 |
| La Verge Maria, Mare de Déu Foto: Miquel Codolar |
Heus aquí que una Verge...
Erraren els antics volent fer humans els déus perquè ens fos fàcil d'igualar-los.
Es degradà l'Olimp i l'home no s'alçà del llot on s'envilia.
Déu no baixà del cel per rebaixar-se, sinó per elevar-nos.
Per aixecar la nostra carn i, en el seu Fill, asseure-la a la dreta de Déu Pare omnipotent.
Heus aquí que una Verge...
No el rossinyol engabiat que fa dolça música per tristesa o temença.
No una calàndria molt bella que adormida cantés.
No la donzella filla de Jeftè, plorant amb les amigues, dos mesos pels obacs, la joventut marcida.
Menys, les vestals romanes, —verges a contracor.
Car aquelles vestals eren més aviat estètica que dogma. Més poesia que religió.
Heus aquí que una Verge...
La que amb el naixement d'una nova Era, la Sibil·la Cumena cantarà.
Una autèntica Verge entrada lliurament a la virginitat.
Enlairada a l'impuls de la blancor de les pròpies ales.
Heus aquí que una Verge...
D'una virginitat que arreu designa el Crist.
Només per Ell, amb l'ànima es dóna el cos intacte. El gessamí esclatat i el búcar que el sosté,
"Jerusalem, alegra't" —en visió canta Isaïes.
"Una gran llum es nada sobre teu".
I el fanalet d'aquesta llum, el lliri de la gran Blancor: Heus aquí que una Verge...
—del Llibre de la Mare de Déu. Mn. Miquel Melendres—
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada