 |
| Santuari del Corredor a Dosrius. Foto: Josep Maria. |
—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—
I
Quina gràcia rumbeges,
serra ingent del Corredor,
que qui et veia una vegada
en conserva viu l'enyor?
El Vallès a tramuntana,
el Maresme cara al sol,
la carena asserenada
del Mogent branda el bressol.
Les flamelles misterioses
que enlluernen els pastors;
la imatge que mostraven
de la Verge amb el Filló.
Salvi, hereu de ca n'Arenes,
que li fa un niu calentó
en les terres partioneres
de les seves i can Bosc;
els vint anys que hi esmerçava
en fer un temple més rumbós
en Bernat de Penitència,
sacerdot tan virtuós;
les gentades que acudien
l'any mil cinc-cents vint-i-dos
que un nou temple es beneïa
el matí dl cinc d'agost.
Creu llatina de la planta,
la coberta sobre un vol
de crestalls d'arestes fines,
cada clau, un escut d'or.
Dos portals fent cortesia
al qui arriba al Corredor
i una reixa, flor de forja,
clou el ric altar major.
L'altre cap mostra a mig aire,
rumbejant l'alegre cor
amb balustre que és penyora
de riquesa i d'antigor;
enramades calaixeres
curulles de gom a gom
d'ornaments, de joies fines,
creus d'argent i calzes d'or;
flor dels boscos al periple,
faldellins voleiadors;
al trau, mides juganeres,
i florit mocador al coll.
Mentrestant, a ca n'Arenes,
can Rupit, el mas d'en Bosc,
a Dosrius, a Trentapasses,
Collsabadell i Bell-lloc,
quins esplets no els enriquien
de viandes i d'amor:
figuerals a les espones,
parres verdes ran del pou;
el pa i vi de cada feixa,
els tinells plens d'oli d'or,
les cançons a flor de llavi
i la pau en cada cor.
Per a tots tingué acollida
el niu dolç del Corredor,
que d'ací ningú no marxa
decebut o consirós.
II
Mes l'agram eixorc pressívol
s'apodera del conreu
i troben la terra fada
la pubilla com l'hereu.
Cada espona esllavissada,
cada mas abandonat,
una llàntia que s'apaga
a les grades de l'altar.
Retorneu-li les campanes
a l'herald ferm i ardit;
mossèn Claus, si es desvetllava,
que amb raó no pugui dir:
"La Flor dolça que us deixava
en un card heu convertit;
trenta-cinc anyades llargues
millorant-la dia i nit.
Per alçar-la, abans, trobàrem
en l'amor braó i delit;
per servar-la, ara, amb honra
el pit vostre no té pit."
III
No oblideu el Corredor,
rodamons d'ànima encesa,
ell farà del vostre cor
una eterna jovenesa,
pel Maresme, pel Vallès,
pel Mogent que els aclaria
i el penó sempre enlairat
de l'amor, Santa Maria.
Goigs a la Mare de Déu dels Socors del Santuari del Corredor:
 |
| Imatge antiga de la Mare de Déu dels Socors del Corredor, destruïda el 1936. Foto: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, trobada en el bloc d'en Quim Graupera, Maresme medieval. |
 |
| Retaule de la Mare de Déu dels Socors. Foto: bloc los folloneros |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada