21 de novembre: beat Romeu de Llívia. 22 de novembre: santa Cecília. 23 de novembre: sant Climent.

dilluns, 19 de novembre de 2018

Poema a la Mare de Déu de Lourdes. Arenys de Munt (Maresme, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—

La Mare de Déu de Lourdes a Arenys de Munt
Foto: La Mare de Déu a Catalunya

Entre el mar i la muntanya,
com guarnit carrer Major,
hi ha un rosari de viletes
flairejants de salabror.

Cadascuna, una riera,
i assegudes en tron d'or,
l'atzavara, la palmera,
l'opulent plàtan llustrós,

i begònies a les portes,
clavellines als balcons
i la fresca engrescadora
dels carrers regats de poc.

Quan a Arenys és d'arribada,
decantava cap al nord;
la riera enjogassada,
el pigall de cristall fos.

Cercaria la lligada
per les flors d'aquest bell pom
a l'ermita de la Verge,
Arca Santa de l'amor.

Trenta cases escampades
a mig aire dels racons
la proclamen per Princesa
i li branden el bressol.

Al rampeu de la solana,
ca n'Amar li feia lloc
i l'Ocella de la glòria
hi penjà el niu calentó.

No la troba cap ovella,
cap pastora ni pastor;
Subirans la llavorava
a les teles del seu cor...

Les espurnes de bellesa
que engalanen els tocoms;
albes clares, postes llargues
i el sagrat geni del bosc

d'una dolça veu cridaven
dia i nit, sense repòs,
que davalli la Regina
celestial de l'amor.

Els àngels assenyalaren
cap a Arenys un camí nou,
per ombratge a les voreres
fimbrejants branques de llor,

perfumats cedres del Líban
i oliveres del Sió,
que la Verge entès havia
aquell clam entendridor.

Quan hi passi la Formosa,
en fer el canvi de mansió,
pins i alzines d'amples ales
li seran tàlem d'honor.

Bogalment, dona Francesca
Sabater, vídua de Font,
donaria a mans besades
un retall gemat de bosc.

L'any mil nou-cents vint-i-quatre,
de febrer dia calmós,
començava amb gallardia
la creixença l'arbre pros.

No li feu murals ni tanques,
no li feu arcades, no;
no hi poseu llànties de plata
ni retaules de valor,

que la Verge sospirava
per gaudir del seu escó
el sopluig d'alguna espluga
ple de pau i serenor,

tal com era allà a la França
a mitjan segle dinou,
presentant-se a Bernardeta,
la vident de Soubirous.

Als dos mesos de maldar-hi,
treballant amb fe i ardor,
Subirans lluí en la hisenda
el recer de devoció.

De l'abril, el sisè dia,
cavalcant a tot galop,
matiner trucà a les portes
tot guarnit de rams i flocs.

Subirans es deixondia,
les campanes van al vol,
els damassos voleiaven
en finestres i balcons,

i del mar l'aura rullada,
i el camins de gom a gom
acompanyen la imatge
en solemne processó.

L'eco encara va pels aires
d'aquell dia venturós
i ens fa esment d'himnes gloriosos
de l'amor vessat a dolls,

de persones generoses
que uniren el seu nom
a la història joiosa
començada en aquell jorn.

Tindrà el nom de Verge Blanca,
que repetirà tothom,
voleiant, senyera estesa,
en l'esperit d'aquests tocoms.

Blanca la punta del coixí,
blancs els dits fins de la puntaire
i de l'onada el serrell fi
que fa allà baix el mar cantaire.

Blanca la flor del gessamí,
mantell brodat de la fontana;
blanca l'estepa de setí,
ric cobrellit de la muntanya,

i l'argent fos del rajolí,
el dring festós de l'ocellada,
l'estel d'espurnes del matí
i la claror de nova albada.

Us pregaríem, en finir,
de Subirans, oh, Verge Santa,
que pels esculls del llarg camí
ens feu la vida sempre blanca.



Mare de Déu de Lourdes de Subirans, a Arenys de Munt.
Foto de Marcel Puig Puig.


Goigs a sant Joan Baptista. Vilanova d'Escornalbou (Baix Camp, Tarragona).

GOIGS EN LLAOR DE SANT JOAN BAPTISTA EN LA SEVA DEGOLLACIÓ. PATRÓ DE LA PARRÒQUIA DE VILANOVA D'ESCORNALBOU, EN L'ARQUEBISBAT DE TARRAGONA.

Martiri de Sant Joan Baptista
Cantarem amb alegria
Vostra vida i Santedat;
Puix sou Sant Joan la Guia
del Fill de Deu humanát.

En son ventre us alcansáva
Vostra mare Elisabeth,
Mut vostre pare quedava
Per no creure el secret,
Que Déu li manifestava
Com a vostra Mare, pia.
...
Siau sempre l'advocát
Del poble de Vilanova,
Que en temps immemorial
Vos dedicá la Parròquia.
Guardeu sempre a sos fills
De l'infernal llebrosia.

Puix logràu tanta alegria
Per vostra gran Santedát;
Siau-nos a tòts de guia
Sant Joan nostre advocát.


Edició dels Goigs d'Antoni Sàbat i Aguilera.

Església parroquial de Sant Joan a Vilanova d'Escornalbou.
Foto: Jordi Gili.


diumenge, 18 de novembre de 2018

Goigs a la Mare de Déu del Carme

Mare de Déu del Carme a la Sagrada Família de Barcelona

Puix tan bona i poderosa
L'etern Pare us ha creada;
Protegiu-nos amorosa,
Del Carme Verge sagrada.

Espaiós, net i florit
Déu de Vós ne féu jardí,
Quan creant-vos, tot seguit
Les virtuts us infundí,
Amb la gràcia més copiosa
Més fecunda i més variada.

Jardí fóreu reservat,
On Jesús quan s'encarnà
Per salvar l'Humanitat
Tendre i pur de Vós brostà
De cent fulles com la rosa,
D'àngels i homes admirada.
...
Puix amb fe tan fervorosa
Us havem homenatjada;
Protegiu-nos amorosa,
Del Carme Verge sagrada.


Mare de Déu del Carme

dissabte, 17 de novembre de 2018

Goigs a sant Sebastià, patró de Barcelona.

GOIGS EN ALABANSA DEL GLORIOS CAVALLER Y MARTIR SANT SEBASTIÁ, PATRÓ DE BARCELONA, ADVOCAT CONTRA PESTILENCIA Y TOT MAL CONTAGIÓS.

Martiri de sant Sebastià
Catedral de Barcelona
Mártir sant molt singular,
suplicam vostra potencia,
vulláu a Jesús pregar,
nos guarde de pestilencia.

Vostra mare es de Milá,
vostre pare de Narbona;
en la cort Diocleciá
per capitá vos corona;
pero Vos, per Deu amar,
deixàu esta dependencia.
...
De Barcelona patró,
y singular advocat,
guardáu també a est Principat
ab vostra alta intercessió:
feu nos pugam preservar
de tal mal y tal dolencia.

Verge María sens par,
y Mare per excel·lencia:
vostre Fill vulláu pregar,
nos guarde de pestilencia.


Santa Tecla amb Sant Sebastià en el retaule de la seva capella a la Catedral de Barcelona.
Retaule de Sant Sebastià i Santa Tecla a la Catedral de Barcelona.
Fotos: monestirs.cat

divendres, 16 de novembre de 2018

Cant d'Advent: Senyor, us esperem...


Senyor, us esperem

1- Senyor, us esperem, 
i aquesta esperança ens és vida;
Vós sou per al mortal
la llum la sendera i la vida.
Us esperem Senyor! Us esperem Senyor!

Visquem plens d'esperança
que el Senyor ja és a prop.

2- Sabem que sou Amor,
i en Vós la nostra ànima espera;
en Vós hem de trobar
perdó per la nostra flaquesa.
Mostreu-nos el camí! Mostreu-nos el camí!
Visquem...

3- Que els pobles de tot el món
s'apleguin en la vostra Església,
i units en vostre Amor
segueixin del cel la drecera.
Hem de fer un món millor! Hem de fer un món millor!
Visquem...

4- Vós sou aquest germà
que espera el servei i amor nostres;
allò que per ell fem
serà el servei i amor vostres.
Amb joia us esperem! Amb joia us esperem!
Visquem... 



Goigs a la Mare de Déu del Remei. Balneari Montagut o Banys de Ribes a Campelles (Ripollès, Girona).

GOIGS DE LA VERGE DEL REMEI DELS BANYS DE RIBES DEL FRESSER

Mare de Déu del Remei
Verge sou Immaculada
sens pecat original:
Del Remei intitulada
Mare de Déu Eternal.

En la fresca vall de Ribes,
dins el nostre Pirineu,
una font hi ha d'aigües vives
que sou Vós, Mare de Déu;
clara font mai estroncada
de virtut medicinal.

Des de vostra humil capella,
dia i nit, oïu a pler
la ben dolça cantarella
que us refila el riu Fresser.
També us plau nostra cantada,
cant d'amor d'un cor lleal.
...
Escolteu, Verge sagrada,
nostre càntic filial:
Del Remei intitulada,
Mare de Déu Eternal.


Balneari Montagut al costat del riu Freser i la carretera a Ribes de Freser, municipi de Campelles.
Foto: A. Aguilera.
Ermita de la Verge del Remei a l'entorn del Balneari.
Foto: Instagram de l'Hotel Montagut.


dijous, 15 de novembre de 2018

Poema a la Mare de Déu de Joncadella. Sant Martí de Torroella (Bages, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—


Mare de Déu de Joncadella. Foto: josep-gps

I

Al mig de la planura,
perquè cap altra altura
no barri el nostre esguard,
parava la volada
l'Ocella davallada
del cel esbalandrat.

Les terres sense fites
cenyeixen d'orles riques
Cardener i Llobregat;
les terres de Manresa
la reben com Princesa,
el cor de bat a bat.

A l'hora de la calma
se us fica dins de l'ànima
la pau del pla extasiat,
i vers migjorn contempla
l'imponderable temple
de l'ínclit Montserrat.

Voltant la vella ermita,
Sant Iscle, com repica,
Mollet i Santpedor!
A l'altra banda es bada
rient Vilatorrada
del Cardener al balcó.

Al mig, com una estrella,
la flor de Joncadella
escampa la claror;
i el pla de Bages brilla,
ocell que s'esparpilla
tot just apuntar el jorn.

II

Ja fa manta centúria
que tota la planúria
fecunda amb la regor;
d'amor amb l'escarpella,
dels erms i la comella
cultiva els camps i els cors.

Gentil una pastora
llogada a can Besora,
que a un tret d'ací s'escau,
trobava una imatge
en cova del paratge
privada del cel blau.

Com el país rebria
l'obsequi de Maria
florint al seu jardí,
ben clar ho diu i palesa
l'ermita, flama encesa,
Estrella del matí.

I el floc de l'ermitoia,
de l'art romànic joia
dels segles llunyedans,
esdevingué ufanosa
església espaiosa
dels predis manresans.

Ben poca cosa en resta:
una porta xalesta
a banda de migjorn,
amb set belles arcades
que duen cisellades
de l'Esperit els dons.

Damunt d'aquesta soca
mil anys fa que rebrota
amb lluc sempre novell
i avui és tan formosa
gentil i olorosa
que apar un mirambell.

La nau ampla i senyora
amunt del cel s'arbora
amb arc de punt rodó;
cinc arcs torals l'aguanten
que dia i nit li canten
les cobles de l'amor.

Damunt del presbiteri
es bada en hemisferi
gloriosa Assumpció,
i uns angelets de festa
li posen a la testa
flairants rames de llor.

Galant i esvelta arcada
damunt l'altar enlairada
garlanda de l'abril:
nimbada de llum pura,
ens mostra l'obertura
solemne del cambril.

I en soli disposades
columnes adornades
de flors i rics relleus,
hi ha la santa Imatge,
de terra i cel miratge,
gentil Mare de Déu.

Si té la cara bruna,
com un retall de lluna
fulgeix el seu voltant,
i dues llargues trenes
davallen com ofrenes,
cascades de diamants.

Com joveneta Mare,
al braç serva i empara
la joia del Fillol,
més tendra que cap lliri
dels àmbits de l'Empiri
collits en sortir el sol.

De Mare i Fill emana
com doll d'una fontana
el gaudi a raig fet:
la joia i l'esperança
del cel en adenança
que a tots ens té promès.

Així, de Joncadella,
camins i passarel·la
no es veuen mai deserts;
de totes bandes vénen,
delit i amor els menen,
de joia ben reblerts.

Si arriben de migdia,
els donen el bon dia
les flors dels finestrals;
de flaires arborades,
enjoien les arcades
badius i basterrals.

A dins de la capella,
l'Estel de Joncadella
us mira tan clement
que tota melangia
de sobte s'esvaïa
i us passa el cansament.

Són pobles del districte
Manresa, ben adita,
Callús i Castellnou,
Sant Joan de Vilatorrada,
Torroella, l'Estrada
amb Fals, Claret i Ponts.

Parròquia fou, i honrada,
fins ésser desglossada
a últims del divuit,
que passa a Torroella,
mes resta la Poncella
que lleva el millor fruit.

Quan rep aquell ultratge,
el que a la Santa imatge
llevà casa i escon,
de tots sent enyorada,
sospira la diada
del gloriós retorn.

Només d'allí a Manresa,
la dolça, gran Princesa
i Reina de l'amor,
noranta-tres corones
de flors i d'herbes bones
rebia en el seu front.

D'esplèndida florida
no s'és pas exhaurida
la joia filial;
llavor que en bona terra
s'arrapa i s'aferra
l'esplet lleva bogal.

Regneu, oh Verge Santa,
del Pla estès sense tanca
en l'esbandit terrat:
el Cardener, la cinta;
el Montserrat, la pinta;
l'espill, el Llobregat.

L'amor dels fills corona
de les virtuts l'aroma;
per tron, el nostre cor.
Estel de Joncadella,
obriu-nos la portella
a l'hora de la mort.

Santuari de la Mare de Déu de Joncadella
Foto i més informació: los folloneros

Goigs a sant Pere. Sora (Osona, Barcelona).

GOIGS A LLAOR DE SANT PERE APÒSTOL PATRÓ DE SORA (BISBAT DE VIC).

Sant Pere apòstol
Per seguir, de prop, el Mestre,
heu llançat al llac les naus:
Amb el vostre Patronatge
farem sempre, amb Déu, les paus!

Al capçal dels solcs d'Osona,
arrambat al Ripollès,
i amb Els Munts per sentinella
amoixant el Lluçanès
fa mil anys que els cors desvetlla
el ning-nang d'un 'plec de claus'.

Són les claus del gran apòstol
que obre els panys d'un camí estret
al veïnatge gerd de Sora
que ha poblat aquest indret
que al recer d'un cel ubèrrim
viu, respira i s'ajau.
...



Església parroquial de Sant Pere de Sora.
Foto: Araceli Merino.