Temps Pasqual: Reina del Cel, alegreu-vos, Al·leluia!...
25 d'abril: Sant Marc evangelista.
27 d'abril: Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya.

dilluns, 30 d’abril de 2012

Goigs a Sant Pere Pescador, patró de Falgars d'en Bas -Falgàs- (La Garrotxa, Girona)

Puig sou Vos el qui'ns convida
ab un hám brescat de mel:
En la mar d'aquesta vida
picarém l'esquer del cel.

Una dolça coneixensa
vareu fer ab jesucrist
fou tan forta, tan intensa,
que'l seguiu, tantost l'heu vist.
Vostra pesca Ell ha finida
y d'una altra us fa model.
...
Si algun jorn, negués al Mestre
nostre pobre cor il·lús,
feu que'l vostre'l fassi destre
en l'amor del bon Jesús;
Que ab Vos plore penedida
la nostra ánima rebel.

En la mar esvalotada,
hont caiém a cada pas,
quant la mort sia arrivada,
pesqueu tots els de Falgás.
Us ho prega enfervorida
la nostra ánima fidel.


Falgars d'en Bas
Foto de Josep Mª Camprodón, a la web Fer muntanya
Església de sant Pere de Falgars
Foto de Josep Mª Camprodón, a la web Fer muntanya 
Interior de l'església
Foto i més informació: Roser Riubrugent al bloc Conèixer Catalunya


La veu de Jesucrist, de Mn. Cinto Verdaguer

Si vols sentir la veu de Jesucrist,
trau de ton cor tot lo del món a fora,
escombra'n les petjades i la pols
i aprés tanca la porta.

Fes callar al voltant
los gossos lladradors de la vall fonda
i obre't de bat a bat de cara al cel,
que sos ulls blaus de dia i nit t'enfoca.



diumenge, 29 d’abril de 2012

Goigs a la Mare de Déu de Barà, a Roda de Barà (Tarragonès, Tarragona)

Pels camins d'aquesta vida
Vós a tots doneu la mà:
Verge Santa beneïda
de l'ermita de Barà.

Us trobaren a la roca
submergida de la mar;
quina randa vos enfloca,
quin bressol us va gronxar
com la perla més florida
que l'onada va aguantar.
...
El devot que ve, que truca,
ací troba emparament
quan l'estel se li acluca
i mor pel decandiment.
Vós l'esposa corflorida
ajudeu a deslliurar.
...
Clar estel de nostra vida
allargueu a tots la mà:
Verge Santa beneída
de l'ermita de Barà.


Lletra del caputxí fra Hilari d'Arenys de Mar i música de
Mn. Francesc Baldelló
Mare de Déu de Barà

Ermita de la Mare de Déu de Barà.
Foto: Àngela Llop.

Estampa antiga de la Mare de Déu de Barà vestida
Mare de Déu de Barà
al Camí dels Degotalls de Montserrat



El triomf de la Santa Creu (poema de mn. Cinto Verdaguer)

Crist de Sant Joan de la Creu,
de Salvador Dalí
Sang de Jesús, des de la Creu,
sang de Jesús, ploveu, ploveu.

Des que no copsa eixa rosada
tota la terra és assecada;
lo cor humà s'empedreeix,
l'enteniment s'enterboleix.
Ai!, d'elegit perdent la faixa,
cap a la bèstia l'àngel baixa!

Sang de Jesús, des de la Creu,
sang de Jesús, ploveu, ploveu.

Ploveu damunt de qui us adora,
ploveu damunt de qui us enyora;
sobre l'ingrat que us desconeix,
sobre el dolent que us avorreix,
sobre els vassalls i sobre els nobles,
sobre les llars i sobre els pobles.

Sang de Jesús, des de la Creu,
sang de Jesús, ploveu, ploveu.

dissabte, 28 d’abril de 2012

Mes de maig: Cançonetes del mes de Maria, de Mn. Cinto Verdaguer


Ànima pura, que al cel camines
per eixos aspres camins d'espines,
si no vols caure, pren-la per guia,
mira l'Estrella, corre a Maria.
...
Maria al cel guia
per camí de flors,
anem-hi, volem-hi;
cantant sos amors.
...
Oh Maria
mare mia
salvadora del mortal,
ampareu-me,
i guieu-me
a la pàtria celestial.
...
Si al cel vos en tornau,
vulláu-nos-hi, Maria:
si al cel vos en tornau:
adeusiau!
...


A Jesús en la Creu

Quan contemplo la vostra fesomia
per on transpira l'ànima d'un Déu,
ja adormit en los braços de Maria,
ja elevat en los braços de la Creu:

Quan de peus i de mans, ai!, vos obiro,
oh dolç Jesús!, en dura creu clavat;
quan vostre Cor amorosíssim miro
amb una llança obert de bat a bat.

