Poema a l'ermita de Santa Margarida de Les Planes d'Hostoles (Garrotxa, Girona).

L'ERMITA ABANDONADA

—Poema de Mercè Bayona i Codina, any 1923—

Restes de l'ermita de Santa Margarida de Les Planes d'Hostoles a la que li va dedicada aquesta poesia. Foto: Arnau Brosa Planella.

Sé d'una ermita pobra que s'alça silenciosa
entre el pla i la muntanya, entre el buit i el desert;
no l'embaumen ramells, que cap mà carinyosa
n'hi cull, i la flaire agradosa
de l'encens mai s'escola pel finestral obert.

No li fa llum cap llàntia, ni ciris hi tremolen,
ni els místics dits de Verge espolsen son altar;
el pany i forrellat temps ha que no grinyolen,
mes la lluna i el sol quan pel cel rodolen
pel finestral s'entren i fins besen la mà.

La Verge que s'hi hostatja, un jorn més formosa,
es mostra consirosa d'aquest oblit tan gran;
als ocellets que hi volen diu amb veu pietosa:
—Veniu, aixoplugueu-vos en ma cambra espaiosa,
feu-hi vostra niada, ja que els cors no l'hi fan—.

Rossinyols i aloses, oronetes i grives
i altres aucells que eren els músics d'eixa frau
agraïts i joiosos deixen les fresques ribes
i dins la capella canten cançons festives
festejant a la Verge de rostre bru i ull blau.

Les flors es condolien veient que l'ocellada
per flaire més gemada deixava son olor;
no podent-la seguir, de les aus la volada,
humils preguen al vent que dugui la besada
als peus de la Dona que els hi ha robat l'amor.

Una heura carinyosa que molt aima a Madona
s'enfila a treure el cap pel finestró;
eixamplant els seus braços com una amiga bona,
li petoneja el front cenyint-li una corona
de raïms d'arítjol i ratxes de claror.

Cançons també li envien les aigües juganeres
que en fils d'argent desfent-se es capbussen al gorg verd,
i un cirerer l'enronda enjoiat de cireres
retraient-li que a ell l'aimen les primaveres,
i el temple mig s'esflora estant sempre desert.

Salut, ermita pobra, que ja no estàs deserta,
ja tens sempre música i tens flaire d'encens;
ta porta clivellada ja no és avorrerta,
que un cor d'amor encès de bat a bat t'ha oberta;
si no hi ve la gent, veniu-hi flairosos elements!



Comentaris