 |
| Mater Purissima de Domenico Morelli. |
MATER DEI
I
Les valls de la jocunda Palestina
al trepig de tes plantes refloreixen;
els nards i llessamins s'entreobriren
a l'alè de la boca purpurina.
En sentir ta veu clara i argentina
dels rossinyols les arpes emmudiren,
les albes verges de Sió nodriren
son cast mirar de la fulgor divina.
Els serafins en terra es postraren
i al compàs de les cítares cantaren
nou himne a la Regina Celestial...
I el Verb Etern nomenant-te Mare
un jorn feliç va davallar del Pare
infantant-se en ton ventre virginal.
II
Devotament amorosides
somriuen al silenci capvespral
les roses blanques i florides
en la pau del jardí conventual.
Tremoladisses i ungides
de l'encís d'un amor primaveral
i dins dels pètals adormides
estotgen la puresa virginal
d'uns ulls de cel, i les carícies
de les mans albes de novícies
apomellant-les per l'Amat Diví
quan amb besllums de poesia
embalsamen el temple de Maria
amb el cor amorós a mig florir.
—Mercè Bayona i Codina, 1924—
.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada