—Poema a manera de Goigs de Joan Benet i Petit, publicat en el llibre "El trobador de la Mare de Déu, vol. II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, any 2008—.
 |
| Mare de Déu de Penyafel Foto: Fons família Cuyàs a Cartotecadigital |
Vostres goigs amb cor fidel
cantarem, Verge Maria,
puix brollava l'alegria
dels jardins de Penyafel.
Dels cants nostres cada dia
aviveu-nos Vós l'anhel.
Verge del mirar suau,
daurada Porta del cel.
De les muntanyes que hi ha
als voltants de Vilafranca
és la més bella i més franca
la que serva el vostre altar,
de l'arbre sagrat, la branca
que en ella ha afondit l'arrel.
Verge del mirar...
Muntanyans és arrasada,
Els Arquets, si fa no fa,
no sabríem on alçar
delerosa la mirada
si no féssiu Vós vibrar
vostra llum com un estel.
Verge del mirar...
El pagès que a la llaurada
el parell mena de jorn,
el pastor que pel contorn
duu alegre la ramada
el caçador que no dorm
darrera la ploma o pèl,
Verge del mirar...
Penyafel, en la ramera
hi gronxola amb goig el niu
que és conhort i és agaliu
del serrat i la planera.
Des d'aquest lloc ombradiu
de l'ovella oïu el bel.
Verge del mirar...
A un tret de roc de l'ermita
hi refila fresca font;
poc es trobaria aumón
de bellesa una tal fita.
Si assolia tal renom,
perquè és fresca com el gel.
Verge del mirar...
La ramada hi pasturava
temps enllà un galant pastor
va cercant la regalor
de l'herba fresca i gemada.
Tot de cop, va sentir olor
de gessamí i xuclamel.
Verge del mirar...
Guiat per l'olor divina
i la llum celestial,
escorcolla la veral
prop de la font cristal·lina.
L'ensurt seu fou tal i tal
en veure el fulgent Estel,
Verge del mirar...
que al marge restà clavat
i a bellugar-se no atina
mentre als núvols endevina
un concert net i afinat,
el ramat la testa alzina
i fa un himne del seu bel,
Verge del mirar...
Una imatge més xamosa
que una estrella resplendent
al pastor mut i silent
ran la font li fou desclosa.
Ja se'n vola encontinent
racó avall de Sant Miquel
Verge del mirar...
La gentada enfervorida
va darrera del pastor
i la imatge amb tota honor
duu a Santa Margarida.
Mes la Verge vol ser Flor
dels jardins de Penyafel.
Verge del mirar...
Volgueren allí mateix
enlairar-li la capella,
que el cant de la fontanella
amb la veu amoroseix.
Si la contrada és prou bella,
el terrer, rost i a repèl.
Verge del mirar...
Amuntet de la troballa
van llucar un erol planer,
esbandit i rialler
com una era esbatanada.
Allí l'arbre miracler
va enfonsar de grat l'arrel.
Verge del mirar...
És un lloc a tot esgambi
al damunt d'un verd turó;
l'ermita és com un penó
més dolça que el sucre candi.
Deu hores a la redor
aviva d'amor el zel.
Verge del mirar...
Li fa bona companyia
un castell que és molt antic
que el país bogal i ric
vigila de nit i dia.
Millor escut li ha estat fornit
i una guaita més fidel.
Verge del mirar...
Una porta molt galana
i un porxat acollidor
s'obren junts i amb bon amor
al costat de tramuntana;
l'ermita és a migjorn
amb rosers per cobricel.
Verge del mirar...
Les més belles llunyanies
es desclouen al voltant;
si Moja és tocant, tocant,
Vilafranca descobries
i tirant cap a llevant,
les runes de Sant Miquel
Verge del mirar...
Una plaça ciutadana
sembla el Pla d'El Penedès
de ponent a orient estès,
de migjorn a tramuntana.
Des d'ací no té secrets
ni l'enterboleix cap tel,
Verge del mirar...
Per a veure el que seria,
a l'ermita havem entrat
i un cel blau de bat a bat
al davant nostre s'obria.
Les passions han frenat,
el seu clam i el seu bruel,
Verge del mirar...
És la imatge més bonica
i amorosa d'aquest món:
la seva cara és un pom
d'argentades margarides,
de tant benaurats com som
obrim el cor sens recel,
Verge del mirar...
La rullada cabellera
li davalla en allau
per damunt del mantell blau
de daurada revorera;
el vestit que tant li escau,
de color de caramel.
Verge del mirar...
La mà dreta, una baldufa
i l'esquerra un Ninet ros,
de posat tot seriós
que d'amor els cors estufa.
Si Maria és un primor,
és un lliri Emmanuel.
Verge del mirar...
Si l'ermita és una rosa,
el pistil n'és el cambril
on la perla de l'abril
brosta amb vida esplendorosa.
Té sis arcs de bon estil
amb la volta a l'airecel.
Verge del mirar...
Amoroses presentalles
que tapissen les parets
d'ex-vots i altres amulets,
penjarelles a gandalles,
demostren com els fillets
a la Verge són fidels.
Verge del mirar...
Els de Santa Margarida
se n'hi van en processó
amb banderes i penó
cants festosos i musica;
els de Monjos i L'Arboç
per senders arreu arreu.
Verge del mirar...
De la Reina freturosos
tots s'adrecen al cambril
amb el rostre i cor humils
precs filials i amorosos,
amb veuetes com un fil
que són dolces com la mel.
Verge del mirar...
Mare dolça i estimada,
amatent oïu mon rés:
esteneu pel Penedès
amorosa la mirada,
des del nin que riu al breç
al que tasta amarga fel.
Verge del mirar...
Que les aigües del riu Foix
cantin sempre fines glosses,
que es mantinguin ben frondoses
les vinyes i el cel ben moix
poseu dolçors delitoses
al xarel·lo i macabeu.
Verge del mirar...
Aimador deu a la nines,
deu dolçor als infantons,
als vellets, records dels bons,
al jovent, gestes ardides,
calentó niu als moixons
i a tots deu-nos el cel
Verge del mirar...
Puix consola i afalaga
el pelegrí i el romeu,
de les muntanyes hereu
vostra ermita assolellada,
que esperem amb joia, feu,
la nostra fi sens recel,
Verge del mirar suau,
daurada Porta del cel.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de Penyafel |
 |
| Porxo i porta d'entrada Fotos de 11299883 |
La foto que hi ha al Fons Cuyàs és molt millor, que aquesta està escanejada d'un llibre antic i és molt deficient. Aquí: https://cartotecadigital.icgc.cat/digital/collection/cuyas/id/5823/rec/2
ResponElimina(Mª A)
Moltes gràcies per l'aportació
Elimina