Poema a la Mare de Déu de l'Alba. Tàrrega (Urgell, Lleida).

—Poema d'Isidre Julià i Avellaneda a la Mare de Déu de l'Alba—

Mare de Déu de l'Alba (Tàrrega)

FE
—Quina alba entre les albes més encesa,
més plena de sublim serenitat?
Verge de l'Alba, trèmula princesa
de la més alta llum que s'ha creat!

Tota foscúria, en Tu, roman ofesa
i exaltes les clarors amb majestat.
—Quina Alba, entre les albes, més encesa
si el màgic ull del cor m'has captivat?

Verge de l'Alba, trèmula princesa:
Ton guspireig encén, amb pregonesa,
un cel de fe amb inexhaurible esclat.

Tota foscúria, en Tu, roman ofesa
per la teva immortal claror despresa
de la més alta llum que s'ha creat.

ESPERANÇA
No hi haurà nit per qui en Tu confia.
El teu reflex encén tots els estels.
Dintre de l'Alba es perpetua el dia
i es moren les tenebres dintre els cels.

Jo vaig seguint la ruta clara i pia
enamorat del teu mantell excels.
I aquest raig d'or i argent em fa de guia
i es moren les tenebres dintre els cels.

No hi haurà nit per qui, en Tu, confia
i vaig seguint la ruta clara i pia
mentre titil·la el goig dintre el meu cor.

Que mai no perdi el raig que em fa de guia:
Dintre de l'Alba es perpetuï el dia
a l'hora nuvolosa de la mort!

CARITAT
Jo sé un himne de llum que, com onada
de cèlid goig, inunda l'esperit
i amb mil prismes fluguents reverberada
m'encén un espumeig vibrant al pit.

Mes, jo no vull ser avar de l'encisada
gaubança que, per Tu, dins m'ha florit.
Xop de clarors de l'Alba més preuada
mullo les flors marcides dins l'oblit.

Avar no vull ser d'aquesta onada:
Xop de clarors de l'Alba més preuada
vull reflectir-la en pura claredat.

Jo sé un himne de llum que el cor m'amara
Verge de l'Alba, el mot en Tu s'empara
i vola com ocell de veritat.

.

Comentaris