GOIGS EN LLAOR DEL SANT NAIXEMENT DE L'INFANT JESÚS. Any 1959.
 |
| En Baldiró és el rabadà més petit entre la colla de pastors que en aquests dies fan estada als encontorns de la humil establia; i hom el té per tan poqueta cosa, que, fins i tot, ni es recorden d'ell, quan, atenent l'angèlic avís, marxen a adorar el Nin Déu. En Baldiró al cant del gall matiner es desvetlla i es complau en rememorar l'episodi que al bell punt de la mitja nit, ell ha viscut, mig endormiscat, mig despert... |
Com que sóc el més menut
m'han deixat sol a la cleda...
Oh i què és freda!
Oh i què és freda!
Jo quasi bé que us diria
que ja estàvem tots dormint,
quan del lluny va anar venint
un bell càntic que fendia
la pau de la rodalia,
deixant hom sorprès i mut.
...
I heus ací una dama bella,
que entra lleu, al braç portant,
un petit i bell infant
molt més fi que cap estrella.
Què dolç miren Ell i Ella!
Què els diré, jo, tan sorrut?
...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada