diumenge, 19 de maig de 2019

Goigs a l'Arcàngel sant Miquel. Sant Miquel del Corb a Les Preses (Garrotxa, Girona).

GOIGS DEL GLORIOS SANT MIQUEL ARCANGEL. Any 1952.

Sant Miquel Arcàngel

De l'Església protector
Zelós, fervorós i fiel:
Del Lloc del Corp defensor
Siau Arcàngel Sant Miquel.

Ea gran poble Cristià,
Armat surt, entra en campanya,
Que amb tot ordre i santa manya
Venceràs al cruel tirà;
No temis que amb tu estarà
El gran arcàngel del Cel.

Aquest príncep invencible
Tropes sens número té
I uns grans Generals també
Per véncer l'infern terrible;
Després d'éll irresistibles
Son un Gabriel, un Rafel.
...
Puig que sou lo protector
De l'Església i de tot fiel:
Del Lloc del Corp defensor
siau Arcàngel Sant Miquel.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Ermita de Sant Miquel del Corb, a la Vall del Corb, municipi de Les Preses.
Foto: Josep Maria.


dissabte, 18 de maig de 2019

Goigs a sant Miquel, patró de Cervià de Les Garrigues (Garrigues, Lleida).

GOIGS EN LLAOR DE L'ARCÀNGEL SANT MIQUEL PATRÓ DE CERVIÀ, ARQUEBISBAT DE TARRAGONA.

L'Arcàngel sant Miquel

Ja que Déu vos ha donat
tan poder en terra i cel:
Busquem tots per Advocat
a l'Arcàngel Sant Miquel.

Un exèrcit numerós
d'Esperits, Deu va formâ,
i de tots os nombrâ a Vos
per a ser-ne'l capitâ,
deixant sempre ben provat
vostre mèrit i gran zel.
...
Tant en jorns de fam i aixut
com en guerres i en tot mal,
Cervià a Vos humil acut
des de temps immemorial;
i el que vol, sempre ha alcançat
si ho demana amb cor fidel.

Puig que un lloc tan enlairat
ocupeu a dalt del cel:
Busquem tots per Advocat
al Arcàngel Sant Miquel.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona
Església parroquial de Sant Miquel a Cervià de les Garrigues.
Foto: espairoux.com


divendres, 17 de maig de 2019

Poema a la Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni (Vallès Oriental, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—


Mare de Déu del Puig de Bellver o del Socors

I

Al jardí de Sant Celoni
si n'hi havia un arbre pros
que les branques estenia
pel damunt d'un turó airós.

De la fruita que llevava,
emmelava tots els cors;
amb la fruita regalada,
que és la fruita de l'amor.

El Tordera, jovenívol,
del país hereu sortós,
a bursades duu pressívol
rams i fruites dels seus horts.

La riera l'Olzinelles
amb rivets de plata i or,
Vallgorguina amb penjarelles,
que és del cel un ric tresor,

enriquien la hisenda
que enlairava en el turó
aquell arbre de fatxenda
de la Verge del Socors.

Sant Celoni, amb ufania,
escampava el seu renom,
retraient la bogalia
de la Verge del cor dolç.

II

El tossal de Bellver s'alça
per la banda de sol post;
hi florien unes flames
que el cobrien tot de flocs.

S'encenien els dissabtes
tan bell punt es feia fosc,
i els herbeis i pampoleres
esmaltaven vius colors.

Quan la gent hi acudien,
apuntant que n'era el jorn,
ni una engruna no trobaven
de cremall, cendra ni foc.

El Tordera, amb galania,
més folgats feia els retombs;
el Montseny, de les fagedes,
s'abillava amb els mantons.

El Montnegre s'aclaria
i prenia un posat dolç,
com natura quan espera
el moment de sortir el sol.

La que arribà fou la Verge,
fresc i tendre Gladiol,
que entre el Montseny i el Montnegre
ha volgut tenir el seu tron.

Sant Celoni, que entenia
el missatge entenedor,
li oferia per estada
un cenacle petitó.

El renom del santuari
terra enllà emprenia el vol,
per la Selva selvatana
i el Vallès ample i rumbós.

Hi vingueren a volades
com esbarts de rossinyols
traginers de l'alegria,
firataires de l'amor.

Si restava buit el temple
a l'hora de fer-se fosc,
hi vindrien les ocelles
del seràfic Pobrissó

que, enardides, cantarien
bells cantars, de nit i jorn.
Amb els caputxins, l'ermita
va ser un estoig de dolçor.

Caputxins de Sant Celoni,
de la Verge trobadors,
les cançons que li dictàreu
han deixat un rastre d'or.

III

Al començ del disset segle,
van deixar el monestir
i avallet, més prop de vila,
un de nou en van bastir.

Les florides voravies
s'emboscaren del camí
i emmudiren les campanes
que brandaven en la nit.

La imatge de la Verge,
d'alabastre del més fi,
el torb enllà s'emportava
per mai més tornar a venir.

Al lloc de la Verge blanca
varen col·locar al cambril
de xiprer una rica talla
policroma i noble estil.

Els devots apuntalaren
els enderrocs produïts;
del temps afrós, les injúries
treballaren amb més pit

fins a deixar el santuari
amb posat de cementir:
l'ambient fa irrespirable
la flor negra de l'oblit.

Mes la vila progressiva
amb ravals, balcons florits,
campanars i xemeneies
vers el cel net i esbandit,

escampa la gallardia
en aquest flairós jardí,
menys l'ermita de la Verge,
que tremola dalt del cim

esperant una centella
o l'embat d'un terbolí
que, com soca corsecada,
l'arrabassi compassiu.

Les finestres, paredades;
murs i ràfecs, a bocins,
i les voltes, esfondrades,
i els retaules, pels camins.

Baixem d'esma de l'ermita,
no voldríem sentir els crits
dels fonolls i farigoles
que, entre planys, feien així:

"Si no torna la Marona,
s'ha acabat nostre florir,
i ens serà fossa i mortalla
l'esbarzer rebordonit."

Al comiat de les ruïnes,
vola i vola el nostre esperit
per les crestes enyorívoles
amb mantells de faig i pi.

Una estela ens guiaria
al temple santceloní,
on la imatge trobaríem
en un magnífic cambril

desitjosa de tornar-se'n
a l'hostal del serení
per a dir als fills que l'enyoren:
"Fills del cor, veniu a mi,
i del palau de la glòria
ja sereu a mig camí."

Ermita de la Mare de Déu del Puig de Bellver, a sant Celoni.
Foto: Lo bandit
El primer document que esmenta l'ermita de la Mare de Déu del Puig, al cim del Puig de Bellver, és de 1526. Entre 1582 i 1618 s'hi va establir una comunitat de monjos caputxins, que van marxar després de construir un convent nou més a prop del poble. La capella es va reedificar entre 1919 i 1935. Després dels desastres de la Guerra Civil, es va rehabilitar a començaments dels anys seixanta, sota la direcció dels arquitectes Joan Bergós i Eugeni Rosich, i s'hi va afegir l'obelisc-campanar que la singularitza (1962) i el pòrtic (1964). La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.
Suposem que l'autor del poema no va veure encara la reconstrucció i per això clama per les ruïnes que va trobar.


Goigs a la Mare de Déu del Remei. Santa Coloma (Andorra).

GOIGS EN LLOANÇA DE NOSTRA SENYORA DEL REMEI VENERADA DE MOLT ANTIC EN L'ESGLESIA DE SANTA COLOMA DEL LLOC DE SANTA COLOMA D'ANDORRA LA VELLA. Any 1935.

Mare de Déu del Remei. Romànica.
Santa Coloma d'Andorra. Foto: Josep Maria.

Puix regnau sobre los Sants,
excel·lent i vencedora:
Per los vostres goigs tan grans
dau-nos prest remei, Senyora.

Remeiau per goig, Princesa,
de l'Arcàngel Gabriel;
remeiau-nos amb prestesa,
mirau nostre mal cruel;
remeiau amb vostres mans,
puix lo Fill tant Vos honora.
...
Remeiau, per ésser Assumpta
en los Cels amb gran honor;
remeiau, puix tant conjuncta
sou amb Déu Nostre Senyor;
remeiau los nostres danys
que tenim de cada hora.

Remeiau i dau la pau
als devots que Vos imploren:
Per los vostres goigs tan grans
dau-nos prest remei, Senyora.

Font: Universitat de Perpinyà.

Foto: Josep Maria


dijous, 16 de maig de 2019

Oració a la Mare de Déu, de sant Germà

Mare de Déu de Rialb. Hostal Rialb (Queralbs, Ripollès).
Molt a prop de l'entrada a les Coves de Rialb.

Oh! Estimada meva, Vós que sou la única consolació que rebo de Déu, Vós que sou la celestial rosada que doneu refrigeri a les meves penes, Vós que sou la llum de la meva ànima, quan està voltada de tenebres, Vós que em sou guia en els meus camins, fortalesa en les fragilitats, tresor en la meva pobresa, remei en les malalties, consol en el meu plor, refugi en les meves misèries i esperança de la meva salvació: ateneu les pregàries que us faig, tingueu pietat de mi, com convé a la Mare d'un Déu que té tant d'amor als homes. Concediu-me tot el que us demano, defensa i alegria nostra!
Feu-me digne de fruir d'aquella gran felicitat que fruïu en el cel. Sí, Senyora meva, refugi meu, vida meva, auxili meu, defensa meva, fortalesa meva, alegria meva, esperança meva, feu que vingui amb Vós al paradís.
Jo sé que essent la Mare de Déu, bé m'ho podeu obtenir, si voleu. Oh Maria, Vós sou omnipotent per salvar els pecadors, i no us cal altra recomanació, puix que sou la Mare de la Vida verdadera.

.

Goigs a sant Jordi. Sant Jordi Desvalls (Gironès, Girona).

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS MÁRTIR SANT JORDI PATRÓ DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA QUE ES VENERA AL BISBAT DE GIRONA A LA ESGLESIA DE S. JORDI DESVALLS. Any 1954.

Sant Jordi

Puix al Cel sou elevat
a gosar d'etern repòs,
Jordi, màrtir gloriós,
afavoriu nostre llar.

Cavaller sou elegit
de llinatge de valor,
com demostrà vostre pit
davant de l'Emperador;
que als cristians, amb rigor,
los donava mort atròs.

Vençut un dragó terrestre
al infernal envestiu,
i per lluitar més destre
la vostra vida avorriu.
La riquesa repartiu
entre pobres, amorós.
...

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

El poble de Sant Jordi Desvalls amb l'església parroquial de Sant Jordi.


dimecres, 15 de maig de 2019

A la Mare de Déu: la "Salve" o "Déu vos salve, Reina i Mare"

Mare de Déu de la Rosa, "del niño peinadico"

Déu vos salve, Reina i Mare de misericòrdia,
vida, dolcesa i esperança nostra.
Déu vos salve. A Vós cridem els desterrats fills d'Eva;
a Vós sospirem, gemint i plorant en aquesta vall de llàgrimes.
Ara doncs, advocada nostra, eixos ulls vostres, tan misericordiosos, gireu-los envers nosaltres;
i després d'aquest exili, mostreu-nos Jesús, fruit beneït del vostre sant ventre.
O clementíssima, o pietosa, o dolça sempre Verge Maria!

V. Pregueu per nosaltres, santa Mare de Déu,
R. Perquè siguem dignes de les promeses de nostre Senyor Jesucrist. Amén.

Música de Ll. Romeu


.

Goigs a sant Gregori d'Ostia (en castellà). Sitges (Garraf, Barcelona).

GOZOS DE S. GREGORIO, OBISPO DE OSTIA, ABOGADO CONTRA LA ARUGA, Y DEMÁS INSECTOS, QUE PIERDEN LAS VIÑAS Y LOS CAMPOS.

Sant Gregori d'Ostia, patró d'Alcoy i advocat contra la llagosta.

De santidad sois portento
y en prodigios asombroso;
Valganos tu valimento
San Gregorio glorioso.

En Italia aunque naciste
para ser la luz del mundo,
joven de el os desprendisteis
sin caer en el profundo
de sus vicios, cuyo viento
apesta el más orgulloso.
...
Plaga de escarabajos
padecía esta Villa,
y acudiendo en sus trabajos,
doblando a Vos su rodilla;
se salió como el viento
todo insecto dañoso.

En todo acontecimiento
Vos que sois tan poderoso,
valganos tu valimento
San Gregorio glorioso.


Mn. Santiago Casanova fa el següent comentari a aquests Goigs:
Aquests Goigs van ser facilitats pel senyor Josep Pagès i Busom, membre de l'equip d'organistes de la Parròquia de Sitges i President d'Amics de l'Orgue. Són extrets de l'arxiu d'aquesta Associació, i probablement supervivents de l'Arxiu Parroquial destruït amb motiu de la persecució religiosa (1936-1939).
La lletra escrita en castellà insinua que són una còpia adaptada per cantar-se aquí, ja que fa referència a la plaga d'escarbató que destruïa les vinyes d'Aiguadolç; llavors es feren "rogatives" demanant a Déu, per intercessió de sant Gregori, la desaparició de la plaga. També, llavors, el sitgetà "Ventura de l'Era" erigí la creu coneguda per la "Creu dels escarabats", que ha estat ubicada en tres diferents llocs, i regalà una imatge de sant Gregori d'Ostia, que es venerava a l'altar major de la parròquia fins la destrucció del 1936.