17 de gener: sant Antoni abat.
20 de gener: sant Sebastià. 21 de gener: Sant Fructuós - santa Agnès. 22 de gener: sant Vicenç. 23 de gener: sant Ildefons. 24 de gener: sant Francesc de Sales - Mare de Déu de la Pau. 25 de gener: santa Elvira - Conversió de sant Pau.

divendres, 17 de gener de 2020

Goigs a sant Sebastià. Alpicat (Segrià, Lleida).

GOIGS DEL GLORIÓS S. SEBASTIÀ MÀRTIR QUE ES VENERA EN LA PARRÒQUIA A VILANOVA D'ALPICAT.

Sant Sebastià

De noblesa i de virtut,
clar espill que Déu formà.
Donau-nos tota salut,
patró Sant Sebastià.
...
Dia dotze de gener,
de l'any mil setanta vuit.
tot lo poble convingut,
gran festa determinà,
i per falta de salut,
per patró vos aclamà.

I en lo any vuit cents i tres
dia quatre de gener,
estant est poble perdut
de malalties tot ple;
animós i amb viva fe
de vos lo consol logrà.
...
Vilanova d'Alpicat
confiant sempre amb vós,
té un medi poderós,
per quedar aconsolat,
i amb esta fe animós,
son consol ja lograrà.

Al qui a vostre empar acut
i amb devoció us pregarà,
Donau-li tota salut,
màrtir Sant Sebastià.


Parròquia de Sant Bartomeu d'Alpicat
Foto: Jordi Escuer


Goigs a sant Sebastià. La Canonja (Tarragonès, Tarragona).

GOIGS AL GLORIÓS MÀRTIR SANT SEBASTIÀ PATRÓ DE LA VILA DE LA CANONJA.

Sant Sebastià a l'església parroquial de la Canonja
Foto: Joan Xatruch

Del Martiri la Senyera
amb dardells us abillà.
La Canonja en Vós espera,
Màrtir Sant Sebastià.

Esmaragda milanesa
d'Esperança dolç encís,
sou robí de fortalesa
que ens arrenca de l'abís.
De les armes la Carrera
feu remei del cristià.
...
Dels fidels d'aquesta Vila
excel·lent Abanderat,
concediu a qui vigila
Fe, Esperança i Caritat,
i al dringar l'hora darrera
Cel ens obri vostra mà.



Festes de sant Sebastià a l'església de la Canonja.
Foto: Ajuntament de la Canonja.
Església parroquial de Sant Sebastià a la Canonja.
Foto: Tabalot.


dijous, 16 de gener de 2020

La devoció a sant Antoni Abat a través dels Goigs

Sant Antoni abat (Egipte, s. III-IV) va ser l'iniciador de la vida eremítica. És el patró dels animals de peu rodó i també dels animals domèstics. També dels traginers. La llegenda diu que era un gran amic dels animals i curava els animals ferits. Va guarir un porquet, que amb agraïment el va acompanyar tota la seva vida. Per això també és conegut com sant Antoni del porquet. També com sant Antoni dels "burros".
La seva festa és el 17 de gener.
En molts pobles de Catalunya, en honor a Sant Antoni Abat, s'hi celebra la popular festa dels Tres Tombs.

Sant Antoni Abat. Església de sant Feliu de Canovelles.
Foto de Jesús Cano Sánchez.

Goigs a Sant Antoni Abat que es canten en diversos pobles:


Alguns pobles dels que he recollit Goigs a Sant Antoni Abat són els següents:





Goigs a sant Sebastià. Castellar de la Ribera (Solsonès, Lleida).

GOIGS DEL GLORIÓS MÀRTIR ST. SEBASTIÀ QUE ES CANTEN A LA SEVA CAPELLA DE LA PARRÒQUIA DE CLARÀ. BISBAT DE SOLSONA.

Sant Sebastià

De virtut i de noblesa,
clar mirall que Déu formà:
Guardeu-nos de pestilència,
Màrtir Sant Sebastià.