Quan com Tomàs entrant per la ferida
veig lo món de l'amor en vostre pit,
i com un paradís en sa florida
puc contemplar a pler vostre esperit:

Quan al morir veig que abaixau la testa,
a l'home ingrat per dar-li un bes d'amor,
morint amb vós mon esperit contesta:
"Jesús, qui no us estima no té cor."
(Mn. Cinto Verdaguer)

divendres, 27 d’abril de 2012

Goigs a Sant Ramon de Penyafort. Tossa de Mar (La Selva, Girona)

Goigs que de temps immemorable es canten a la Vila de Tossa al seu compatró el gloriós Sant Ramon de Penyafort (goigs de l'any 1906)


Oh Gloriós Sant Ramon
natural de Penyafort,
recordauvos d'aquest poble
de Tossa que'n fereu port.

Ja vingué predestinat
quan de Roma vos partíreu;
ab senyal de santedat
vostre poder descobrireu.
Aquest poble en aquell dia
de Vos rebé gran conhort
quan assí donareu la vida
á un home quasi mort.
...
Oh! dichosa gent de Tossa,
be podeu dir y contar
que'n haveu feta capella
y altar pera celebrar;
ha volgut Deu enviar,
per guia del segur port,
un frare tan singular
Sant Ramon de Penyafort.

Puig regnau eternalment
y gosau d'etern conhort
suplicam nos oigau
Sant Ramon de Penyafort.


El bon Pastor, de Mn. Cinto Verdaguer

Maria és l'Estrella
que a Vós m'ha guiat.
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.

Ovella perduda,
pel món jo rodava
i un pas no donava
sens una caiguda.
Mes ja a vostra pleta
feliç he arribat.
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.

Si es perd una ovella,
la cerca a tota hora,
i ai! sospira i plora
si torna sens ella.
Jo em só perdudeta,
tornau-m'hi aviat.
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.

Ja guia mos passos
a pastos florits;
me peix amb sos dits,
m'adorm en sos braços.
Que dolça és l'herbeta!
Que hermós és lo prat!
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.

Dau-me flors divines
de l'hort de Sion,
que al jardí del món
hi veig sols espines.
Aquell qui us hereta
lo cel ha heretat.
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.

Anyells, no sentiu
com al cel vos crida?
"La prada és florida,
veniu tots, veniu.
Al cel que és ma pleta
serem aviat."
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.

Maria és l'estrella
que a Vós m'ha guiat.
Jesús, feu-me ovella
del vostre ramat.


Cant a Montserrat, de Carles Cardó

Delirosa de llum, la terra puja,
cada cim un anhel de claredat;
la llum del cel ferit es vessa en pluja
damunt el prec del puig transfigurat;
¡oh Montserrat,
Mont de preguera en cims multiplicat!

Herba d'olor, ruda, timó, vidalba,
el parentiu diví tu ens has donat;
alenes vers el món, i el món se salva;
envers el cel, i el cel és perfumat;
¡oh Montserrat,
planta del Fruit de la immortalitat!

Graó del cel, besen les teves plantes
llavis sofrents de dir la veritat;
tu, arpa al vent, vibrant de cims, ens cantes
¡oh Montserrat,
la joia pura de l'eternitat!

Has fet la força del dolor ben nostra;
poble colpit de Déu, poble inspirat;
lloc on l'Etern sa gentilesa ens mostra;
¡oh Montserrat,
Castell granític de la humilitat!

Tens un tresor més alt que les estrelles,
Cambra divina de l'Etern nostrat,
embrunida de veure meravelles
i de plorar les malvestats novelles
del fill pròdig que encara no ha tornat;
¡oh Montserrat,
vell Monument de la maternitat!

Pugen els cants per totes les senderes
aromosos de fe i humilitat;
bells són els peus que petgen tes tasqueres
anunciant la pau i la bondat;
¡oh Montserrat,
sigui el teu cant auguri del Regnat!

Mont rutilant, esplèndid de pregàries,
fúlgides armes de més pur combat;
¡que en són de delitoses les estàries
en l'aula verge de ta intimitat;
¡oh Montserrat,
calma fervent damunt la tempestat!

No pot morir qui porta una corona
d'oracions i un càntic inspirat
i l'Herba Bona dins el cor, que dóna
olor de vida i fruit d'eternitat;
¡oh Montserrat,
tu ens fas flairosos d'immortalitat!
Leysin, 16 d'agost de 1950.

dimecres, 25 d’abril de 2012

Goigs a la Mare de Déu de Montserrat (de Mn. Cinto Verdaguer)

Puix floriu com una rosa
en lo cor del Principat:
Mirau-nos sempre amorosa
Princesa de Montserrat.

Quan Jesús en creu expira,
angelets amb serra d'or
serraven vostra cadira,
gentil Reina de l'amor;
vos la feren tan hermosa
que hi seguéreu de bon grat.
Mirau-nos...
...
Des del cim d'eixa muntanya
beneíu nostre país,
beneíu tota l'Espanya,
feu-ne vostre Paradís.
Dels fidels Pastora hermosa,
beneíu vostre ramat.
Mirau-nos...

Preguem: O Déu, Vós que concediu tots els béns, i que glorifiqueu amb un culte insigne la muntanya escollida per l'excelsa Mare del vostre Fill unigènit; feu que, ajudats amb la poderosa protecció de la Immaculada sempre Verge Maria, puguem arribar amb seguretat a la Muntanya, que és el Crist, que amb Vós viu i regna per tots els segles dels segles. Amén.








Edició de Castellfollit de Riubregós
Edició de Badalona
Edició de Sant Pere de Rubí
Edició de Granollers
Edició de Sabadell
Edició de Mataró

Mare de Déu de Montserrat

Goigs de les ermites de Montserrat, de Mn. Cinto Verdaguer

Ermita de Sant Joan a Montserrat
Si dotze eren les ermites
essent tretze els ermitans:
Des del pla semblaven fites
del camí seguit pels sants.

Entre penyes s'aixecaven
els vells murs que en l'altitud
fent místic recés vetllaven
penitents en solitud.
Homes que en la humilitat
béns del món han menyspreat.
Si dotze...

Com subtil encens que anava
cel amunt vers l'infinit,
la pregària no hi cessava
fos de dia, fos de nit.
De les campanes el cant
era avís i himne triomfant.
Si dotze...

Petits temples que en l'altura
foren fars de perfecció;
fonts vivents de la fe pura,
brollant en tota ocasió.
Llars de pau dels qui amb anhel
i amor cercaven el cel.
Si dotze...
- - - - - - - - 

Portí corona de dotze ermites,
les habitaven tretze ermitans;
desde la terra semblen petites,
desde la Gloria semblaven grans.
De una a una me les han preses
les dotze perles del meu collar;
les dotze llanties per Deu enceses
¡ay! ja no cremen en mon altar.

Oh Catalunya, so ta Patrona;
tórnam, si't plau,
les dotze estrelles de ma corona,
que de més pures no'n té'l cel blau.
...


Ermita de Sant Onofre a Montserrat. Foto: Josep Maria.
Un dia de boira a l'ermita de Sant Joan. Foto: Josep Maria.

Cançó dels Segadors a la Mare de Déu de Montserrat (Mn. Cinto Verdaguer)

Que hermosa n'és la terra
vestida amb l'or del blat,
que hermosa és vostra serra,
Verge de Montserrat!
Altíssima senyora,
no sóu Vós segadora,
mes com a qui us enyora
el sol vos ha colrat.

El blat és ros
com Vós,
hermosa Moreneta;
el blat és ros
com Vós;
guardeu als segadors.

Son camp el pagès llaura,
de blats Vós el vestiu,
i en va el sol els daura
si Vós no'ls beneiu.
Doneu-nos bona anyada;
quan ve la pedregada,
a vostres peus lligada,
deixeu-la com el riu.

El blat és ros...

En mig de la bandera
pintada vos durem
i al cim d'una garbera
segant vos posarem,
D'espigues coronada,
guieu Vós la segada,
siga en la mar daurada
cada volant un rem.

El blat és ros...

L'espiga ja's doblega,
posem-nos els didals,
que'ns criden ja a la sega
formigues i pardals.
Si amb vostra companyia
veniu, tres cops al dia
direm l'Ave Maria
tots esmolant la falç.

El blat és ros...


Salve dels Monjos de Montserrat, de Mn. Cinto Verdaguer

Quadre de la Mare de Déu de Montserrat (del 1644) que
hi ha al monestir de Sant Genís de Fontanes
Salve, Maria
de Montserrat;
qui en Vós confia
serà salvat.

Salve, Regina,
Mare divina
del Redemptor,
vida i dolçura,
port de ventura
del pecador.

Lo cel vos dóna
real corona
d'estrelles mil,
i eixa muntanya
vos dóna Espanya
per camaril.

Salve, Maria
de Montserrat;
qui en Vós confia
serà salvat.

A Vós eleva
la prole d'Eva
son cor plorant;
arc de bonança,
nord d'esperança
del navegant.

Com una rosa
ma pàtria us posa
sobre el seu cor;
Rosa en poncella,
siau l'estrella
del seu amor.

