 |
| Processó de Corpus a Girona. Pas de la Custòdia amb el Santíssim. Any 2014. |
TARDA DE CORPUS
La casa del Senyor està deserta,
pel batent de la porta mig oberta
s'hi endevina un silenci penombral
que a reposar convida el trist mortal,
mentre que, agenollat, a Déu implora
que faci la mercè d'eixir a fora
per sadollar-ho tot d'amor i aromes
i a beneir les coses dels homes.
L'altar endiumenjat mostra les resplendors
dels cirials encesos, curulls de tremolors.
El tàlem incrustat d'or i pedreria
el besa a dolls el sol morent del present dia,
i esclata en lluïssors i oneja triomfal,
avançant-se l'Home Déu amb pas solemnial.
Du una mà sobre el pit, la destra ben enlaire
bo i beneint les flors, la gent i la flaire.
L'escolten els infants, que Ell aima amb deliri,
àngels amb encensers, les verges amb el lliri.
El Déu resplendent passa enmig de grans nevades
de ginesta, de lliris i roses esfullades
que davallen calmoses tot perfumant l'ambient,
i fins al sagrat rostre del Rei de reis duu el vent
una ona transparent d'aromes i colors
que ens mostra la rialla del Déu de tots els cors.
I Jesús va fent via pel mig del poble aimat,
som tants que sa mirada d'amor ha captivat,
que anem en el seguici de dret a sa presó
vellets i noies i verges amb lliris d'aigua en flor.
En totes les finestres i en altarets amb rames
joguegen juganers gallarets i oriflames.
Puja una nuvolada d'encens cap al cel blau,
m'Amor retorna al temple, que està en repòs suau.
Tots els carrers s'embaumen en delitós perfum,
enllà del cel es perden els últims raigs de llum.
El temple s'embolcalla d'ombres vesperals
mentre l'encens s'escola pels gòtics finestrals.
—Mercè Bayona i Codina, any 1923—
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada