Poema a la Mare de Déu del Roure. Masia del Bach de Collsacabra, Pruit (Osona, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—





I

Avui la nostra passa
s'adreça al Cabrerès,
la terra que s'ajaça
en el magnífic bres

on és amanyagada
pel cant de l'oratjol,
Manlleu i la Rotllada
Cantoni i l'Esquirol.

Cerquem l'airosa porta
del coll famós de Bac,
que alci la comporta
del cim de bat a bat.

Passada la collada,
davant dels nostres ulls,
el pla pren revolada
cenyit de caramulls.

Com una fortalesa,
els murs d'acer folrats,
veiem la fama encesa
del brau cingle d'Aiats.

Migjorn mostra galant
la serra de Montcau;
al mig, Camajoan,
dansant ran del cel brau,

i clouen la rotllana
pel ras d'orient molsut,
tocant de la barana,
el Far i la Salut.

I al centre de la plana,
com sentinella ardit
lluu campanar i campana
l'església de Rupit.

Remingols d'aigua clara,
rivets del verd vestit,
els rep com alifara
el Ter damunt del pit.

Són gerdes les baranes
de cada rierol
i broden les quintanes
amb brins de lluna i sol,

amb rames desmaiades
de verns i abriülls
que van adelerades
pels gorgs i pels esculls.

Els roures fan sardana
voltant cada pradell
i els faigs, de bona gana,
si fa no fa com ells.

D'aquesta cleda bella
cercava amb agaliu
una bonica Ocella
que hi ha bastit el niu

en arbre centenari
de tronc ferm i barroc;
si maldo per anar-hi,
no puc trobar-la enlloc.

Un roure, per fi, esbrina,
xiquet, un ull de bou
de gorja cristallina
i encar xopat de rou.

Detura's en les branques
i canta amb tant de pit
que l'arbre ressec ara
de flors es veu guarnit.

A xiques voladetes
d'arreu van arribant
verdums i cueretes,
cardines i pinsans.

El roure que a Maria
fornia el cobricel
majestuós floria
al centre de l'herbei.

A clapes, les violes
matisen el prat verd
i al marc, les atzeroles
completen el concert.

A dins de la capella
oberta al cor del tronc,
un Sol s'hi esparpella
que tota fredor fon.

Essent tan a la vora
notem una escalfor
que el nostre cor arbora,
l'amara de bonior

i posa als nostres llavis
el mot que dicta el cor;
si jo el sabés dels avis,
oidà, quina cançó!

II

Madona, la del Roure,
de prop del coll d'en Bas,
des d'on mireu a lloure
el Cabrerès isard,

si grat us fos fer ploure
la vostra gràcia a raig,
com de Pruit el Roure
no n'hi hauria cap.

Oh, fulgurant Estrella
que Déu mateix ha encès,
la més gran meravella
al cel del Cabrerès.

Si el vostre santuari
és certament petit,
teniu un reliquiari
al fons de cada pit;

mantells daurats de dia,
d'estrelles a la nit,
jardins d'amoreria
eternament florits.

Si ens beneïu, Maria,
podem esperançar
amb dretura fer via
de cada al dia clar

en vostra companyia
davall l'escut barrat
que un núvol obscuria
com sol que és eclipsat.

Roure del Bach de Collsacabra, avui desaparegut
S'ha reprès la devoció l'any 1987
Foto: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Pedrò a la Mare de Déu del Roure, erigit el 1987

Roure monumental del Bach de Collsacabra, proper a l'advocació de la Mare de Déu

Comentaris