Goigs a sant Lliri. Sitges (Garraf, Barcelona).

GOIGS DEL GLORIÓS S. LILIO MARTIR, LA RELIQUIA DEL CUAL SE VENERA EN ESTA PARROQUIAL.

Dibuix del reliquiari de Sant Liri, Lili, Lliri, Lilio, Lirio, Lli, Lillo o Lino venerat a Sitges.

Puix que sou tant poderós,

y en Sitges molt venerat;

Siau lo nostre Advocat

Sant Lilio Martyr gloriós.

Contemplant vos la vilesa

de las glorias temporals,

y amant las celestials

no temereu la fieresa

del tirá, que ha decretat

martirisarvos ferós.

...

Quedaren tots consolats

ab vostra Reliquia santa,

y en la tempestat que espanta

restaren luego aliviats:

Sempre nos ha preservat

vostre amparo poderós.

Mn. Santiago Casanovas comenta sobre aquesta devoció de Sitges:

Es tracta d'uns goigs dedicats a un màrtir, una relíquia del qual va ser entregada a Joan Selva, pagès de la Vila de Sitges, com a persona elegida pel Magnífic i Savi Consell, vulgarment anomenat de la Trentasisena, el P. Fra Joan Garcia, monjo de Montserrat, el dia de dimarts 19 del mes de març de 1697.

Com diuen els mateixos goigs Sitges patia alguna "malura". No sabem quina. El Consell va determinar acudir a Montserrat a demanar ajuda. Montserrat va donar a Sitges "una relíquia del gloriós i màrtir Sant Lino, que consisteix en un os o canyella de una palm poch més o menos...". Aquest és el fet històric.

Ara bé, referent al nom del sant "LINO", que apareix en totes les transcripcions que s'han fet de l'Acta de l'entrega, en tenim dubte, perquè posteriorment el veiem anomenat Lliri, Lli, Lilio, Lirio, Lillo, Lino, Liri i Lili. Jo opino que l'Acta es redactaria en llatí i devia dir: "Lilium", un defecte de lectura o d'escriptura faria llegir "Linum", i l'afany de trobar el nom del sant al Martirologi Romà portaria a confondre'l amb l'únic "Lino" que hi consta: el segon Papa, el successor de Sant Pere. Aquest afany de trobar el nom d'un sant al Martirologi, ignorant l'advertència del mateix Martirologi que afegeix cada dia: "I en altres llocs, molts altres sants Màrtirs, i Confessors, i santes Verges", ha portat a molts errors i a voltes a motius d'escàndol, per no entendre, o ignorar, que quan es concedia pel Papa el cos d'un màrtir trobat a les Catacumbes i es desconeixia el nom se n'hi atorgava un, per exemple Fèlix, com és el cas de Vilafranca del Penedès i de tants altres cossos de màrtirs de les catacumbes aconseguits per mitjà del Papa, a petició de parròquies, pobles o particulars com és el cas del sant Gaudenci atorgat per Pius VI a Tomàs Birosa comerciant de Sitges.

Llopis i Bofill a la pàg. 116 de l'"Assaig històric sobre la Vila de Sitges" parla d'aquesta relíquia i l'esmenta dient "la relíquia del gloriós sant Liri Papa i màrtir". De Papa anomenat Liri no n'hi ha cap, de Lino sí: el successor de Sant Pere. Si Montserrat hagués posseït una relíquia d'aquest Papa, mai se n'hauria desprès. A més fou "treta d'una caixa... on estan custodiades i guardades diverses relíquies de diversos sants..." i en tenien "sis caixes"... Opinem, doncs, que el nom atorgat a la relíquia ha d'ésser de sant Lliri com a traducció de Lilium, i comprenem el nom que vulgarment s'usava de Liri, perquè Ramon Llull usava la paraula liri per significar aquesta flor.

Opinem també que aquests goigs mai s'han imprès en la forma acostumada, i que foren copiats per algun col·leccionista directament de la "Llibreta o Quadern de Goigs" de la nostra parròquia, una còpia mecanografiada del text d'aquests goigs es guarda a ca l'Ardiaca. És aquesta.

.