Poema a la Mare de Déu de l'Erola. Viladrau (Osona, Girona).

Mare de Déu de l'Erola
—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—

I

Halo-halo farem via
pel camí de Viladrau
que entrebanca amb fils de plata
el cantaire rieral.

Cada tomb és una ofrena,
cada mas és un encant,
cada font entotsolada,
un dringar de diamants.

Si esporrets eren els roures
a es voltes de Nadal,
les ridortes cotonoses
engalanen els secalls.

Sant Segimon baixa els braços
i s'enduu endalt endalt
l'ermitoia de l'Erola,
ermitoia i ermitans,
per tal que el sol que ja balca
els daurés amb els seus raigs.

Enmig de la gran estesa
del camp de teules llaurat,
no hi ha cap símbol que digui
la solera i dignitat

de la vella pagesia
d'ample tomb i noble esguard;
no veiem cap porta oberta
per a dar-li el Déu vos guard,

fins a ser a la trencallada
entre migjorn i ponent,
on hi sotja una porxada
de dos arcs mig aplanats,

ulls calmosos de l'ermita
esboirats de tant mirar
per davall de la visera
de la gorra de vint pams.

A l'eixida xicarrona,
com rafal arrecerat,
tres portals s'hi donen cita
estringats amb pany i clau.

El primer és de l'ermita,
amb muntants pedrapicats,
clau de volta treballada
que ennobleix la porta i l'arc;

el segon és l'habitacle,
llar i escon de l'ermità,
i el tercer és, pels indicis,
l'agombol del bestiar.

A la dreta de la porta,
una làpida que hi ha
rememora la injúria
que l'ermità suportà,

i passada la tempesta,
la brotada amb nou esclat
de la Rosa centenària
que el Montseny va enflairant.

L'ermità, que és d'arribada
pel camí de Viladrau,
els batents d'ambdues portes
ens va obrir de bat a bat.

II

Mare de Déu de l'Erola,
del Montseny radiant Estel,
que per escambell la bola
teníeu del món als peus;

per corona, l'estelada
que enclaueta el firmament;
brins de lluna platejada
per vestit d'or i d'argent;

els cors d'àngels per musica,
daurats núvols per encens
i la fama que repica
d'ample a ample del Montseny.

Heu canviat del cel les gales
per aquestes de l'areny
i ara us ornen les nadales
que han crescut ran del sallent.

Per a salves, en les festes
arreu arreu celebrades,
l'enrenou de les tempestes
que somouen terra i cel.

Ací us reten cortesia
les ramades i els pastors
i els teniu per companyia
en les boires i foscors.

Més avall teniu can Sala,
jaç de noble bandoler,
i can Bosc serè recala
a l'ombriu del buit cloquer,

i per guaites a l'altura
serenada d'allà dalt,
abeurant-se de llum pura,
Matagalls i Sant Marçal.

Per balcons i per relleixos,
en obagues i fondals,
els devots duen a feixos
molsa i grèvol per Nadal.

En ésser la nit sagrada
que el delit i el goig empeny,
del pessebre a la rotllana
hi seríeu ben present.

Per la flaire del boix mascle
que la llar tota enriola,
no s'esborri més el rastre
de la Verge de l'Erola.

Feu, oh Verge gloriosa,
que, en venir el darrer Nadal,
sigui l'ànima flairosa
de la molsa d'aquí dalt.


GOIGS A LA MARE DE DÉU DE L'EROLA:

  • Mare de Déu de l'Erola... 
  • Puix del pecat preservada...


  • Ermita de la Mare de Déu de l'Erola
    Fotos i més informació: Parròquia de Sant Martí de Viladrau


    Comentaris