Salve, Maria
de Montserrat;
qui en Vós confia
serà salvat.

Los ulls hermosos
girau piadosos
a aqueix món trist;
en ell guiau-nos,
i al cel mostrau-nos
a Jesucrist.

Salve, Morena,
de gràcia plena,
Llum d'Israel;
Flor de la serra,
Sol de la terra;
Porta del cel.

Salve, Maria
de Montserrat;
qui en Vós confia
serà salvat.

Cançó a la Moreneta, de Mn. Cinto Verdaguer

Nigra sum, sed formosa. Inspirat en el Càntic dels càntics, 1.

La Moreneta en la Santa Cova
de Montserrat
Moreneta en sou,
és que el Sol vos toca,
és que us toca el Sol,
lo Sol de la Glòria.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.

Àngels d'ales d'or
vos farien ombra;
Vós no en voleu, no,
voleu ser pastora,
tan sols per vetllar,
des d'un cim de roca,
vostre blanc ramat
de viles i pobles.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.

Per besar-li els peus
Llobregat s'acosta,
i al veure'ls tan purs
s'atura en sa vora;
besa el setial,
lo besa i se'n torna.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.

Catalans veniu,
Maria us enyora,
té el sol per vestit,
lo cel per corona,
per trono un mont d'or,
per cambra una glòria;
veniu-la a adorar,
que els àngels no gosen.
Moreneta en sou,
moreneta i rossa.




dimarts, 24 d’abril de 2012

Cançó del Pelegrí a Montserrat, de Mn. Cinto Verdaguer

Mare de Déu de Montserrat
He vist les dotze ermites,
mes, ai!, sens ermitans;
no hi fan dolces visites
los àngels com abans.
L'aucell encara hi nia,
les flors s'hi han quedat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

Com la de Sant Jeroni
d'ermita no n'hi ha;
he vist la del dimoni,
malhaja l'ermità!,
sols ell muntar podria
l'altiu Cavall Bernat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

He vist lo cap del Lloro,
he vist lo cap del Gos,
he vist lo roc del Moro
i l'espadat Montgròs,
la vella Ferreria
dessota un roc pelat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

He vist la font de l'Heura,
he vist la font del Pi,
lo rossinyol s'hi abeura
cantant al dematí;
sentint sa melodia
lo cor ses ales bat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

He vist en ampla Cova
lo niu del Mansuet;
l'infern, diuen que es troba
un poc més avallet,
Més coses contaria
aquell que hi haja estat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

Allà dels monjos miro
la llarga Processó,
fins l'escolà hi obiro,
que és un gegant turó.
Cecília salmodia
no lluny del gran Flautat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

La Roca Foradada
cap a Ponent se veu,
immensa portalada
de gegantina seu;
potser Déu la volia
per la de Montserrat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

He vist sota una roca
plorar los Degotalls;
si el bes del sol hi toca
són perles sos cristalls,
perletes que Déu cria
i cull la flor del prat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

M'agraden les cantúries,
m'agrada el camaril,
los prats i les boscúries
on riuen maig i abril,
Safreig i Escolania,
los monjos i l'abat.
  Mes, ai!, Maria
  m'ha enamorat.

diumenge, 22 d’abril de 2012

Adéu a Montserrat, de Mn. Cinto Verdaguer

Rient vaig arribar-hi,
plorant deixo l'altar;
podré, Verge, tornar-hi
ja que me'n tinc d'anar?
Aquí la nit és dia,
el cel aquí és més blau;
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.

Oh Verge, per medalla
donau-me vostre cor,
preneu en presentalla
el meu de pecador,
i a mi, Mareta mia,
preneu-me per esclau.
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.


Vostra maneta hermosa
deixeu-me-la besar,
i a Crist que hi reposa
deixeu-me'l adorar.
¡Oh dolça companyia,
oh sempre hermós palau!
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.

Sortint de vostra ermita,
un do us demanaré,
torneu-me la visita
l'instant que em moriré.
Estrella que al Cel guia
guieu-m'hi Vós si us plau.
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.

Ditxoses orenetes
que li cantau amors,
ditxoses violetes
que li robau olors.
La flor que amb Vós se cria
té vostra olor suau.
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.

Passant per eixos pobles
diré que vinc del Cel,
i'ls cantaré unes cobles
més dolces que la mel.
Mai més me n'aniria;
però si a Vós us plau:
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.

Mare de Déu de Montserrat en una casa de Les Preses (La Garrotxa)

Baixant encara'm giro
per veure aqueix sant lloc;
ja'l blanc colom no oviro,
ja'l colomar tampoc:
capella on Ella nia,
penyals que l'abrigau:
Adéu-siau, Maria;
Maria, adéu-siau.