Poema a la Mare de Déu del Remei. Castell del Remei, a la Plana d'Urgell, en el municipi de Penelles (Noguera, Lleida)
Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el llibre "El Trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.
 |
| Mare de Déu del Castell del Remei |
A LA VERGE DEL REMEI DE LA TORRA DEL BISBE. CASTELL DEL REMEI DE PENELLES. BISBAT D'URGELL.
Un fort delit avui m'empeny
a fer camí per l'ampla plana,
per l'ampla plana de l'Urgell,
on res no barra la mirada.
Són lluny les serres del Montsec
damunt Montclar i Almenara;
molt més, la Llena i el Montsant,
per les Garrigues i Segarra.
Sense les gales verdejants
que el brau canal a doll sembrava,
el clos de Jaumes i Ermengols
fóra talment una Camarga.
El canal sol no aconsegueix
treure del tot l'esgarrifança
del Prat que, ple de coladors,
de Muntalé ermat davalla,
ni de paüra i solitud
el vel espès que l'embolcalla,
des del Massó fins al Relleu
des de Boldú fins a Toralla.
Mes al bell centre d'aquest pla,
de gran arbreda es veu la tanca
balancejada per l'alè
de vent serè o de marinada.
Sota les branques fimbrejants,
d'un ric palau es veu l'estampa
ben a la vora d'un castell
de quatre torres merletades.
Mentre fem via plana enllà,
al palau fita la mirada,
són tots festosos els camins
del so joiós d'una tonada.
És del cantar dels ametllers
plantats al peu de la marjada,
l'aigua que corre pel perfil
i els ocellets de brolla i branca:
Canta a l'espiga el pregadéu,
la salzereda i el pollancre
i, dintre el pit el nostre cor
ple d'alegria també canta:
vora voreta un castell
fet de vidre volador,
hi ha l'ermita del Remei
que s'emporta tots els cors.
A Ivars, Verge de l'Horta,
a Preixana, Montalban,
a Bellvís la de les Sogues,
el Remei s'emporta el ram.
Té l'amor dels de Bellcaire,
el cor de Castellserà,
l'exaltació de Penelles,
les mirades dels d'Ivars.
Tot és alegria i goig
allí al Castell del Remei
perquè una flairosa ermita
com una rosa hi floreix.
De tàpia hi són fets els murs
amb ribets de pedra noble
per a fer el niu amorós
que un tresor tan gran estoja.
La podem tots contemplar,
roseret de roses blanques,
la gentil Mare de Déu
la que té totes les gràcies.
D'ençà que la Verge hi és,
la torra del Bisbe antiga
s'ha badat com una mà
encaixant una mà amiga.
Reina de la casa gran,
que del cel sou davallada,
de vostra bellor sobrant
adorneu-ne la contrada.
Adorneu-ne a tots també
amb les gales de la gràcia,
el vestit més escaient
per a fer bella cada ànima.
Amb el perfum de la cançó
curta s'és feta la tirada,
que de Maria amb el sol nom
l'erm esdevé horta gemada.
Quan és finida la cançó
que blanament la terra canta,
hem vist del cel l'escapoló
penjat al colze d'una branca.
És el Remei, just trasplantat
del vell castell on arrelava
del torricó migjorn-ponent
a l'ombra fresca i regalada.
És encarada a sol ixent
on riu joiosa una porxada
i l'arrecera per migjorn
una albereda platejada.
De freixes i oms entre el brancam
enjogassats volen i salten
a l'ampla bassa del molí
sabaterets i voltabasses.
És de l'ermita espill fulgent
on juganera s'emmiralla;
ràfecs de teula amb rics fistons,
l'estès creuer i cúpula alta.
Sembla una flor d'aquest jardí
que al bes del sol s'hagués badada;
roges les teules del teulat
i els rosetons de cella blava.
Mes on es veu el cel obert
amb tota pompa, en plena ufana,
és de l'ermita dintre els murs
braços oberts com de germana.
Dintre la nau de noble estil,
tot just empresa la volada,
ha donat vida l'Obiols
a un cel de llibre de mainada.
Del camaril tot al voltant
plaçat al mig d'un formós absis,
unes columnes marbre blanc,
representant un cèlic atri,
gent urgellesa cent per cent
aidats per àngels d'ales blanques,
a la Regina fan present
de fruits i flors, serrells i branques
de les vessanes dels voltants
de rics esplets totes ben gràvides,
raïms madurs i garbes d'or,
olives breus i prunes clàudies.
A l'altra banda, tot plan-plan,
nafrats del cos lassos hi arriben;
els acompanyen serafins,
al camaril fita la vista.
N'hi ha d'esllomats, coixos gamats,
o febrosencs de la pell fina
i aquell xiquet dintre el baiard
que el pare duu i la padrina.
I el tall de lluna i els estels
senyorejant la volta blava
i aquell colom, l'Esperit Sant,
i aquella mà de l'Etern Pare.
