 |
| Mare de Déu del Carme. Santuari de la Mare de Déu del Mont. Foto: Josep Maria. |
Caseta de mariners
a la vora de la platja,
llar d'una família humil
on hi viu Ma del Carme.
El seu pare és pescador,
la mare cuida la casa;
la nena cada matí
se'n va a veure arribar el pare.
—Ha anat bé la pesca avui?—
li diu amb una abraçada...
Aquesta nit el llevant
sempre bufava i bufava
i uns llampecs a l'horitzó
mala mar anunciaven.
La mare vinga mirar
cap a la Verge del Carme
que allà al mig del menjador
beneeix tota la casa.
—Mare, vols que li preguem
tu i jo perquè torni el pare?
—Sí, filla, que no pot ser
que no ens escolti la Mare—
Quan era negra nit
esclata a l'horitzó una llum clara
—Mare! És el pare que ve!
I nena i mare s'abracen.
Allà al mig del menjador
somriu la Verge del Carme.
—Poema de Júlia Tallero, 3r d'ESO. Jocs Florals del Col·legi Les Alzines 2014—
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada