosaltres, amagat quedava
mon Cos i Sang en eix Sagrament.

En aqueix jorn feliç de vostra vida,
mengeu del Pa i beveu en la ferida
que amb la llançada brolla de mon Cor.

Veniu, embriagueu-vos de delícies,
qui copsarà mes divinals carícies
ja no desitjarà cap altre amor.

—Mercè Bayona i Codina, "Comunió dels nois de Cogolls", any 1940—

.

Goigs a santa Cecília. Santa Cecília de Voltregà (Osona, Barcelona).

Santa Cecília
PARROQUIA DE SANTA CECILIA DE VOLTREGÁ. GOIGS A LLAOR DE LA GLORIOSA PATRONA VERGE I MÁRTIR.

Puig Patrona celestial
Deu al poble nostre us posa,
Amparans, Mártir gloriosa,
O Cecília virginal.

En la Roma de l'Imperi
Entre delicies i flors
Nasquéreu de nobles cors
Mes gentils, per alt misteri;
Ereu vos poncella closa
D'una flor primaveral.
...
Enciseu amb vostra lira
Entre armonies de cel
Nostre poble que fidel
Per al vostre amor suspira
Sentint la veu melodiosa
Que consola a tot mortal.



Església parroquial de Santa Cecília.
Foto: Araceli Merino.


dilluns, 14 de gener de 2019

Goigs a sant Antoni abat, patró de Les Borges del Camp (Baix Camp, Tarragona).

GOIGS EN LLAOR DE SANT ANTONI ABAT. PATRÓ DE LES BORGES DEL CAMP (EL BAIX CAMP).

Sant Antoni abat
Puix que sempre haveu estat
remei per tot dolor:
Sigueu nostre protector
gloriós Antoni Abat.

A l'Egipte vós naixéreu
de pares molt cristians,
i de petit aprenguéreu
el camí que fan els sants,
creixent davant del Senyor
en dies i santedat.
...
Les Borges i rodalia
us han pres per advocat,
puix de tota malaltia
sou el remei indicat.
Mireu, doncs, amb ulls d'amor
el poble aquí congregat.
...


Agraeixo a Carles Bardou Ciurana l'aportació dels presents Goigs

Processó amb el sant a la Festa Major d'hivern de Sant Antoni.
També és coneguda com a festa major petita i es celebra el tercer dissabte de gener. Sempre havia tingut un caràcter de dedicació a la pagesia local i la benedicció dels animals.
Actualment els actes religiosos són: Ofici solemne, adoració de la relíquia, processó pels carrers de la vila amb la imatge i la relíquia del Sant i benedicció dels animals. Els lúdics solen ser sardanes, ball, teatre, cinema, espectacle de varietats...
Foto: lesborgesdelcamp.blogspot.com
Església parroquial de Santa Maria Assumpta de Les Borges del Camp.
Foto: Araceli Merino.


Goigs a sant Esteve. Andorra la Vella (Andorra).

GOIGS DEL GLORIOS PROTOMARTIR SANT ESTEVE, EXCELS PATRO DE L'ESGLESIA ARXIPRESTAL D'ANDORRA LA VELLA.

Sant Esteve
Oh protomàrtir gloriós
De Jesucrist molt amat.
Als qui us demanen socors:
Siau-los sempre advocat.

Vostra vida fou perfeta
De virtuts molt excel·lent,
Sens vici l'ànima neta,
Molt pur, cast, i continent:
Per custodi virtuós
De virtuts sou nomenat.
...
D'Andorra la Vella sou
Patró excels i santa guia,
I amb amor que tots commou
Ens guardeu de nit i dia:
Doncs sou sant volenterós,
feu-nos lliures del pecat.

Puix de pedres coronat
Gosau de l'etern repòs:
Siau-nos sempre advocat,
Sant Esteve gloriós.



Església de Sant Esteve d'Andorra la Vella
Fotos: Josep Maria


diumenge, 13 de gener de 2019

Oració al prendre aigua beneïda quan s'entra en una església

Prenent aquesta aigua beneïda
i fent el senyal de la creu
vull recordar el meu baptisme.

Com a batejat, entro a l'església
amb ganes de viure més a fons
la meva unió amb Jesús
i per compartir la meva fe
amb tota la comunitat cristiana.

Que Déu Pare, que Déu Fill,
que Déu Esperit Sant
m'acompanyin sempre!

Aquesta oració l'he trobat a l'entrada de l'església de la Cartoixa de Santa Maria de Montalegre de Tiana.


Goigs a l'Assumpció de la Mare de Déu. Elx (Alacant).

GOIGS DE LA VERGE DE LA ASSUMPCIÓ EN LA VILA DE ELIG

Verge Reina Imperial
sobre els Angels exaltada;
puig de nos sou advocada
de lliurarmos de tot mal.

Gran desig al vostre cór
del char fill Verge vingué,
quant á Paraís volgué
tresplantarvos bella flor:
Tota de amor celestial
vos sentireu inflamada.
...
Dels Apóstols assistida
en un éxtasi de amor,
sens perill, é sens dolor
os quedareu adormida:
Y á los cels en pompa real
fonch vostra ánima portada.
...


La Mare de Déu adormida en el Misteri d'Elx
Foto: Pablo Sanchez
Altar Major de la Basílica amb la imatge de la Mare de Déu
Basílica de Santa Maria d'Elx
Foto: Tgontam

dissabte, 12 de gener de 2019

Poema a la Mare de Déu de Penyafel. Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès, Barcelona)

—Poema a manera de Goigs de Joan Benet i Petit, publicat en el llibre "El trobador de la Mare de Déu, vol. II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, any 2008—.


Mare de Déu de Penyafel


Vostres goigs amb cor fidel
cantarem, Verge Maria,
puix brollava l'alegria
dels jardins de Penyafel.
Dels cants nostres cada dia
aviveu-nos Vós l'anhel.
Verge del mirar suau,
daurada Porta del cel.

De les muntanyes que hi ha
als voltants de Vilafranca
és la més bella i més franca
la que serva el vostre altar,
de l'arbre sagrat, la branca
que en ella ha afondit l'arrel.
Verge del mirar...

Muntanyans és arrasada,
Els Arquets, si fa no fa,
no sabríem on alçar
delerosa la mirada
si no féssiu Vós vibrar
vostra llum com un estel.
Verge del mirar...

El pagès que a la llaurada
el parell mena de jorn,
el pastor que pel contorn
duu alegre la ramada
el caçador que no dorm
darrera la ploma o pèl,
Verge del mirar...

Penyafel, en la ramera
hi gronxola amb goig el niu
que és conhort i és agaliu
del serrat i la planera.
Des d'aquest lloc ombradiu
de l'ovella oïu el bel.
Verge del mirar...

A un tret de roc de l'ermita
hi refila fresca font;
poc es trobaria aumón
de bellesa una tal fita.
Si assolia tal renom,
perquè és fresca com el gel.
Verge del mirar...

La ramada hi pasturava
temps enllà un galant pastor
va cercant la regalor
de l'herba fresca i gemada.
Tot de cop, va sentir olor
de gessamí i xuclamel.
Verge del mirar...

Guiat per l'olor divina
i la llum celestial,
escorcolla la veral
prop de la font cristal·lina.
L'ensurt seu fou tal i tal
en veure el fulgent Estel,
Verge del mirar...

que al marge restà clavat
i a bellugar-se no atina
mentre als núvols endevina
un concert net i afinat,
el ramat la testa alzina
i fa un himne del seu bel,
Verge del mirar...

Una imatge més xamosa
que una estrella resplendent
al pastor mut i silent
ran la font li fou desclosa.
Ja se'n vola encontinent
racó avall de Sant Miquel
Verge del mirar...

La gentada enfervorida
va darrera del pastor
i la imatge amb tota honor
duu a Santa Margarida.
Mes la Verge vol ser Flor
dels jardins de Penyafel.
Verge del mirar...

Volgueren allí mateix
enlairar-li la capella,
que el cant de la fontanella
amb la veu amoroseix.
Si la contrada és prou bella,
el terrer, rost i a repèl.
Verge del mirar...

Amuntet de la troballa
van llucar un erol planer,
esbandit i rialler
com una era esbatanada.
Allí l'arbre miracler
va enfonsar de grat l'arrel.
Verge del mirar...

És un lloc a tot esgambi
al damunt d'un verd turó;
l'ermita és com un penó
més dolça que el sucre candi.
Deu hores a la redor
aviva d'amor el zel.
Verge del mirar...

Li fa bona companyia
un castell que és molt antic
que el país bogal i ric
vigila de nit i dia.
Millor escut li ha estat fornit
i una guaita més fidel.
Verge del mirar...

Una porta molt galana
i un porxat acollidor
s'obren junts i amb bon amor
al costat de tramuntana;
l'ermita és a migjorn
amb rosers per cobricel.
Verge del mirar...

Les més belles llunyanies
es desclouen al voltant;
si Moja és tocant, tocant,
Vilafranca descobries
i tirant cap a llevant,
les runes de Sant Miquel
Verge del mirar...

Una plaça ciutadana
sembla el Pla d'El Penedès
de ponent a orient estès,
de migjorn a tramuntana.
Des d'ací no té secrets
ni l'enterboleix cap tel,
Verge del mirar...

Per a veure el que seria,
a l'ermita havem entrat
i un cel blau de bat a bat
al davant nostre s'obria.
Les passions han frenat,
el seu clam i el seu bruel,
Verge del mirar...

És la imatge més bonica
i amorosa d'aquest món:
la seva cara és un pom
d'argentades margarides,
de tant benaurats com som
obrim el cor sens recel,
Verge del mirar...

La rullada cabellera
li davalla en allau
per damunt del mantell blau
de daurada revorera;
el vestit que tant li escau,
de color de caramel.
Verge del mirar...

La mà dreta, una baldufa
i l'esquerra un Ninet ros,
de posat tot seriós
que d'amor els cors estufa.
Si Maria és un primor,
és un lliri Emmanuel.
Verge del mirar...

Si l'ermita és una rosa,
el pistil n'és el cambril
on la perla de l'abril
brosta amb vida esplendorosa.
Té sis arcs de bon estil
amb la volta a l'airecel.
Verge del mirar...

Amoroses presentalles
que tapissen les parets
d'ex-vots i altres amulets,
penjarelles a gandalles,
demostren com els fillets
a la Verge són fidels.
Verge del mirar...

Els de Santa Margarida
se n'hi van en processó
amb banderes i penó
cants festosos i musica;
els de Monjos i L'Arboç
per senders arreu arreu.
Verge del mirar...

De la Reina freturosos
tots s'adrecen al cambril
amb el rostre i cor humils
precs filials i amorosos,
amb veuetes com un fil
que són dolces com la mel.
Verge del mirar...

Mare dolça i estimada,
amatent oïu mon rés:
esteneu pel Penedès
amorosa la mirada,
des del nin que riu al breç
al que tasta amarga fel.
Verge del mirar...

Que les aigües del riu Foix
cantin sempre fines glosses,
que es mantinguin ben frondoses
les vinyes i el cel ben moix
poseu dolçors delitoses
al xarel·lo i macabeu.
Verge del mirar...

Aimador deu a la nines,
deu dolçor als infantons,
als vellets, records dels bons,
al jovent, gestes ardides,
calentó niu als moixons
i a tots deu-nos el cel
Verge del mirar...

Puix consola i afalaga
el pelegrí i el romeu,
de les muntanyes hereu
vostra ermita assolellada,
que esperem amb joia, feu,
la nostra fi sens recel,
Verge del mirar suau,
daurada Porta del cel.

Ermita de la Mare de Déu de Penyafel

Porxo i porta d'entrada
Fotos de 11299883






Goigs a la Mare de Déu de Gràcia. Sitges (Garraf, Barcelona).

GOIGS EN ALABANSA DE NOSTRA SENYORA DE GRACIA QUE ES VENERA EN LA SEVA ERMITA DE MIRALPEIX, PARROQUIA DE SITGES.

Mare de Déu de Gràcia
Ja que en lo alt d'esta muntanya
vos haveu dignat pujar,
oh Mare de Déu de Gràcia
vullgueunos sempre ajudar.

Des de lo alt d'esta muntanya,
de la marina de Sitges
logren gràcies positives
la gent veïna i estranya,
que humilment en la peanya
imploren de vostre altar.
...
Obreu sempre maravelles
en esta ermita sagrada:
per això sou visitada
de Vilanova i Cubelles,
Sitges, Ribes i Canyelles
també vos venen a honrar.
...


Ermita de la Mare de Déu de Gràcia a Sitges
Foto: Jesse Waugh


divendres, 11 de gener de 2019

Himne a la Mare de Déu de la Mercè (en castellà). Gàtova (València).

Mare de Déu de la Mercè a l'església parroquial de Gàtova.
Foto: gatova.es

Es un amor cada flor,
de vuestra gracia un cantar,
Gátova llena de gloria
a los pies de vuestro altar.

Eres clara estrella luz,
de este pueblo que os adora,
eres flor inmarchitada,
llena de amor y de gracia.

Eres dulce madre egida,
del que yerra en su camino,
ancora de nuestro pueblo,
que nos das calor y abrigo.

Es un amor cada flor,
de vuestra gracia un cantar,
Gátova llena de gloria
a los pies de vuestro altar.

De vuestra amada fe,
Dios nos dio la esperanza
porque eres auxiliadora,
y detestas la venganza.

Eres madre redentora,
abogada y defensora,
de este pueblo que te quiere,
por tus gracias bienhechoras.

Es un amor cada flor,
de vuestra gracia un cantar,
Gátova llena de gloria
a los pies de vuestro altar.

Eres luz estrella y guía
del día al amanecer,
de una dorada mansión,
Señora de la Merced.

Virgen Santa soberana,
guía de los desterrados,
que con tu gracia divina,
a todos nos das amparo.

Es un amor cada flor,
de vuestra gracia un cantar,
Gátova llena de gloria
a los pies de vuestro altar.



Goigs a la Santa Creu. La Riera de Gaià (Tarragonès, Tarragona).

GOIGS EN HONOR DE LA SANTA CREU VENERADA, PER VOT DE POBLE, A LA PARRÒQUIA DE LA RIERA (ARQUEBISBAT DE TARRAGONA) DES DE L'ANY DEL SENYOR 1809.

Si en el goig i en el dolor
t'invocava La Riera,
guia'ns, Creu, per la drecera,
pelegrins, vers el Senyor.

Hissada a l'aire del cim,
fores llit d'una agonia.
Quin surt el món, aquell dia,
veient la resposta al crim!
Baixaren roses d'olor
de la divina panera.
...
Quan el most bull als cellers
i l'aire, encalmat, s'afina,
La Riera amb tu camina,
un cop a l'any, pels carrers.
Es ja nit, i la negror
es fa aurora al teu darrera.

Santa Creu, llum de camí
d'aquest poble que t'adora:
de tots nosaltres, què fóra
si el teu ajut tingués fi?
No ens deixis en l'abandó
per si un mal pas ens espera.


Processó amb la Santa Creu. L'any 2009 es va commemorar el bicentenari de l'advocació de la Santa Creu a la Riera de Gaià. Amb aquesta celebració, els rierencs recorden com el municipi va salvar-se d'una epidèmia que l'assetjava l'any 1809, després que es fes el vot de poble que va encomanar el municipi a la Santa Creu.
Foto: elpuntavui.cat
Església parroquial de Santa Margarida a La Riera de Gaià.
Foto: Pere Gassó.


dijous, 10 de gener de 2019

Poema a la Mare de Déu de la Demunt. Folgueroles (Osona, Barcelona).

Mare de Déu de La Demunt, a Folgueroles. Foto: Josep Maria

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—

Pels camins florits d'avui
d'un poeta hi ha l'estela
lluminosa, blanca vela
en un mar lliure d'esculls.
Només cal espigolar
pels bancals de la collita
per fornir una garba rica
de les flors que ell cultivà.

Deixeu caure, Mestre ric,
força espigues de les garbes
perquè pugui apomar-les
aquest trobador pobric,
que facin delitosa
la nostra caminada
per la dolça tirada
de la plana de Vic.

Com ara els camillaires,
maduixes i moreres,
gentils espigoleres
i el ram del segador,
o bé la Sala d'Heures,
Sant Francesc i Sant Jordi,
voltats de xeixa i ordi
i la font del Desmai.
Devota fumerola
borbolli del mas Tona
d'encens que l'aire aroma
i n'ompli el lliure espai.

Llaor a les que arriben
de Torelló i la Gleva,
Vilalleons i Seva
i del llorer d'Orís;
s'escampin com rosada
d'orient a tramuntana
d'obac i de solana
per tot l'ample país.

De totes les contrades
que vostra lira canta
cap a l'ermita santa
vulgueu-me guiar a mi,
que pugui contemplar-la
al so de vostra lira
que ardent canta i sospira
com un estel florit.

La vista s'extasia
en frondes i cimeres
i enceses crestalleres
enllà del Lluçanès;
a banda de darrere,
l'esquerpa Guilleria
que el triomf es compartia
amb el casal del Ter.

Les portes són obertes,
l'ermita és bonicoia,
pel cor una miroia
com un manyac niuet,
i l'ànim asserenen
mesures adequades
en planta i en arcades
davall d'un cel obert.

La reixa té ferrissa
davant del presbiteri,
bellíssim encanteri
alçat amb una grau;
altar de pedra vista
de molta senzillesa
us omple de noblesa
i d'un tirat suau.

La imatge, cara llarga,
de color sanitosa
com pubilla garbosa
del casal muntanyà;
hisendada Fadrina
de fulgent arracada,
cabellera daurada
i amorós ull castany.

Tunicel·la rosada,
voravies brodades
de labors primorades
sota el gran mantell blau,
davallant de la testa
reialment coronada,
escaient i ondulada
endarrere li cau.

En la falda amorosa
el Fillet agombola
que l'ermita enriola
amb el seu mirar dolç,
i per ceptre, a la dreta,
serva digna i serena
un clavell com a ofrena
d'un festós cor què vols...

Les ofrenes palesen
que per tota la Plana
d'opulent Sobirana
hi estén el mantell;
més ho prova encara
la copiosa florida
que engalana la vida
com un gerd mirambell.

Al damunt, la barana
és la deu situada
mantenint la riuada
cabalosa d'amor,
sens la qual les vessanes,
ara plenes de roses,
esbarzers i gatoses,
devindrien ben tost.

La frescal Font divina
més que més enjoiava
aquell pom que formava
l'Esbart cèlic de Vic
que fulgent s'enlairava,
el que mai no es marcia,
el que ardit assolia
abastar l'infinit.

Car fou sempre la Verge
dolça bresca pels llavis
que emmelà els nostres avis,
i l'escut pels perills.
Feu d'aquesta ermiteta
la de més rica hisenda,
la que llevi més renda
i de pares a fills.

Feu que noble hi trobéssim
a gavells l'alegria
que bogal oferia
de Maria el somrís
i puguem formar colla
amb les veus enyorades
que per l'aire gronxades
van pel cel del país.

Celestial Verge i Mare,
de Damunt rica Aurora,
siau ara i tothora
viu Estel d'orient.
Qualsevol torbonada
que en el cor es concria,
esvaïu-la Maria,
decanteu-la clement.

