18 de juliol: santa Marina.
20 de juliol: sant Pol o Apol·linar - sant Elies - santa Margarida.
21 de juliol: sant Daniel.

dimecres, 18 de juliol de 2018

Goigs a santa Joaquima de Vedruna. Parròquia de Santa Joaquima de Vedruna de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS A SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA QUE ES VENERA A LA SEVA PARRÒQUIA DE BARCELONA. LA SEVA FESTA ES EL 22 DE MAIG.

Santa Joaquima de Vedruna
Puix que vostra heroica vida
cremà en sant abrandament,
Joaquima, santa ardida,
deu-nos vostra fe vivent.

Per la cèlica rosada
que davalla triomfal,
al "Pi" fóreu deslliurada
de la culpa original.
Bella làpida esculpida
ens recorda el sant moment.
...
La Parròquia, que us venera,
rep a dolls vostre favor;
és la Barcelona entera
que ara entona un cant d'amor.
Puix, Patrona beneïda,
sou empara en tot moment.

Puix de Déu sou elegida
per mirall del temps present,
Joaquima, santa ardida,
deu-nos vostra fe vivent.


Parròquia de Santa Joaquima de Vedruna, dels Pares Carmelites.
Foto: pdelaf.

dimarts, 17 de juliol de 2018

Goigs a la Mare de Déu de Montanyans. Castellet i La Gornal (Alt Penedès, Barcelona)

Mare de Déu de Montanyans
Puig obreu prodigis tants
quan us veieu reclamada:
Sigueu-nos sempre advocada
Princesa de Montanyans.
...
El qui a Vós humil acut
no s'absenta sens consol;
si vol serè, li deu Sol,
li deu pluja, si hi ha eixut;
als malalts doneu salut
quan falten remeis humans.
...
Puix Vós sou tan poderosa
en el soli de l'Altíssim,
feu que en el primer Novíssim
rebem la llum gloriosa,
fruint la Glòria gojosa
entre serafins i sants.


Nota històrica de la Mare de Déu i l'ermita de Montanyans
Ermita de Montanyans, a Sant Marçal. Foto: Josep Maria.


Altar i retaule ceràmic de l'ermita de Montanyans. Dissenyat per en Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet. Incorporat l'any 1979 a la restauració proposada i duta a terme per mn. Santiago Casanova. 

Altres edicions dels Goigs de Montanyans:

Edició d'Antoni Sàbat i Aguilera.

Edició de darreries del s. XVII, o de principis del XVIII. Podria haver-se fet amb motiu de les obres del cambril, ja que poden ser d'aquesta època.
De les darreries del s. XVIII, o de principis del XIX
Aquesta edició és posterior a l'any 1904, ja que fa constar que la capella pertany a la Parròquia de Sant Marçal. La nova lletra és probable que fos dictada per mossèn Josep Paradeda, llavors rector de Banyeres, mentre que el seu germà Enric ho era de la Parròquia de Sant Marçal.

Són els primers goigs editats en començar la reconstrucció de l'ermita, destruïda durant la persecució religiosa de 1936-1939. Celebren l'ofrena de la nova imatge.
Commemoren la restauració del Pedró i l'entronització de la "Mare de Déu xica"
Celebren la restauració de la tomba
Commemoren el IV aplec a Montanyans destruït 
Fa menció de la pujada, a mans dels romeus, de molt material ceràmic, de cara a la reconstrucció.
Canten ja la reconstrucció de la sagristia
Celebren la cobertura de la meitat de l'ermita
Commemoren la benedicció del santuari restaurat, i d'una campana per el seu servei.
Edició amb motiu de les bodes de plata sacerdotals del rector mn. Santiago Casanova i de la primera comunió de la seva neboda Maria de Montanyans Casanova i Bertran.
Edició de Ricard Vives i Sabaté, de Vilanova i la Geltrú
Commemoren el XXV aplec de Montanyans d'ençà de l'inici de la reconstrucció, i l'ofrena i la benedicció del nou retaule.
Canten l'ofrena de la mesa d'altar. El dibuix d'Angel Manzanas reprodueix el frontal ceràmic de la mesa de l'altar.
El dibuix de José Ruiz Correa representa la imatge, amb la capella ja restaurada, i el temple de Sant Marçal.
Fan esment de la pavimentació del camí, i de l'ofrena d'una campana i un encenser.
Commemoren l'Any marià
Vetllant al cim d'un turó,
pins i herbes d'olor, amb joia,
us adornen talment toia
que mirem amb devoció.
Per Vós el temps es fa bo
entre trons amenaçants.
Siau nostra salvació,
Princesa de Montanyans.
L'interior de l'ermita cap als anys 1920
L'ermita de Montanyans poc abans del 1936
Exterior de l'ermita a l'any 1955
El Pedró de la "Mare de Déu xica" poc després de la restauració

Foto esfèrica de l'ermita de Montanyans. Foto: Josep Maria.

Pedró de la Mare de Déu xica. Foto: Josep Maria.

La major part del contingut d'aquesta entrada del blog prové del llibre "Història de l'ermita de la Mare de Déu de Montanyans" de mn. Santiago Casanova Giner. Sitges 1995.

.

Goigs a la Creu de Montanyans. Parròquia de sant Marçal de Castellet (Alt Penedès, Barcelona)

Bon Jesús, que oberts els braços
ens veieu ací passar,
feu que en tot el nostre obrar
seguim sempre els vostres passos.




El creuer davant l'ermita de Montanyans

Creuer de Montanyans

Detall del creuer

Goigs a santa Juliana

GOIGS EN LLAHOR DE STA. JULIANA VERGE Y MARTIR Y DE SES COMPANYONES. SA FESTA ES LO DIA 16 DE FEBRER. Any 1870.

Ja que de gloria inmortal
en lo cel sou coronada
siau'ns Juliana advocada
contra l' esprit infernal.

En Nicomedia nascuda
filla d' un noble senyor
pretengueus un Senador
per esposa ben volguda;
mes vos qu' á Deu os heu dada
os hi negareu formal.
...
Per ço lo poble fael
qu' os sab en tant alta gloria
no oblida vostra victoria
en tentació molt cruel;
ans ab ánima confiada
clama à vos en lo seu mal.


Talla de 1770 a Heidelberger Alstadt (Alemanya).
Foto: José Luiz

dilluns, 16 de juliol de 2018

Poema a la Mare de Déu de Montanyans. Castellet i La Gornal (Alt Penedès, Barcelona).

Poema de Joan Benet i Petit. Publicat en el seu llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008.


Mare de Déu de Montanyans

I

Amb el cor dringant de goig
Penedès amunt trescàvem;
era el temps de despuntar
les més belles alborades.

Els pastors amb els ramats,
els parells amb les arades
restauraven els jardins
que han malmès les ponentades.

Trasmudaven en rosers
troncs i rames ressecades,
les esplugues, els ermots,
les cingleres i les baumes.

Van servar aquells fruits d'amor
en ermites i retaules
que floriren en esplet
i fruitaren en miracles.

Aviat va ser un jardí
tot l'esgambi de la pàtria;
cada ermita un roserar
cada rosa, una encantària.

Quina sort el bell redol
que environa Vilafranca;
que al balcó de Muntanyans
hi ha fet niu una Calàndria.

Al reclam del pastorell
ja l'ocella en davallava;
ai, del pi, que ha agombolat
del cel blau l'Estrella alta.

L'enrenou que es produí
estableix una aliança
entre els pròcers i els vassalls,
els senyors i els rabassaires,

les lluernes i els estels,
els damnats i els arcàngels
que l'Ocella que ha baixat
amb l'amor tot ho agermana.

No ho podria contar pas
amb la meva ploma fada.
Madona de Muntanyans,
deu-me Vós delit i ales.

Foto esfèrica de l'ermita de Montanyans. Foto: Josep Maria.

II

Prop del pi on apareixia
a ponent-nord de L'Arboç,
una ermita hi floriria
com un far esplendorós,

com que fóra la morada
de la Verge del cor dolç,
no podia escatimar-se
cap tresor per ric que fos.

Escut de marbre a la porta,
la rosana, ¡deunidó!,
l'espadanya posturera
i arcs de noble punt rodó.

Els torals de pedra noble,
el cambril folrat d'amor
per la Verge Muntanyana
que encisava tots els cors.

Sota el sòl, l'ampla fossana
on els morts troben repòs,
als murals, les presentalles,
bategants encar d'amor.

Per tot, dolces cantarelles
dels aplecs engrescadors;
a les nits mantells d'estrelles,
i de jorn, ròssecs de sol.

Les centúries passaven
suaument, sense saldrocs.
Més la condició humana
és ben trista condició.

Exterior de l'ermita a l'any 1955. Foto extreta del llibre "Història de l'ermita de la Mare de Déu de Montanyans" de mn. Santiago Casanova Giner. Sitges 1995.

III

Les cançons d'ahir a la tarda
al matí s'han tornat planys,
i l'encens i el rés, espurnes
de verí entre germans.

Cremaller, les herbes verdes,
els romers i els galzerans,
munts de runa el santuari,
fugitius els ermitans.

Les voltes volen enlaire
amb els junts desencaixats,
les capelles esfondrades,
aixecats els enllosats.

Rost avall els morts s'empaiten
l'esquelet baldrim-baldram,
i els àngels de testa rossa
arrapats pels esvorancs.

Atordida la Regina
no sap on girar l'esguard;
unes flames la rodegen
que se n'han apiadat.

Dinou anys durà l'absència
de l'amor a Muntanyans;
dinou anys d'enyor i llàgrimes
que el riu Foix han amargat.

Si els xarel·los amarguegen
encara més, els trobats,
els jardins de Vilafranca
resten secs i embordissats.

Altar i retaule ceràmic de l'ermita de Montanyans. Dissenyat per en Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet. Incorporat l'any 1979 a la restauració proposada i duta a terme per mn. Santiago Casanova. 


IV

De gran pujada ve gran baixada,
de nit afrosa ve el dia clar;
després del Ram sempre ve Pasqua
i el riure ve rera el plorar.

A Muntanyans adreça els passos
un fervorós i magne aplec,
Pasqua ha cobert de flocs i llaços
l'erol fecund d'El Penedès.

La terra frisa i esbatega
d'un tremoló tot desuet;
l'aigua de vida que la rega
farà florir el més ric esplet.

La Verge es sent en cada cosa:
en cada fulla, en l'aire net,
al pi rullat on davallava,
al cor joiós de l'avi i nét.

Cada romeu és una flama,
si és de Gornal o Castellet,
de Sant Marçal, de bona cama,
de Vilafranca o Sant Vicenç.

Què li duran a la Marona
per fer el cambril menys esporret?
Ara un pedró, ara una icona,
un ram de roses i muguets.

Restauraríem la fossana
i els materials carrejarem
per enllestir la sagristia
i allò que sigui més urgent.

L'ermita d'or que us farem ara,
de Muntanyans fulgent Estel,
l'ablaniran les flonges ales
del nostre cor i el nostre anhel,

i en la ruta lluminosa
de Vilafranca al Vendrell
hi haurà la porta d'or oberta
que del cel mostri el cancell.

Ermita de la Mare de Déu de Montanyans.
Foto: Josep Maria