Sigueu, Senyor, sempre lloat de tota criatura,
principalment del germà sol,
per qui ens doneu la llum del dia.
És bell i radiant, amb tanta d'esplendor,
que de vós, Altíssim, ens és un signe clar.
Lloat sigueu, Senyor, per la germana aigua,
que és tan útil i humil, preciosa i casta...
Lloat sigueu, Senyor, per la nostra germana mare terra,
que ens nodreix i ens governa,
i dona fruits, flors de colors i herbes...
Lloeu i beneïu el meu Senyor, doneu-li gràcies
serviu-lo amb gran humilitat.
- Hi una solidaritat entre totes les criatures. Ve del fet que totes tenen el mateix Creador i que totes s’ordenen a la seva glòria. (Catecisme de l'Església Catòlica, núm. 344). Versió del càntic extreta del mateix Catecisme.
CÀNTIC DEL GERMÀ SOL
Traducció de Nolasc de Molar revisada per Joan Giró i publicada a Francesc d'Assís - Clara d'Assís, Escrits. Facultat de Teologia de Catalunya i Edicions Proa, 1988.
Altíssim omnipotent i bon Senyor,
teves són les llaors, la glòria, l'honor i tota benedicció.
A tu sol, Altíssim, us convenen
i cap home no és digne d'anomenar-te.
Lloat siguis, Senyor meu, amb totes les criatures,
especialment missenyor el germà Sol,
el qual és el dia i per ell ens il·lumines.
I ell és bell i radiant amb gran esplendor:
de Tu, Altíssim, porta significació.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana Lluna i els estels,
en el cel els heu fet clars, preciosos i bells.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà Vent
i per l'aire, l'ennuvolat i el serè, i tot temps,
pel qual a les teves criatures dones sosteniment.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana Aigua,
la qual és molt útil i humil i preciosa i casta.
Lloat siguis, Senyor meu, pel germà Foc,
pel qual ens il·lumineu de nit,
i ell és bell i juganer i robust i fort.
Lloat siguis, Senyor meu, per la germana nostra la Terra,
la qual ens sosté i governa i produeix fruits diversos
amb flors acolorides i herba.
Lloat siguis, Senyor meu, per aquells que perdonen pel teu amor,
i aguanten malaltia i tribulació.
Benaurats els qui les aguanten en pau,
car de Tu, Altíssim, seran coronats.
Lloat siguis, Senyor meu, per la nostra germana, la Mort corporal,
de qui cap home vivent no pot escapar:
Ai d'aquells que moriran en pecats mortals;
benaurats aquells que trobarà en la teva santíssima voluntat,
car la mort segona no els farà mal.
Lloeu i beneïu el meu Senyor, i doneu-li gràcies
i serviu-lo amb gran humilitat.
 |
| Vitrall a l'església de Sant Francesc de Tarragona |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada