Maria. Poema de sant Bernat, traduït per mossèn Cinto Verdaguer

Ànima pura que al cel camines

per eixos aspres camins d'espines,

si no vols caure, pren-la per guia:

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Mira a la Verge quan estàs trista,

Ella dels Àngels és alegria;

si et veus temptada, si ets perseguida,

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Jove que cerques flors entre espines,

mira a la glòria quina altra en brilla,

sol de la terra, del cel delícia;

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Si a Jesús cerques, pecador, mira'l,

dorm en sa falda, dorm i somnia.

Vols que a tos braços amorós vinga?

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Tota amorosa sembla que et diga:

si et falta mare, Mare et seria;

vine a mos braços, vine al cel, vine;

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Si d'enfonsar-se ta nau perilla

en les tempestes d'aquesta vida,

Maria és l'Iris que els núvols lliga;

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Com los Reis Magos si perds la via,

mira-la sempre l'Estrella amiga,

Ella és l'Estrella de l'establia:

Mira l'Estrella, invoca a Maria.

Pagès que llaures, si vols collita,

cego que enyores la llum del dia,

pobre que cerques lo pa de vida:

Mira l'Estrella, invoca a Maria.