Ermita de La Demunt a Folgueroles. Foto: Josep Maria

Goigs a la Mare de Déu dels Dolors. Mas Torrellebreta de Malla (Osona, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE NOSTRA SENYORA DELS DOLORS LA SAGRADA IMATGE DE LA QUAL ÉS VENERADA EN LA CAPELA -PÚBLICA DEL MAS- TORRELLEBRETA DE LA PARRÒQUIA DE SEVA, BISBAT DE VICH. Any 1928.

Mare de Déu dels Dolors
Puix que la més aspra via
vàreu seguir del dolor:
Siau-nos consol i guia
en les hores de negror.

Si de gràcia foreu plena,
cenacle vivent de Déu,
estrella de llum serena,
rosa espléndida de neu,
també un temps de fel omplia
vostre esperit la dissort.
...
No ens deixeu en l'hora dura
de la mort, que el mot final
de triomf llenci llum pura.
I, en tant, nostre casal
niu de pau tothora sia,
dolç estatge de l'amor.


Masia de Torrellebreta al municipi de Malla (Osona).
Foto: Conèixer Catalunya.
La capella està decorada amb pintures de Felip Vall (any 1939).
Foto i més informació: felipvall.blogspot.com


dimecres, 9 de gener de 2019

Poema a la Mare de Déu de Montserrat

Mare de Déu de Montserrat a la Santa Cova de Montserrat. Foto: Josep Maria.

A LA VERGE DE MONTSERRAT (Any 1923)

Moreneta de la serra,
Patrona dels catalans,
jo voldria visitar-vos
en aquests alts penyalars.

Devotament hi vindria
i besaria la mà
de vostra sagrada imatge
que els pastors varen trobar.

Sempre més conservaria
record de Vós tan gentil,
del cant de l'Escolania,
dels penyals i romanins!

—Mercè Bayona i Codina (Hostalets d'en Bas, 1903 - Cogolls, 1972)—

.

Poema o Súplica a la Mare de Déu de Montserrat



A LA VERGE DE MONTSERRAT

Des del bel cim de Montserrat
vetlleu la terra catalana
que no minvi amb la tempestat
l'amor cremant que ens agermana,

tot esperant el jorn sagrat
que brillarà pura i galana
nostra perduda llibertat
que el cor esclau a crits demana.

Oïu, si us plau, el nostre clam
des d'aquest cim, reial Senyora,
goiteu com brilla el nostre cant
dins l'encès pit que ja s'arbora.
Guieu-nos, Vos que teniu fam
d'entrar en batalla triomfadora.

—Poema de Mercè Bayona i Codina, any 1925—

.

Goigs al Sant Crist de la Sang. Basílica de la Mare de Déu del Pi de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

El Sant Crist de la Sang (s. XVI), també conegut com "el Sant Cristo Gros", destruït en l'incendi de la persecució religiosa del 1936. 
Més informació del Crist i de l'Arxiconfraria a viquipèdia...

GOIGS A LA DEVOTÍSSIMA IMATGE DEL SANT CRIST DE LA SANCH VENERADA EN SA CAPELLA DE LA BASÍLICA DE NTRA. SRA. DEL PI.

¡Vos, Jesus, en creu clavat
per salvar al pecador!
Misericòrdia, Senyor,
pietat, bon Jesús, pietat.

Ahir ab palmes rebía
tot lo poble al bon Jesús,
y entre dos lladres confús
avuy està en la agonía.
A Jesús crucificat
digàm tots ab gran tristor.

L'any de gràcia mil trescents
y quaranta dos corría
quan esta Arxiconfraría
fundaren grans penitents.
Ells volían de bon grat
patir per son Redemptor.
...
Puix del Cel havèu baxat
per a sernos Redemptor:
Misericòrdia, Senyor,
pietat, bon Jesús, pietat.



Casa de la Congregació de la Puríssima Sang al costat de la Basílica del Pi de Barcelona.
Foto: Enfo.
Imatge actual del Sant Crist a la Capella de la Basílica del Pi (any 1940).