—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Mare de Déu de Maig o de les Flors de Maig, còpia de la Mare de Déu de Fàtima |
I
Als jardins de la Segarra
una flor s'ha esbadellat,
de tan bella i olorosa
tots els cors ha asserenat.
Gerda creix i esponerosa
al bell mig d'un ample pla
que s'escau entre Guissona,
Torrafeta, Llor i Gra.
Jardiner, dir-nos podríeu
aquest arbre tan galant
la saó d'on li venia
que floreix amb tal esclat?
Qui la rosa apomaria
quan del tot hagi esclatat,
la que essent només poncella
omple el pla de suavitat.
—El roser que ací rumbeja
les arrels colga allà baix,
al verger de la collada
on el cel es veu tan blau,
i la rosa que s'espera,
la més bella i més fragant,
és Maria que davalla
des del cel on té el palau.—
II
Tot passant trams de rostoll
i bancals de guaretada,
cap a Gra baixem de dret
per sentir-ne la contalla:
—Pastoret d'un bell ramat,
jo menava la ramada
pels herbeis florits de maig
entre càntics i alifares.
Jo no sé quin fat guià
nostra passa al pla de Carles,
ni qui va afinar la veu
que tan dolça i clara canta.
Exalta l'amor sublim
de la tendra Reina i Mare
de virtuts i perfeccions
que de molt ningú no iguala.
La poesia del maig,
la serena de la tarda,
la meravella del cel
i les flors de la quintana.
Ai, quins cants omplen l'espai
quan el maig és d'arribada;
angelets baixen del cel
per aprendre la tonada.
Amatent els duu el vent
a Torrafeta i Morana,
i la pleta va encabint
més pastors i més ramades.
Una imatge han col·locat
a la riba endomassada
de la Reina de les flors
que li feia de retaule.
L'any següent, maig arribat,
l'esbart hi era de tornada.
Aixecaren un pedró
que avivés la recordança.
I un altre any, a l'entreforc
d'una creu que hi fou alçada,
un niuet hi era esculpit
per cambril, tron i morada.
Si a la Verge dels infants
li fos grata allí l'estada,
entremig dels segarrencs
que no tenen fel amarga,
li farien un altar
en ermita ben folgada;
com l'ermita al pla de Gra
cap no hi fora a la contrada.
III
I l'ermita començava
pas a pas el seu camí;
ai, mallol, quan seràs vinya!
qui et veurà, plançó, florir?
Petiteta la plantaren
a la vora del camí.
Més que d'arbre d'ampla copa
d'herbei xic semblava un bri.
El patró de la barqueta
en amor pot presumir,
però la hisenda és tan migrada
que no lleva pa ni vi.
Ja se'n va de porta en porta
com un pobre pelegrí
a captar perquè ufanosa
poc a poc pugui engrandir.
El veuríeu per Guissona,
la Morana i Sant Martí,
pels portals de Torrafeta
i el castell de Bellveí.
—El bocí que jo us demano
no el llesquéssiu no, per mi,
feu-ho per la dolça Reina
que baixar voldria ací.—
Quan a Gra n'és de tornada
més alegre o més marrit,
el recapte de l'alforja
beneïa Jesucrist
i en carreus es convertia,
en cornises de bell fris,
en portals d'ampla dovella
o en arquets arrodonits.
Al cel llis de la Segarra
nova estrella va lluïnt,
on n'arriben les guspires,
fora boira cor endins.
Els mortals que la segueixen
van segurs pel seu camí
i joiosos fan la ruta
d'un feliç i bell destí.
Oh, Maria, vostra casa
arribava ja a la fi
per daurar les seves pedres
us espera amb molt delit.
L'espadanya riallera
amb el coure de bon dring,
si ara juga amb núvols baixos,
orenells i teuladins,
és frisosa de cridar-ne
els romeus i pelegrins
i alegrar les voravies
de senderes i camins.
Ben sortosa la Segarra,
més sortós Gra eixemolit
i el rector seu incansable
que en l'empresa ha reeixit,
perquè abans del que pensava
l'ermitoia ha enllestit
i ara és fita que assenyala
els camins de l'infinit.
IV
Les proclames són llençades,
ha arribat abril joiós
i el país tot, d'ample a ample,
de la festa és freturós.
Les senyeres ja flamegen
deliroses d'alçar el vol;
cada vila de la terra
hi aniria amb brau estol.
Ja venia el senyor bisbe
i seguici amb tot honor
i, al bell punt de trencar l'alba
del tretzè d'abril joiós,
la comarca es deixondia
amb el cor curull de goig
i la passa enfervorida
s'adreçava al mateix lloc.
Els camins i carrerades,
senderoles i corriols,
són avui massa esquifides
i van tots de gom a gom.
Els vehicles de Guissona
fan la volta pel Sió,
missatgers de l'alegria,
emissaris de l'amor.
Ja s'adrecen a Tarroja
a cercar la munió
de Castellnou i d'Oluges
de Santa Fe i Montfalcó.
I volen a Concabella,
es deturen a Sedó
i ja són com presentalles
volanderes de devots.
Ara són bacs i solanes
uns eixams de germanor
d'infantons, de vells i joves
de fadrines i minyons
que amb la parla segarrenca,
un dringar de picarols,
omplen l'aire de música
que s'engronsa sobre el Sió.
Quan la Verge entra a la plana,
les pedres es tornen flors,
les vinyes de les voreres
es retiren per fer lloc;
espurnegen com flamelles
els brins d'or del sec rostoll,
i l'abril ha parat tenda
al de Carles pla sortós.
De Guissona puja lenta
una alegre bonior,
és el cant de l'aigua clara
de les seves fresques fonts,
per rendir just homenatge
a la Font sense parió
que la deu té allà a la glòria
cabalosa de l'amor.
Entremig de crits de joia
el bisbe consagra el lloc
i l'ermita esdevenia
de Maria la mansió.
Si es respira dintre el temple
del cel l'aire a ple pulmó,
i ornaments i vestidures
són com una crosta d'or,
part de fora, l'esplanada
com sembrat esponerós
quan l'amoixa i descabella
l'oreig fi del ventijol,
onejant va la gentada;
cada pelegrí, una flor,
cada flor una presentalla
per la Reina del Sió.
Al damunt d'aquestes messes,
del mitrat i bon pastor
la paraula de Déu baixa
com ruixat bla de tardor.
—Feu que aquesta nau, oh Verge
ben velera emprengui el vol
pel mar ample de la història
que comença en aquest jorn.
Al recer d'aquesta vela
feu-nos lloc per cabre-hi tots,
més si som de la Segarra,
de l'Urgell o bé del Sió.—
V
Quan tornàvem cap a casa,
entre mates i llaurons,
com un far, la torra el Carles
ens guiava en el retorn,
el brumir de les clotades
i el ressò dalt dels turons
de les notes allargades
de l'alegre cant dels goigs:
"Flor esplendent de gentilesa,
de Gra Estel orientador,
per la terra sionesa
esteneu vostre mantó."
Feu florir, Mare estimada,
un abril en cada cor!
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Maig o bé de la Mare de Déu de les Flors de Maig, a Gra (La Segarra). Foto: Àngela Llop |
Mol larg pero es un puema presios
ResponEliminaD'acord
ResponElimina