Goigs a santa Teodora. Convent de la Divina Providència de Gràcia, a Barcelona (Barcelonès, Barcelona).

GOIGS EN HONOR DE SANTA TEODORA, VERGE Y MÀRTIR, NATURAL DE ROMA: PATRONA DE LAS DONSELLAS DE LA VILA DE GRACIA; EN ESPECIAL DE LAS QUE SE EDUCAN BAIX LO CUIDADO DE LAS RELIGIOSAS DE NOSTRA SENYORA DE LA DIVINA PROVIDENCIA; Y QUAL SAGRAT COS SE VENERA EN LA IGLESIA DE DITAS RELIGIOSAS. Any 1852.

Santa Teodora

Heroina cristiana,
Puig sou nostra protectora,
Protegiunos, Teodora
Martir y verge romana.

Nasquereu rica y hermosa,
De Senadors del gran Poble;
Pero fóreu molt mes noble
Per se fiel y virtuosa;
Mes honrada en ser piadosa,
Que en ser linda ni galana.
...
Ab docilitat seguireu
De Alexandro sant la veu,
Crexént en amor de Deu,
Per los sermons que li oireu;
E inflamada de ells sufrireu
La persecució tirana.
...
Puig que las Reliquias tens
De tant piadosa Heroina,
Gracia, no temias ruina,
Si á honrarla te detens;
Si la Fe y pietat sostens
Que Deu y la Iglesia mana.


Font: Fons Sol-Torres. Universitat de Lleida.

Convent de la Divina Providència a Gràcia, Barcelona.

  Les Clarisses de la Divina Providència, oficialment Germanes Clarisses de la Mare de la Divina Providència, són un institut femení de vida consagrada de l'Església catòlica, concretament un orde religiós mendicant de clausura, de caràcter contemplatiu. Forma part del Segon Orde de Sant Francesc, com a reforma observant de l'Orde de Santa Clara.

Fou fundat per Teresa Arguyol i Fontseca, germana llega del monestir de clarisses de Santa Elisabet de Sarrià que n'hagué de marxar quan la desamortització de 1835. Volgué tornar a la vida religiosa i fundà una congregació que volia reviure la regla primitiva de Santa Clara d'Assís, recuperant així el rigor i l'austeritat originals. El primer establiment fou a la vila de Gràcia (actualment, Barcelona), en 1849. Posada sota l'advocació de la Mare de Déu de la Divina Providència, la congregació es dedicava a la vida contemplativa però, per exigència del bisbe, van obrir una escola primària per a dedicar-se a l'ensenyament gratuït per a nenes pobres i filles d'obrers.

En 1852, Arguyol fundà el monestir de Figueres i un any després el de Badalona. Després de la mort de la fundadora, el mateix 1853, s'obriren nous monestirs: en 1857 el de Mataró, en 1858 el de Vilanova i la Geltrú i en 1878 es fundà la comunitat de Vinaròs, formada per monges de Mataró. N'hi altres monestirs a Olot i la Vall d'Uixó.

Després del Concili Vaticà II, la congregació deixà l'ensenyament i és, des de llavors, de vida contemplativa, seguint el carisma inicial de la fundadora.
—extret de la viquipèdia


.

Comentaris