—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Mare de Déu de l'Artiga de Lin. Foto: Imatges de Maria |
I
Quan arriba de setembre
el vuitè dia triomfal,
la nostra terra fulgura
com immensa catedral:
un altar cada muntanya,
cada gorg una coral,
una llàntia cada estrella,
una nau cada clotal.
Som avui al riu Jueu
que L'Artiga de Lin tanca;
el capçal brodat d'estanys
amb ribets d'argent i marbre.
Els murals emmerletats
de merlets de pedres blanques,
les congestes, pels vessants,
amoroses presentalles.
Des del màgic Corbizon
al gegant de Furcanada,
pel migdia encisador,
amb cuirassa d'argent darda.
Altre mur s'alça imponent
pel costat de tramuntana;
al Pic d'Auba té un estrep,
l'altre el té al Port de Picada.
En aquest redol sagrat
de parets inabordables,
rau l'ermita, com mansió
de serena aureolada,
d'una Reina de bellor,
de poder i tanta fama
que entre totes les del món
ni en cap temps, no han igualada.
Només Ella de claror
ha estat sempre nimbada
per a ser Mare de Déu
al jardí del cel plantada.
Oh, sortós del riu Jueu,
de l'Aran la vall sellada,
Paradís del Pirineu,
flor d'ermita colorada
que has tingut dintre el teu clos
la perla més cobejada
presonera de l'amor
en escloves de maragda,
la que dóna al riu Jueu
la frescor i l'elegància,
la que als malls d'Artiga i Punys
i la tuca Furconada
ha vestit al cim de tot
amb turbants de neu colrada
i d'amor amb l'agaliu
enardeix la nostra passa.
Entonem-li la cançó,
enlairem-li les lloances;
fem rodona amb els pastors
que d'Artiga de Lin baixen
amb el cor i el sarró plens
d'amoroses presentalles,
amb les capes de burell
gloriosos patriarques.
Per sentir-la han emmudit
els ocells, el riu, els arbres
i els gegants del Pirineu
han baixat les testes albes.
"Oh, Princesa Immaculada,
al vostre empar acudim:
siau la nostra advocada,
Verge d'Artiga de Lin."
Al·leluia, a la més bella
de les filles de Sió.
Glòria a Aquella que en nit fosca
omple el món de resplendor.
Salve, deien tots alhora
monts ingents, glaciars i gorgs,
prats florits, estanys claríssims,
les ramades i els pastors.
II
És ermita pirinenca,
fusta al sostre i al trespol,
la teulada de pissarra
i el cloquer voleiador.
No té gales fugisseres
que el temps lleva floc a floc;
finestrells en esqueixada
aclareixen l'interior.
Una nau ben espaiosa,
un chor alt i grandiós
i un altar de tres escales
adornat de llums i flors.
Quan l'hivern és d'arribada,
opulent i triomfador,
li regala una pellissa
di finíssima albor.
El Jueu, muda les aigües
en retaule esplendorós
d'argentada pedreria
que enlluerna al bat del sol.
Ara rep les xamosies
d'un fugaç raig tremolós
que entra al temple d'esquitllada
i li bat al mig del front.
La imatge mil·lenària
ric estoig de tradicions
coneguda pels miracles
i admirada arreu del món.
Aquell trenta-sis, volava,
poc se sap on parà el vol;
si l'amaguen les congestes
d'argent fos amb el mantó,
si reposa entre les runes
del castell de Montlleó
o a l'afrós Cau del Pumero
ha cercat de nou repòs...
La imatge mil·lenària
ha marxat, qui sap a on
i deixat la vall encesa
d'una flama de records.
La que ara és venerada
renovant la tradició,
té tres pams complerts d'alçada,
llarga cara, ample front,
vestidura blanquinosa
amb ribets de plata i or;
la mà dreta amb gentilesa
ofereix un pom de flors,
amb l'esquerra en serva un altre
de més flaire i més color.
Mare i Fill són el compendi
del que pot abarcar el cor.
III
Quan tornem a terra baixa,
Oh, Mare del dolç amor,
conserveu a la nostra ànima
d'aquest niu l'escalf joiós.
Que la neu i les glaçades
de l'hivern corsecador,
amb l'enyor d'aquesta festa
es fonguin en dolls d'amor.
 |
| Mare de Déu de l'Artiga de Lin Foto: Alejandro |
 |
| Interior de l'ermita de la Mare de Déu de Lin. La curiositat d'aquesta ermita està en que la façana és visible des de l'exterior, però el cos de l'ermita no es veu perquè queda soterrat en un nivell inferior. Es celebra la romeria el tercer diumenge de juliol. Foto i més informació: paconudels - bloc Un día en la montaña |
 |
| Façana de l'ermita, al municipi d'Es Bòrdes Foto: Val Aran - era esséncia des Pirinèus |
Del poble d'es Bordes surt una pista que, tot seguint el riu Joèu, porta fins a uns dels racons més bonics de la Vall d'Aran: L'Artiga de Lin. Pujant per aquesta pista, l'ermita es troba mig amagada i rep nombroses romeries de pobles de la Vall com es Bòrdes o Vilac.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada