15 d'octubre: Santa Teresa de Jesús.
16 d'octubre: sant Galderic. 17 d'octubre: sant Ignasi d'Antioquia. 18 d'octubre: sant Lluc. 19 d'octubre: Mare de Déu de la Salut de Sabadell.

dilluns, 14 d’octubre de 2019

Cobles a la Mare de Déu del Carme. Santa Maria del Mar de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

COBLAS EN ALABANSA DE NOSTRE SENYORA DEL CARME. COFRADIA DE NUESTRA SEÑORA DEL CARMEN. SANTA MARIA DEL MAR. BARCELONA.

Mare de Déu del Carme a la Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona.
Foto: Lleo Puig.

Vos que sou Reyna Carmelitana
que als vostres Fills saludau,
vos sou la guia de la anima mia
y de tots los devots christians.

Ave Maria, sou concebuda
sense pecat original.

Vos sou la guia de la anima mia
y de tots los devots christians,
sou coronada Verge sagrada
de dotse estrellas molt brillants.

Sou coronada Verge sagrada
de dotse estrellas molt brillants,
tots los Angels y Arcangels
á vostres plantas van cantan.

Tots los Angels y Arcangels
á vostres plantas van cantan,
be sabeu vos Verge Maria
que tots los devots defensau.

Be sabeu vos Verge Maria
que tots los devots defensau,
tots los que portan lo escapulari
tenen defensa natural.

Tots los que portan lo escapulari
tenen defensa natural,
tots los dimecres y disaptes
al Purgatori devalláu.

Tots los dimecres y disaptes
al Purgatori devallau,
á buscar aquellas animetas
que donan á las vostras mans.

A buscar aquellas animetas
que donan á las vostras mans,
y las pujeu dalt á la Gloria
y al vostre fill las presentau.

Y las pujeu dalt á la Gloria
y al vostre fill las presentau,
lo vostre fill ab la cara alegre
se las ne puja al seu Palau.

Lo vostre fill ab la cara alegre
se las ne puja al seu Palau,
ara direm un Pare nostre
per los que estan en pecat mortal.

Ara direm un Pare nostre
per los que estan en pecat mortal,
y tambe una Ave Maria
per los que estan agonisant.

Dient una Salve á la sobredita Imatge se guanyan 360. dias de Indulgencia. concedits per los Bisbes de Catalunya.


Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

diumenge, 13 d’octubre de 2019

Goigs a sants Abdón i Sennén (en castellà). Picanya (Horta Oest, València).

SANTOS DE LA PIEDRA ABDON Y SENEN. ABOGADOS DE LOS LABRADORES CONTRA PIEDRA Y GRANIZO. IGLESIA PARROQUIAL DE PICAÑA. GOZOS.



Pues de Dios sois tan amados
y el que os sirve tanto medra,
Guardad los campos de piedra,
Abdón y Senén Sagrados.

Nobles persas eminentes,
Abdón y Senén, los dos
disteis la vida por Dios
en la batalla valientes:
siendo pasmo de las gentes,
al veros tan esforzados.
...
Con rendido corazón
ofrecemos nuestras mieses,
las plantas, frutos y reses,
bajo vuestra protección:
dadles pues la bendición
a los montes y sembrados.

Pues de todos sois amados,
y el que os sirve con Dios medra.
Guardad los campos de piedra,
Abdón y Senén sagrados.


Església de la Mare de Déu de Montserrat de Picanya, on es veneren els Sants de la Pedra.
Foto: Enrique Íñiguez Rodríguez.


dissabte, 12 d’octubre de 2019

Breu història de la Mare de Déu del Pilar

MARE DE DÉU DEL PILAR (12 D'OCTUBRE).
—Extret del llibret "La Missa de cada dia" de l'editorial Claret. Octubre 2019—.

Mare de Déu del Pilar.
Gravat antic procedent de l'Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
"Concediu-nos, per la seva intercessió, fortalesa en la fe, seguretat en l'esperança i constància en la caritat" (Col·lecta de la Missa).

HISTÒRIA DE L'ADVOCACIÓ

Primers segles: Una tradició molt arrelada a l'Aragó fa arribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis mateixos del cristianisme: Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar. I és que la Mare de Déu vol sempre, per a tothom, fortalesa i esperança.

1299, maig 27: En un document dels jurats de Saragossa als peregrins del santuari apareix el títol de "Santa Maria del Pilar".

Segle XII: Ja se celebra una festa en honor de la Mare de Déu del Pilar el 12 d'octubre, dia en què, segons sembla, se celebrava la festa de la dedicació del temple del Pilar.

1482, 1522, 1540, 1554, 1555: En els missals de la biblioteca del Capítol saragossà: "12 de octubre. Fiesta de la Dedicación de la iglesia de Santa María la Mayor y del Pilar".

1492, octubre 12: Cristòfol Colom arriba al continent americà i que ell creu que són les Índies.

Segle XVI: El Pilar esdevé un gran santuari marià de la Península Ibèrica, amb una irradiació vers l'Amèrica Llatina.

1640: S'escull el 12 d'octubre com a dia litúrgic de la celebració de l'aparició de la Mare de Déu del Pilar.

1642: Declarada patrona de la ciutat de Saragossa.

1681: Es posa la primera pedra del nou temple: s'hi inclou la santa capella conservant intacte l'assentament de la columna de la Mare de Déu. Les obres segueixen amb diverses vicissituds, fins que el 1872 s'acaben les capelles i les cúpules. Més tard s'hi afegiran les quatre torres, l'última el 1961.

1723: Havent-lo denegat diverses vegades, Benet XIV concedeix un ofici litúrgic propi del Pilar per a Saragossa.

Segle XIX: El papa Pius VII (1800-1823) estén l'ofici a tot l'Aragó.

Segle XIX: Pius IX (1846-1878) el ratifica per a tot l'Estat espanyol.

1911, octubre 12: Primera Festa de la Hispanidad, a proposta de la Casa de Amèrica de Barcelona, des de la qual els membres de la Lliga intentaven potenciar els contactes amb Amèrica del Sud, i que s'han iniciat amb el viatge d'empresaris i polítics catalans el 1903.

1958: S'institucionalitza la Fiesta Nacional de la Hispanidad.

Un altre gravat antic de la Mare de Déu del Pilar procedent de l'Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

Dreta sobre la columna,
ella brilla en la gran nau;
tot de llànties molt belles,
fent-li vetlla ençà i enllà,
ardoroses nit i dia
ofereixen dolça llum.
(Himne de Laudes)


Poema a la Mare de Déu del Remei. Flix (Ribera d'Ebre, Tarragona).

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el llibre "El trobador de la Mare de Déu, vol. II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008—.


Mare de Déu del Remei, a Flix

I

Tot tibat passa el riu Ebre
pel carrer Major de Flix;
veu les terres ressecades,
i els cultius esllengueïts

i amb retombs i xamosies
com un poltre presumit,
d'argent fi para la cinta
per davant dels murs antics.

El riu Ebre no valora
les gràcies del terric;
l'enlluerna la indústria
que li dóna més profit.

Sobirà com és d'Ibèria,
al bell punt d'arribar a Flix,
la corona muda en brida
i esdevé betes-i-fils.

De la part de Les Garrigues
davallava un altre riu
que les terres secaneres
ha tornat de regadiu.

Els esplets que més fecunda
les arrels tenen al pit;
d'ençà que el nou riu hi era
tot el món s'ha reverdit.

Dóna als joves ardidesa,
a les noies dóna encís,
i als cors de tots aboca
les dolçors del paradís.

Els retalls de terra nua
els transforma en un jardí
d'olorosa farigola,
de coscolls i romaní.

Romanins d'aquesta terra,
quina altra sentor teniu!,
de l'esperit sou la rialla,
de l'amor sou l'agaliu,

i del riu que us fertilitza
davallat del paradís
heu copiat la gentilesa
que més gran fa el vostre encís.

Per anar al cel a trobar-la
no tindríem prou delit;
per això la Reina excelsa
l'ha portada prop de Flix.

La sendera que hi duria,
de maragda o de marfil;
les pinedes l'adosseren
o els cendrosos arbequins.

Pels camins de La Bovera
vers el Nord, Garriga endins,
passarem manta collada,
dardarem fins dalt dels cims,

passarem sense parar-nos,
del Calvari el coll fornit
on la vista s'esparpella
davant l'absi arrodonit

d'una nau de Seu immensa
amb la volta a l'infinit,
per altar major, una cova
amb estors de gessamí.

A l'esquerra de la cova
redossada al cingle altiu,
de la Verge hi ha l'ermita,
de l'amor flama i caliu.

II

Un pastor d'aquestes terres
la trobava un bon matí
per senyals meravellosos
que ningú no pot capir.

Se'n va avall per la drecera
a explicar-ho tot seguit
als jurats i als templaris,
que senyors eren de Flix.

S'escampava la noticia,
s'exultava el vell país,
de Maials a La Bovera
per Granyena i els confins.

Des d'aquella hora sortosa
s'inundaren els camins
i dreceres arriscades
d'incomptables pelegrins.

De seguida li bastiren
un gran temple amb cambril
a la coma asserenada
del Calvari prop del pi.

Mes la imatge mil·lenària
que d'anyades sense fi
havia romàs a l'ombra
d'aquell cingle gegantí,

se'n volgué tornar a la cova
a darrera el gessamí
alegrada per les notes
del doll d'aigua cristal·lí.

Li van fer una nova ermita,
santuari gran i ric
que digués els privilegis
del Remei que honora Flix.

Al davant hi té una plaça,
al darrera el cingle ardit,
al costat la casa blanca
d'ermitans llar i abric.

Si de fora és tan vistosa
ho és molt més de part de dins;
amb columnes i arcades,
capitells ben reeixits,

i una cúpula s'enlaira,
de la flor escaient pistil
d'aquesta rosa de pedra,
que és guardó i gala de Flix.

De la imatge de la Verge,
qui en diria el bell estil?,
és de pedra policroma
i assoleix set pams i mig.

El somriure que s'enceta
al seu llavi carmesí
en fa un cel que s'esparpella
tot de sobte en fosca nit.

III

Dilluns de Pasqua Florida
ressonen tots els camins
de la joia sana i fresca
de milers de pelegrins.

Tot al llarg de les dreceres,
quan encara és fosca nit,
el trescar de la gentada
l'aire fresc fa retrunyir.

Alirets retallen l'aire
d'espinguets com a clarins,
que desvetllen les collades
els tossals i els torms veïns.

Altres alirets responen
d'altre i altres pelegrins;
i en la matinada alegre
que el bon sol va deixondint,

una germanor floria
entre la munió de fills
de la Reina i dolça Mare
que té el tron a prop de Flix.

Germanor de vells i joves,
de donzelles i fadrins,
lleidatans de Les Garrigues,
riberencs, tarragonins,

que es referma cada anyada
sota el signe de l'abril
al davant de la Madona
a les grades del cambril.

Amb la flaire de la rapa
dels levites arbequins
pugen dolces les pregàries,
es perceben els sospirs

i es fa aplega per l'anyada
de la pau que amara el pit
i a la glòria es donen cita
els vellets si els cal morir.

IV

Verge del Remei amada,
d'aquest cel jardí florit,
feu que amari la nostra ànima
la sentor del romaní

i ella ens dugui a la memòria
l'altre senderó florit
d'El Remei que entre muntanyes
se'n va dret a l'infinit.

Goigs a sant Cristòfol

GOIGS DEL GLORIÓS SANT CRISTÒFOL MÁRTIR.

Sant Cristòfol

Puig de Deu sou tan amat
Y gosáu de son repós;
Siau lo nostre advocat
Sant Cristófol gloriós.

Se monstrá tan lliberal
Ab Vos la naturalesa
Que en estatura y puresa
Feu no tingueseu igual;
Pregáu al Deu eternal
Se nos mostre piadós.
...
Eix poble que aquí postrat
Publica vostra virtut,
Per Vos espera salut
Miraulo ab pietat;
Lliuraunos de tempestat
En tot donaunos socós.

Puig gosa vostre bondat
Del celestial repós.
Siau lo nostre advocat
San Cristófol gloriós.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.


divendres, 11 d’octubre de 2019

Poema comentat de santa Teresa de Jesús (en castellà).

LETRILLA DE SANTA TERESA DE JESUS GLOSADA.

Santa Teresa de Jesús

Nada te turbe,
Nada te espante:
Todo se pasa,
Dios no se muda,
La paciencia
Todo lo alcanza,
Quien a Dios tiene,
Nada le falta:
Sólo Dios basta.
Eleva el pensamiento,
Al cielo sube,
Por nada te acongojes,
Nada te turbe.

Hazte por Jesucristo
Como ignorante,
Y venga lo que venga,
Nada te espante.

Ves la gloria del mundo?
Pues es muy falsa;
No hay en él cosa estable,
Todo se pasa.

Aspira tú a la eterna,
Que siempre dura,
Y aunque se pase todo,
Dios no se muda.

Ama al que sólo es bueno
Por excelencia;
Mas el amor se prueba
Con la paciencia.

Conserva la Fe viva,
Y ten confianza,
Que quien cree y espera,
Todo lo alcanza.

Cree, si eres tentado,
Que así conviene,
Y que vence al infierno
Quien a Dios tiene.

Nada le altera al justo,
Ni sobresalta;
Y como Dios es todo,
Nada le falta.

Viva sana Teresa,
La grande Santa,
Que endiosada decía:
Sólo Dios basta.

Edició commemorativa del IV centenari de la mort de Santa Teresa d'Àvila (1982); admirada patrona de Na Teresa Gibert Vda. Jujol. Text publicat a Barcelona per Impremta "Herederos Vida. Pla" l'any 1900. Dibuixos de l'arquitecte Josep M. Jujol (any 1931)

Goigs a sant Cristòfol, patró de Freixinet al municipi de Riner (Solsonès, Lleida).

GOIGS A LLOANÇA DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT CRISTÒFOL QUE ES VENERA A LA PARRÒQUIA DE FREIXINET DE RINER DEL BISBAT DE SOLSONA. LA SEVA FESTA: EL 10 DE JULIOL.

Sant Cristòfol al retaule de l'església de Freixinet (s. XVII).
Foto: la ruta del barroc.

Puix alcanseu tants honors
sent de Jesús molt amat;
Sant Cristòfol gloriós
deu-nos vostra caritat.

Cananeu Vós nasquéreu
i entre gentils educat,
en la Lycia meresquéreu
ser del cel adoctrinat;
abraçàreu fervorós
la fe del Crucificat.
...
Freixinet, que és venturós
de tenir-vos per patró,
en vostre cor bondadós
trobi sempre protecció;
derrameu vostres favors
sobre tot aquest veïnat.

Puix amb eterns resplendors
Jesús us ha coronat.
Sant Cristòfol gloriós
deu-nos vostra caritat.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

Església parroquial de Sant Cristòfol de Freixinet.
Foto: Isidre Blanc.
Interior de l'església.
Foto de Jordi Contijoch inclosa en el bloc Conèixer Catalunya.


dijous, 10 d’octubre de 2019

Goigs a la Mare de Déu del Bon Part. Basílica de Santa Maria del Mar de Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS DE NOSTRA SENYORA QUE BAIX LO TITOL DEL BON-PART ES VENERADA EN LA PARROQUIAL IGLESIA DE SANTA MARIA DEL MAR.

Mare de Déu del Bon Part

A qui vostra ajuda implora
may acudiu ab retart:
Verge santa del Bon-Part
siau nostra protectora.

Parir los Fills ab dolor
formá part de la sentencia,
que per sa desobediencia,
doná á Eva lo Criador;
de tal castich lo rigor
á tota mare atortora.
...
Lo dolor que no probáreu
quan parireu en Betlem,
cerca de Jerusalem
en lo Calvari apuráreu,
quant per fills nos acceptáreu
al sernos corredemptora.
...
Puig voleu ser invocada
ab aqueix titol gloriós,
en Vos trobian lo socós
la partéra y la prenyada;
una y altre deslliurada
felisment sia en sa hora.
...

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.