Poema a la Mare de Déu de Carràmia (o de Carrànima). Abella de la Conca (Pallars Jussà, Lleida).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—

Mare de Déu de Carràmia o de Carrànima

I

Fa temps que duc a l'ànima
la cançó del ver amor
per cantar-la a la Madona
que a Carràmia té el seu tron.

Si trobés per ma ventura,
vagatiu un rossinyol,
la hi diria a cau d'orella
perquè l'aprengués de cor,

i el camí li mostraria
que el dugués sota el balcó
del palau de l'estimada
tot guarnit de rams i flocs.

Del verger dels meus ensomnis
han volat els rossinyols.
Emprendria la volada
a breus tirs, a poc a poc,

pel forat de Riudabella
o pel bosc de Comiols.
Grau de Moles a l'altura,
quin fresseig de picarols!

Bronia de L'Abella
de castell tot fatxendós,
Sant Romà, Bóixols i Rua
de la hisenda fan el clos.

Ai, muntanya, la muntanya,
bé tens alt el cimeró;
sort que al pit li dóna ales
el brumir de la cançó

i les ganes d'esplaiar-se
pel mar llis de l'horitzó
que s'allarga per les planes
de l'Urgell fins Aragó.

II

Pasturava el seu ramat
la xamosa pastorella
de Balarni, l'ample mas
del districte de L'abella.
Ai, de l'amor
de la donzella,
ai, de l'amor!

Pasturava el bestiar
per la torra Darberola;
del dringar dolç d'una font
el seu cor tot s'enriola.
Ai, de l'amor
que al cor rossola,
ai, de l'amor!

De copsobte aparegué
una infanta pura i bella
que la llum va esmorteir
que esmaltava la pradella.
Ai, de l'amor que reïntella
de l'amor.

—Aniràs a dir als Jurats
que voldria un santuari 
a la tuca del tossal
enesprat i solitari.—
Ai, de l'amor
un reliquiari
d'amor.

—No em creurien els Jurats
si una prova no ho palesa.—
A la galta li fixà
una rosa tota encesa.
Ai, de l'amor.
Quina proesa d'amor!

De l'amor amb ala breu
van pujar a la muntanya,
una imatge hi van trobar
que un vol d'àngels acompanya.
Ai, de l'amor,
quina fogaina
d'amor.

El magnífic pedestal
era fet com a la mida
per la Reina resplendent
que allí treia la florida.
Ai, de l'amor,
com fruitaria
l'amor.

La capella que hi van fer
més que de pedra picada,
era el doll del sentiment
dels bons fills de la contrada.
Ai, de l'amor, quina braçada
d'amor!

El cambril del bell altar
té una porta que obre i tanca
la imatge reverend,
com si fos una ara santa.
Ai, de l'amor, de trets que encanta,
ai, de l'amor!

És un lliri un esclatar
el Jesús del braç esquerre.
Mare i Fill miren al cel
com si els fos justa la terra.
Ai, de l'amor
que ací els aferra,
ai, de l'amor!

Faran cap dels quatre vents
quan serà Pasqua Granada;
més delit els dóna el pit
si és abrupta la pujada.
Ai, de l'amor que els agermana,
ai, de l'amor!

i aquell pa que bogalment
de la terra regalima
i a l'aplec, entre els romeus,
d'amor gomfla cada sina.
Ai, de l'amor
santa joguina,
ai, de l'amor!

III

De Carràmia la Flor,
al jardí del cor plantada,
vostra flaire em guiarà
per camí i per carrerada,

i, en saber-vos aquí dalt
sota el vent, núvols i sol
pels camins del nostre exili
tornaran els rossinyols.

Exterior de l'ermita de Carràmia. Foto: Antonio Saez Torrens.

Ermita de la Mare de Déu de Carràmia o Carrànima
Foto i més informació: panxito

Interior de l'ermita. Foto: panxito


Comentaris