MARIA, lleugerament inclinada, de genolls, contemplativa. La seva mirada fixa en l'Infant. Potser més deixebla que mare. En Jesús, hi veu el designi de Déu. I ella el vol seguir. Com quan, nou mesos abans, va dir "sí" a l'àngel. Tota ella feta pura disponibilitat a l'acció de Déu.
JOSEP, atent, sostenint el bastó florit. Humanament fracassat. Déu, en somnis, li ha encomanat una gran missió, i ell, tot just nascut l'Infant, no li pot oferir res més que una cort d'animals. Déu escriu recte amb ratlles tortes: a la Cova de Betlem molts homes i dones hi troben el consol d'un Déu fet pobre.
EL BOU I LA MULA, indispensables en un pessebre, però absents del text evangèlic. Han estat un regal de la tradició popular, potser per recordar-nos les paraules del profeta Isaïes: "El bou coneix el seu propietari, i l'ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix, el meu poble no comprèn!". No oblidem que aquest "poble" som sovint cadascun de nosaltres.
LA MENJADORA, símbol de l'Església. En paraules del papa Sant Joan Pau II, "l'Església és la menjadora en la qual Maria posa el seu Fill per mostrar-lo a la humanitat".
ELS ÀNGELS, en gran nombre, a l'entorn del bressol, al capdamunt de la Cova, en l'Anunciata dels pastors... Els fets mundans són pobres, aparentment tristos: palla, neu, fred, foscor de la nit, una casa sense portes i un nen despullat... Però en el cel fan festa: "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat". La fe sempre haurà de fer aquest camí. En la debilitat dels homes cal que hom hi descobreixi la força de Déu.
ELS PASTORS, molts i de tots colors. Uns porten l'aviram, d'altres treuen aigua del pou, d'altres pesquen en el riu: una gernació de gent senzilla. Especialment aquells que representem al voltant d'una foguera, amb els ramats pels entorns: un que dorm, l'altre que es desvetlla; però la majoria desperts i atents als àngels, que els parlen ensems de la grandesa d'un Salvador i dels humils bolquers d'un Infant a la menjadora.
ELS REIS, que venen de lluny, es van apropant. Porten camells i cavalls guiats per uns patges. Però a ells els guia una estrella. Són savis i han sabut desxifrar els astres. No tenen por de res: ni del llarg camí, ni de la ciutat, ni d'Herodes. No se sorprenen per res: el Nen al qual ofereixen or, encens i mirra és un nadó com els altres, inconcebiblement més pobre que els altres. Però ells saben que l'estrella no menteix: és Ell, aquell nadó, l'únic digne de rebre l'or de la reialesa, l'encens de la divinitat i la mirra d'un cos sacrificat.
EL NEN JESÚS, incomprensiblement representat nu, com si Maria, la seva Mare, no en tingués cura. Potser és el fet més misteriós del pessebre. Nu estarà també a la Creu. Del fons de la Cova lluminosa s'albira ja un monticle negre i esfereïdor, i aquelles paraules de qui ha vingut a salvar-nos: "Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan".
—Mn. Pere Bellvert i Morente, Canonge doctoral de la Catedral de Girona—
Extret del programa de les Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis de la Catedral de Girona 2015-2016.
.
JOSEP, atent, sostenint el bastó florit. Humanament fracassat. Déu, en somnis, li ha encomanat una gran missió, i ell, tot just nascut l'Infant, no li pot oferir res més que una cort d'animals. Déu escriu recte amb ratlles tortes: a la Cova de Betlem molts homes i dones hi troben el consol d'un Déu fet pobre.
EL BOU I LA MULA, indispensables en un pessebre, però absents del text evangèlic. Han estat un regal de la tradició popular, potser per recordar-nos les paraules del profeta Isaïes: "El bou coneix el seu propietari, i l'ase la menjadora del seu amo, però Israel no coneix, el meu poble no comprèn!". No oblidem que aquest "poble" som sovint cadascun de nosaltres.
LA MENJADORA, símbol de l'Església. En paraules del papa Sant Joan Pau II, "l'Església és la menjadora en la qual Maria posa el seu Fill per mostrar-lo a la humanitat".
ELS ÀNGELS, en gran nombre, a l'entorn del bressol, al capdamunt de la Cova, en l'Anunciata dels pastors... Els fets mundans són pobres, aparentment tristos: palla, neu, fred, foscor de la nit, una casa sense portes i un nen despullat... Però en el cel fan festa: "Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes de bona voluntat". La fe sempre haurà de fer aquest camí. En la debilitat dels homes cal que hom hi descobreixi la força de Déu.
ELS PASTORS, molts i de tots colors. Uns porten l'aviram, d'altres treuen aigua del pou, d'altres pesquen en el riu: una gernació de gent senzilla. Especialment aquells que representem al voltant d'una foguera, amb els ramats pels entorns: un que dorm, l'altre que es desvetlla; però la majoria desperts i atents als àngels, que els parlen ensems de la grandesa d'un Salvador i dels humils bolquers d'un Infant a la menjadora.
ELS REIS, que venen de lluny, es van apropant. Porten camells i cavalls guiats per uns patges. Però a ells els guia una estrella. Són savis i han sabut desxifrar els astres. No tenen por de res: ni del llarg camí, ni de la ciutat, ni d'Herodes. No se sorprenen per res: el Nen al qual ofereixen or, encens i mirra és un nadó com els altres, inconcebiblement més pobre que els altres. Però ells saben que l'estrella no menteix: és Ell, aquell nadó, l'únic digne de rebre l'or de la reialesa, l'encens de la divinitat i la mirra d'un cos sacrificat.
EL NEN JESÚS, incomprensiblement representat nu, com si Maria, la seva Mare, no en tingués cura. Potser és el fet més misteriós del pessebre. Nu estarà també a la Creu. Del fons de la Cova lluminosa s'albira ja un monticle negre i esfereïdor, i aquelles paraules de qui ha vingut a salvar-nos: "Pare, perdona'ls perquè no saben el que fan".
—Mn. Pere Bellvert i Morente, Canonge doctoral de la Catedral de Girona—
Extret del programa de les Festes de Nadal, Cap d'Any i Reis de la Catedral de Girona 2015-2016.
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada