dimecres, 31 de juliol de 2019

Oració de sant Ignasi demanant ser més generós


Senyor, ensenya'm a ser generós,
a servir-te com et mereixes,
a donar sense càlculs,
a lluitar sense preocupar-me de les ferides,
a treballar sense buscar descans,
a oferir-me als altres sense esperar cap altra recompensa
que la de saber que he fet la teva voluntat. Amén.

Sant Ignasi
Monestir de Montserrat
Foto: Josep Maria


Goigs a sant Salvador d'Horta. Horta de Sant Joan (Terra Alta, Tarragona).

GOIGS AL MIRACLER SANT SALVADOR D'HORTA VENERAT A L'EX-CONVENT D'HORTA DE SANT JOAN (TERRA ALTA) DEL BISBAT DE TORTOSA, D'ON PRENGUÉ EL NOM. LA SEVA FESTA EL 18 DE MARÇ.

Sant Salvador d'Horta

Miracler de casa nostra
que tants mals haveu guarit:
Guardeu d'ells el devot vostre,
del cos com de l'esperit.

A Farners la llum s'obria,
un matí, al sant hospital,
i vegé, qui us assistia,
com un raig celestial...
Sol d'Assís us tocà al néixer:
I d'Amor il·luminat
i pensant en Ell, al créixer,
sou herald de caritat.
...
Els miracles augmentàveu,
repartint el do diví.
L'urbs de Càller visitàveu,
i el Senyor us "cridà" d'allí...
Gloriós Salvador d'Horta:
La Senyal fent de la Creu,
la nostra ànima conhorta
i a Jesús ens acosteu.


Edició dels goigs d'Antoni Sàbat Aguilera
Convent de Sant Salvador a Horta de Sant Joan, a uns 2 km del poble.
Foto: Àngela Llop.
Foto: Antoni Gual
Interior de l'església. Foto: DagafeSQV


dimarts, 30 de juliol de 2019

Goigs a l'Arcàngel Sant Miquel. Sant Miquel d'Escornalbou a Riudecanyes (Baix Camp, Tarragona).

GOIGS EN LLAHOR DE ST. MIQUEL ARCÁNGEL, PATRÓ DE LA BARONÍA Y MONESTIR D'ESCORNALBOU. ARQUEBISBAT DE TARRAGONA. SA FESTA EL DIA 8 DE MAIG.

Sant Miquel Arcàngel

Puix sou amat en l'altura
del Castell d'Escornalbou:
sía'ns per vós més segura
la vida que'l cel reclou.
...
Aquesta altura sagrada
es ascètich bellesguart;
la terra's veu allunyada
y'l camí del cel menys tart.
Mirador de l'hermosura
d'un cel sempre vell y nou.
...
Al senyor qui ha dut la vida
y'l ritme de la oració
a l'Ara reconstruída
d'aquest puig sense parió,
feu, Sant Miquel, sa vellura
acomplida de bon prou
y, a l'esser l'hora, segura
la vida que'l cel reclou.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Castell i Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou.
Tradicionalment, els habitants de Riudecanyes pujaven cada any el dia de Sant Jordi a l'antic monestir i castell de Sant Miquel d'Escornalbou. Actualment s'hi fa un aplec al mes de juny.
Foto: SBA73.
Interior de l'església del Monestir. Foto: Àngela Llop.


dilluns, 29 de juliol de 2019

Importància dels Goigs en la nostra cultura cristiana i catalana

Entrevista a mossèn Joan Roig i Montserrat, publicada al Full Dominical de l'Arquebisbat de Tarragona, núm. 3620, del 28 de juliol 2019.




Goigs a sant Ireneu, bisbe de Lió.

GOIGS DEL GLORIÓS SANT IRENEU BISBE Y MÁRTIR, PARE DE LA IGLESIA, LA QUE CELEBRA SA FESTA EN LO DIA 28 DEL MES DE JUNY. Any 1874.

Sant Ireneu de Lió

Puig de la Iglesia de Dèu
fóreu valent defensor:
Deslliuráunos del error
bisbe y mártir Ireneu.

Cerca de Esmirna nasquéreu,
y brillant educació
en la santa Religió
de San Policárp rebéreu;
del zel y ciencia hereu
os féreu de aquel Pastor.
...
De la Iglesia perseguida
per la fiera impietat
siau escut esforsat,
y al fiel, que devot vos crida,
auxili prompte donéu
lliurántlo de tot dolor.

Puig tant ab Cristo podeu
qui os colma de etern honor:
Déunos ajuda y favor
gloriós Sant Ireneu.


Edició dels Goigs d'Antoni Sàbat Aguilera



diumenge, 28 de juliol de 2019

Goigs a la Mare de Déu de Núria de la seva parròquia a Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS DE LA MARE DE DÉU DE NÚRIA VENERADA EN LA SEVA PARRÒQUIA DE BARCELONA. Any 1955.

Mare de Déu de Núria a la parròquia de Barcelona.
Còpia de la imatge del Santuari de Núria.

Ja que en tan freda muntanya
per nosaltres vol estar:
la Mare de Déu de Núria
anem tots a visitar.

Una muntanya escarpada
mig any coberta de neu,
volgué prendre per estada
la Mare del Fill de Déu.
Des d'allí favors envia
a qui els hi sap demanar.
...
Barcelona, captivada
pel vostre esguard indulgent,
en son cor vol dur gravada
vostre imatge constantment.
A l'església que us dedica,
tot un poble hi ve a pregar.
...
Ja que per sa gran clemència
nostres vots vol escoltar,
la Mare de Déu de Núria
anem tots a visitar.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

Interior de l'església de la parròquia
Entrada a la parròquia de la Mare de Déu de Núria al carrer Bon Pastor 7-9 de Barcelona.
Fotos: web de la parròquia.


dissabte, 27 de juliol de 2019

Maria, la noia de Natzaret (del Papa Francesc)

MARIA, LA NOIA DE NATZARET.
Números 43-48 de l'Exhortació apostòlica "Crist viu" del Papa Francesc, març 2019. Traducció de Josep Ruaix i Vinyet per a l'editorial Claret.

Mare de Déu del Bon Humor.
Parròquia de Sant Josepmaria. Alcorcón (Madrid).

En el cor de l'Església hi resplendeix Maria. Ella és el gran model per a una Església jove, que vol seguir Crist amb frescor i docilitat. Quan era molt jove, va rebre l'anunci de l'àngel i no es privà pas de fer preguntes. Però tenia una ànima disponible i va dir: "Sóc l'esclava del Senyor".

Sempre crida l'atenció la força del "sí" de Maria jove. La força d'aquest "faci's" que va dir a l'àngel. Fou una cosa distinta d'una acceptació passiva i resignada. Fou quelcom distint d'un "sí" com dient: bé, provarem a veure què passa. Era decidida, va saber de què es tractava i digué "sí", sense revolts. Fou quelcom més, fou quelcom distint. Fou el "sí" de qui vol comprometre's i de qui vol arriscar, de qui vol apostar-ho tot, sense més seguretat que la certesa de saber que era portadora d'una promesa. I jo pregunto a cada un de vosaltres. Us sentiu portadors d'una promesa? Maria tindria, sens dubte, una missió difícil, però les dificultats no eren pas una raó per a dir "no". Segur que tindria complicacions, però no serien les mateixes complicacions que es produeixen quan la covardia ens paralitza pel fet de no tenir-ho tot clar o assegurat a l'avançada. Maria no va comprar una assegurança de vida! Maria se la va jugar i per això és forta, per això és una influencer, és la influencer de Déu! El "sí" i les ganes de servir van ser més forts que els dubtes i les dificultats.

Sense cedir a evasions ni miratges, ella va saber acompanyar el dolor del seu Fill, sostenir-lo en la mirada, acollir-lo amb el cor. Dolor que sofrí, però no la resignà. Fou la dona forta del "sí", que sosté i acompanya, acull i abraça. Ella és la gran custòdia de l'esperança. D'ella aprenem a dir "sí" en la tossuda paciència i creativitat d'aquells que no s'arruguen i tornen a començar.

Maria era la noia d'ànima gran que s'estremia d'alegria, era la joveneta amb els ulls il·luminats per l'Esperit Sant que contemplava la vida amb fe i ho guardava tot en el seu cor de donzella. Era la inquieta, la que es posa contínuament en camí, que quan va saber que la seva cosina l'havia de menester no pensà en els seus propis projectes, sinó que sortí cap a la muntanya "de pressa".

I si feia falta protegir el seu infant, tot seguit anava amb Josep en un país llunyà. Per això va restar al costat dels deixebles reunits en pregària esperant l'Esperit Sant. Així, amb la seva presència, nasqué una Església jove, amb els seus Apòstols en sortida per tal de fer néixer un món nou.

Aquella noia avui és la Mare que vetlla pels fills, aquests fills que caminem per la vida moltes vegades cansats, necessitosos, però volent que la llum de l'esperança no s'apagui. Això és el que volem: que la llum de l'esperança no s'apagui. La nostra Mare mira aquest poble pelegrí, poble de joves estimat per ella, que la cerca fent silenci en el cor encara que en el camí hi hagi mot brogit, converses i distraccions. Però davant els ulls de la Mare només hi cap el silenci esperançat. I així Maria il·lumina de nou la nostra joventut.




Goigs a la Transfiguració del Senyor. Vilanova de Prades (Conca de Barberà, Tarragona).

GOIGS EN LLOANÇA DE JESUCRIST, EN LA SEVA SANTA TRANSFIGURACIÓ, PATRÓ I TITULAR DE LA PARRÒQUIA DE VILANOVA DE PRADES, EN LA CONCA DE BARBERÀ, ARQUEBISBAT DE TARRAGONA.

La Transfiguració del Senyor

Vilanova amb cor joliu
l'Esplendor de Déu venera:
Oh magnòlia d'estiu
que rutila a la cinglera!

Quin estel a punt d'albada
s'ha desclòs en el Tabor!
De claror canta la prada,
de rosada riu l'amor.
Com convida la sendera
que s'enfila al cim altiu!
...
Vilanova, vila amiga,
quina Llum t'ha il·luminat
que ha granat la bona espiga
de la teva caritat!
Qui al teu poble s'arrecera
sent l'escalf del bon caliu.
...
De quimera i cor gasiu
la Llum vostra ens allibera:
Oh Magnòlia d'estiu
que rutila a la cinglera!


Església parroquial de Sant Salvador de Vilanova de Prades
Foto: Gpatgn
Vilanova de Prades
Foto: Albert Esteves a la web poblesdecatalunya

divendres, 26 de juliol de 2019

La devoció a santa Anna a través dels Goigs

Els esposos sants Joaquim i santa Anna son els pares de Maria i avis de Jesús. La seva festa és el 26 de juliol.
A molts indrets de casa nostra hi ha estesa la devoció a l'Àvia de Jesús.

Santa Anna i la Mare de Déu

Alguns llocs on he trobat Goigs a santa Anna:
Goigs genèrics: Puig que sou tan poderosa...
Poema a santa Anna, en castellà: Ana en vos tanto se allana...
Divina competència entre Déu i Santa Anna, en castellà: Campo estéril...

.

Goigs a sant Mateu. Perpinyà (Rosselló, França).

GOIGS DEL GLORIOS APOSTOL I EVANGELISTA SANT MATEU QUE SE CANTAN EN LA IGLESIA PARROQUIAL DE SANT-MATEU A PERPINYA. Any 1931.

Imatge de Sant Mateu a l'altar major de l'església de Sant Mateu de Perpinyà

Apostol Evangelista
Molt glorios Sant-Mateu
Feu nos trobar en la llista
Dels ben amats del bon Deu.

En Galilea nasquereu,
A Capharnaum restat
A qui de tributs vos fereu,
Receptor molt important
Pero de Jesus la vista,
Eix estat dixar vos feu.
...
Al seti de vostre offici
Jesus vos veu assentat
A seguir-lo sens desfici
Vos convida ab amistat
Lo seguiu prest à la pista
D'eix convit sentiu lo preu.
...


Font: Universitat de Perpinyà

Interior de l'església de Sant Mateu de Perpinyà
Foto: Enfo
Façana de llevant de l'església
Foto: Claudefà


dijous, 25 de juliol de 2019

Càntic a Santa Eulàlia

Santa Eulàlia de Barcelona

Corones i paumes i càntics de glòria
a vós Santa Eulàlia, sublim heroïna,
que amb dolça bellesa de càndida nina
uníreu martiri suprem de valor.

Si estrella de l'auba vos veia en sa història
damunt Barcelona la gent catalana,
sos fills qui referen Mallorca cristiana
aquí d'aquest temple vos daren l'honor.

Oh! feis que el vell temple que avui se restaura,
fletxant cap al cel,
per llargues centúries domini sens caure,
i ens puga complaure
l'etern homenatge d'un poble feel!

—Mn. Miquel Costa i Llobera. Palma, 22 gener - 2 febrer 1903—


.

Goigs a sant Sebastià. Corçà (Baix Empordà, Girona).

GOIGS A LA LLAOR DEL GLORIÓS CAVALLER MÀRTIR SANT SEBASTIÀ QUE ES VENERA A LA SEVA CAPELLA DE LA VILA I PARRÒQUIA DE CORSÀ, BISBAT DE GIRONA. Any 1957.

Sant Sebastià, màrtir

Puix que Déu per sa clemència
tantes de gracies ens fa,
Guardeu-nos de pestilència
Màrtir, Sant Sebastià.

Fou sempre de gran valia
vostre zel i santedat;
nascut a la Lombardia,
en una principal ciutat,
ciutat de gran excel·lència,
que s'anomena Milà.
...
Noble vila de Corsà
que logres el patronatje
del gran Màrtir de Milà,
ès per tots segur guiatje
que ens dona la Providencia
perque al Cel poguem anar.

Us supliquem de bon cor
Màrtir de gran preminència
Que guardeu vostres devots
de mal i de pestilència.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

Capella de Sant Sebastià, a Corçà.
Foto: Josep Maria.
La capella està en un carrer del poble. Foto: Josep Maria.


dimecres, 24 de juliol de 2019

Poema de mn. Miquel Costa i Llobera al Sagrat Cor de Jesús

Imatge del Sagrat Cor de Jesús
a Ca la Mercè Fàbrega de Sant Hilari Sacalm. Foto: Josep Maria.

DAVANT LA IMATGE DEL SACRATÍSSIM COR DE JESÚS.

I

—Oh bon Jesús! I per quin nou indici
mostrau clavada en vostre Cor sagrat
aqueixa Creu de dolorós suplici,
en la que un jorn moríreu enclavat?

—Oh fills! Considerau: Jo, qui Déu era,
des que, fet home, vaig tenir un Cor,
de cor vaig abraçar la Creu austera,
vostra salut, ma pena i mon tresor.

I aquesta Creu, que és perdurable signe
de ma victòria i de ma santa Llei,
senyada la durà, qui és de mi digne,
sobre el seu front, per glòria i per remei.

Mes ai! sens nombre me declaren guerra
i destrocen ma Llei mos redimits...
Així ma Creu, com una vil desferra,
ells s'arrenquen del front, avergonyits.

I així la Creu, amb nou furor llençada
arreu per infidels i cristians,
me ve a ferir: per això està clavada
de mon Cor en les fibres palpitants.

II

—Oh bon Jesús! La tràgica corona
que us cenyí el cap d'oprobi i de turment,
quin nou misteri de dolor pregona,
vostre dolcíssim Cor ara estrenyent?

—Oh fills! Si fèrtil és de cards i espines
eixa terra que el cel va maleir,
per a fer-la esclatar en flors divines
jo ses maleses he volgut collir.

Oh vinya meva, en bon terrer plantada
del cep que té la saba divinal,
amb ma suor i sang bé t'he regada,
bé t'esvaïa tota arrel de mal!

Què més he pogut fer, vinya volguda,
perquè em donasses preuadíssim fruit?
Mes ja en llabrusca ton raïm se muda
i brostes romeguers a cada buit.

Fins, ai!, mos íntims, que formar pareixen
ma corona de goig en pura flor,
també amb misèries sens fi cenyeixen
de menudes espines aquest Cor.

III

—Oh bon Jesús! La penetrant ferida
que, mort, vos féu la llança del soldat,
per què mostrau de fresca sang humida
i oberta en vostre Cor glorificat?

—Oh fills! Quan mort sobre el Calvari estava,
—Què més amor?— apar que el cel digués...
Però el meu Cor en aquell punt clamava,
obrint-se traspassat: —Encara més!—

A la ferida de maldat més dura
brollà d'aigua i de sang l'efusió;
és que hi ha abismes de pecat i horrura
que provoquen diluvis de perdó.

És que damunt la criatura ingrata
ma gràcia a voltes extremada cau,
i tomba el criminal i l'arravata,
de Saul perseguidor fent-ne Sant Pau...

Brollen d'aquesta llaga aquí desclosa,
excés de redempció, mos Sagraments.
Hi naix l'Església, que és ma verge Esposa,
Eva que és mare d'immortals vivents.

Mes, ai!, que de ma taula al privilegi
també hi ve Judas, que aquí baix no mor...
Mirau, fills de ma vida, el sacrilegi
és la llançada que em travessa el Cor!

Pollença, abril de 1902.

.

Goigs als Gloriosos Dotze Apòstols. Costoja (Vallespir, França).

Els Dotze Apòstols amb Maria Santíssima el dia de la Pentecosta.

Puix assí sou venerats
Ab fé viva y gran amor:
O Apóstols del Senyor,
Siau nostres advocats.

Quan Jesus ab veu divina
Cridá lo mon pecador,
Li esplicant sa doctrina
Que li dictava l'amor,
Vosaltres, extasiats,
Estavau prop del seu cor.
...
Coustouges vostra memória
Sempre honrá ab devoció,
Ja, segons nos diu l'história,
Lo Rey Pera d'Aragó
Esta iglesia y sos veynats
Enjoyá d'un rich favor.
...
En nostras necessitats,
En la ditxa, en lo dolor,
O Apóstols del Senyor,
Siau nostres advocats.




Font: Universitat de Perpinyà

Església parroquial de Santa Maria de Costoja
Foto: Palauenc05
Interior de l'església. Foto: Bertrand GRONDIN.



dimarts, 23 de juliol de 2019

Goigs a santa Engràcia

GOIGS EN ALABANÇA DE SANTA ENGRACIA, VERGE I MARTIR.

Santa Engràcia verge i màrtir

Vostres goigs, amb gran amor,
volem cantar en esta hora:
Siau nostra protectora,
Santa Engràcia del Senyor.

Flor de la naturalesa
foreu vós, tan santa i pura;
admirable criatura,
humil, en sa gran bellesa;
lliri que, en la fresca aurora,
llença sa fragant olor.
...
Santa Engràcia, apropiada
per gorir del mal de cap,
Vós, aci, tan venerada,
no ens deixessiu perdre a cap.
De tot bé, de tot tresor,
sigau la dispensadora.

Vostres goigs, amb gran amor
havem cantat, en esta hora,
Siau nostra protectora,
Santa Engràcia del Senyor.

Font: Universitat de Perpinyà

dilluns, 22 de juliol de 2019

Goigs a sant Roc (en castellà). Benifallet (Baix Ebre, Tarragona).

GOZOS A SAN ROQUE, ABOGADO CONTRA LA PESTE.

Sant Roc

Roque por siempre dichoso
honra y prez de nuestra Iglesia;
pues sois Santo milagroso,
libranos de pestilencia.

Fue vuestra venida al mundo,
del cielo, don especial,
concedido a vuestros padres,
como favor singular
y la cruz de color rojo
anunció ya tu excelencia.
...
Si pues tantos beneficios
al mundo llegaste a dar,
hazlos en Cardó extensivos
al agua medicinal,
para que recobren todos
la salud por tu influencia.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona
—de viquipèdia L'ermita de Sant Roc forma part de l'ermitatge de Cardó, un conjunt de quinze ermites a Benifallet (Baix Ebre). Propera al manantial de Cardó.
La construcció d'ermites disperses per la vall de Cardó va respondre, com l'edificació del monestir de Sant Hilarió, a la necessitat per part dels monjos de l'Orde del Carme Reformada, reunits l'any 1592, de posseir alguns llocs apartats on aquells monjos que volguessin es poguessin allunyar-se de la vida mundana per a dedicar-se a la vida eremítica. L'ermita de Sant Roc va ser la última en ser construïda i va ser abandonada durant la desamortització de Mendizábal (1835).
Les seves aigües, conegudes des d'antic com de la Ronya degut a les seves propietats curatives, va permetre que l'ermita es transformés, des el principi de la utilització de la vall com a balneari, en el pavelló d'inhalacions, polvoritzacions i banys parcials. Però com quedava molt allunyada dels edificis principals, a principis del segle XIX les aigües de la Ronya o de Sant Roc es van conduir a altres fonts més properes Després de la Guerra Civil, l'ermita de Sant Elies o del Borboll va concentrar els serveis hidroterapèutics, i la de Sant Roc s'abandonà.
(extret de viquipèdia).

Restes de l'ermita de Sant Roc. Foto: Lo Favaret.