A voliors flors molt gentils
cauen del corn que l'àngel serva
i fan un ric adornament
a la figura de la Verge.
La volta al mig del carener
s'enlaira com una llanterna
amb vuit esplèndids rosetons
prodigis nous permet de veure.
És el primer aquella llum
que el cel d'Urgell sempre enlluerna
i que vesteix el pla fecund
d'un mantell d'or de festa eterna.
El gran artista l'ha copsat
i en una tela l'estargia,
aquell artista que els colors
mou i governa amb gosadia.
Vuit serafins, estels fulgents
creuen amb vents la volta blava,
trena de fruites i de flors
del ric jardí de l'estelada.
A la claror dels rosetons
fan escaient una sardana;
fan la música els angelets
amb tamborins, violins i flautes.
Ai, com l'ermita del Remei
dir no sabria on n'hi ha una altra;
és una flor del pla d'Urgell,
niu calentó, perla de l'alba.
Nostra Senyora del Remei,
estel brillant del cel de Tàrrega,
dintre sa església parroquial
com una brasa d'or brillava.
Si als targarins amb dolls d'amor
com una font eixamorava,
per en Girona dolç conhort,
la joia fou i l'esperança.
Les que ell ofrena al seu altar
de les que mai no es colltorçaven
i de la flama el llantió
l'oli i el ble ell atiava.
Llostra vingué la de l'any vuit
i malastruga fera guerra;
llàgrimes i dol, planys i dolor
arreu arreu sembrà la terra.
Fou perseguit personalment
el fill dilecte de la Verge,
que arrecerat al seu altar,
la protecció materna cerca.
Passà el francès pel seu costat
i no en vegé ombra ni petja,
perquè el devia embolcallar
amb el mantell la santa Verge.
Ple d'emoció i agraïment,
en retornar a la llar propera,
regracià Déu del fons del cor
i la Madona en gran manera.
Del dinovè l'any trenta-cinc,
fou per a tots un any de prova,
els sants, els temples i altars sagrats,
anaren tots en banderola.
No sofrirà la del Remei
Verge sublim i esplendorosa,
que trobarà llar i escon
sadolls d'amor a Can Girona.
Per sempre més va compartir
amb son devot els dols i glòries
i va seguint d'avis a néts
el fil gloriós de la història.
Quan un Girona va fundar
una capella al seu castell,
reina i senyora en proclamà
la Verge santa del Remei.
Anys i més anys ha demorat
dins del castell en la capella;
la devoció ferma ha crescut
com arbre gerd de grella en grella.
Del seu castell, pocs mesos fa,
que traspassà muralla i cleda
i patrimoni de l'Urgell
esdevingué amb la Pàtria entera.
Un temple nou s'és enlairat
com una flor que s'esbadella
en Obiols ha desgranat
un somni dolç de meravella.
Conquilla d'or que serva al mig
la més formosa de les perles
que és delectança de l'Etern
i de l'Urgell, niuet de merles.
Una corona orna el cap
amb dotze màgiques estrelles,
té més encant i més valor
el seu cabell rullat i negre.
Formosa faç com lliri en flor
desclòs al punt de trencar l'alba,
un pom de roses el seu front
i la mirada un ram de fraules.
El seu posat, tot amorós
d'aquella amor serena i clara
que us fa tot d'una venturós
d'un goig suau que no s'apaga.
El seu mantell és blau-daurat
que li cobreix bé les espatlles
i és freturós d'agombolar
l'Urgell sencer ben d'ample a ample.
Al braç esquerre aguanta un nin
més pur que un glop de llet colada;
les mans a punt per escampar
tresors divins a l'escarada.
Puix sou la Verge del Remei
per tot estrall i malaltia,
avui que em trobo prop de Vós,
del fons del cor us pregaria:
Quan la boira gansonera
emmantella tot l'Urgell
i el gebre en les arbredes
penja llaços i serrells,
feu que surti un sol alegre,
Verge Santa del Remei.
Quan el sol capola i lassa
goretades i herbeis
i amb l'alè de sa besada
tot es blega i es marceix,
envieu la marinada,
Verge Santa del Remei.
Quan el maig el món adorna
de garlandes i serrells
i omplen camps, camins i ribes
roses veres i clavells.
Allargueu la Primavera,
Verge Santa del Remei.
Quan s'escapi la blasfèmia
com l'escòria de burdell,
trista plaga d'eixa terra
tant del jove com del vell,
ens tapéssiu Vós la boca,
Verge Santa del Remei.
I feu ploure a la muntanya
que el canal vagi ben ple
i mantingui la rialla
en les messes i el fruiter;
i que sigui la nostra ànima
de virtuts flairós ramell,
que s'enfili per l'escala
puntalada a aquest castell
fins que arribi a vostra vora
Verge Santa del Remei.
 |
| Església i Castell del Remei d'Urgell Facebook del restaurant Castell del Remei |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada