Epifania!
Vola l'Estrella de la fantasia.
Àngels, pastors, infantons: tot somnia!
Tornen de fresc a aclarir els horitzons
els Cavallers de les il·lusions.
Tota finestra, tot cor s'esbadia...
Epifania!
Passa, Rei blanc!
Posa't la lluna per sabre en el flanc.
Crida la neu, que no et taquis de fang.
En la puresa ens cal ésser tan destres!
Filtra la llum per les nostres finestres.
Posa'ns miquetes de lliri a la sang.
Passa, Rei blanc!
Passa, Rei ros!
Branda en la nit l'encenser xardorós.
Crema-hi lluernes i estels voladors.
Hi ha als nostres ulls tan malignes boirines!
Volta'ns de foc i de flaires divines...
Turiferari d'amors i dolors,
passa, Rei ros!
Passa, Rei bru!
Manquen llanternes allí on passes Tu.
Sort que l'Amor per l'esguard et traslluu.
Cal, tanmateix, que el fruir no ens defraudi:
tira una mica de sutge en el gaudi.
Mirra, sofrença, carbó, glavi nu...
Passa, Rei bru!
Epifania!
Vola l'Estrella de la fantasia.
—Un esclopet, si més no, d'alegria!
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada