Poema a la Mare de Déu del Lledó. Valls (Alt Camp, Tarragona).

—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—

Mare de Déu del Lledó
Foto: Arquebisbat de Tarragona

I

Jo me'n vaig pel Camp amunt
una fresca matinada;
espardenya blanca al peu;
la puput m'acompanyava.

—Què cercàveu, pelegrí,
per aquesta terra clara?
potser n'era el campanar
més esvelt i altiu d'Espanya,

els ardits Xiquets de Valls
exponent d'una niçaga,
els Baldrics, els Bonifàs,
els Ollers o bé els Vecianes?

Cercàveu el mirador
enlairat al Coll de Cabra,
a ponent El Francolí,
El Gaià que a orient canta,

les delícies del bosc,
el conhort de les Fonts Caldes,
"el vi vo i varat de Valls",
goig al cor, sang a la galta?

o la corona que fan
les quatre ciutats honrades
La Riba i Picamoixons,
Masmolets i les Fonts Caldes.

Tal vegada heu arribat
per a fer la calçotada,
amoixat pel bleix del mar
i el recer de les muntanyes?—

—Res d'això no em mou el peu
ni lleugera em fa la passa,
que m'empeny el buf d'amor
que pel Camp va amb ala blana

congriat al cor sublim
de la més excelsa Dama
davallada amb carro d'or
del damunt de l'estelada.

Acompanya'm, la puput,
bleix del mar, deixa'm les ales,
llirs i roses de l'abril
deixeu-me colors i flaires.

II

Gran eixut estamordia
i lassava Valls i El Camp;
les collites i ramades
corsecava com un flam.

Les fonts eren exhaurides,
ressecat el xaragall,
eren lasses les rameres
dels fruiters i els olivars.

Si passava un cap de núvol,
irònic i esparracat,
s'emportava l'esperança
al darrera de l'esguard.

Varen prendre el determini
Senyor Batlle i Magistrats
d'enviar una comitiva
al convent de Montserrat.

De romeus, com era usança,
se n'havien abillat,
portadors de la comanda
de la gran ciutat de Valls.

Quan a Montserrat arriben,
peus i membres lacerats,
a la dolça Moreneta
el missatge li han lliurat.

Si de set els camps s'abrusen,
els cors eren esponjats
de fe i d'amor a la Verge
Princesa dels catalans.

Per comanda de la Verge,
així un monjo els ha parlat:
—Tornareu a casa vostra
que el remei que esteu cercant

el remei que mai no falla,
el teniu al vostre abast
allí prop de les muralles
en un lledoner que hi ha.—

—Remogueu totes les rames,
resseguiu branques i tanys
i una imatge trobaríeu
més suau que un lliri blanc,

la més bella i agraciada,
de les flors d'abril i maig
que de Valls serà tothora
el més ferm dels baluards.—

Cap a Valls se n'en tornaren
fortament esperançats.
Ja trameten la comanda
que a tothom deixà parats.

Ja fan via a les muralles,
sobre un arbre de verds tanys
troben la divina Joia
que els espera radiant.

Ja l'agafen i la porten
d'una passa triomfal
al retaule de més vàlua
del temple de Sant Joan.

Al pas de la comitiva,
mireu els arbres galants
per a homenatjar la Reina
com inclinen llur brancam,

i les vinyes i pinedes
de Cambrils fins a Ferran,
de la mar al Coll de Lilla,
quin esplet de flors i cants!

III

La imatge de Lledó
no voldria estar tancada
avesada al clos immens
per cobert, la volta blava.

Se'n tornà a l'antic recer,
de cada a la serralada,
amb el tronc per escambell
els lledons per arracades.

Al voltant del Lledoner
no han parat més les cantades,
no es marciren mai les flors
ni s'apaguen mai les llànties,

sobre tot d'ençà de l'any (1526)
que amb joiós bategar d'ales
hi vingueren caputxins
com un vol fi de calàndries.

IV

D'allargar tant els seus braços
la noble ciutat de Valls,
ha crescut esponerosa
i ha arribat al vostre altar.

Una rambla riallera
que fa bo de passejar
duu la passa freturosa
sota el ample finestral

de moraduix i d'alfàbrega
al voltant de vostra faç,
la Pubilla més ufana
de la Vila i tot El Camp,

en imatge d'alabastre
que medeix uns quatre pams
és dempeus, molt escaiguda,
amb corona rutilant.

La mà dreta té caiguda,
la cara, com flor del ram;
el mantell, ple de floretes
que li escauen un pam.

El Jesús que té als seus braços
que bonic i benaurat!
a les mans serva una ocella
que no pensa pas volar.

Jo tampoc no volaria
si podia sojornar
a la branca esponerosa
del Lledó que creix a Valls,

com aquestes colometes,
serafins de caritat
que dessota el vostre ràfec
el seu niu tenen penjat.


Goigs a la Mare de Déu del Lledó:

Santuari de la Mare de Déu del Lledó, "els caputxins", tot i que avui son els claretians qui tenen cura del Santuari i el col·legi annex.
Mare de Déu del Lledó
al Camí dels Degotalls de Montserrat

.

Comentaris