Oració a la Mare de Déu de Núria, la Verge de les Neus Eternes.

Oració de mn. Miquel Melendres a la Mare de Déu de Núria sota el títol de Verge de les Neus Eternes, extreta del seu llibre "Pelegrins del Senyor".

Capelleta portàtil de la Mare de Déu de Núria

Jo us el desconeixia, Mare meva, aquest títol de Verge de les Neus Eternes. ¿És que algun àngel el baixà del cel per deixar-lo —quall de volves celestes— en el cor pur d'algun poeta en oració?

¡Quina alegria quan per primera vegada em parlaren de Vós i de la interminable processó de devots —la joventut esquiadora— passejant-vos per la Vall de Núria acabada de vestir amb la túnica de les primeres neus!

Les soledats que us envolten ressonaven de càntics sagrats sortits de llavis entusiastes —el fred glaçava l'alè— igual que glops d'encens.

I abans que els peus dels esquiadors escalessin els cims pirinencs refulgents sota el sol talment escuts de plata, els cors havien ja assolit, sobre les ales del vostre nom, les carenes perpètues.

Oh casta Verge de les Neus Eternes!

Santuari de Núria. Foto: Nando.

Suggerència i programa per als pits jovenívols fou aquest invocar-vos, mentre els ciris de la processó brandaven sobre la vall puríssima, en una pulcra conjunció d'ermini i d'or, el petit estendard de llur flama.

"Verge": la neu de l'esperit. "Neu": la virginitat de la matèria. Dues blancors supremes hissades com banderes sobre els merlets de l'infinit...

Permeteu, Verge blanca, que els meus indignes dits de sembrador de claredats —sóc sacerdot— gosin aixecar el crit perquè també enarborin el vostre nom tots aquells qui, com a escriptors, haurien de deixar darrera d'ells semences lluminoses.

Oh, si el poeta i el filòsof no agafessin la ploma sense haver alçat abans llur cor a Vós, Verge fecunda de les Neus Eternes, en una oració més d'obres pures que de paraules càndides! Les més belles imatges, les idees més sòlides i netes davallarien abundoses com borrallons caiguts del vostre nom. ¿No és la puresa l'únic firmament d'on poden ploure els conceptes incontaminats?

Vós sou exemple, Verge santa. Vós, la sola Puríssima, sou igualment la sola que heu concebut el Verb, la Paraula, la idea substancial.

"Els nets de cor veuran Déu". Sentència prolífica. Sobrenaturalment, veritat experimental: la puresa de vida dóna puresa de mirada. Per això hi ha tants savis entre els sants.

Sincera i fervorosa, que pugi fins a Vós la meva veu, oh Verge guardiana de les neus esteses talment llenços litúrgics damunt la vall esdevinguts altar.

Una veu feta vot de no agafar mai la ploma sense un lavatge previ de les mans, com si les preparés per a algun ritu sacre, en les neus eternes del vostre nom.

Vós ja sabeu que d'aquestes mans de sacerdot, tan eficaces com el vostre si, rep el fidel, en pa d'eucaristia, la Paraula que és Déu.

Però ara us demano, que rebi també d'elles, quan són mans d'escriptor —en pa blanc de paraules sense màcula— ecos del Verb diví.