 |
| Mare de Déu del Roser |
Corona de roses
si a la Verge fem,
corona de roses
en lo cel tindrem.
Domingo collia
les roses un dia
del Roser sagrat;
les quinze més belles
semblaven estrelles
del cel estrellat.
Que és l'Ave Maria
suau melodia
baixada del cel;
pel llavi dolçura,
per l'ànima pura
rosada de mel.
Quan ne té una dena
en dolça cadena
l'enfila amb fil d'or;
hi lliga un Misteri,
bordó del salteri
del Déu de l'amor.
Quan lo sant li posa
la corona hermosa,
la Verge respon:
-Vull roses divines,
mes sens les espines
dels pecats del món.
Al devot que em dóna
de roses corona,
jo li tornaré;
lo dia en què mòria
portals de la Glòria
jo li obriré.-
Del cel lo Rosari,
per qui vol pujar-hi,
l'escala serà;
cada Ave Maria
un graó seria,
la Glòria un replà.
La Iglésia de Roma
amb ell a Mahoma
vencia en Lepant;
tres pedres tirava,
David, que trencava
lo front del gegant.
Lo dimoni en guerra
torna a alçar la terra
contra Déu etern;
amb eixa arma forta
que la Verge ens porta
llancem-lo a l'infern!
Oh dolça llaçada,
cadena adorada!
Veniu, pecadors;
amb ella voldria
la Verge Maria
lligar vostres cors.
Música de Ll. Romeu, prev.
Recordava aquesta cançó a la Verge de quan era petita...fa molt temps, i procurant-la al GOOGLE m'ha sortit el seu Blog. Moltes gràcies.
ResponEliminaMercè de Vic.