 |
| Jesús ressuscitat |
RESURRECCIÓ
Matinejant se'n van a l'hort
les tres Maries, desolades;
i pel camí llagrimejant
parlen del Mestre que tant aimen.
Parlen del rostre sagnolent,
de Jesucrist que agonitzava...
porten ungüents de forta olor
per aromar les seves nafres.
Diu la Magdala: Qui ens traurà
la grossa llosa, ai!, que tapa
per al meu cor adolorit
el dolç amor que en son si hostatja?
Mes ai!, sa mare no diu res
—que el plor li nua la paraula—.
Com lliri blanc mig desmaiat
se sosté al braç de la Magdala.
No para esment, ni vol sentir
el rossinyol que refilava,
ni el dolç perfum del roserar
que cor ferit se dessagnava...,
que ella amb pas lent busca tan sols
el nou sepulcre on Crist posaren.
I arriben al mateix peu
del fossar, i un crit exhalen
de dol en veure que Jesús
en son llit, mort, no reposava,
i miren el sepulcre nou
i sols hi veuen la mortalla...,
i en el capçal un jovincell
tot lluminós, de blanques ales,
que els hi diu: "Dones, qui cerqueu?",
"A Jesucrist,, que ahir finava",
"Al meu Mestre tan volgut",
entre sanglots diu la Magdala.
I desmaiant-se com un llir
trencat tot just d'apuntar l'alba,
a sobre el pit de Cleofà
sa testa pura reposava
la Mare plena de dolor,
tot musiquejant tristes paraules.
"Al tendre Fill de mos amors
que me'l prengueren de la falda...!"
"No el cerqueu més entre els difunts
el Fill de Déu que en Creu finava,
que per dar nova vida al món
aquest matí ressuscitava!".
—Mercè Bayona i Codina, any 1925—
 |
| Primer misteri de Glòria (La Resurrecció de Crist), al Rosari Monumental de Montserrat. Escena realitzada per l'arquitecte Antoni Gaudí i els escultors Josep Llimona i Dionís Renart. Fotos: Josep Maria. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada