CANÇÓ DE MAIG, de mossèn Miquel Costa i Llobera.
Escrit a Pollença entre el 14 de maig i el 27 de juliol de 1901.
Cantau, oh cors! Somriu la Primavera,
i amb son encís de germinal virtut
fa rebrollar les fonts de joventut
pel món ja vell, com en sa edat primera.
Sembla que tot, en un suprem esforç,
tornar al temps del Paradís voldria;
i el preludi ne canta amb l'harmonia
d'aigües, celísties, aucellada i flors.
Sembla que tot l'aspiració pregona
a una bellesa intacta, virginal,
com a l'amor més tendra i maternal,
dins aqueix himne que ara el Maig entona.
I bé t'aclama sense mot precís
l'himne suau que la natura eleva,
oh reina dolça de les flors, oh Eva,
lliri suprem i cor del Paradís!
Mes ai! si el cor humà, com la natura,
demana una Eva —puritat i amor—
també la vol que sàpia de dolor,
que amb plor suau li calmi l'amargura.
I veu's aquí dins la claror de Déu
la Verge mare, l'única perfecta,
suprema creació d'un Déu poeta,
qui, fent-se home, volgué esser fill seu.
Vestint de sol, d'estrelles coronada
i amb la lluna a sos peus, fulgura en pau,
com a la mare del ver Déu escau
triomfadora, sublim, immaculada.
Però sos ulls inclina compassius,
màrtir un temps de llàgrimes ungida,
que en sacrifici, de dolor transida,
se féu tots els humans fills adoptius.
Mare de Déu és tota santa i pura,
Mare nostra sofrí, i tota és perdó:
tal respon a la humana aspiració
la que excedeix tota real criatura.
Ella, primera en el consell etern,
conjunta està amb la Trinitat divina,
i a sa triple corona tot s'inclina,
cels, mons, abismes i el mateix infern.
Flor de la terra i de la sang humana,
domina els cors de cèlics esperits,
que tots la canten, i a son nom rendits
la proclamen per Reina sobirana.
De l'univers portant-li nous tributs,
arreu li fan de missatgers els Àngels;
li formen cort esplèndida els Arcàngels;
la perfumen extàtiques Virtuts.
Dominacions per patges li assisteixen;
i unint-se Principats i Potestats,
armes de llum i ceptres mai trencats
allà a sos peus eternament rendeixen.
Son pensament esglaia els Querubins,
Trones remunten sa triomfal cadira,
i de la flama que son cor respira
reben ardor més pura els Serafins.
Per Reina de cascun tots proclamen
els ordres dels humans glorificats:
Patriarques i Profetes inspirats
amb l'estre bíblic d'Israel l'aclamen;
i els Apòstols de Crist reveladors
Mestra l'exalcen, i per tot l'empiri
li fan ofrena de la palma o el lliri
Màrtirs, Verges, Ascetes, Confessors...
Ella també en la vall de l'enyorança
regna en les flames d'expiador turment:
son nom hi calma el sospirar pacient
fent-hi surar l'arc iris de sa aliança.
Oh! i en la terra de viadors mortals
res com ta imatge nos atreu, Maria,
estel d'amor que a l'auba i l'agonia
nos umpl amb rou de cel els llagrimals.
Estrella ets tu de l'auba anunciadora
del Sol de la justícia, que és ton Fill,
i ton afecte sobre el cor senzill
de l'amor de Jesús és ja l'aurora.
L'angèlic riure de l'infant és teu,
teu és el plor d'amarga penitència.
Tu dónes l'últim raig a la consciència
del qui en tenebres va fugint de Déu.
Per tu el desesperat veu l'esperança,
oh refugi segur de pecadors!
i tot l'estol dels humanals dolors,
oh conhort d'afligits!, per tu s'amansa.
A tu del vell, la viuda i l'orfenet,
rebuig del món, la súplica es lamenta:
a tu, de pena i goig per confidenta,
la vida aboca son més viu secret.
Ton nom escampa, pregonant tes glòries
també el cor gegantí de les nacions,
i tremolant en els antics penons
te saluda l'estol de les victòries.
Per viles, puigs, riberes i tossals,
t'alça la terra beneïts santuaris;
i, poemes de pedra llegendaris,
canten de tu les velles catedrals.
Oh Verge Mare! com per temps enrera,
encara avui la nostra pàtria et sent.
Oh estel d'aquesta pàtria renaixent,
fes-la florir en nova primavera!
.jpg)
,_fa%C3%A7ana_sud.JPG){kind=link}
_-_panoramio_(1).jpg){kind=link}