GOIGS DEL GLORIÓS SANT MARCH EVANGELISTA. FUNDAT EN 1211*.
*El Gremi de Mestres Sabaters de Barcelona
que tenen a Sant Marc per patró. La seva Confraria és la Confraria Gremial
més antiga de Barcelona.
|
|
Sant Marc evangelista en el retaule de l'altar que té dedicat a la Catedral de
Barcelona. |
Al devót, que en vos confia,
guardaulo de tempestát,
Sant March benaventurát,
socorreulo nit y dia.
Anaveu molt abrassát
per lo mon ab gran constancia,
y ab molta perseverancia
predicant la veritat:
Deixaussent la falsedát
de la cega idolatría.
...
Persó es vostra santedát
de tots devóts venerada
y en Barcelona adorada
ab aplauso y magestat.
Vos han pres per advocát
per sa major alegría.
Puix sou tant apropiát
contra pedra, llamps y trons;
aguardau aquestos contorns
de pedra y de tempestát:
Teniu sempre pietát
del devót, que en vos confia.
.jpg)
|
| Font: Associació d'Estudis Torellonencs |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
|
| Font: Biblioteca de Catalunya |
 |
| Font: Biblioteca Nacional de França |
|
|
Capella de Sant Marc a la Catedral de Barcelona Foto: Didier Descouens |
viquipèdia. La Confraria de Sant Marc Evangelista de l'antic Gremi de Mestres
Sabaters de Barcelona és la confraria gremial més antiga de Barcelona.
La primera referència escrita a la confraria es troba en un decret
firmat pel bisbe Berenguer de Palou I el 23 de desembre del 1202, amb el
qual donava llicència per edificar un altar en honor de sant Marc
Evangelista dins del Sepulcre de la Seu de Barcelona.
Des d'aleshores, la seva presència a la Catedral va ser constant, amb
contribucions a la construcció de capelles i donacions de retaules,
pintures i peces litúrgiques i d'orfebreria religiosa. Des de final del
segle xv, el claustre de la Catedral de Barcelona va acollir el fossar
dels mestres sabaters, al davant de la Sala Capitular, i cada vegada que
moria un membre del gremi es feien repicar les campanes, un costum que
va perdurar fins al 1936.
Totes aquestes obres religioses eren finançades per la caixa almoinal i
per donatius dels confrares. Dels fons d'aquesta caixa també sortien
ajudes per als sabaters malalts i per a les seves vídues i orfes. La
confraria prenia part en totes les solemnitats de la ciutat, com ara la
rebuda dels membres de la reialesa que visitaven Barcelona i les grans
processons de Corpus o Dijous Sant, a les quals assistia encapçalada per
la bandera de seda grana amb el lleó alat. Els seus prohoms van formar
part del Consell de Cent des de la seva constitució el 1265. Juntament
amb els altres gremis, va participar activament en la defensa de la
ciutat contra els setges.
La confraria i el gremi van tenir la seva seu en un edifici del Carrer
de la Corríbia des del segle XVI fins a mitjan segle XIX, quan van
desaparèixer els gremis barcelonins amb motiu de les lleis que abolien
els privilegis gremials. Actualment té la seu al número 5 de la plaça de
Sant Felip Neri, on també hi ha instal·lada la seva obra cultural, el
Museu del Calçat. La façana és la mateixa que la confraria tenia al
segle xvi al Carrer de la Corríbia, que fou traslladada l'any 1970. El
2007 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada