 |
| Mare de Déu de l'Antiguitat Es celebra la seva festa el 15 d'Agost Foto: Parròquies zona del Llobregat |
I
De Puig-reig tirant amunt
en la fresca matinada,
quan el sol rejovenit
l'or hi aboca a carretades,
la riera, fil d'argent,
tota plena de moixaines,
fa tan lleu el caminar
que en el cor li neixen ales.
Nit i dia el Llobregat
hi estén la veu de plata;
l'himne alegre del treball
puja el vent de ran de l'aigua,
i els torrents serpentejants
els topants omplen de gales,
sobretot el de Clarà,
que es cobreix de xals i randes.
De l'ofici matinal
que Natura celebrava,
diu l'antífona de cristall,
cel amunt, la cogullada.
La puput, d'ací d'allà,
agutzil de les llaurades,
com festiu escolanet
amb colors de creta i ales,
i el romer del costeret
que a la cita mai no manca,
tot flairós, com encenser,
de perfum tot ho embauma.
II
A Casserres arribats,
berguedana i bella vila,
decantem cap a llevant
vers la meta que s'hi albira,
entre feixes de sembrats,
els esplets de la masia
i el ramell de caminois
que de jorn d'arreu arriben.
La claror del sol d'abril
tot de cop s'empal·lidia,
que allí al centre del cambril
de més clara una altra hi nia;
guspireja amb vius fulgors
que l'amor serva i atia;
dóna pit i to joiós
als ocells de branca i riba
i esperona en tots els cors
el ventet de l'alegria;
si un sol cop us ha amoixat,
en sereu gai per la vida.
III
Si la imatge té la cara
com poncella en esclatar,
més gentil la fa i xamosa
el seu aire berguedà.
Duu el Nen Jesús amb gràcia
assegut en el seu braç,
repapat al braç esquerre
amb un brot a l'altra mà.
Hom no es cansa de mirar-lo,
el cabell enrinxolat,
la bola del món que serva
tan menut i enriolat.
Tot un Déu embolcallant-se
amb la nostra humanitat,
per tal que amb confiança
el tinguéssim per germà,
rialler, fent ballmanetes
en la falda virginal,
complaent-se d'una bola,
com si fos un altre infant.
IV
De Casserres l'ampla ermita
que tenim ara al davant
en l'any mil nou-cents cinquanta
rebrotava amb novells tanys,
de la soca rosegada
per la quera d'anys i panys
d'una ermita petitona
que Déu sap qui va plantar.
A ponent era encarada
i tenia al bell davant
d'aixopluc fent i d'ombrel·la
un porxat amb sis pilans.
D'ell en feren un gran temple
amb la terra harmonitzant,
amb la tradició estimada
i amb la Reina que ames tant.
A ponent hi té la vila
de cepat i alt campanar;
a ponent, cançons li canta
la riera de Clarà.
Tan i tan gran com el feren
el nou temple marià,
a desgrat de la grandària
ben sovint li manca espai,
com quan ve la romeria
ressonanta de Sant Pau
o celebren a Casserres
qualsevol solemnitat.
En les vostres alegries,
si hi volguéssiu el joglar,
us diria dues cobles
que li acaben de dictar.
Alba clara del matí,
Sol fulgent de migdiada,
Serenor de cap al tard,
Nit d'estrelles coronada.
Les lloances vostres diu
de Queralt la serra clara,
cap avall el Llobregat
duu voltant l'anomenada.
Sou Pubilla d'un casal
amb hisenda sanejada;
ran del riu canta el teler,
terra endins canta l'arada.
En la xarxa de l'amor
teniu presa la fillada;
benaurat de qui ha caigut
en la vostra fina malla.
Esclavatge de l'amor,
el més dolç dels esclavatges,
que permet d'aixecar el vol
al final de la jornada.
 |
| Santuari de la Mare de Déu de l'Antiguitat Foto: Parròquies zona del Llobregat |
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada