Himne a l'Eucaristia. Devot us adoro (Adoro te devote). En català, llatí i per cantar

El Papa Benet XVI adorant l'Eucaristia

Aquesta oració és atribuïda a sant Tomàs d'Aquino (s.XIII)

Devot us adoro,

 Deïtat latent,

 sota d'aquests signes

 verament present;

 el meu cor, per vostre,

 tot ell s'ofereix,

 perquè, contemplant-vos,

 tot ell defalleix.

A gust, vista i tacte

 amagat resteu,

 però, amb sols l'oïda,

 segur l'home creu;

 crec tot ço que el vostre

 Verb ens ha parlat,

 cap paraula d'altre

 no és més veritat.

En Creu era oculta

 sols la deïtat,

 ara aquí és oculta

 fins la humanitat;

 però ambdues coses

 jo confés creient,

 i us prec ço que el lladre

 pregà penitent.

No us veig les ferides,

 tal com sant Tomàs,

 Déu, però, us confesso,

 no veient-les pas;

 feu que jo en Vós sempre

 tingui fe major,

 més ferma esperança,

 més ardent amor.

Oh do! que ens recorda

 la mort del Senyor,

 pa vivent que vida

 dóna al viador,

 feu que sempre visqui

 de Vós el meu cor,

 feu que gusti sempre

 la vostra dolçor.

Pelicà benigne,

 oh Jesús Senyor,

 renteu-me amb sang vostra

 de tota lletjor;

 que una gota sola

 d'ella pot salvar

 tot el món de quanta

 culpa en ell hi ha.

Jesús, a qui esguardo

 ara sota un vel,

 quan serà que us vegi,

 com és mon anhel:

 que, a faç nua, un dia,

 veient-vos a Vós,

 benaurat em faci

 veure-us gloriós.

 Amén.

---------------

En llatí:

Adóro te, devóte, latens déitas,

 quæ sub his figúris vere latitas.

 Tibi se cor meum totum súbiicit,

 quia te contémplans totum déficit. 

 Visus, tactus, gustus in te fállitur,

 sed audítu solo tuto créditur;

 credo quidquid dixit Dei Fílius:

 nil hoc verbo veritátis vérius. 

 In Cruce latébat sola déitas,

 at hic latet simul et humánitas;

 ambo tamen credens atque cónfitens,

 peto quod petívit latro pœnitens. 

 Plagas, sicut Thómas, non intúeor,

 Deum tamen meum te confíteor;

 fac me tibi semper magis crédere,

 in te spem habére, te dilígere. 

 O memoriále mortis Dómini!

 Panis vivus, vitam præstans hómini;

 præsta meæ menti de te vívere,

 et te illi semper dulce sápere.

 Pie pellicáne, Iesu Dómine,

 me immúndum munda tuo sánguine: 

 cuius una stilla salvum fácere

 totum mundum quit ab omni scælere.

 Iesu, quem velátum nunc aspício,

 oro, fiat illud quod tam sítio;

 ut te reveláta cernens fácie,

 visu sim beátus tuæ gloriæ.

 Amen.

Versió per a ser cantat en català:

1. Un desig vivíssim m'ha impulsat, Senyor;

vinc per adorar-vos i donar-me a Vós.

La grandesa vostra feu-me contemplar,

puix aquí s'amaga en el Vi i el Pa.

2. Vista, gust i tacte no us sabran trobar;

per aconseguir-ho és la fe el que val.

Fe en el que diguéreu la darrera nit

als vostres deixebles, consagrant pa i vi.

3. En la Creu s'amaga la divinitat;

en l'altar s'oculta fins la humanitat.

Jo, però, confesso l'una i l'altra en Vós;

com el lladre, imploro pietat, Senyor.

4. No veig les ferides que Tomàs veié

i també us confesso el Senyor i Déu meu.

Feu que tingui sempre l'esperit serè

i estimant-vos cregui amb sincera fe.

5. Vostre Pa ens conforta i és memorial

d'una mort que és vida per als cristians.

Tot aquell qui menja vostre Cos sagrat,

per la llum divina resta transformat.

6. Redemptor dels homes sou, Senyor Jesús;

els pecats es renten amb la Sang del Just.

Si l'Eucaristia guarda vostra Sang,

tot bevent del Calze ens sentim salvats.

7. Si en el Pa i Calze ara us veig ocult,

sense vels vull veure-us Redemptor Jesús.

I si contemplar-vos tant he desitjat,

reveleu-me un dia vostra majestat. Amén.

Processó del Corpus a Girona (2018)