20 d'octubre: Sant Corneli.
21 d'octubre: Santa Úrsula. 22 d'octubre: Sant Joan Pau II. 24 d'octubre: Sant Martirià. Sant Antoni Ma. Claret. 25 d'octubre: Mare de Déu del Collell. Sant Bernat Calvó. 26 d'octubre: Sants Llucià i Marcià. 28 d'octubre: Sant Judes Tadeu. 29 d'octubre: Sant Narcís.
OCTUBRE: Mes del Rosari.

dissabte, 31 de març de 2012

Al Sant Crist d'Igualada, de Mn. Cinto Verdaguer

Sant Crist d'Igualada
Més informació
Estimala de cor, noble Igualada,
la Imatge de Jesús crucificat;
adoral á sos peus agenollada
al que 'ls cels y la terra han adorat.
Arbora eixa Bandera inmaculada
sobre 'ls turons del Bruch y Montserrat,
y ab l' esperit de nostra pátria amada
dígasli així á la pobre humanitat:
"Miral: es ton espós, esposa ingrata,
mes que la creu ta ingratitut lo mata.
Oh! pósal per sagell sobre ton front:
fes de son cor, que enamorat te crida,
cor de ton cor y vida de ta vida,
que Jesucrist es l' ánima del mon."

-S'ha respectat l'escriptura catalana de l'època-


Composició pel Dijous Sant de 1890 i publicada en La Veu de Montserrat, el dia 10 de maig de 1890, en el Centenari del Sant Crist. 





Al·leluia, de Joaquim Ruyra

Resurrecció de Crist
de Noel Coypel, 1700
Mort ben fera i acarnada,
oh Jesús, haveu passada;
mes, ja fred i sepultat,
heu, per fi, ressuscitat.
Heu vençut, heu aterrada
l'aspra mort, que se us enduia.
Al·leluia! Al·leluia!

Tothom la nova celebra.
Fuig vençuda la tenebra.
La natura entona un cant
d'alegria bogejant.
La campana amb gaia febre
sona com batuda encruia.
Al·leluia! Al·leluia!

divendres, 30 de març de 2012

Goigs a sant Miquel dels Sants. Patró de la ciutat de Vic (Osona, Barcelona)

Sant Miquel dels Sants
Miquel Argemí i Mitjà (1591-1625) va ser
beatificat pel papa Pius VI (1779) i cano-
nitzat per Pius IX (1862) amb el nom
de sant Miquel dels Sants. Fill de Vic,
d'on n'és també el Patró.
Puix que al cel porteu corona
dels serafins del Senyor,
Miquel, serafí d'Ausona,
inflameu el nostre cor.

Terra hermosa vigatana,
quin tresor t'envia el cel,
deixant ploure en eixa Plana
de l'amor el pur estel!
Un arcàngel nom li dóna,
Jesucrist tot son amor.
Miquel...
...
Si mai perd Jesús de vista
sa alegria es torna dol
i s'enyora en la nit trista
com la terra en perdre el sol;
Jesucrist no l'abandona,
li somriu amb més dolçor.
Miquel, serafí d'Ausona,
inflameu el nostre cor.
...
(Mn. Cinto Verdaguer)







Edició d'Antoni Sàbat Aguilera
Sant Miquel dels Sants

Cant a la Passió de Nostre Senyor Jesucrist, per Mn. Cinto Verdaguer

Jesucrist, la Passió vostra,
ajudeu-me-la a cantar;
mes morint per culpa nostra,
què faré sinó plorar?
Si plorant pujo al Calvari,
Vós al Cel em pujareu,
puix l'escala per pujar-hi
és l'escala de la Creu.

Cristians, per a dar-nos vida
vol morir el Salvador,
dant-se a tots per despedida:
dolç senyal de son amor!
Sos deixebles són a taula
fent amb Ell l'últim sopar,
quan els pasma sa paraula
de que els vulgui els peus rentar.

Pere diu, tot fent-se enrera:
-Vós a mí no em rentareu,
-Si Jo els peus no et rento, Pere,
no entraràs al Regne meu.
-Doncs, renteu-m'els, -responia-,
peus i mans, ànima i tot:
quan per Vós rentat jo sia
res del món tacar-me pot.

Amb ses llàgrimes els renta,
cada peu un bes o dos;
els eixuga, i quan s'assenta
té el parlar més amorós:
-Jo só Mestre de vosaltres;
mes, sabeu per què us rentí?
perquè ameu els uns als altres
com Jo a tots vos estimí.

Beneeix el pa: -Preneu-ne,
que és món Cos sagramentat.
Beneeix el vi: -Beveu-ne,
és la Sang que Jo he vessat.
El meu Cor a tots convida:
qui amb fervor combregarà,
si és mort, cobrarà vida;
si és viu, no morirà.

Ja amb sa dolça companyia
Jesucrist se'n baixa a l'Hort,
on els diu en s'agonia
que està trist fins a la mort:
-Orem tots, que al veure'm prendre
mon ramat s'escamparà;
si està prop qui m'ha de vendre,
no està lluny qui em negarà.

S'agenolla, i mentre ora
rep el calze de dolor,
primer glop que n'assabora,
no pot més el Redemptor.
-Del meu llavi apartat sia,
Pare, eix calze de pecat,
mes, no es faci, no, la mia,
sinó vostra voluntat.

Jesús diu: -A qui cercau?
-A Jesús de Natzaret.
-Doncs, Jo só! -i la turba cau
vora els peus del que escomet.
Dues voltes els aterra;
dues voltes que ha parlat,
quan -Alceu-vos -diu- de terra:
hora és ja de ser lligat.

Arribant Judes el besa;
-Amic meu, què vens a fer?
D'un bes fals amb la finesa
tu m'entregues presoner?
A sant Pere que feria:
Embeina el coltell -ha dit-,
qui de coltell feriria,
de coltell serà ferit.

A l'entrada trist es queda
de la sala del Consell,
a escalfar-se en nit tan freda.
-També aqueix anava amb Ell,-
prompte diuen les criades
de la casa de Caifàs.
Pere diu per tres vegades:
-A Jesús no el conec pas.

El gall canta, i ell sospira,
ell sospira de dolor,
i veient que Crist el mira,
són sos ulls un mar de plor;
puix li apar que encara escolta
el que deia ahir a sopar.
-Ans que el gall canti una volta,
tres, perjur, m'has de negar.

Ja en la creu la mà li claven
que al malalt dava salut;
ja els seus peus, que sempre anàven
on patia un desvalgut.
Si s'escruixen les muntanyes,
Maria, als cops de martell,
què faran vostres entranyes
d'on nasqué tan ros i bell?

-Perdoneu-los tots, mon Pare,
que no saben el que fan,
i girant-se envers sa Mare,
li encomana sant Joan:
-Ací tens la Mare meva;
i aquí, Vós, el fill amat.
Pecador, sa Mare és teva;
vine, vine al seu costat.

El mal lladre renegava,
mes respon el lladre bo:
-A mi i tu el delicte ens clava,
mes Jesús no ho mereix, no:
Al tornar Vós a la Glòria
recordeu's de mi, infeliç!
-Doncs, amb Mi a cantar victòria
avui seràs al Paradís.

Mira a dreta, mira a esquerra,
sos deixebles ja no hi són;
veu al Cel càstig, i a terra
improperis, creus i afront.
Com ses mans son Cor s'esqueixa,
nu, morint i en soledat:
-Pare meu, quan tot em deixa,
per què m'heu desemparat?

Sols després de tal batalla
s'hi pogué acostar la mort;
mes la mort rompé la dalla
al donar-li un cop tan fort:
sos portals obrí la Glòria,
i la raça d'Israel,
cantant himnes de victòria
se'n pujà dels llimbs al Cel.

De la creu el devallaren
Nicodemus i Josep,
i en els braços que el bressaren
quan mudat sa Mare el rep!
embalsamant-li a besades
ulls i galtes, mans i Cor
la fereixen, ai!, plegades
set espases de dolor.

Tot complint les profecies,
es desvetlla gloriós,
i al Sepulcre les Maries
ja no hi troben el seu cos:
troben sols Àngels que els diuen:
-No el cerqueu aquí enterrat!
mes cerqueu-lo entre els que viuen
a Jesús ressuscitat.

A sa Mare es deixa veure,
que es comença d'enyorar,
i a Tomàs que no hi vol creure
les cinc llagues fa tocar.
Després puja a l'alta Glòria,
que algun dia Déu ens dó,
per haver cantat la història
de la santa Passió.


dijous, 29 de març de 2012

Misteris de Glòria del Sant Rosari, de Mn. Cinto Verdaguer

El Primer: La triomfant Resurrecció de Crist Senyor nostre.


De la mort ressuscita
nostra Esperança,
i del món que visita,
les ombres llança.
Al sol de vostra cara,
de llum cenyida,
ressuscitau-nos ara
de mort a vida.

El Segon: L'Ascensió de Crist Senyor nostre.


Jesús puja a la Glòria
des d'una serra,
i canten sa victòria
los cels i terra.
A l'ànima que plora
la seva ausència
l'aconsole, Senyora,
vostra presència.

El Tercer: La vinguda de l'Esperit Sant.


Son Esperit l'Altíssim
als seus envia,
i amb foc d'amor dolcíssim
los encenia.
Baixau també en nosaltres,
divina flama,
i amam-nos uns als altres
com Déu nos ama.

El Quart: L'Assumpció de Maria santíssima.


Al cel, en ales d'àngels,
fóreu pujada,
de serafins i arcàngels
tota voltada.
Al Senyor que us eleva
a tanta glòria,
dels desterrats fills d'Eva
feu-li memòria.

El Cinquè: La Coronació de Maria santíssima.


De Reina l'Etern Pare
corona us posa;
lo Fill vos diu "sa Mare",
l'Amor, "sa Esposa".
Que per lo sant Rosari,
Verge Maria,
amb Vós pugam pujar-hi
al cel un dia.




Misteris de Dolor del Sant Rosari, de Mn. Cinto Verdaguer

El Primer: La oració de Nostre Senyor Jesucrist en l'hort.


Al jardí solitari
Jesús arriba;
pensant amb lo Calvari,
sua sang viva.
Rentau amb sang tan pura
l'ànima nostra,
tornant-li l'hermosura
d'esposa vostra.

El Segon: Quan fou lligat i assotat.


Amb cinc mill assots paga
les culpes mies,
quedant fet una llaga
i entre agonies.
Jesús, per endolcir-vos
aqueix suplici,
des d'ara vull seguir-vos,
fugint del vici.

El Tercer: Quan fou coronat d'espines.


Espines afrontoses
son front coronen,
espines de les roses
que els plaers donen.
Amb vostres mans divines,
Jesús, quan mòria,
no em coroneu d'espines,
sinó de glòria.

El Quart: Quan portà la Creu al coll.


Tres vegades l'aterra
la Creu feixuga,
i em diu, estès en terra,
que amb Ell la duga.
La duré amb paciència,
Jesús amable;
puix Vós sou la ignocència,
jo só el culpable.

El Cinquè: Quan fou clavat en Creu.


De la Creu dura en l'ara
Jesús expira,
i encès d'amor encara
per mi sospira.
Jesús, que vostres passos
seguint, un dia
repose en vostres braços
l'ànima mia.

dimecres, 28 de març de 2012

Misteris de Goig del Sant Rosari, de Mn. Cinto Verdaguer

El Primer: L'Encarnació del Fill de Déu en les entranyes de Maria Santíssima


Un àngel de l'Altíssim
diu a Maria
que de son Fill Santíssim
Mare seria.
Humil Vós acceptàveu
honra tan alta:
perquè us humiliàveu,
Déu vos exalta.

El Segon: Quan Maria Santíssima visità la seva cosina santa Elisabet


A vostra cosina
quan visitàreu,
de dons i llum divina
la coronàreu.
Visita molt ditxosa
la de Maria,
per lo cor que la gosa
font d'alegria.

El Tercer: La Nativitat del Fill de Déu en el portal de Betlem


Com brota de l'aurora
la llum del dia,
de Vós, Reina i Senyora,
Jesús naixia.
Feu que en nosaltres nasca,
i, a sa presència,
com flor del cel renasca
nostra ignocència.

El Quart: La Presentació del Fill de Déu en el Temple


Amb vostre Fill dolcíssim
al temple anàreu,
i, Anyell diví, a l'Altíssim
lo presentàreu.
Alcançau-nos, Maria,
que aqueix Fill vostre
a Déu presente un dia
l'esperit nostre.

El Cinquè: Quan Maria Santíssima havent perdut el seu Fill, el trobà en el Temple


Al bon Jesús perdéreu,
Mare afligida,
i ensenyant lo vegéreu
lliçons de vida.
Si el perdo per desgràcia,
a vostre exemple,
feu que el trobe amb la gràcia
dintre del temple.



Partitura que serveix per a tots els misteris, encara que pels de Glòria s'hi incorpora una variant.

dilluns, 26 de març de 2012

Lo Sant Rosari. Càntic de Mn. Cinto Verdaguer

Mare de Déu del Roser
Corona de roses
si a la Verge fem,
corona de roses
en lo cel tindrem.

Domingo collia
les roses un dia
del Roser sagrat;
les quinze més belles
semblaven estrelles
del cel estrellat.

Que és l'Ave Maria
suau melodia
baixada del cel;
pel llavi dolçura,
per l'ànima pura
rosada de mel.

Quan ne té una dena
en dolça cadena
l'enfila amb fil d'or;
hi lliga un Misteri,
bordó del salteri
del Déu de l'amor.

Quan lo sant li posa
la corona hermosa,
la Verge respon:
-Vull roses divines,
mes sens les espines
dels pecats del món.

Al devot que em dóna
de roses corona,
jo li tornaré;
lo dia en què mòria
portals de la Glòria
jo li obriré.-

Del cel lo Rosari,
per qui vol pujar-hi,
l'escala serà;
cada Ave Maria
un graó seria,
la Glòria un replà.

La Iglésia de Roma
amb ell a Mahoma
vencia en Lepant;
tres pedres tirava,
David, que trencava
lo front del gegant.

Lo dimoni en guerra
torna a alçar la terra
contra Déu etern;
amb eixa arma forta
que la Verge ens porta
llancem-lo a l'infern!

Oh dolça llaçada,
cadena adorada!
Veniu, pecadors;
amb ella voldria
la Verge Maria
lligar vostres cors.




Música de Ll. Romeu, prev.

dissabte, 24 de març de 2012

Goigs a sant Pere Claver, de Mn. Cinto Verdaguer. Verdú (Urgell, Lleida)

Sant Pere Claver
Puix lo cel vos ha enviat
com un altre Xavier:
Gloriós Pere Claver,
dau-nos vostra caritat.
...
De la terra catalana
vós nasquéreu en lo cor,
de família cristiana;
tal és l'arbre, tal la flor.
Tu ets, Verdú, lo gerro d'or
d'aqueix Lliri immaculat.
...
Fill d'Ignasi, un jorn visita,
Montserrat, ton camaril,
a la Reina que hi habita
que la'n troba de gentil!
A sos peus se postra humil,
mes l'humil serà exaltat.
...
Per salvar los pobres negres
vos heu fet lo seu esclau;
de sos cors tristos o alegres
vós, Claver, teniu la clau:
quants cents mil ne batejau,
que a l'infern n'heu arrancat!
...
Nostra Espanya en vós espera,
Catalunya més de cor;
prega a vós la terra entera,
dels esclaus deslliurador.
Del dimoni sou terror,
de Jesús, fidel Trasllat:
Gloriós Pere Claver,
dau-nos vostra caritat.





Sant Pere Claver


Imatge de sant Pere Claver. Santuari-Casa natal, a Verdú.
Foto: Maria Rosa Ferre

Himne Te Deum Laudamus, de Joaquim Ruyra

Te Deum original fent clic aquí

Us lloem, oh rei dels reis,
prepotent en pau i en guerra.
Adorant les vostres lleis,
de genolls està la terra.
Déu d'Abraham i d'Israel,
vostre alè mou terra i cel.

Vostre Verb poblà el no-res
d'infinites meravelles,
vostre nom roman imprès
amb caràcters vius d'estrelles.
Els beats us van cantant
tots extàtics: "sant, sant, sant".
Serafins i Potestats
us celebren dins la Glòria;
els humils, els exiliats
aixequem fervent cridòria:
"sant, sant, sant en tot moment,
sant, sant, sant eternament".

Déu, Senyor de Sabaoth,
tots aquí som vostre poble,
de Vós fem el nostre dot,
sou el nostre sant immoble.
Deu-nos guia i dret camí
que a la fi us puguem gaudir.