—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum I. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2007.—
 |
| Mare de Déu de la Neu. Un pastor la va trobar en una clapa de neu que brillava de manera especial. |
I
A les messes acimades
de les branques del Pallars
són les flors més primoroses,
són els fruits més regalats.
L'entreforc on plana Esterri
del gran arbre al cimeral,
mostra esplets, amb penjarelles
de congestes i estanys blaus.
Baixa a bots torrent de Burgo
que de Servi és el mirall,
l'altre solca La Noguera
des dels ports d'Aula i Salau.
Isavarre és a la porta,
el té el Pui ensibornat
i la Mata de València
del Castell balcó enramat.
Borèn es folga amb l'ofrena
platejada del seu llac
i amb els cants de l'aigua clara
que agombola el riu Mont-Ars.
Quina llum més estillada,
quina joia al cor no bat,
quins bedolls, verns, xops i freixes
gloriosos estendards.
Per replans, gorgs remorosos,
les baranes, prats de fai,
les cançons, tonades d'aigua
de mil orgues de cristall.
La bellesa que sadolla
la clotada amb tal de grau,
és reflexe de la Reina
que allí té el tron i el palau.
Àrrreu, vila blanc-rosada
amb el rostre vers llevant,
té la clau que desclou l'absis
de la pirinenca vall.
Allí espera la Regina,
vuit-cents anys que està esperant
des que el brau la descobria
de Borèn a l'Ortigall,
per desfer la turbonada
que emboirina les verals
i parar l'allau irada
que bramula pels afraus;
per donar color a les roses
i als clavells de cada prat,
més claror a l'estel del dia
i dur joia als cors nafrats.
II
El pastor que us descobria
us va dur cap a Borèn:
si d'allí us escapolireu,
d'Àrreu féreu el mateix.
Us alçaren una ermita
sota l'ombra del castell;
d'ell vegéreu la ufania,
el llanguir i l'acabament.
També el poble esborraria
un allau del cim ingent,
i restareu tota sola
entre sol, núvols i vent.
Més avall treia llucada
la soca de l'arbre vell,
que en Vós troba la defensa
més que als comtes del castell.
Els camins de casa vostra
són fressats contínuament:
Al de maig primer dissabte
toca el torn als de Borèn
que obsequien la Madona
amb les gales del nou temps:
edelweiss i roses veres
que han florit sota la neu.
De l'agost el cinquè dia
hi fan cap d'arreu arreu;
és l'aplec anyal que marca
el cimal vistós del temps.
Els isards de cada cresta,
les congestes, els estels,
les arbredes desmaiades
i les dules dels herbeis.
Com s'exulta i s'abrillanta
l'or d'arcades i carreus
i les joies romanesques
que s'engronsen a ramells.
La Princesa amorosida
en imatge de gran preu,
per a tots tindrà una gala
i un somriure benvolent.
Per a mi, té una mirada
que ha abrandat el viu anhel
de seguir-la nit i dia,
fins a veure-la al cel.
- GOIGS a la Mare de Déu de la Neu d'Àrreu.
 |
| Ermita de la Mare de Déu de la Neu d'Àrreu L'aplec es celebra el dia 5 d'agost Foto: Conxi C/Ramon Baylina |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada