GOIGS EN LLAHOR DE ST. LAMBERT, B. Y M. PATRÓ DE LA CIUTAT DE LIEGE (BÉLGICA). SA FESTA A 17 DE SETEMBRE.
 |
| Sant Lambert |
Per la Esglesia del Senyor
Bisbe y mártir celebrat:
siau Lambert advocat
de qui us invoca ab amor.
En Maestrich vila ditxosa
se gronxá vostre breçol,
per élla foreu lo sol
que la feu més venturosa.
De vostres pares l'horror
als vicis heu heretat.
...
Té Sant Lambert molts devots
per tot lo món escampats,
mes també en nostres ciutats
l'estiman molts sacerdots.
Un sobre tot ab amor
lo venera de bon grat.
Digne mártir del Senyor
y del poble gran Prelat:
siau Lambert advocat
de qui us invoca ab amor.
 |
| Font: Associació d'Estudis Torellonencs |
El seu dies natalis se celebra el 17 de setembre. La veneració del sant va propagar-se molt ràpidament al territori del bisbat de Lieja i a l'Alemanya actual. El príncep-bisbe Rudolf de Zähringen, nadiu de Friburg, va portar una relíquia a la seva ciutat natal el 1191. Des d'aleshores, Lambert va ser el segon patró de la ciutat, junts amb Sant Jordi.
El sant va donar el seu nom a diverses localitats a Bèlgica a Sint-Lambrechts-Woluwe, Lasne-Chapelle-Saint-Lambert, Tourinnes-Saint-Lambert, Sint-Lambrechts-Herk i Val Saint-Lambert; als Països Baixos a Sint-Lambert-Wulpen, a Alemanya a Lambrecht.
La tradició catalana diu que Lambert era pagès i que, malgrat no haver anat a escola, fou bisbe i sant. Era un dels patrons antics de la pagesia de la Catalunya Vella. Unes relíquies del sant arribaren al segle XIV a la canònica de Santa Maria de Lladó (Alt Empordà), i l’any 1353 el bisbe de Girona concedí el permís de culte a Sant Lambert en aquesta església i les seves filials. Cada any, el dia 17 de setembre, se celebrava al poble la seva festa. De la comarca i de la Garrotxa hi arribava gent que recollia oli de la llàntia del reliquiari i se n'untava l'orella, ja que era invocat contra el mal d'orella. L'almoina que s'hi havia de deixar, però, no havia de ser gran, ja que es deia que si era excessiva, el sant s'ho prenia com un suborn i intensificava el dolor en comptes de guarir-lo. D'aquí que se'n digui:
«Al bací de Sant Llambert, qui més hi fa, més hi perd».
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada