diumenge, 25 d’agost de 2019

Goigs al màrtir sant Irineu. Santpedor (Bages, Barcelona).

GOIGS DEL GLORIÓS SANT IRINEU, MÀRTIR QUE 'S VENERA EN L'IGLESIA PARROQUIAL DE SANT-PEDOR.

Reliquiari de Sant Irineu màrtir, a Santpedor

Puig del cel enviau socós
Màrtir Benaventurat;
Siau lo nostre advocat
Sant Irineu gloriós.

A Roma, ciutat sagrada,
donà vostra caritat
exemples de santedat
en humilitat fundada;
deixant-la calificada
amb afecte fervorós.
...
Mirau doncs amb ulls d'amor,
Màrtir sant, màrtir sagrat,
Màrtir benaventurat
la vila de Sant-pedor
que guarda lo ric tresor
de vostre Cos miraculós.



Església parroquial de Sant Pere de Santpedor
Foto: Enric


dissabte, 24 d’agost de 2019

Goigs a sant Bartomeu. Vidrà (Osona, Barcelona).

GOIGS AL GLORIÓS APÒSTOL SANT BARTOMEU QUE ES VENERA EN L'ERMITA DE SANT BARTOMEU DE COVILDASES AL MUNICIPI DE VIDRÀ.

L'apòstol sant Bartomeu

Cantarem a Vós llaors
puix que grans les mereixeu.
Pregueu pels pecadors
gloriós Sant Bartomeu.

Apòstol sou singular,
molt amat de Jesucrist
i no es pot dir ni comptar
com santament l'heu servit
Vós féreu convertir
molta gent al servei seu,
els falsos Déus destruir
gloriós Sant Bartomeu.
...
I per què fos més plaent
a Jesús vostre servir
volguereu passar turment
i amb mort cruel morir.
Passàreu molts dolors
retent l'esperit a Déu.

Puix teniu gran dignitat
en el judici de Déu.
Siau nostre advocat
gloriós Sant Bartomeu.


Ermita de Sant Bartomeu de Covildases (Vidrà). Foto: EliziR.

Foto: torrapipes


Goigs a sant Isidre. La Pinya a La Vall d'en Bas (Garrotxa, Girona).

GOIGS DE ST. ISIDRE LLAURADOR PER A LA PARRÒQUIA DE LA PINYA. BISBAT DE GIRONA. Any 1955.

Sant Isidre Llaurador

Per les virtuts que heu sembrades
en el camp de nostre cor:
Deu-nos Fe i bones anyades
Sant Isidre Llaurador.

Madrid, vila coronada,
us donava un humil brés;
sou viola esbadiada
entre palaus i vergés.
Les roses més perfumades
ara envegen vostre olor.
...
De La Pinya i sa contrada,
sigueu sempre nort i escut;
feu-nos lluny la pedregada
i deu-nos feina i salut.
Que en nostres llars estimades,
no hi niï mai cap rencor.

En l'última estrofa s'ha tatxat "La Pinya" i s'ha escrit "Mallol". Això indica que aquests mateixos goigs també es canten o cataven en la veïna parròquia d'El Mallol.
Font dels Goigs: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Església de Santa Maria de La Pinya a La Vall d'en Bas.
Foto: Josep Maria.


divendres, 23 d’agost de 2019

Goigs a santa Maria Magdalena. La Cellera de Ter (La Selva, Girona).

GOIGS DE SANTA MAGDALENA QUE ES CANTEN AL TERME* DE LA SELLERA. BISBAT DE GIRONA. Any 1954.

Santa Magdalena

Gloriosa Magdalena
Perdonada pel Senyor:
Pregau perquè el pecador
tinga del pecat esmena.

De Betania en l'antic poble,
no lluny de Jerusalem,
nasquéreu, com tots sabem
de niçaga clara i noble;
amb Llàtzer i Marta serena
sòu unida en germanor.
...
Per tot mal, a Vós acut
La Sol·lera, amb gran consol
a la ermita, prop del sol
per cercar el bé perdut,
gloriosa Magdalena
sou l'advocada mellor.

Rebeu com a humil ofrena
aquest prec que surt del cor:
Pregau perquè el pecador
tinga del pecat esmena.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.

* No he trobat cap capella o ermita al terme de La Cellera on es veneri a Santa Magdalena, sí en pobles veïns. Atribueixo aquesta devoció a l'església parroquial.

.

Goigs a sant Vicenç Ferrer (en castellà)

GOZOS AL VALENCIANO APÓSTOL DE EUROPA SAN VICENTE FERRER.

Sant Vicenç Ferrer, nascut a València el 1350. Es celebra el dia 5 d'abril.
Ceràmica en el retaule de l'Ermita de la Mare de Déu de Muntanyans (Sant Marçal, Alt Penedès). Retall d'una foto de 11299883.

Pues con su divina mano
os tocó el rostro el Señor:
Sednos Padre y defensor,
Sacro Apóstol valenciano.

El profético desvelo
del Aguila Evangelista,
con su penetrante vista
os vió volar por el cielo:
Angel y Predicador
del juicio final cercano.
...
Angel, Profeta, Doctor,
y anunciador del juicio,
sed con Valencia propicio,
de quien sois lustre y honor,
y alcanzadnos del Señor
la salud por vuestra mano.





dijous, 22 d’agost de 2019

Poema a la Mare de Déu de la Muntanya. Caregue (Pallars Sobirà, Lleida)

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—


Mare de Déu de la Muntanya de Caregue original (s. XIII), al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell. Foto: Josep Maria.

I

Cantarem sens defallença
per les planes i les valls,
els amors que els cors arbora
de magnats i de vassalls.

Els palaus són sumptuosos
per les aures bressolats;
la Madona que els habita
de virtuts els ha daurat.

El que s'alça a la Muntanya
rodejat de majestat,
de tan gran i bell com era,
ha alentit el nostre pas.

Té per planta la vall d'Àssua
meravella del Pallars,
per murals, altes carenes,
per cobrir, el cel estrellat.

Per fer l'absis que li esqueia,
prop del cel, han encaixat
El Peguera greu i altívol,
El Montseny i Els Encantats.

Té per llànties de plata,
un esbart copiós d'estanys
i per frisos que l'adornen,
un ramat de blancs isards.

El Noguera obre la porta
del cancell, allí a Rialp;
un castell cada dovella
sobre els núvols alzinat.

Deu retaules l'enriqueixen
per les aules laterals
que la mà del temps forjava
amassats d'agre terral.

Son, Llessui, Bernui i Sorre,
Altron, Surp, Olb i Escàs
i la vila de Caregue
majorala de l'esbart.

Les figures del retaule,
cavallers, nobles, abats,
més que més, els de Bellera
amb hisendes, furs i llars.

Entremig de prats llustrosos,
rondinaires xaragalls
i la gent que sempre evoquen
la noblesa de la vall.

Al cambril de l'ampla ermita
dirigim porucs el pas
i a la Reina que ens hi espera
li direm si fa o no fa:

II

De Caregue, Flor de la Muntanya,
d'aquest cel, Estrella radiant,
de la Vall d'Àssua causa d'alegria,
honra eterna i glòria dels Pallars.

Sent tan gran la vostra Senyoria,
tan immens i gran el vostre cor,
dins d'un arç la imatge descobria
ple de goig el bou d'un gai pastor.

L'esbarzer en roses convertia
els espins, les móres, en fruits d'or,
que tot l'any la vida endolcirien
amb el doll de cèliques dolçors.

Ben de grat, dintre el sarró us duria
a Caregue, a Escàs o a Altron;
Vós a dalt, al peu de la muntanya,
vau voler, cara al vent, llar i escon.

Els magnats a l'ensems us ofrenen
bogalment el millor del tresor:
exaccions, delmes i prebendes,
amb els fruits més dolços de cada hort.

Els aplecs de Caregue a l'ermita,
l'endemà de la festa Major,
els parents duu als peus de la Verge
com tribut filial de l'amor.

Els oficis, encens i cantúries,
processons, ofertori i sermó.
El pa, el vi i la coca ensucrada,
de la vall refarien la unió.

A l'aplec de la vall no hi manquéssiu,
l'últim dia de maig lluminós;
les floringues cobreixen les roques,
els barrancs fan el can més festós.

El serrat de Pedrera s'exulta
el xargall de Riés remorós,
i l'ermet del davant, que la Verge
converteix en un prat lluminós.

El riuet Sant Antoni refila
mentre besa humilment els vells murs
i les bordes tocant a l'ermita
les prebendes evoquen i els furs.

Majestat, quietud i grandesa,
al voltant de la Verge triomfant,
al caient de la tarda daurada,
doneu ala, si us plau al meu cant.

III

Adéu Verge muntanyana,
de Caregue dolça Llum,
si els castells de la vall d'Àssua
l'oblit blega i els consum,

si els Artals i els Balleres
van passar sens deixar un solc,
heu deixat Vós una estela
que de dret ens durà al port.

Quan tornem a terra baixa,
vostra imatge dintre el pit,
us veurem a la muntanya
com un grèvol tot florit,

i us direm plens d'enyorança:
les muntanyes abaixeu,
que la vida ens és amarga
lluny de Vós, Mare de Déu.

Prat florit de la vall d'Àssua,
pelló blanc, bresca de mel,
que, veient.vos a la cara,
no ens caldria cap més cel.

Goigs a sant Cristòfol, patró de Lliçà de Vall (Vallès Oriental, Barcelona).

GOIGS DEL GLORIÓS MÁRTIR SANT CRISTOFOL, PATRÓ DE LLISÁ DE VALL, BISBAT DE BARCELONA. Any 1941.

Sant Cristòfol

Cantarem ab gran amor,
puig llum del mon sou estat:
pregau per nos al Senyor
Cristofol mártir sagrat.

De Canaan vos ne anareu
en Lycia per predicar,
á Jesuchrist vos pregareu
queus deixás perseverar,
una veu del cel oireu
en lo riu ves aviat.

Era el riu tan caudalós
que hi moria molt gent
pero en esserhi vos
los passaveu librement,
era de Deu molt placent
per ser gran la caritat.
...
Puig estau gosant de Deu
Mártir benaventurat:
pregau per nos al Senyor
Cristofol mártir sagrat.

Font: Arxiu Josep Companys Plana de Tarragona.
Església de Sant Cristòfol a Lliçà de Vall
Foto: Catalunya Medieval


dimecres, 21 d’agost de 2019

Cançó de Maig a la Mare de Déu

CANÇÓ DE MAIG, de mossèn Miquel Costa i Llobera.
Escrit a Pollença entre el 14 de maig i el 27 de juliol de 1901. 

Mare de Déu del Claustre de Poblet. Foto: Àngela Llop.

Cantau, oh cors! Somriu la Primavera,
i amb son encís de germinal virtut
fa rebrollar les fonts de joventut
pel món ja vell, com en sa edat primera.

Sembla que tot, en un suprem esforç,
tornar al temps del Paradís voldria;
i el preludi ne canta amb l'harmonia
d'aigües, celísties, aucellada i flors.

Sembla que tot l'aspiració pregona
a una bellesa intacta, virginal,
com a l'amor més tendra i maternal,
dins aqueix himne que ara el Maig entona.

I bé t'aclama sense mot precís
l'himne suau que la natura eleva,
oh reina dolça de les flors, oh Eva,
lliri suprem i cor del Paradís!

Mes ai! si el cor humà, com la natura,
demana una Eva —puritat i amor—
també la vol que sàpia de dolor,
que amb plor suau li calmi l'amargura.

I veu's aquí dins la claror de Déu
la Verge mare, l'única perfecta,
suprema creació d'un Déu poeta,
qui, fent-se home, volgué esser fill seu.

Vestint de sol, d'estrelles coronada
i amb la lluna a sos peus, fulgura en pau,
com a la mare del ver Déu escau
triomfadora, sublim, immaculada.

Però sos ulls inclina compassius,
màrtir un temps de llàgrimes ungida,
que en sacrifici, de dolor transida,
se féu tots els humans fills adoptius.

Mare de Déu és tota santa i pura,
Mare nostra sofrí, i tota és perdó:
tal respon a la humana aspiració
la que excedeix tota real criatura.

Ella, primera en el consell etern,
conjunta està amb la Trinitat divina,
i a sa triple corona tot s'inclina,
cels, mons, abismes i el mateix infern.

Flor de la terra i de la sang humana,
domina els cors de cèlics esperits,
que tots la canten, i a son nom rendits
la proclamen per Reina sobirana.

De l'univers portant-li nous tributs,
arreu li fan de missatgers els Àngels;
li formen cort esplèndida els Arcàngels;
la perfumen extàtiques Virtuts.

Dominacions per patges li assisteixen;
i unint-se Principats i Potestats,
armes de llum i ceptres mai trencats
allà a sos peus eternament rendeixen.

Son pensament esglaia els Querubins,
Trones remunten sa triomfal cadira,
i de la flama que son cor respira
reben ardor més pura els Serafins.

Per Reina de cascun tots proclamen
els ordres dels humans glorificats:
Patriarques i Profetes inspirats
amb l'estre bíblic d'Israel l'aclamen;

i els Apòstols de Crist reveladors
Mestra l'exalcen, i per tot l'empiri
li fan ofrena de la palma o el lliri
Màrtirs, Verges, Ascetes, Confessors...

Ella també en la vall de l'enyorança
regna en les flames d'expiador turment:
son nom hi calma el sospirar pacient
fent-hi surar l'arc iris de sa aliança.

Oh! i en la terra de viadors mortals
res com ta imatge nos atreu, Maria,
estel d'amor que a l'auba i l'agonia
nos umpl amb rou de cel els llagrimals.

Estrella ets tu de l'auba anunciadora
del Sol de la justícia, que és ton Fill,
i ton afecte sobre el cor senzill
de l'amor de Jesús és ja l'aurora.

L'angèlic riure de l'infant és teu,
teu és el plor d'amarga penitència.
Tu dónes l'últim raig a la consciència
del qui en tenebres va fugint de Déu.

Per tu el desesperat veu l'esperança,
oh refugi segur de pecadors!
i tot l'estol dels humanals dolors,
oh conhort d'afligits!, per tu s'amansa.

A tu del vell, la viuda i l'orfenet,
rebuig del món, la súplica es lamenta:
a tu, de pena i goig per confidenta,
la vida aboca son més viu secret.

Ton nom escampa, pregonant tes glòries
també el cor gegantí de les nacions,
i tremolant en els antics penons
te saluda l'estol de les victòries.

Per viles, puigs, riberes i tossals,
t'alça la terra beneïts santuaris;
i, poemes de pedra llegendaris,
canten de tu les velles catedrals.

Oh Verge Mare! com per temps enrera,
encara avui la nostra pàtria et sent.
Oh estel d'aquesta pàtria renaixent,
fes-la florir en nova primavera!