—Poema de Joan Benet i Petit (1890-1968), publicat en el seu llibre "El trobador de la Mare de Déu" volum II. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2008.—
 |
| Mare de Déu de Bellvitge |
I
Aquella primavera del mil cinquanta-set
en què regnava el comte Ramon de Berenguer,
Gomà i Otula, esposos del clan d'Hospitalet
el mas vell de Malvitge van vendre a un tal Borrell.
Les terres pantanoses pel mar i el riu propers,
de tercianes plenes i d'altres greus flagells,
qui les sanejaria, fent d'elles un verger
sinó la dolça Reina que el tron te dalt del cel?
Les terres de Malvitge d'ençà del seu regent
devenen de Bellvitge i són font de plaer.
Les cròniques són llargues, la tradició més.
Fa més de nou centúries que les engronsa el vent.
II
Rics mantells teniu als peus
de maragda per catifa,
i del mar els cants d'enyor
de quan fou vostra veïna.
Encarada al Llobregat,
manteniu la vista fita
que humilment us besa els peus
quan l'estufa la rubina.
Fins ací no arriba el brum
que la gran ciutat congria
i es gaudeix de dolça pau
en la vostra companyia.
Amb el nom prestigiós
de Madona de Bellvitge,
com vaixell d'ales al vent,
gloriosa aneu fent via.
III
Oidà, Rosa escarida,
del Pla del Llobregat,
ranet de la Gran Via
que corre cap al Prat.
Qui duia a aquestes terres
fecunda la llavor
que valls, planes i serres
embauma amb la sentor?
Quan temps fa que grifolla
el lliri de la vall,
llunyet del cant de l'ona
que plana més avall?
Enquestes que agullonen
i aviven el delit,
accelerant ressonen
del cor dintre del pit,
i ens feien plens de joia
trescar d'un ritme viu
a la bella monjoia
d'aquest amorós niu.
La cleda que ara tanca
el predi de l'ermita
havia estat la banca
d'una herba fresca i rica.
El rabadà hi menava
els xais, els bous i el boc
del pic que clarejava
fins l'hora d'anar a jóc.
O bé hi feia una junta,
unint amb jou suau
els bous, de punta a punta
calmosos i d'ulls blaus.
Un bou de la parella,
a l'hora de plegar,
al ritme de l'esquella
mugia adelerat.
El mosso no capia
del bou el bruelar;
el cel un signe envia
que el pugui alliçonar.
Ardent, una foguera
s'alçava en fer-se fosc,
al lloc mateix que n'era
desfici del bou Roig.
No és la palla llarga,
de brossa, ni canyots,
ni el flam d'alguna garba
caiguda d'un saldroc;
ans eren unes xeres
de viva resplendor;
cremaven alduferes
duient la pau al cor.
Hi van a la carrera
veïns, amo i pastor;
ningú no resta enrera,
tots corren qui més pot...
La imatge de Maria,
fragant com una flor,
a dintre d'una cova
privada de claror.
L'ermita improvisada
si fou niuet d'amor,
alçant més la volada,
devé un temple formós.
La imatge romania
fins l'any tempestuós;
la guerra l'abatia
set-cents cinquanta dos. (1752)
Els precs no s'estroncaren
perquè manqués l'icon;
els camps del cel ratllaven
amb solc molt més pregon.
Amb una altra imatge,
cobrà nova virior
l'ermita de Bellvitge
torrada d'antigor,
i encara és on era
al grat del vent hissat,
el drap de la senyera
que enjoia el Llobregat.
Els masos s'han fet pobles,
els pobles, viles grans,
les viles, ciutats nobles
de vida exuberant.
Les rutes enfangades
estretes com senders,
són ara carrerades
d'un aire principesc.
Els pins que pellucaven
pel nord d'Hospitalet,
fumeres es tronaven
formant un bosc espès.
La pedra treballada
no es blega al llarg del temps;
cloquer amb planta quadrada,
volant al grat del vent,
saluda les albades
amb volador penell,
allunya les bromades
i crida el sometent.
L'amor de l'ermitana
a ran de la paret
adorna la façana
d'un gràcil jardinet:
llorer de verda fulla
traülla allí al cantó,
goixats, mata de brulla
i pesolets d'olor
traspuen de la Verge
la dolça humilitat
que abans d'entrar, margeven
el cor que alegre bat.
De pau tota nimbada
es veu senyorejar
esvelta i honorada
al mig del xic altar.
La nau és tota llostra
massissos arcs torals
en dalt serven la volta
de trets senyorials.
 |
| Ermita de Santa Maria de Bellvitge. Ja esmentada en el segle XIII ha sofert moltes reparacions al llarg dels segles, degudes a les inundacions provocades pel riu Llobregat. Foto: Paintman |
 |
| Interior de l'ermita. Foto: Salva Ruiz. |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada