Aquesta oració és atribuïda a sant Tomàs d'Aquino (s.XIII).
La versió més coneguda en català, la original llatina i la versió catalana per cantar en aquest enllaç.
La següent traducció al català és extreta del Vademécum Eucarístic de l'editorial Balmesiana, 1984.
La versió més coneguda en català, la original llatina i la versió catalana per cantar en aquest enllaç.
La següent traducció al català és extreta del Vademécum Eucarístic de l'editorial Balmesiana, 1984.
Humil us adoro,
Crist fet sagrament;
crec que esteu en l'hòstia
realment present.
Davant tal misteri
de fe i gran amor,
l'esprît s'extasia
i omple de fervor.
Vista, gust i tacte
no em donen raó
de vostra presència,
sobirà Senyor;
la paraula vostra
no pot pas mentir;
per això amb fe viva
crec tot quant vau dir.
En la creu no es veia
la divinitat;
més aquí està oculta
fins la humanitat;
crec però amb fermesa
ço que em diu la fe,
i el prec que us féu Dimas
jo us el faig també.
Com Tomàs, les nafres
no puc veure jo,
sou però, ho confesso,
mon Déu i Senyor.
Feu-me créixer sempre,
fins l'eternitat,
en fe i esperança
i en la caritat.
O record perenne
de vostra passió,
Pa vivent que ens dóna
la resurrecció!
De vós rep la vida
el meu esperit,
i en vós troba sempre
dolcesa i delit.
Pelicà dolcíssim,
bon Jesús amant,
el meu cor renteu-lo
amb la vostra sang;
tan sols una gota
pot ben netejar
els pecats dels homes
i tothom salvar.
Bon Jesús, a qui ara
miro sota un vel,
feu que us pugui veure
un dia en el cel,
cara a cara i sempre,
bell i resplendent,
i en tan dolça joia
viure eternament.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada