Poema a la Mare de Déu de Queralt. Berga (Berguedà, Barcelona).

—Poema de Joan Benet i Petit, publicat en el seu llibre pòstum "El trobador de la Mare de Déu" volum III. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 2012.—


Mare de Déu de Queralt

"La rialla, si és no és,
la cara tota li alegra.
La mà esquerra serva el Fill
i la dreta, una oreneta."



I

Mare de Déu de Queralt,
Regina del pla de Berga,
que teniu palau i tron
al damunt d'una cinglera,

voltada de majestat,
de cel blau i d'ardidesa,
doneu pit al nostre cant
sota la vostra finestra.

De muntanyes, n'hi ha arreu,
enlairades com senyeres;
les dels volts del Berguedà
guspiregen com fogueres.

La de Busa és a un extrem
belluguet, fina i agresta,
encaixa amb la dels Tossals,
cap a l'est, tresca que tresca,

per trobar la de Queralt,
la reina del pla de Berga,
pel tresor celestial
que li omple l'arquimesa.

Al centre, hi ha la ciutat,
que és empori de riquesa,
coberta amb el ric mantell
de tres gruixos de noblesa.

Dels famosos bergistans
duu la sang dintre les venes;
Titus Livius la retreu
com fornal de gent de guerra.

La remor de tants torrents
que la canten i salmegen,
l'harmonia de les fonts
i les gales del riu Metge

no forneixen el renom
que el vent duu amb ala estesa,
com la Reina de l'amor,
de Queralt la Santa Verge.

II

Devia ser un bon matí
d'hivern, amb serrells de gebre,
a l'hora d'apuntar el sol
fredolic i d'esquitllentes

que el casal Vilaformiu
va obrir portes i portelles
i aviava el seu ramat
per les prades i margedes.

El bover, mig ensonyat,
trossava la faixa d'esma
al darrere del ramat
i l'himne de les esquelles.

Cap on va aquell bou calmós
que no gira crit ni pedra
del castell del Berguedà
fins atènyer la cinglera?

Ara resta agenollat,
els ulls clucs i el tos a terra;
resplendent, al bell davant,
la imatge de la Verge.

S la fica al caputxó
el bover, i al mas s'adreça
on restà amb el cor glaçat,
car la imatge ja no hi era.

Tot pujant obac amunt,
la gent del mas tota hi era,
el pastor anava al davant
amb el cor com una xera.

Des de lluny, un cirerer
que al davant l'espluga queia
estava cobert de flors
com en plena primavera.

Poc temps ha esdevingut
aquest fet d'heroica gesta,
coronava el cim airós
el penó d'una capella.

Un tribut d'amor lliurem
al devot Francesc Garreta,
berguedà que bogalment
sufragava les despeses.

El poble ha manifestat
gran amor per la Princesa;
un dels més assenyalats
fou alçar una nova església,

temple bell i primorós
com escau a la gran Reina,
en la pròdiga meitat
de centúria dinovena.

Una nau de punt rodó
que cinc arcs esvelts sustenten;
altres dues laterals,
amb tribunes i àuries reixes.

Quantes voltes no ha brunzit
la muntanya ben sencera
de gentades anhelants,
cada cor una foguera!

Cap no hi és per comparar
amb el jorn vuit de setembre
que hi va tot el Berguedà
dibuixant amples anelles.

III

L'aplec de Sant Marc forneix
una altra gala lluïda;
qui més flors no apomarà
del ric jardí de Maria?

La xocolata amb el cóc
tots els llavis endolcia
dels sortosos pelegrins
que l'ermita reunia.

Però el dia que Queralt
les millors gales rebia,
el de la Coronació
que el Sant Pare concedia.

Vingueren d'Espanya endins
infanteses i ministres,
un eixam de sacerdots
i un estol d'abats i bisbes.

Fou el triomf definitiu
que Queralt assoliria,
que per obra de l'amor
amb el poble es marfonia.

IV

Ja fa prop de sis-cents anys
que la Flor desclosa hi era.
És galana i és gentil
i un tresor de reialesa.

Té dos pams i mig complets,
espaiosa faç serena
amb el vel dominical
que amanyaga llarga trena.

La rialla, si és no és,
la cara tota li alegra.
La mà esquerra serva el Fill
i la dreta, una oreneta.

Grans corones imperials
adornen ambdues testes
i el Nin serva al genoll dret
un flairós esqueix de cedre.

Anem-hi, doncs, al cambril
on la Verge ens hi espera
i, veient-la ben a prop,
gaudirem de joia plena.

Un sòcol de granet gris
com branca de gavarrera
serva en l'aire el tron airós
on la Verge s'arrecera.

Sota sis columnes lleus,
encarada cap a Berga,
la Perla del Llobregat,
la Pubilla del riu Metge.

Ai, adéu, temple galant
i cara ciutat de Berga.
Dolça Verge de Queralt,
feu que al cel ens puguem veure.


Interior del Santuari de la Mare de Déu de Queralt
Foto i més informació: Conèixer Catalunya


Comentaris