En Narbona vostra pàtria,
fill de pares cristians,
que'l vostre cor amb la gràcia
i virtuts van enjoiant;
per tal que al rei i a l'Església
serviu sempre amb lleialtat.
...
Es per Clarà una gran honra
tenir el preuat tresor
del reliquiari que estotja
reliquies del vostre cos;
en elles per ses dolències
remei el devot trobà.
...
Al qui a vostre amparo acut
i sos precs oferirà:
Donau-li tota salut
Martir Sant Sebastià.


Ermita de Sant Sebastià de Ventolà. Parròquia de Clarà. Municipi de Castellar de la Ribera.
Al costat de la casa de turisme rural Casa Ventoldra.
Foto: Casa Ventoldra. Més informació: Conèixer Catalunya.
Foto: Conèixer Catalunya.
Interior de l'ermita. Foto: Felix.


Goigs a sant Sebastià. Montclar (Berguedà, Barcelona).

GOIGS EN LLOANÇA DE SANT SEBASTIÀ, SOLDAT MÀRTIR, LA IMATGE DEL QUAL, SALVADA DE LA CREMA DEL 1936, ÉS VENERADA EN L'ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE MONTCLAR, DEL BISBAT DE SOLSONA, I DEL QUE ES CELEBRA LA FESTA VOTIVA EL DARRER DIMECRES D'ABRIL.

Imatge de sant Sebastià a l'església de Montclar

Puix que el poble de Montclar
s'acull a vostra clemència:
a Jesús vulgueu pregar
que ens guardi de pestilència.

Vostra mare és de Milà
vostre pare és de Narbona
a Roma Dioclecià
grau de capità vos dóna
però el nom de cristià
preferiu per sa excel·lència.
...
Tot Montclar vos reconeix
com Patró immemorial,
a vostres peus acudeix
per tota mena de mal;
sobre d'ell vulgueu vetllar
fent sentir vostra clemència.


Església parroquial de Sant Martí de Montclar.
Foto: Pitxiquin.
Vídeo del Vot del poble de Montclar a Sant Sebastià. Any 2018:
Vegeu també: reportatge de 21min.Any 2017 - Any 2013.


dimecres, 15 de gener de 2020

Unció dels malalts


A través del sagrament de la Unció dels Malalts, amb la imposició de les mans i la unció amb l'oli dels malalts per part d'un prevere, el cristià rep una ajuda especial per a poder viure amb dignitat i com a expressió d'un amor més gran la seva fragilitat física, i s'encomana a Déu per a ser enfortit en el cos i en l'esperit.
Aquest sagrament es confereix a les persones amb una condició de salut molt precària, per raons d'una malaltia greu o de l'edat ja avançada, o bé també abans d'una operació quirúrgica greu. Fins fa uns anys, aquest sagrament era conegut popularment com l'extremunció i es donava en punt de mort, però actualment s'aconsella de rebre'l molt abans, en aquells moments que la persona més necessita de ser sostinguda per la fe o bé ha d'afrontar una malaltia o una intervenció mèdica que comporta riscos objectius per a la seva vida. —Explicació extreta de la web de la parròquia de Calella


ADMINISTRACIÓ DEL SAGRAMENT (per a l'ús del sacerdot)
Selecció personal de textos per a l'administració del sagrament extrets del Ritual aprovat pels bisbes de les diòcesis de parla catalana.


En el nom del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Amén.
El Senyor sigui amb vosaltres (amb tu). I amb el vostre esperit.
Si s'aspergeix amb aigua beneïda el malalt i l'habitació: Que aquesta aigua, en fer-te reviure el baptisme, et recordi Jesucrist, que ens va salvar amb la seva mort i la seva resurrecció.
Déu i Senyor nostre, vós per mitjà de l’Apòstol sant Jaume heu dit: “Si teniu algú malalt, crideu els vostres preveres perquè l’ungeixin amb oli en el nom del Senyor i preguin per ell. 
Aquella oració, feta amb fe, li serà saludable: el Senyor el posarà bo i li perdonarà els pecats que hagi comès”.
Escolteu, doncs, les pregàries dels qui ens hem reunit en el vostre nom i ajudeu misericordiosament el(la) nostre germà(na) N. malalt(a). Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
—Si el malalt no s'ha confessat:
Germans: Preparem-nos a participar en aquesta celebració, reconeixent els nostres pecats.
Jo confesso a Déu totpoderós i a vosaltres, germans, que he pecat per culpa meva, de pensament, paraula, obra i omissió,
Per això, demano a la Verge Maria, Mare de Déu, als àngels i als sants, i a vosaltres germans, que pregueu per mi a Déu, nostre Senyor.

Que Déu omnipotent s'apiadi de nosaltres ens perdoni els pecats i ens dugui a la vida eterna. Amén.
Lectura de l'Evangeli segons sant Mateu:
En aquell temps Jesús entrà a Cafarnaüm. Un centurió l'anà a trobar i li deia: “Senyor, el meu criat és al llit a casa, paralític i amb uns dolors terribles”. Jesús li diu: “Vinc a curar-lo”. Li respon el centurió: “Senyor, jo no sóc digne que entreu a casa meva. Digueu-ho només de paraula, i el meu criat es posarà bo. Jo també sé què és tenir autoritat: tinc soldats a les meves ordres, i si a un li dic que se'n vagi, se'n va, i si a un altre li dic que vingui, ve, i si al meu criat li mano que faci una cosa, la fa”.
Quan Jesús ho sentí, se n'admirà, i digué als qui el seguien: “Us ho dic amb tota veritat: No he trobat dintre d'Israel ningú que tingués tanta fe”. Després Jesús digué al centurió: “Ves-te'n a casa i que sigui tal com has cregut”. 
Paraula del Senyor. Lloança a Vós, oh Crist.

Germans: Encomanem al Senyor amb fe el nostre germà (germana) N. i preguem humilment per ell(a). Podreu respondre després de cada invocació: Us preguem que ens escolteu.

- Visiteu-lo(a) Senyor, misericordiosament i conforteu-lo(a) amb la santa Unció. Us preguem que ens escolteu.
- Allibereu-lo(a), Senyor, de tot mal. Us preguem que ens escolteu.
- Alleugeu dels seus sofriments tots els malalts. Us preguem que ens escolteu.
- Assistiu tots els qui es dediquen al servei dels malalts. Us preguem que ens escolteu.
- Allibereu de tot pecat i temptació el(la) nostre germà(na) malalt(a). Us preguem que ens escolteu.
- Doneu vida i salut a aquest(a) germà(na) a qui ara, en nom vostre, imposarem les mans. Us preguem que ens escolteu.

El sacerdot imposa, en silenci, les mans sobre el cap del malalt.
—Si cal beneir oli d'oliva:
Preguem. Senyor, Pare entranyable i Déu de tot consol, que volguéreu que el vostre Fill guarís els homes de les seves malalties; escolteu la pregària de la nostra fe: envieu des del cel el vostre Esperit Sant Defensor en aquest oli. Vós, Senyor, volguéreu que l'arbre de l'olivera produís l'oli per refer el nostre cos; beneïu (+) aquest oli que hem preparat perquè els qui en siguin ungits experimentin la vostra protecció en el cos i en l'esperit i siguin deslliurats dels seus dolors i malalties. Que, per obra vostra, aquest oli sigui per a nosaltres unció santa, en nom de Jesucrist nostre Senyor. Ell que amb Vós viu i regna pels segles dels segles. Amén. 
—Si l'oli ja és beneït: Senyor, us preguem que aquest(a) germà(na) nostre, que ara, en la fe, serà ungit(da) amb l'oli sant, sigui alleujat(da) dels sofriments i alliberat(da) de la seva malaltia. Per Crist Senyor nostre. Amén. 
El prevere amb l'oli sant ungeix el malalt en el front i en les mans, dient una sola vegada... (Si es dubta que el malalt estigui viu, es fa "sub conditione" començant amb “Si encara vius...” )

Que per aquesta santa Unció i per la seva gran misericòrdia, el Senyor t'ajudi amb la gràcia de l'Esperit Sant; Amén.
perquè, alliberat(da) dels pecats, et salvi i bondadosament alleugi les teves sofrences. Amén.
—Si malalt no greu:
Redemptor nostre, amb la gràcia de l'Esperit Sant, conforteu aquest(a) germà(na), guariu-lo(a) de la seva malaltia, perdoneu-li els pecats, allibereu-lo(a) dels sofriments del cos i de l'ànima i retorneu-li la salut corporal i espiritual, perquè, restablert(a) per la vostra misericòrdia, pugui reintegrar-se a les seves ocupacions. Vós que viviu i regneu pels segles dels segles. Amén.
—Si una persona gran:
Senyor, mireu bondadosament el(la) nostre germà(na) N., afeixugat(da) per la vellesa, que desitja la gràcia del sagrament de la santa Unció en bé del seu cos i de la seva ànima: que confortat(da) amb l'abundor de l'Esperit, perseveri ferm(a) en la fe i segur en la seva esperança, ens doni exemple de paciència i sigui per a tots imatge de l'alegria que prové del vostre amor. Per Crist Senyor nostre. Amén.
—Si malalt molt greu:
Senyor Jesucrist, redemptor de tots els homes, que en la vostra Passió us vau carregar els nostres dolors i vau prendre damunt vostre les nostres malalties, us preguem humilment pel nostre germà(na) malalt(a) N., vós que l'heu redimit(da), conforteu-lo(a) en l'esperança de la seva salvació i sosteniu-lo(a) tant en l'ànima com en el cos. Vós que viviu i regneu els segles dels segles. Amén.
—Si ha de rebre després la Comunió:
Oh Déu, Pare entranyable i consol dels afligits, mireu bondadosament el(la) vostre fill(a) N., que en vós té posada la confiança, i feu que, en aquests moments de sofriment, trobi millora per la gràcia de la santa Unció, i que el viàtic del Cos i la Sang del vostre Fill, el(la) conforti en el camí de la vida eterna. Per Crist Senyor nostre. Amén.
—Per un malalt en agonia:
Pare clementíssim, vós que coneixeu fins on arriba la bona voluntat dels homes i sempre esteu disposat a perdonar les nostres culpes; vós que no negueu mai el perdó a qui us el demana, apiadeu-vos del(a) vostre fill(a) N., que es debat en l'última agonia; feu que, ungit(da) amb la santa Unció, i ajudat(da) per la pregària de la nostra fe, se senti alleujat(da) dels sofriments espirituals i corporals, obtingui el perdó dels pecats i sigui enfortit(da) amb el do del vostre amor. Per Crist, el vostre Fill, que havent vençut la mort, ens ha obert les portes de l'eternitat i amb vós viu i regna pels segles dels segles. Amén.
Ara tots plegats adrecem-nos a Déu, tal com ens va ensenyar de pregar nostre Senyor Jesucrist: Pare nostre...
—Si el malalt ha de combregar: Ritu de la Comunió...
Benedicció final: 
Que la benedicció de Déu totpoderós, Pare, Fill (+) i Esperit Sant, davalli sobre vosaltres i us acompanyi sempre. Amén.
—Benedicció amb indulgència plenària per a l'hora de la mort (benedicció apostòlica):Per la facultat que jo he rebut de la Seu Apostòlica, et concedeixo la indulgència plenària i la remissió de tots els pecats, en el nom del Pare i del Fill (+) i de l'Esperit Sant. Amén.
—Confirmació en perill de mort: (imposant les mans sobre el malalt):
Déu omnipotent, Pare de nostre Senyor Jesucrist, vós que per l'aigua i l'Esperit Sant heu fet néixer aquest(a) servent(a) vostre a una nova vida, alliberant-lo(a) del pecat, infoneu-li l'Esperit Sant Defensor: doneu-li l'esperit de saviesa i d'intel·ligència, l'esperit de consell i de fortalesa, l'esperit de ciència i de pietat i ompliu-lo(a) de l'esperit del vostre sant temor. Per Crist Senyor nostre. Amén.
(amb el dit polze de la mà dreta untat amb el sant crisma, fa el senyal de la creu al front del qui es confirma, dient):
N. REP EL SIGNE DEL DO DE L'ESPERIT SANTAmén.

Goigs a sant Sebastià. Argentona (Maresme, Barcelona).

GOIGS A SANT SEBASTIÀ. Lletra de Josep Lladó. Any 2009.

Sant Sebastià
Dibuix de Pep Suari

Argentona, de temps ha,
confia en vostra assistència:
Guardeu-nos, Sebastià,
de foc, guerra i pestilència.

Jove ardit, de bona planta
com cap altre pot haver-hi,
no us atemora ni espanta
ser capità de l'imperi.
Vostra veritable essència
no sap Dioclesià.
...
Si Argentona també plora
quan el veu ran de portal,
vós, al poble que us implora,
preserveu de tan greu mal;
que ningú de tal dolènça
a la vila morirà.

Argentona no és mesella,
que al seu cor trobeu abric
i agraïda alça capella
pel sant protector i amic.
Any rera any hi fem presència
per poder, devots, pregar.



dimarts, 14 de gener de 2020

Goigs a sant Sebastià i el Vot del Pelegrí. Tossa de Mar (La Selva, Girona).

GOIGS A LLAOR DEL GLORIÓS MÀRTIR SANT SEBASTIÀ, QUE AMB SINGULAR DEVOCIÓ ÉS VENERAT A LA VILA DE TOSSA.

Imatge de sant Sebastià a l'església parroquial de Tossa de Mar.
Al seu costat uns relleus dels Sants Metges Cosme i Damià fets per l'escultor Domènec Fita. Foto: Josep Maria

Patró i màrtir sobirà
invoquem vostra clemència.
Màrtir sant Sebastià
guardeu-nos de pestilència.



Molt grans foren els turments
que heu patit segons és vist,
convertint a moltes gents
a la fe de Jesucrist,
per ço venim suplicant
amb rendida reverència.
...
A l'any mil quatre cents,
segons diu la història fiel,
era eixa Vila empestada
per càstig exprés del cel,
i al invocar vostra ampar
li logràreu indulgència.

Eixa nostra Vila hermosa
per vostre braç poderós,
mai ha patir mala cosa
si portant-vos al Socors
amb rendida humilitat
implora vostra clemència.
...
Ditxosa vila de Tossa
dóna gràcies sens cessar,
a un Sant que amb tant d'afecte
es digna per tu pregar
al mantell de son empar
recorre per experiència.
...


Edició de l'any 1957

En aquesta edició dels Goigs hi ha estrofes amb diferent lletra.

La devoció de Tossa a sant Sebastià va lligada a la promesa del Pelegrí de Tossa que cada any va en processó fins a la capella de sant Sebastià de Santa Coloma de Farners.
La ruta és penitencial. El Pare Pelegrí representa el poble de Tossa. Rep el tractament de Vós i en el camí no es parla. Només es resa. Els qui no poden acompanyar-lo físicament, ho fan en esperit.
El dia 20 de gener, festa de sant Sebastià, a Tossa i a les 7 del matí es fa la Missa del Cantar amb la presentació del Pare Pelegrí. Es fa la Processó fins al Socors. Després de besar les relíquies, el Pare Pelegrí rebrà el Salconduit de les autoritats i emprendrà el camí de Santa Coloma.



LLEGENDA DE LA DEVOCIÓ DE TOSSA A SANT SEBASTIÀ  Extret del treball de recerca "El Pare Pelegrí" de l'alumne Francesc Aromir Hernández, de 2n de Batxillerat, fet a l'any 2005. Podeu trobar el treball complet fent clic aquí.

L'home, des de la més remota antiguitat, sempre ha associat el mal corporal amb la transgressió i el pecat. Una dependència que retrobem també en la fe popular cristiana, com ho evidencien els nostres goigs: ...era eixa vila empestada / per càstig exprés del cel.
El pecat es pot redimir amb la penitència i la humiliació. Però, a vegades, no n'hi ha prou: cal la intercessió d’un sant que ens auxiliï en les nostres afliccions corporals i espirituals. Aquest sentit de càstig diví i la figura salvadora d’un sant, en el nostre cas de Sant Sebastià, el retrobem en la llegenda tossenca sobre la pesta.
Es conta que una dona que fugia del poble empestat trobà, en el lloc conegut com la Creu del mas Serra (desaparegut des de segles), un jovencell que li preguntà d'on venia i per què anava esmaperduda. Acabada l'explicació, el jovencell li digué que la pesta era un càstig del cel per haver abandonat la fe d'antany i per la feble devoció a Sant Sebastià. El poble, per redimir-se dels seus pecats, havia d'anar en pelegrinatge a una capella del sant.
Per tant, calia penjar al cim d’una de les torres de les muralles de la vila un xai escorxat i dirigir-se cap al lloc on la blanca pell es tornaria negra, car d’aquella direcció venia la pesta. El xai aparegué negre per la banda de ponent i des de llavors es va a la capella de Santa Coloma de Farners.
No és difícil descobrir alguns significats al·legòrics en aquesta llegenda. És evident que el jovencell és el mateix Sant Sebastià que indica als pescadors el camí de la salvació.
Però el punt central de l'al·legoria és el xai. El xai és Crist, l'Anyell de Déu, que es torna a sacrificar per redimir el poble pecador. Què és la pesta sinó el pecat que taca de negre el blanc i immaculat mantell? Què és la torre, on s'havia de penjar el xai escorxat sinó el símbol de tot un poble? Només exposant la pell en la torre més alta, és a dir en la torre de l'homenatge, els tossencs renovaven la pròpia fe en el Senyor i, al mateix temps, posaven el poble sota la seva protecció.
Per ara, com deia al començament, la data del vot del poble roman desconeguda. Els goigs, seguint una tradició popular, ens diuen que s'esdevingué a l'any mil quatre-cents. En efecte, en el segle XV es varen registrar a Catalunya no menys de 22 epidèmies de pesta o malalties contagioses i altres tantes, sinó més, al segle següent.
Podria, doncs, ben ser que la que afectà Tossa fos una d’aquestes.
Ja al segle XVII era un fet consuetudinari enviar un Pelegrí a Santa Coloma de Farners per complir el vot. Tampoc sabem des de quan el tabernacle de Sant Sebastià es deixa a la capella dels Socors. Sabem, però, que la capella, feta construir per Antoni Caixa, fou acabada i beneïda l'any 1593. Per tant, és a partir de l'esmentada data quan hem de situar aquesta part de la litúrgia del vot. Segurament no passaran inadvertits els lligams litúrgics i de devoció entre Sant Sebastià i la Mare de Déu dels Socors, tantes vegades invocada pels tossencs, especialment pels mariners i pescadors.

Imatge de Sant Sebastià que es porta en processó a la capella dels Socors durant el Pelegrí de Tossa. Foto: Josep Maria
Representació del retorn del Pare Pelegrí, del pintor Josep Lleó, que es troba a la capella dedicada a sant Sebastià de l'església parroquial de Tossa de Mar. Foto: Josep Maria